Roses

Un día redondo en la Bahía de Roses, by Radio Pedret

 

El PAIS
Un día redondo en la bahía de Roses

Andres campos 2 Elero 2019

Una ciudadela amurallada, los restos visigodos del Puig Rom, restaurantes con estrella y otras propuestas en la localidad gerundense y los dos parques naturales que la rodean

                     Camino de ronda en Cala Montjoi, en el cabo de Creus (Girona) 

 

Roses, en la costa norte del golfo del mismo nombre, no llega a los 20.000 habitantes, pero hay años en los que visitan esta localidad gerundense 700.000 turistas. La mayoría de ellos son franceses (alrededor del 60%), para los que esta esquina nororiental de la península Ibérica está à un jet de pierre; a un tiro de piedra, vamos. De hecho, fueron gentes procedentes de la colonia griega de Massalia (luego la francesa Marsella) las que fundaron Rhode (luego Roses) en el siglo IV antes de Cristo y no, como se creyó durante mucho tiempo, de la isla de Rodas, que está en la otra punta del Mediterráneo.

 

8.00 Paseo por la bahía

El primer sol, recién salido del mar, es la mejor luz y la mejor hora para dar un garbeo por el Passeig Marítim, admirando este golfo que pertenece al reducido Club de las Bahías más Bellas de Mundo (world-bays.com): son 41 en todo el planeta y solo dos están en España, la de Santander y esta en Girona. Una bahía, la de Roses, que atesora dos parques naturales (al norte, Cap de Creus, y hacia el sur, Aiguamolls de l’Empordà) y los restos deslumbrantes de la ciudad griega y romana de Empúries (1) (macempuries.cat). En este paseo junto al mar de la Costa Brava se encuentra el muy recomendable Hotel Terraza (2 , con restaurante gastronómico y burbujas relajantes: las de su spa, en la azotea, y las del bar, a nivel de mar y de piscina.

 

                                 Monasterio de Santa María, en la Ciutadella de Roses

 

10.00 Castillo con vistas al Pirineo

Caminando menos de cinco minutos se llega a la Ciutadella, el origen de Roses. En sus 17 hectáreas conviven las ruinas griegas, las romanas, las medievales (como el Monasterio románico-lombardo de Santa María, del siglo XI) y la muralla pentagonal de tiempos de Carlos V que rodeó la población hasta el siglo XVIII, cuando esta se mudó al raval, el barrio extramuros al este de la ciudadela, donde hoy continúa. Más al este, en la punta de la Poncella que ya anuncia el abrupto litoral del cabo de Creus, se alza el Castillo de la Trinitat (3), también de tiempos del emperador, con soberbias vistas de la bahía y del macizo pirenaico del Canigó, ya blanco cuando la gente en Roses aún luce moreno de playa. Tanto la Ciutadella como el castillo se pueden visitar por libre o haciendo un recorrido guiado que cuesta cinco euros por persona (972 15 14 66; es.visit.roses.cat).

 

                                                        El Dolmen de la Creu d’en Cobertella 

 

 

12.00 Un sepulcro de 18 toneladas

Más aéreas aún son las vistas desde el Castrum Visigòtic del Puig Rom (4), que está justo encima del puerto, desde donde hay una media hora a pie para llegar a 225 metros sobre el mar. Este poblado amurallado de la segunda mitad del siglo VII es un testimonio excepcional de una cultura, la visigoda, de la que apenas han quedado media docena de iglesias en el resto de España. El repaso al pasado de Roses se completa dando un paseo de un cuarto de hora hasta llegar al Dolmen de la Creu d’en Cobertella (5), un sepulcro con más de 3.000 años construido con siete bloques de piedra verticales y una losa de cubierta de más de 18 toneladas, el mayor monumento megalítico de Cataluña.

14.00 Comer donde Ferran Adrià

Es imposible hallar en la zona algo para comer ni la enésima parte de rompedor de lo que fue elBulli, reconocido como el mejor restaurante del mundo en 2002 y de 2006 a 2009 por The World’s 50 Best. Cerró en julio de 2011, así que hoy podemos disfrutar de un típico suquet de peix en L’Ancora (6), sobre la misma playa de Roses, o de un arroz caldoso con sepia en el céntrico Falconera (avenida de Jaume I, 24). El mejor pescado lo cocinan en Rafa’s (7) (calle de Sant Sebastià, 56), restaurante que Ferran Adrià frecuentaba, al igual que La Sirena (plaza de Sant Pere, 7) y Santallúcia. Si aquí iba el genio de elBulli es que mal no se come.

