Serrat

“Amb Puigdemont al cel”, by Quim Pedret

“Amb Puigdemont al cel”
Trapero, el nou heroi de Catalunya?
El nou català de l’any?
 
La ‘política’ dels Mossos d’Esquadra seguia avançant i el comissari en cap del cos, Josep Lluís Trapero, malgrat les crítiques que arrossega entre els seus agents per decisions operatives i per la seva propera relació amb càrrecs polítics, entre ells el president de la Generalitat, Carles Puigdemont va ser ascendit al càrrec de Major, el màxim rang estructural del cos i del que no pot ser destituït encara que perdi la confiança d’una futura nova cúpula política.
 
La Direcció general de Policia va informar que Trapero va ser l’únic aspirant al càrrec de Major que es decideix “per lliure elecció”.
 
Es tracta d’un títol que, encara que creat en 1994 sota la primera Llei de Policia de Catalunya, estava vacant des de 2008. Va ser l’anterior director general dels Mossos, Albert Batlle, qui va decidir a inicis de l’any passat recuperar el càrrec per premiar a un policia que compta amb tota la confiança del Govern.
 
L’anunci va generar malestar dins del cos per la protecció que es garanteix a Trapero. Aquest home a arribat fins al més alt de Mossos després d’ascendir per tota l’estructura i únicament abandonarà el seu rang quan decideixi jubilar-se.
En els Mossos no existeix la degradació de rang i ningú podrà disputar-li el lloc. Sí que podria arribar a compartir-ho.
 
Trapero arrossega polèmiques que en la seva elecció no hi hagués un clima de pau social entre policies. L’última d’elles, a més, segueix candent després de ser-li atribuïda la posada en llibertat d’un home que va deixar en coma a un policia al qual va envestir després de ser confós amb un sospitós a Rubí (Barcelona). Des de llavors agents i sindicats han exigit la seva destitució en diverses concentracions.
 
L’estiu passat, Pilar Rahola, li va jugar una mala passada. El va convidar a la casa de Cadaqués a una ‘festassa’ en la qual van estar presents Carles Puigdemont i la seva esposa i un grup de populars independentistes com l’expresident del Barça, Laporta, el periodista Vehíls, la seva esposa, la periodista Helena García Melero i d’altres.
 
El Major Trapero es va encarregar de l’arròs, les samarretes i de posar la música. Va entonar a la guitarra “Paraules d’amor” de Serrat. No li va fer gens de gràcia que aquesta festa  privada circulés per la xarxa i el varen anomenar alguns: “El guitarrero del poder”
 
La USPAC li va dir al ‘gran’ Mosso, pel seu guateque a Cadaqués:
‘Toca la guitarra amb els ‘manteros’, a veure si també et fan cas’
 
Ara, després pel seu conegut: ‘Bueno vale, molt bé adéu’, semba ser que és un ‘superheroi’, però no pas per fer el mateix que els seus subordinats…….els Mossos que amb la seva profesionalitat a peu peu de carrer o al bosc ES VAREN JUGAR LA PELL, en aquesta maleïda setmana d’agost.
 
Ara alguns (com l’Antoni Bassas) anomenen en Trapero, amb certa ironia, el català de l’any. Temps !
 
P.D. A nivell de carrer gairebé ningú el coneixia en Trapero
Fa uns mesos era el Comissari en Cap del cos amb plenes responsabilitats i atribucions però sense els galons a l’uniforme.
Jordi Jané, el conseller ‘purgat’ fa unes setmanes, per la seva tebiesa davant el ‘procés’, el va triar pel càrrec, a proposta del director de la Policia, l’Albert Batlle, també ‘fulminat’ per idèntic motiu…Però això ja és un altre història…

Quim Pedret

L’avui és avui, i és molt gran, by Quim Pedret

L’avui és avui, i és molt gran

M’he fet gran gairebé sense adonar-me, com si m’hagués ficat al llit una nit i l’endemà, en obrir els ulls, haguessin passat deu o quinze anys.

