20-O, sempre en la nostra memòria, by Quim Pedret

Tinc quasi acabada una pintura per recordar un gran dia pels catalans. Feia molt temps que no agafava un pinzell, però l’1-0 s’ho val.
L’he començat avui (20 de setembre) per ser el dia més penós que he conegut, des dels 16-18 anys, quan vaig prendre consciència com a ciutadà i després també com a fotoperiodista quan em vaig adonar que a España no hi havia ni democràcia, ni justícia.

Malgrat que aquells anys grisos a Barcelona, vaig veure ‘in situ’ moltes garrotades durant el final del franquisme i al principi de la mal anomenada transició de merda (que molts no vàrem votar), el 20 de setembre de 2017, per mi i per molts va ser un tornar al passat .

L’1-0 va ser un gran dia per nosaltres, perquè per unes hores ens vàrem sentir lliures i molts i molts vàrem votar, però no puc, ni vull enterrar el malson de les forces d’ocupació españoles i les hores l’angoixa, la pena, les garrotades i la sang que varen deixar. 
Aquests fets perduran per sempre en la nostra memòria, que diria en Lluís
Quim Pedret i Rovira

…On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó,
i en el fusell, hi duus la por,
que apuntes al meu poble?

On vas…..? i el carrer
vessa de sang….
Lluís Llach