Roses

‘Estimar’ y su desembarco en Madrid, by Radio Pedret

Restaurante ‘Estimar’ desembarcará en Madrid de Marco Peri

Siempre me hizo gracia aquella sentencia de que el mejor pescado y el mejor marisco estaba en Madrid, rompeolas de provincias y egos —no en la lonja de Dénia, ni en A Coruña, ni en Huelva, ni en Roses.

No, no: “aquí, en Madrid”; cómo sois, eh. Si es que en el fondo siempre tuvo razón el escritor y periodista César González Ruano:
“Las pescaderías de Madrid en verano son la nostalgia de Castilla por el mar”.

A ver si ahora va a ser verdad la sentencia porque Restaurant ‘Estimar‘, ese santuario marinero en pleno Born de Barcelona y a tres pasos de la basílica de Santa María del Mar, tiene previsto un abordaje en toda regla: finales de junio y a dos pasos del Congreso de los Diputados (calle Marqués de Cubas) y los leones de hierro fundido de Ponzano y Gascón, cómo no va a estar temblando Madrid!

Y es que no se me ocurre una mejor definición de su cocina: una fiesta pirata. Una bacanal hedonista basada en el producto pluscuamperfecto, el placer como bandera y un amor infinito (estimar, claro) por el mar.

 

         Rafa Zafra

 

Ellos son Rafa Zafra y Anna Gotanegra, imposible un ADN más bucanero:
“Entre el 75% y el 80% del producto nos lo suministrará la empresa de la familia de Anna (los Gotanegra) que llevan cinco generaciones dedicados a esto, pero sin olvidarnos de productos que llegan de otras zonas como la almeja, el percebe o las cigalas, que serán nuestros invitados de honor”, explica Rafa Zafra

El malagueño se muestra entusiasmado ante lo que viene:
“La filosofía estará por supuesto centrada en el mar —poca elaboración y muy directa; en Barcelona la carta es más Mediterránea, más catalana; y el local en Madrid será Mediterráneo pero a su vez más ligado a Andalucía».

 

 

«Traeré un poco más mis genes a Marqués de Cubas (tortillita de camarones, adobos, salpicones…), ya que tanto en Andalucía como en Madrid tenemos una mirada muy parecida en torno a la gastronomía, nos gusta vivir más la calle”

‘Estimar’ acaba de soplar tres velas en Barcelona y ya es, pleno derecho, uno de los destinos mundiales de referencia para quienes amamos el salitre y el sabor inconfundible de un percebe, un rodaballo o un erizo: no puede ser accidental que Estimar lidere el ranking (sí, soy un de los 6.000 votantes a los que les llega el sondeo) de los 100 mejores restaurantes de cocina gourmet casual del mundo de OAD.
El tercero es ‘Al Kostat’ de Jordi Vilà, madre de Dios cómo está Barcelona.

‘Estimar’ también es el relato de una historia personal:
“El proyecto nació sin ningún tipo de aspiraciones: sencillamente la historia de amor de Anna y mía, nos conocíamos desde hace diez años en la época de El Bulli y queríamos traer un trocito de la Costa Brava a Barcelona que era donde queríamos vivir”.

¿El balance de estos tres años?
“Pues la verdad que no pueden ser más felices. Lo único que teníamos claro desde el comiendo es que queríamos dar de comer muy muy bien y modernizar la cultura de comer pescado y marisco (tan asociado a formatos más serios), construir un restaurante ‘disfrutón’ en un ambiente muy casual donde el cliente se sienta siempre como la persona más especial del mundo: de ahí la idea de que se sentara a comer en medio de la cocina”.

 

 

Cuando voy a ‘Estimar’ voy a morir de amor y exactamente eso es lo que haré en su delegación madrileña:
Una propuesta centrada en el Mediterráneo’ (y no en el Atlántico, como las tradicionales casas de pescado en El Foro), donde brillan la gamba a la brasa con caviar (que fue uno de nuestros platos dela ño), el carpaccio de cigalitas y cebolla caramelizada ‘Homenaje al Bulli, 1995’, navajas en escabeche y probablemente la mejor tarta de queso que he probado¡
Es que está claro: la vida pirata es la vida mejor.