 

 

 

16.00 Tarde para el senderismo

Para bajar la comida podemos adentrarnos a pie en el Parque Natural del Cap de Creus siguiendo el camino de ronda que bordea el litoral, entre pinos y acantilados, desde la playa de l’Almadrava hasta la cala Montjoi. En una hora y media estaremos ante el legendario restaurante de Ferran Adrià, que está previsto que en el verano de 2019 reabra como laboratorio expositivo ElBulli 1846 (8). Una digestión más tranquila la haremos en el parque natural dels Aiguamolls de l’Empordà, contemplando las más de 300 especies de aves que habitan en estas marismas desde el espectacular Observatorio Senillosa (9), instalado en lo alto de unos antiguos silos de arroz. Solo hay que andar 500 metros desde el aparcamiento del Mas del Matà, que está a medio camino entre Castelló d’Empúries y Sant Pere Pescador.

 

18.00 Un túnel de viento

Cualquiera puede sentirse ligero como un ave en el túnel de viento vertical Windoor (10), en Empuriabrava, junto al parque natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Cualquiera que pague 49 euros y resista sin hacerse un ovillo el impacto de un chorro de aire de más de 200 kilómetros por hora que lo levantará hasta 12 metros de altura. Comparada con esto, la temible tramontana, el ventarrón invernal del norte que tumba los árboles y arranca las tejas en la Costa Brava, es una brisa acariciadora. La misma sensación, pero al aire libre, la tendremos efectuando un salto tándem de paracaidismo con los instructores de Skydive Empuriabrava en el aeródromo (11) de esta gran marina residencial en pleno golfo de Roses. Aunque esto último no es para todos los presupuestos: cuesta 255 euros.

 

21.00 Cena y sueño surrealista

De vuelta a Roses, en la Plaza de Catalunya, a pocos metros del Ayuntamiento de la ciudad, se encuentra El Caimán (12 , donde cenar a base de tapas como las alcachofas con miel y soja o las vieiras con tocino ibérico. Ahora bien, es un bar informal con cuatro mesas. Más formal es Els Brancs (13) (avenida de José Díaz Pacheco, 26), restaurante con una estrella en la guía Michelín. Se encuentra en el Hotel Vistabella —que cuenta con la suite Surrealista en homenaje a Salvador Dalí— cuya única pega es que cierra en invierno. El Hotel 1935 (14), de la misma familia y calidad que el Terraza, sí que abre todo el año.

 

El nou tanatori de Roses…., by Quim Pedret

“El nou tanatori de Roses tindrà tres sales de vetlla i accés directe al cementiri”

 

Fotografia elpunt.cat

 

Que bé! i com diu en Joan Capri jo hi posaria un Snack Bar.
Dels cementiris no se’n fa prou publicitat. No els visitem prou. Bé, sí que els visitem, però perquè et faci efecte si ha d’anar en vida…

 


Aquest monoleg és genial. Potser el millor del MESTRE, Joan Camprubí

Minuts de silenci i grans silencis, by Quim Pedret

Avui 24 hores de la barbàrie ocorreguda ahir a Les Rambles de Barcelona, s’han fet minuts de silenci, arreu del País.

 

 

 

 

 

 

 

Molt lamentable que tan sovint hàgim de sortir al carrer per fer una condemna a una barbàrie o assassinat.
Crec que tots som culpables, per fer o per deixar fer algunes o moltes coses que en general s’estan fent o s’han fet malament. Parlo de societat, no parlo de país, ni del govern de Roses, ni del meu poble, Roses.

“Descansin en pau tots els morts innocents en la nostra memòria”, però cal posar les eines perquè això no es repeteixi mai més.

 

Quim Pedret i Rovira

‘Perruqueria ambulant’ a Santa Margarida, by Quim Pedret

 

 

Santa Margarida a Roses!

Que he de fer? Callar?
Pots dir-m’ho tu, Montse?

És un n escrit fet amb el cor i que em dol tant fer.lo, com veure la brutícia del passeig marítim i la merda amuntegada al costat dels containers de molts carrers de Figueres.

Avui he passat pel meu poble, Roses (que és lloc molt maco i amb una de les baies de boniques del món) i he volgut veure de primera mà el problema del Top-Manta al passeig marítim, on hauria de ser un barri de platja i canals navegables de Roses, fet pels turistes, anomenat de SANTA MARGARIDA.