M’he fet gran corrent per no perdre el 23 (l’autobús que em portava de l’escola a casa), corrent per no arribar tard al peto d’una ‘novieta’, o al concert d’en Serrat o d’en Llach o a veure les ‘mariconades’ del meu bon amic, l’Ángel Pavlovsky i la seva ‘Orquesta de Señoritas’

LEER MAS…

Joan Isaac, 50 anys ‘germanet’, by Radio Pedret

 

Joan Isaac i Francesc Burrull, aquellas petites coses amb Serrat, Barcelona 18-11-2016

Emotiu seria dir molt poc. Que maco !!
Gràcies Joan Vilaplana Comin (Joan Isaac)
Has fet emocionar als mestres. i a mi

Fotografia del video de Ifarac

Serrat Isaac Quim Pedret

Joan Manuel Serrat i Joan Isaac

Més de 3.000 euros, by Radio Pedret

Més de 3.000 euros, by Radio Pedret

El descens de la prohibició de realitzar pagaments en efectiu superiors a 1000 € constitueixen una greu alerta de la situació de control dels ciutadans.

En ella la llibertat individual queda supeditada als interessos dels governs i dels poders econòmics i polítics.
Resulta evident que les excuses de controls de blanqueig de diners no es corresponen amb les actuacions delictives sinó amb la supressió de llibertats que comporten les actuals normatives intervencionistes, no resultant necessari realitzar un malbaratament d’intel·ligència per comprendre que l’autèntica raó d’aquestes estructures d’amputació de la independència individual es dirigeixen en l’interès d’habilitar la manera d’estabulació de les persones lliures, para, en aquest propòsit, poder controlar i impedir qualsevol de les seves activitats.

Tot això en interessos propis del col·lectiu dominant; de fet la cerca de la supressió total del diners efectiu implica l’obligada estructuració, en les actuacions de cadascun de nosaltres, a través dels pagaments bancaris, de qualsevol activitat humana, aquesta situació permetrà, superant les majors elucubracions de les prediccions orwel·lianes, conèixer cadascun dels passos que cadascun els ciutadans dóna.  Ens tenen ‘clixats’!

O sigui que ni pixar tranquils!!

…o potser en un futur ja vindrem preparats de ‘fàbrica’ amb una Web-cam a la butxaca per mirar que collons fem al lavabo, un “marca-polvos” amb tarifa plana de Movistar a l’engonal i per arrodonir-ho, igual ens foten un taxímetre als collons i així poder sumar també les masturbacions i cobrar impost de flux.

Ay !! Que oloro a “corralito” encobert.

taximetro quim pedret

 

Sento molt el que escric, però veient la situació que estem patint, demà si disposés de ‘líquid’, estaria fent cua a la sucursal del banc o caixa on tingués el calés.
Ja deia jo que ens posarien ‘un taxímetre’ amb web cam als pebrots per saber el nostre flux sexual, el que fem i a on i en qui estem fotem un ‘polvet’
Només ens faltava que el ministre il·luminat que no ens deixi poder pagar més de mil euros en metàl·lic. Però qui no és l’animal que no té aquesta ‘calderilla’ per pagar les merdes de Tele-Pitzza? No anem gens bé. No anem a l’hora.
España no ens roba? España ens vigila.
i nosaltres no tenim pebrots, ni semble que vulguem sortir d’España.
En Serrat, pensant en allò que pitjor no podem estar, deia en una cançó:

….Bienaventurados los que están en el fondo del pozo porque de ahí en adelante sólo cabe ir mejorando.
Donç això, sembla que ni volem millorar. que ja és dir

Quim Pedret

Un Producto Estrella: Marca-polvos Movistar, by Radio Pedret

Futuro Perich Quim Pedret

Edició bilingue

“Comencen a ser productes titelles de ‘Movistar-Fusión”

Alguns ens assenyalen amb el dit, d’altres ens criden pel nom i també pel nostre bé, ens posen un camí, ens diuen el que és dolent i ho és bo. Però, ni els vents són quatre, ni set son els colors (Serrat)…. Solament hi ha un color, el color dels diners, del control i del poder.

