Vicenc Pedret

Un any sense escriure, by Vicenç Pedret

“Un any sense escriure a El Matí.cat”

 

Escriuré cada quinze dies un article sobre ‘La democràcia i els partits polítics’, d’Ostrogoski, perquè, salvant les distàncies, és el Tucídides modern.

De Vicenç Pedret Clemente – 06/01/2019

Un bon amic em recordava que feia temps que no escrivia articles a El Matí. No és casual.
Vaig viure els fets d’octubre de 2017 una mica més a prop que molts, i això em va deixar trist i exhaust. No és encara el moment de dir per què.
Ara fa un any que estic complint el meu compromís polític i personal amb Oriol Junqueras, que teníem parlat des del 2015. Ell prou que sabia que “el procés” tenia moltes probabilitats d’acabar empresonant-lo i per això m’havia encarregat (amb altres companys i amics seus) de vetllar per la seva família. El seu entorn polític i familiar ha respost amb determinació, serenor i fermesa al pitjor dels escenaris possibles: una llarga presó preventiva, i està a punt per respondre amb ànim i temperança a una incerta sentència política.
La Neus és una roca i els nois ho viuen amb certa normalitat gràcies a l’immens amor dels amics de Sant Vicenç i de les famílies Bramona i Junqueras. Amb això l’Oriol, que és immensament potent com a persona i com a líder, pot resistir, si aquesta és la paraula, i viure, injustament, una part de la infantesa dels seus fills una hora cada quinze dies.

Si torno a escriure és perquè crec que puc contribuir a veure-hi políticament una mica més clar. I perquè aquest any m’ha servit per recuperar una mica de perspectiva.

Tinc molt clar que no podem mantenir, malgrat que ens costi, una actitud estèril i lesiva d’enfrontament amb l’Estat. Hem de tornar la lluita per la llibertat al terreny de la política. El carrer violent i hiperventilat no ajuda a un combat que a partir d’ara voldrà molta menys gesticulació i molta més política. La política no és el que ens ha fet creure el maleït relat. No és una sèrie de partits de futbol (eleccions o diades, o dies assenyalats per a l’enèsim happening) que hem de guanyar per guanyar la lliga (la independència).

La bona política és un art que només es pot practicar amb èxit des de la intel·ligència, la paciència… i des de la més estricta honestedat. I hem estat ben rucs jugant sense una bona mà, sense un pla de contingència i només apel·lant a les baixes passions. La guerra és tota una altra cosa. No la vulguem sota cap concepte.

Per això escriuré cada quinze dies un article sobre cada un dels capítols de La democràcia i els partits polítics, d’Ostrogoski. Us el vull fer arribar perquè, d’alguna manera i salvant les distàncies, és el Tucídides modern. Si el meu estimat Tucídides va ajudar a fundar la filosofia política clàssica a partir de la seva experiència de la guerra del Peloponès al segle V aC,

Ostrogorski l’actualitza a partir de l’estudi de la democràcia i el paper dels partits polítics a finals del XIX a Rússia, els Estats Units i Anglaterra. Com solc intentar sovint, us n’extrauré unes “regles” que l’autor ha resumit perfectament i veureu que no hi ha res de nou encara que ens sembli que tot està per fer. De fet, tot està per ser reescrit; però els fonaments del comportament de l’home són força comuns a totes les èpoques: tenim molta més informació, molts més coneixements a disposició, moltes més eines per viatjar, aprendre, viure… però seguim sent cobdiciosos, envejosos i ens costa cooperar, malgrat que no tinguem a la llarga més remei que fer-ho.

Ostrogorski ens guiarà per la política democràtica de partits i no deixarem de picar l’ullet a una realitat, la de 2019, que promet seguir sent mogudeta, encara que el que ens hauria de guiar hauria de ser la necessitat de construir un món millor per a tothom, si volem sobreviure a l’estupidesa humana. Espero que us agradi i, modestament, que faci servei.

I’m back!