 

 Marco Peri

 

Restaurant ‘Estimar’ del 2016 al 2019

La cuina rosinca del Restaurant ‘Estimar’ triomfa a Barcelona

El xef Rafa Zafra i la seva parella, Anna Gotanegra, han recollit el Macarfi Rookie al restaurant revelació del 2016

Mairena Rivas  26.07.2016  de www.emporda.info

El xef Rafa Zafra (Alcalá de Guadaira, Sevilla, 1981) cuina des dels 16 anys. Ferran Adrià li va obrir la porta d’elBulli per ocupar el càrrec de xef al restaurant de l’Hacienda Benazuza, elBulli Hotel, amb dues estrelles Michelin. La seva parella, Anna Gotanegra (Figueres, 1983), ha crescut entre la matèria primera, a l’empresa familiar Pescadors de Roses.

Els dos van obrir al març el Restaurant ‘Estimar’ i fa uns dies han rebut el primer reconeixement: el premi Macarfi Rookie. Estimar se situa, així, en el número 1 dels restaurants de nova obertura del 2016 a Barcelona.

Anna Gotanegra ens acompanya a l’entrevista, però cedeix tot el protagonisme al seu company, Rafa Zafra, l’artífex de la cuina d’Estimar. Tot just fa unes hores que acaben de saber que l’opinió d’uns 1.000 paladars desconeguts ha premiat el seu restaurant com el número 1 de tots els que han obert aquest 2016 a la Capital Comtal.

 

                                                     Anna Gotanegra i Rafa Zafra

 

‘Estimar’ s’ha convertit en el restaurant revelació de Barcelona.

El cert és que, quan vam iniciar aquest projecte, no anàvem buscant reconeixements, tot i que s’agraeix molt el premi perquè, al final, l’equip que treballa amb nosaltres se’n sent partícip.

 

Quina era la seva idea a l’hora de muntar el restaurant?

Volíem muntar una cosa molt senzilla, sense grans pretensions, en què nosaltres tinguéssim molt a veure, amb la il·lusió d’unir el peix de la família de l’Anna, de Pescadors de Roses, i això meu, que és la cuina. Volíem defugir de la sofisticació, buscant la simplicitat, la puresa, molt al contrari de la cuina creativa i d’avantguarda que podíem haver fet a elBulli o a l’Hacienda Benazuza.

 

Cal tornar als orígens?

No sé cap a on ha d’anar la cuina, ara, però crec que el que cal buscar és la puresa i la senzillesa, buscar la informació del producte, el respecte. És com tornar vint anys enrere, però amb tota la informació i el coneixement que tenim ara sobre el producte.

 

Pot definir puresa?

La puresa és neta, amb sabors al màxim. No hi ha coccions llargues, tot es fa de forma senzilla, sense salses, amb matèria primera de primera qualitat, fresca, que ens la seleccionen a Pescadors de Roses, peça a peça. Cada tarda, ens busquen la gamba de 70 grams, l’escamarlà de 250 grams, l’escórpora de 600 grams. Aquest és un treball molt important que ens fa el pare de l’Anna, Pere Gotanegra, a Roses. Ell elegeix el producte personalment per a Estimar.

 

Aquestes mesures tan precises, els 70 grams de la gamba o els 600 de l’escórpora, són una exigència del cuiner?

Sí, perquè al final ens marquem una línia d’exigència i de nivell. Ja que no hi ha una cuina molt creativa, no hi ha unes guarnicions ni unes salses, sí que volem donar culte i un respecte al producte. Si una gamba no pesa 70 grams, no creiem que valgui la pena que estigui a Estimar.

 

D’on li ve l’interès per aquesta professió?

Em vaig formar a l’Escola d’Hostaleria d’Heliópolis, a Sevilla. Des de ben jove tenia molt clar el que volia ser. La meva mare em va transmetre la passió per la cuina. De fet, hi ha dues persones que han marcat la meva vida professional. Una és la meva mare, que, sense adonar-se’n, em va ensenyar a sentir i a estimar la cuina, i l’altra és Ferran Adrià, i, amb ell, tot l’equip d’elBulli, que em va ensenyar a entendre-la i a viure-la d’una altra manera, convertint-la en un estil de vida.

 

Qui va descobrir qui, vostè elBulli o elBulli a vostè?