 

 Santa Margarida Roses ‘Perruqueria ambulant’  Agost 2017  (Fotograma de camera amagada)

 

Els que vist (tot i que ja ho sabia) m’ha fet mal els ulls i al cor i he sentit molta pena. Paraula.
Fins i tot la càmera de vídeo em tremolava.
La tenia a la mà amagada, per allò de ‘si no fos cas’ que me la trenquessin pel cap. Ni un sol policia, fent un cafè!

He vist una “PERRUQUERIA AMBULANT”!!!!, on els turistes es poden fer ‘trenes o raspes’ a un mòdic preu de diumenge. Us deixo la fotograma de la pel.licula.

Si la Policia Local no pot fer res, malament.
Si els Mossos, ni la Guardia Civil, ni la Policia Nacional tampoc hi pot fer res per falta de competències, pitjor.

…però amics, per les coses bones i per les dolentes, els culpables sempre són els que NO volen, o NO poden, o NO saben o NO varen saber NEGOCIAR, amb el govern de Catalunya (Mossos d’Esquadra), ni amb el Ministerio del Interior (Civils i Nacionals), perquè els deixessin efectius per lluitar contra unes pobres persones (segurament explotades per una colla de ‘vius’) que potser hi fan negoci o/i tenen comissió.

Que fem? Hauriem de cridar a l’exercit per fer ‘neteja’ amb mitja dotzena de ‘retros, aplanadores i excavadores’?.. i llestos! Trist

Sincerament, la façana al mar de Santa Margarida fot molta pena!!

Ja sabeu que heu de fer els homes i dones del govern de Roses… Dimissió.
Seria un bon regal a la gent de Santa Margarida, que paga com tot ‘cristu’ els sus impostos i així donar pas a gent que potser (he dit potser) ho farien pitjor, però almenys ho intentarien fer millor… que no és tan difícil, collons!
No cal que recordi que vol dir la paraula Dimissió, ja ho recorda cada dia la vostra consciència. Ho crec i ho suposo.

Per cert a les 8 del vespre, hi havien moltes més de 100 paradetes de Top-Manta. Per cert, que vol dir Top-Manta?

Cordialment i amb pena

Quim Pedret i Rovira

LEER MAS…

Tom Jones a ‘Sons del Món’, by Quim Pedret

SONS DEL MÓN

En canvi, el Sir sexy-bombó-carrosa, en el seu concert a Roses va dir:
“Visca Roses, Visca l’Empordà i Amunt el Girona FC, que sempre sigui a primera”  

Tom Jones despide un concierto en Catalunya con un “Viva España
Yoko Ono protagonizó una polémica por su defensa del proceso de independencia catalán

Amb el meu amic Lluís Català a Roses, by Quim Pedret

Fa un any amb el meu amic Lluís Català a Roses.

Un amic que molts dels meus escrits el treuen de polleguera, però que per això mai deixarem de ser amics, ja que ens esperen més dinars i sopars al Risech de Roses.
Almenys ell, em comenta el que no està d’acord amb mi i no m’ignora com foten la majoria de ‘polítics de rodalia’ de la llista i dels que no deixen de mira.se el melic, el que són més papistes que el mateix Papa i s’estripen els vestits, mentre van navegant entre dues o tres aigües, amb un tarannà maquiavèl·lic i quasi ratllant la hipocresia.

LEER MAS…

No es lo mismo… com deia Alejandro Sanz, by Quim Pedret

No és el mateix ‘Empordà TV de Roses’ que ”Empor-tis una TV de Risses

‘SONS DEL MON’…a Roses, by Radio TV Pedret


  Lluís Claret És considerat un dels millors violoncel·listes del món Berlín 2009

 

És que tenia ganes d’escoltar ‘SONS DEL MON’ i no pas les ‘cullunades’ i bramades de David Bustamante o Loquillo actuant a ROSES
Clar que en ‘Busta’ dóna més vots!!
I a més ‘Bustimaate’ el varen engendrar els seus papis, de viatge de noces, a Roses!!!
Lamentable!