Vicenç Pedret

Oriol Pujol s’ha fet vidrier, by Radio Pedret

Oriol Pujol s’ha fet vidrier, by Radio Pedret

oriol-pujol-quim-pedretOriol Pujol: De secretari general de Convergència a comercial del vidre

El fill de l’expresident Pujol treballa des del gener assessorant un fabricant d’ampolles de perfumería a El Masnou

Vicenç Pedret Clemente és empresari, independentista i amic d’Oriol Pujol. Dirigeix el grup Ramón Clemente, amb tres fàbriques dedicades a la producció d’ampolles de vidre per a perfumeria i cosmètica. El gener passat va contractar l’exsecretari general de CDC per aconseguir nous clients als Estats Units i al Pròxim Orient. “De debò que si no fos un excel·lent professional no l’hauria contractat”, diu Pedret. El 2013 va publicar un article a El Matí Digital, en què defensava la innocència de Pujol i li oferia el seu suport: “L’Oriol és l’oficial ferit pels trets de l’enemic (sortosament estic parlant retòricament). El cuidarem, li farem costat, i seguirem lluitant”. Pujol està imputat per un delicte de tràfic d’influències i presumpte cobrament de comissions il·legals en el marc del cas de les ITV. Va deixar els seus càrrecs a Convergència el març del 2013, quan va esclatar l’escàndol, i el seu lloc de diputat el juliol del 2014.

Pedret va escriure en aquell article que amb Oriol Pujol són amics des que van estudiar junts a l’escola de negocis Iese, a la promoció del 1991. Van formar part de l’associació d’universitaris nacionalistes FNEC i durant anys van militar a CiU. Pedret, exmilitant d’Unió, va abandonar el partit per les seves posicions sobiranistes. Actualment és membre del consell assessor d’Esquerra Republicana. “Amb l’Oriol Junqueras també som amics des de fa molts anys. En aquest consell hi ha representants de l’independentisme procedents de diferents àmbits. La veritat és que t’escolten bastant”, explica Pedret.

Ramón Clemente és una empresa familiar fundada el 1931, que més tart es va asociar al que antigament era La Primitiva S.A. (fabrica de vidre) fundada pels germans Pepito Pedret i Vicens Pedret Torrent i altres socis.

Les seves fàbriques s’ubiquen al Masnou, la Llagosta i l’Hospitalet de Llobregat i estan dedicades a la producció dels flascons i a la seva decoració. La companyia factura 17 milions d’euros i dóna feina a més de 150 persones. És una de les empreses productores de vidre més grans d’Espanya. “Abans de la crisi hi havia unes 26 o 27 fàbriques del sector a Espanya, ara potser en queden 16. Nosaltres estem especialitzats en perfumeria”.

A Oriol Pujol se l’ha vist aquest any representant Ramón Clemente a fires internacionals del sector de la perfumeria com la de Bolonya o Dubai. Pedret afirma que l’han contractat com a consultor per aconseguir nous clients, sobretot als Estats Units i als Emirats Àrabs, en concret, per fer front a la competència dels fabricants xinesos i indis. Oriol Pujol no ha constituït cap empresa per desenvolupar la feina sinó que aporta els seus serveis com a autònom. Pedret afegeix que Pujol treballa per a altres empreses. Xavier Melero, advocat d’Oriol Pujol, assegura que desconeixia que el seu client treballés per a Ramón Clemente o per a alguna altra companyia.

Oriol Pujol és llicenciat en Veterinària i va cursar el màster de Direcció i Administració d’Empresa de l’Iese. Al seu llibre Jordi Pujol, la gran família, el periodista Maiol Roger comenta els anys de formació, sobretot, política, d’Oriol Pujol. “Oriol Pujol neix a Barcelona el 1966 i segueix una trajectòria paral·lela al pare: vol estudiar Medicina, però el president l’avisa que no cometi el seu error. Hi caurà igualment però amb pacients diferents. Fa Veterinària i, quan acaba, sense tocar un sol animal, es dedica a la política”. Roger apunta al llibre que la breu trajectòria d’Oriol Pujol al sector privat es va produir a principi de la dècada dels noranta “com a consultor en dues empreses”. Pujol no té cap experiència ni en el món del vidre ni en el de la perfumeria. La seva presència a les principals fires de perfumeria i cosmètica no ha passat desapercebuda entre els empresaris catalans i espanyols, sorpresos de tenir un nou col·lega tan cèlebre.

“El que més conya té aquest article, és que afirma que l’Oriol Pujol assessora per vendre vidre !!
Si el meu avui ‘Pepitu‘ Pedret aixequés el cap, els hi fotria a tots plegats quatre clatellades ben donades”
Quim Pedret i Rovira