Quan vaig estudiar cuina, allò que m’atreia més era la línia creativa que tenia elBulli. Aquell era el somni de qualsevol persona. Però, és clar, jo vivia a Sevilla, no sabia com arribar a elBulli, vaig començar a rodar i vaig passar per Juan Mari Arzak, Tristán, Aldebarán, Atrio, restaurants tots ells amb estrelles Michelin. Però mai veia la possibilitat ni la manera d’arribar a elBulli. Ni tan sols em plantejava on era.

 

I com ho va aconseguir?

Curiosament, quan ja feia deu anys que voltava, em va venir de gust tornar a casa, a Sevilla, i va coincidir que Ferran Adrià es va fer càrrec de l’Hacienda Benazuza, que era elBulli Hotel, i vaig pensar que aquesta podia ser la millor manera d’entrar. Va ser així que vaig tenir l’oportunitat de formar part d’elBulli, a casa meva, de la mà de Rafa Morales, que en aquella època n’era el xef.

 

Com va viure l’experiència?

Primer, vaig començar a entendre la filosofia que transmet la cuina d’elBulli. Quan fèiem el tancament de temporada, jo anava a elBulli i, quan ells tancaven, jo tornava cap a l’Hacienda Bena zuza. Vam mantenir les dues estrelles Michelin fins al 2011 i em van passar coses meravelloses. Vam ser guardonats pel millor esmorzar d’hotel del món 2007-2008, per la millor cuina d’hotel d’Europa el 2006. Vam rebre molts de premis i molts reconeixements, però de la meva etapa a elBulli hi ha un fet especialment important, que vaig conèixer l’Anna.

 

Vol explicar-ho?

Sí. Era el 2009. La seva família era la proveïdora del peix a elBulli. Va ser així que vam començar a conèixer-nos, crec que perquè la meva veu per telèfon la va captivar (somriu mirant l’Anna).
Estimar és un verb amb connotacions molt sentimentals, d’unió, de relació, d’afecte.

 

Té a veure amb la seva relació de parella?

Precisament, quan vam decidir muntar Estimar, amb el suport de Pere Gotanegra i Ferran Adrià, a nosaltres ens interessava explicar una història, rere la qual hi ha el restaurant, i que no és altra que la manera que tenim d’entendre i estimar el mar, el producte, Roses, el cap de Creus, i la relació humana: l’Anna forma part de la família que proveïa el producte a elBulli, jo era un treballador d’elBulli, Ferran Adrià va aprendre molt dels pares de l’Anna a l’hora d’aconseguir un peix molt específic, com l’aranya, les cuetes de rap, els negritos, un producte que avui dia també tenim nosaltres.

 

Com presenten aquest missatge?

Hem dividit el restaurant en tres parts, com si fos un peix: el cap, el tronc i la cua. I així és com hem estructurat el restaurant. La cua és la part de l’entrada, la part on hi ha taules i tamborets alts i on pots menjar d’una forma més informal; després, hi ha el tronc, que és el centre neuràlgic i és on passen totes les coses, hi ha totes les taules i la cuina, i és on es veu tot. Finalment, hi ha aquesta altra part, on estem parlant, que és com una zona de reflexió, on es pot estar tranquil i, a més, és on sabem tot el que passa al món aquàtic. Aquí és on neix tot, al cap.

 

El món aquàtic també té el seu propi discurs?

Com veus [mostrant un mural], hem fet un sapiens d’allò que passa en el món aquàtic, i expliquem les diferents famílies que hi ha de peixos, fins i tot la seva sexologia, per saber, per exemple, si una gamba o una ostra és mascle o femella… Aquest és un treball que hem fet amb la Bullipèdia i la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Roses. També expliquem de quines maneres es pot menjar el peix.

 

Com l’hem de menjar?

De fet, es pot menjar de mil maneres, però partim de dues: a talls o sencer. I, a partir d’aquí, hi ha les temperatures, pot ser fred, tebi, calent, i pot ser amb espines o sense.

 

Què és el més important a l’hora de cuinar el peix?

La senzillesa, amb el valor afegit del coneixement que tenim ara a l’hora de preparar-lo. Ara se li dóna més importància a les coccions, a la frescor, a la presentació, a l’estacionalitat. I, sabent tot això, intentem treure el màxim de gust al producte. Podem fer unes gambes en tres coccions: al vapor, bullides o a la brasa. Molta gent ha tastat les gambes de les tres maneres, però no juntes. D’aquesta manera pots jugar, comparar i decidir quina és la que més t’agrada. Una de les línies del nostre restaurant és utilitzar només productes mediterranis i sense condiments, amb l’excepció dels mol·luscs, les navalles, les ostres… que són de Galícia, perquè al Mediterrani no en trobem.

