Santa Margarida

‘Perruqueria ambulant’ a Santa Margarida, by Quim Pedret

 

 

Santa Margarida a Roses!

Que he de fer? Callar?
Pots dir-m’ho tu, Montse?

És un n escrit fet amb el cor i que em dol tant fer.lo, com veure la brutícia del passeig marítim i la merda amuntegada al costat dels containers de molts carrers de Figueres.

Avui he passat pel meu poble, Roses (que és lloc molt maco i amb una de les baies de boniques del món) i he volgut veure de primera mà el problema del Top-Manta al passeig marítim, on hauria de ser un barri de platja i canals navegables de Roses, fet pels turistes, anomenat de SANTA MARGARIDA.

 

 Santa Margarida Roses ‘Perruqueria ambulant’  Agost 2017  (Fotograma de camera amagada)

 

Els que vist (tot i que ja ho sabia) m’ha fet mal els ulls i al cor i he sentit molta pena. Paraula.
Fins i tot la càmera de vídeo em tremolava.
La tenia a la mà amagada, per allò de ‘si no fos cas’ que me la trenquessin pel cap. Ni un sol policia, fent un cafè!

He vist una “PERRUQUERIA AMBULANT”!!!!, on els turistes es poden fer ‘trenes o raspes’ a un mòdic preu de diumenge. Us deixo la fotograma de la pel.licula.

Si la Policia Local no pot fer res, malament.
Si els Mossos, ni la Guardia Civil, ni la Policia Nacional tampoc hi pot fer res per falta de competències, pitjor.

…però amics, per les coses bones i per les dolentes, els culpables sempre són els que NO volen, o NO poden, o NO saben o NO varen saber NEGOCIAR, amb el govern de Catalunya (Mossos d’Esquadra), ni amb el Ministerio del Interior (Civils i Nacionals), perquè els deixessin efectius per lluitar contra unes pobres persones (segurament explotades per una colla de ‘vius’) que potser hi fan negoci o/i tenen comissió.

Que fem? Hauriem de cridar a l’exercit per fer ‘neteja’ amb mitja dotzena de ‘retros, aplanadores i excavadores’?.. i llestos! Trist

Sincerament, la façana al mar de Santa Margarida fot molta pena!!

Ja sabeu que heu de fer els homes i dones del govern de Roses… Dimissió.
Seria un bon regal a la gent de Santa Margarida, que paga com tot ‘cristu’ els sus impostos i així donar pas a gent que potser (he dit potser) ho farien pitjor, però almenys ho intentarien fer millor… que no és tan difícil, collons!
No cal que recordi que vol dir la paraula Dimissió, ja ho recorda cada dia la vostra consciència. Ho crec i ho suposo.

Per cert a les 8 del vespre, hi havien moltes més de 100 paradetes de Top-Manta. Per cert, que vol dir Top-Manta?

Cordialment i amb pena

Quim Pedret i Rovira

LEER MAS…

El Mundo de Los Amaya, by Radio Pedret

Los Amaya Quim Pedret

 

Va haver-hi una època en què una bona part d’Espanya es movia a ritme de rumba. Va ser, sobretot, entre els anys seixanta i setanta, època de grans ulleres de pasta, estampats psicodèlics i pantalons de campana. Los Amaya, duo format per José (A Corunya, 1950) i Delfín Amaya Vázquez (Oviedo, 1952), tenien assegurada la seva presència, a força de zoom, en múltiples programes de televisió, i les seves veus sonaven diàriament en la ràdio. Però aquells temps de «Vete» i «Caramelos» van passar…

Avui vull recordar el seu “El Mundo”, el nostre món que tot hem somiat

Amb simpatia i estima des de Vilajuïga, recordant l’estiu a Santa Margarida a Roses l’any 1990.
Per tu Delfí i per tu Josep, els meus amics ‘gitanus‘ de Barcelona.

Una abraçada nanus!
Quim Pedret i Rovira

 

Los Amaya Quim Pedret 2015

Los Amaya 2015

Quim Pedret a Roses 1995 – Plaça Llevant 12, by Ona Radio Quim  Pedret

Quim Pedret a Roses 1995 – Plaça Llevant 12, by Ona Radio Quim Pedret


Quim Pedret a Roses 1995 – Plaça Llevant 12, by Radio Pedret

 

Estava intentant fer un duet amb en Silvio Rodríguez, amb un CD. Al natural havia sortit be el duet amb els meus amics, els germans “Los Amaya” a la Avda de la Platja de Santa Margarida a Roses l’any 1989. Però no era el mateix. No s’enfadaran. Però en Silvio, és massa Silvio.

Art Garfunkel – Per què preocupar-se?, by Quim Pedret

Art Garfunkel – Why Worry

Sempre recordaré quan em vaig enamorar de la cançó i de la veu de l’Art Garkunkel
Recordo molt bé les nits del 1989 al ‘Titius’ de Santa Margarida de Roses (menjant pollastres a l’ast), que amb un amic la cantàvem en català.
Per què preocupar-se?  Oi?