Quim Pedret i Rovira

‘Agus’ Riera, aixi el vaig coneixer, by Quim Pedret

‘Agus’ Riera, aixi el vaig coneixer, by Quim Pedret

 

Podria dir que el vaig conèixer així….amb molts somnis, rialler, sempre de bon humor, optimista i una càmera a les mans…

 

Agusti Riera Roses

‘Agus’ Riera a Roses                                                                                                                     

…i així l’he retrobat, davant i darrere una càmera, a dalt d’un escenari o a un estudi de TV, però amb la seva senzillesa, segueix sent aquell l’Agustí, inquiet il·lusionat i sincer, que contagia bon humor, perquè la vida li ha fet veure que a pesar d’alguns entrebancs quasi tot és i ha de ser humor. Endavant!!

 

Riera Agus Radio Pedret

Fotografia ‘Agus’ Riera

 

Agus Riera PCT Quim Pedret Rovira

Podemos Conseguirlo Todo

Fotograma del vídeo de Eduard Llinàs

Pujat pel Quim Pedret

Kudryashova al ‘Vila de Roses’, by Radio Pedret

Kudryashova al ‘Vila de Roses’, by Radio Pedret

Gracies Roses, Gràcies Montse Mindan Cortada , Gràcies Francesc Giner Ballesta. Gràcies a tots !

L’artista Elena Kudryashova, l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan i el regidor de Cultura, Francesc Giner, amb el quadre ‘Peixos de mar’
Quadre elaborat per Kudryashova  en homenatge a un dels principals motors econòmics de la Vila, la pesca.
VILADEROSES.CAT

Elena Kudryashova dóna un quadre al poble de Roses, by Radio Pedret

La pintora Elena Kudryashova dóna el quadre “Peixos de mar” al poble de Roses

Pilarín Bayés i el fill de Vicens Vives inauguren “Expo Kids” a Roses, by Radio Pedret

Elena i Pilarin Bayes Quim Radio PedretLa reconeguda il.lustradora Pilarín Bayés i de Luna amb la pintora Elena Kudryashova a Ca l’Anita de Roses

La dibuixant ha il·lustrat ‘La petita història de Jaume Vicens Vives’ juntament amb el text de David Pujol i les creacions s’exposen a Ca l’Anita.

 

JaumeVicensVivesquim radio pedret

                                          Jaume Vicens Vives

L’inauguració ha tingut lloc el divendres 3 de febrer a les 6 i mitja de la tarda
La il·lustradora Bayés, osonenca de l’any 2012 i Creu de Sant Jordi 1991, ha signat exemplars del conte a la Biblioteca Municipal de la població Alt Empordanesa de Roses.

 

pilarin Bayes David Pujol Roses Radio Quim PedretPilarín Bayes i David Pujol

  Pilarin Bayés Montse Mindan Quim PedretPilarín Bayés, David Pujol i Montse Mindán

 

Montse Mindán Pilarin Bayes Quim PedretL’alcaldessa de Roses Montse Mindán i Pilarín Bayés a la Sala d’exposicions ‘Ca l’Anita’

Pilarin Bayes Radio Quim PedretLa dibuixant i ninotaire ‘Pilarin’ Bayés signant el conte de la vida de Jaume Vicens Vives. (fotografíes de Quim Pedret i Rovira)

Quim Pedret i Rovira

‘Mirando al mar’…Tot té remei a Roses, by Radio Pedret

 

Mirando al Mar – Jorge Sepúlveda

 

“Han trobat la solució, o dues, per la controvertida Plaça Catalunya de Roses”
La primera seria fer un bon sotrac, amb forces escales per fer esport, una mena de tipus piscina climatitzada per l’hivern o jugar a ‘cuit i amagar’ dins el laberint i si escau fer unes petites esquiades.

PlaçaCatalunyaRoses Quim Pedret


I la segona solució, seria aixecar la Plaça una mica més i fer uns ‘ruixets’ per mullarse els pebrots i una fotografía de record i també aixecar uns tres metres més per fer un mirador al mar.

LEER MAS…

Fernando San Martín ‘Felez’ i Elena Kudryashova, by Radio Pedret

 

Dos pintors. Una emotiva trobada

Fernando San Martin Felez Elena Kudryashova

Elena Kudryashova i Fernando San Martín ‘Felez’ a Roses

Felez SanMartin KudryashovaPedret

Elena Kudryashova a Roses amb Girona Noticies, by Radio Pedret

 

Elenakudryashova Pintora Radio Pedret Felez SanMartin KudryashovaPedret Irene kudryashova quim pedret Pintura Mindan KudryashovaPedretRosesPintura Quim IsaacPedretKudryashova Quim pedret kudry pintura roses Elenakudryashova Pintora Quim Pedret LEER MAS…