 

Com defineix el producte del cap de Creus?

Jo estic enamorat del cap de Creus. Deu haver-hi molt pocs llocs tan petits i amb tanta diversitat, i no només parlo del mar, sinó de moltes coses. Però pel que fa al mar, és impressionant, per la diversitat, però també per la qualitat, les aigües, la tradició i la cultura de la pesca. El Mediterrani, en estat pur, és una fortuna per a nosaltres. És un plaer poder tractar i poder cuinar el producte.

 

Tant que li agrada cuinar el peix, és home de mar?

Em falta temps per sortir a pescar, tot i que m’encantaria. Els meus pares tenen una barqueta a Cadis i la família de l’Anna es dedica a això. Has de tenir en compte que treballem de setze a disset hores diàries i sort en tenim que descansem un dia.

 

Quin dia de la setmana tanca, el restaurant?

Aquesta temporada descansem diumenge i dilluns al migdia. I és perquè, ja que venem frescor, si obríssim el diumenge, el peix seria del divendres, que no passaria res, però Estimar vol oferir el producte el màxim de fresc. Ens agrada obrir el dilluns al vespre, després del descans del diumenge i del mateix dilluns al migdia, perquè el peix que arriba al port a les 5 de la tarda, pescat en les barques de Roses, el tenim aquí a les vuit o quarts de nou per poder-lo vendre fresquíssim, perquè ve directament de la llotja. Som molt afortunats en aquest sentit, som un dels pocs restaurants d’Espanya que ens podem permetre aquest luxe. A més, el dilluns ens agrada perquè vénen a menjar companys cuiners i l’ambient és molt maco.

 

Vostè és d’aquells cuiners per als quals cuinar no és una feina?

Als cuiners, el que ens passa, és que no ens agrada res més. A part de la cuina, no tenim altres hobbies. Ens agrada la família i el mar, però no ens agrada anar de compres, ni els cotxes, ni els luxes. Confesso que m’agrada el futbol, el Betis, però, si no el veig, tampoc no passa res. La cuina forma part de la nostra vida.

 

Què fan quan no treballen?

Els nostres dies de descans sortim a menjar, a conèixer mercats i, si programem un viatge, ha de ser a ciutats que ens puguin aportar gastronomia. És una sort tenir una parella que t’entén, a la qual li agrada el mateix que a tu i, en aquest aspecte, tot plegat és Estimar. També he de dir que ella té altres hobbies, de sortir, d’anar de compres, com és lògic.

 

Quina és la firma Zafra a Estimar?

M’agrada ser amfitrió, rebre’t a casa, preparar-te el menjar i portar-te’l. M’agrada donar la benvinguda, és molt bonic el que hem aconseguit aquí. Em considero una persona carinyosa i hospitalària, m’agrada que vingui la gent, que mengi, que disfruti. Estem fidelitzant molt, amb la nostra oferta sincera. Alhora, fem un homenatge als cuiners de restaurants de Roses on acostumava a anar a menjar, a La Sirena, a Can Rafa, a Cal Campaner… a l’Alhucema de Sevilla. Vull que aquí es mengi com li agrada menjar a un cuiner.

 

A Barcelona.

Així és. El local és de propietat familiar. Estava llogat a uns altres restauradors. Nosaltres estàvem fora, a Mèxic, i quan vam tornar es va donar la circumstància que els restauradors que hi havia el volien deixar. Vam aprofitar el moment per agafar-lo nosaltres. Em van oferir Heart, a Eivissa, on segueixo, però teníem ganes de tenir alguna cosa per a nosaltres.

 

On es veuen d’aquí a tres anys?

Pas a pas. Ens veiem a Barcelona. L’ambició és bona, però no podem separar els peus de terra. No busquem èxits, sinó la felicitat. Hem creat un projecte que ens fa feliços, a mi, a l’Anna, i a la seva família, i crec que els èxits vindran si som feliços.

 

Carta de presentació d’ESTIMAR’ (el text apareix a la carta del restaurant):

«La passió de la família Gotanegra pel mar es remunta al 1895, quan Dionisia Marco (l’àvia Nísia) va començar comprant peix a la plaça Sant Pere de Roses per anar a vendre’l caminant a Figueres. Han passat més de 120 anys i cinc generacions Gotanegra segueixen compant peix al Port de Roses.