Movistar Fusion Quim Pedret

I amb el nostre somriure, anem per la vida amb la targeta de la ‘Seguridad Social’, el DNI, etc. i la matrícula del cotxe enganxada al cul, tot recordant que la nostra mare es deia senzillament: ‘Quim, vine a dinar’. 
I ara recordo (almenys jo) el progrés i la tècnica i la mare que els va parir, a tots plegats.

Perquè no solament ens controlen a través d’Internet, Istragram, del Google Heart, Facebook, Web Cam’s, Twitter, en cada SMS o link, sinó que ens segueixen i cada dia més, a través dels bancs i anem deixant el rastre en cada paper o factura i ara amb l’efectiu (1.000 euros per barba)……… Qui no té mil euros de ‘calderilla’ per pagar una merda de Tele-Pizza?

Com ja vaig dia fa anys, potser ja vindrem preparat de ‘fàbrica’ amb una Web-cam a la butxaca per mirar que collons fem al lavabo, un peatge per entrar a la platja, un micro telèfon incrustat al darrere de l’orella i un “marca-polvos” amb tarifa plana de Movistar a l’engonal i per arrodonir-ho, igual ens foten un taxímetre als collons i així poder sumar també les masturbacions i cobrar impost de flux.

Que bé vivia (almenys jo) amb un canti d’aigua de la font de la Resclosa i una cadira a la fresqueta. Així va ser la meva infància.

Quim Pedret

“Empezamos a ser productos títeres de ‘Movistar-Fusión”
Algunos nos señalan con el dedo, otros nos llaman por el nombre y también por nuestro bien nos marcan un sendero, nos dicen lo que es malo y lo es bueno. Pero ni los vientos son cuatro, ni siete los colores… (Serrat)…. Solamente hay un color, el color del dinero, del control y del poder.
Y con nuestra sonrisa, vamos por la vida con la tarjeta de la ‘Seguridad Social’, el DNI, etc. y la matrícula del coche enganchada en el culo, recordando que nuestra madre nos llamaba sencillamente: ‘Quim, ven aquí’. Y
ahora recuerdo (al menos yo) el progreso y la técnica y de la madre que los parió, a todos juntos

Porque no solamente nos controlan a través de Internet, Istragram, del Google Heart, Facebook, Web Cam’s, Twitter, en cada SMS o link, sino que nos siguen y cada día más, a través de los bancos i vamos dejando rastro en cada papel o factura y ahora con el efectivo (1.000 euros por barba) ¿Quien no tiene mil euros de calderilla, para pagar una mierda de Tele-pizza?

Cómo ya decía hace años, quizás algún día vengamos preparados de ‘fábrica’ con una web-cam en el bolsillo para mirar que hacemos en el lavabo, pagaremos un peaje para entrar en la playa, presumiremos de un micro teléfono incrustado detrás de la oreja y también un “marca-polvos” con tarifa plana de Movistar en las ingles y para redondear, igual nos joden con un taxímetro a los huevos y así poder sumar también las masturbaciones y cobrar un impuesto de flujo.

Que bien vivíamos con uno botijo de agua de la fuente de mi pueblo y una silla a la fresco. Así era mi niñez.

Quim Pedret

Mediterráneo de J.M.Serrat i 30 veus, by Radio Pedret

Mediterráneo de J.M.Serrat i 30 veus, by Radio Pedret

 

 Joan Manuel Serrat ha querido apoyar la iniciativa CASA NOSTRA CASA VOSTRA  a favor de los refugiados y ha grabado de nuevo su éxito Mediterráneo.
Pero Serrat no lo ha hecho solo, se ha reunido, en el estudio Medusa de Manu Guix, con una veintena de artistas para grabar el tema, cuarenta y cinco años después de su versión original. Y el resultado habla por si solo, donde escuchamos las voces de Estopa, Antonio Orozco, Santi Balmes de Love Of Lesbian, Sidonie, Manolo García, Pablo López, Ismael Serrano, entre otros.

Serrat – Isaac Pedret i Jacomet ‘El Kubala de Roses’ 2001, by Ona Radio Quim Pedret

Serrat – Isaac Pedret i Jacomet ‘El Kubala de Roses’ 2001, by Ona Radio Quim Pedret


Serrat – Isaac Pedret i Jacomet ‘El Kubala de Roses’