Rafa Zafra, xef andalús, gran coneixedor dels productes del mar i una extensa experiència de cuiner amb els germans Adrià i actualment xef executiu de Heart Ibiza, dirigeix Estimar junament amb aquesta cinquena generació que és Anna Gotanegra.

Estimar els nostres clients i el nostre cap de Creus, fent-los feliços en aquest raconet del Born és el nostre objectiu, demostrant tota la nostra experiència i passió pels productes del nostre mar.»

 

    El Restaurant ‘Estimar’ es troba al carrer Sant Antoni dels Sombrerers, 3, de Barcelona.

                    Fotografia Familiar  Cati Pujol, Anna Gotanegra, Pere Gotranegra, i Rafa Zafra

‘Lliures’ Pere Gotanegra alcaldable per Roses, Maig 2019

Un día redondo en la Bahía de Roses, by Radio Pedret

 

El PAIS
Un día redondo en la bahía de Roses

Andres campos 2 Elero 2019

Una ciudadela amurallada, los restos visigodos del Puig Rom, restaurantes con estrella y otras propuestas en la localidad gerundense y los dos parques naturales que la rodean

                     Camino de ronda en Cala Montjoi, en el cabo de Creus (Girona) 

 

Roses, en la costa norte del golfo del mismo nombre, no llega a los 20.000 habitantes, pero hay años en los que visitan esta localidad gerundense 700.000 turistas. La mayoría de ellos son franceses (alrededor del 60%), para los que esta esquina nororiental de la península Ibérica está à un jet de pierre; a un tiro de piedra, vamos. De hecho, fueron gentes procedentes de la colonia griega de Massalia (luego la francesa Marsella) las que fundaron Rhode (luego Roses) en el siglo IV antes de Cristo y no, como se creyó durante mucho tiempo, de la isla de Rodas, que está en la otra punta del Mediterráneo.

 

8.00 Paseo por la bahía

El primer sol, recién salido del mar, es la mejor luz y la mejor hora para dar un garbeo por el Passeig Marítim, admirando este golfo que pertenece al reducido Club de las Bahías más Bellas de Mundo (world-bays.com): son 41 en todo el planeta y solo dos están en España, la de Santander y esta en Girona. Una bahía, la de Roses, que atesora dos parques naturales (al norte, Cap de Creus, y hacia el sur, Aiguamolls de l’Empordà) y los restos deslumbrantes de la ciudad griega y romana de Empúries (1) (macempuries.cat). En este paseo junto al mar de la Costa Brava se encuentra el muy recomendable Hotel Terraza (2 , con restaurante gastronómico y burbujas relajantes: las de su spa, en la azotea, y las del bar, a nivel de mar y de piscina.

 

                                 Monasterio de Santa María, en la Ciutadella de Roses

 

10.00 Castillo con vistas al Pirineo

Caminando menos de cinco minutos se llega a la Ciutadella, el origen de Roses. En sus 17 hectáreas conviven las ruinas griegas, las romanas, las medievales (como el Monasterio románico-lombardo de Santa María, del siglo XI) y la muralla pentagonal de tiempos de Carlos V que rodeó la población hasta el siglo XVIII, cuando esta se mudó al raval, el barrio extramuros al este de la ciudadela, donde hoy continúa. Más al este, en la punta de la Poncella que ya anuncia el abrupto litoral del cabo de Creus, se alza el Castillo de la Trinitat (3), también de tiempos del emperador, con soberbias vistas de la bahía y del macizo pirenaico del Canigó, ya blanco cuando la gente en Roses aún luce moreno de playa. Tanto la Ciutadella como el castillo se pueden visitar por libre o haciendo un recorrido guiado que cuesta cinco euros por persona (972 15 14 66; es.visit.roses.cat).

 

                                                        El Dolmen de la Creu d’en Cobertella 

 

 

12.00 Un sepulcro de 18 toneladas

Más aéreas aún son las vistas desde el Castrum Visigòtic del Puig Rom (4), que está justo encima del puerto, desde donde hay una media hora a pie para llegar a 225 metros sobre el mar. Este poblado amurallado de la segunda mitad del siglo VII es un testimonio excepcional de una cultura, la visigoda, de la que apenas han quedado media docena de iglesias en el resto de España. El repaso al pasado de Roses se completa dando un paseo de un cuarto de hora hasta llegar al Dolmen de la Creu d’en Cobertella (5), un sepulcro con más de 3.000 años construido con siete bloques de piedra verticales y una losa de cubierta de más de 18 toneladas, el mayor monumento megalítico de Cataluña.

14.00 Comer donde Ferran Adrià

Es imposible hallar en la zona algo para comer ni la enésima parte de rompedor de lo que fue elBulli, reconocido como el mejor restaurante del mundo en 2002 y de 2006 a 2009 por The World’s 50 Best. Cerró en julio de 2011, así que hoy podemos disfrutar de un típico suquet de peix en L’Ancora (6), sobre la misma playa de Roses, o de un arroz caldoso con sepia en el céntrico Falconera (avenida de Jaume I, 24). El mejor pescado lo cocinan en Rafa’s (7) (calle de Sant Sebastià, 56), restaurante que Ferran Adrià frecuentaba, al igual que La Sirena (plaza de Sant Pere, 7) y Santallúcia. Si aquí iba el genio de elBulli es que mal no se come.

 

 

 

16.00 Tarde para el senderismo

Para bajar la comida podemos adentrarnos a pie en el Parque Natural del Cap de Creus siguiendo el camino de ronda que bordea el litoral, entre pinos y acantilados, desde la playa de l’Almadrava hasta la cala Montjoi. En una hora y media estaremos ante el legendario restaurante de Ferran Adrià, que está previsto que en el verano de 2019 reabra como laboratorio expositivo ElBulli 1846 (8). Una digestión más tranquila la haremos en el parque natural dels Aiguamolls de l’Empordà, contemplando las más de 300 especies de aves que habitan en estas marismas desde el espectacular Observatorio Senillosa (9), instalado en lo alto de unos antiguos silos de arroz. Solo hay que andar 500 metros desde el aparcamiento del Mas del Matà, que está a medio camino entre Castelló d’Empúries y Sant Pere Pescador.

 

18.00 Un túnel de viento

Cualquiera puede sentirse ligero como un ave en el túnel de viento vertical Windoor (10), en Empuriabrava, junto al parque natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Cualquiera que pague 49 euros y resista sin hacerse un ovillo el impacto de un chorro de aire de más de 200 kilómetros por hora que lo levantará hasta 12 metros de altura. Comparada con esto, la temible tramontana, el ventarrón invernal del norte que tumba los árboles y arranca las tejas en la Costa Brava, es una brisa acariciadora. La misma sensación, pero al aire libre, la tendremos efectuando un salto tándem de paracaidismo con los instructores de Skydive Empuriabrava en el aeródromo (11) de esta gran marina residencial en pleno golfo de Roses. Aunque esto último no es para todos los presupuestos: cuesta 255 euros.

 

21.00 Cena y sueño surrealista

De vuelta a Roses, en la Plaza de Catalunya, a pocos metros del Ayuntamiento de la ciudad, se encuentra El Caimán (12 , donde cenar a base de tapas como las alcachofas con miel y soja o las vieiras con tocino ibérico. Ahora bien, es un bar informal con cuatro mesas. Más formal es Els Brancs (13) (avenida de José Díaz Pacheco, 26), restaurante con una estrella en la guía Michelín. Se encuentra en el Hotel Vistabella —que cuenta con la suite Surrealista en homenaje a Salvador Dalí— cuya única pega es que cierra en invierno. El Hotel 1935 (14), de la misma familia y calidad que el Terraza, sí que abre todo el año.

 

El nou tanatori de Roses…., by Quim Pedret

«El nou tanatori de Roses tindrà tres sales de vetlla i accés directe al cementiri»

 

Fotografia elpunt.cat

 

Que bé! i com diu en Joan Capri jo hi posaria un Snack Bar.
Dels cementiris no se’n fa prou publicitat. No els visitem prou. Bé, sí que els visitem, però perquè et faci efecte si ha d’anar en vida…

 


Aquest monoleg és genial. Potser el millor del MESTRE, Joan Camprubí

Minuts de silenci i grans silencis, by Quim Pedret

Avui 24 hores de la barbàrie ocorreguda ahir a Les Rambles de Barcelona, s’han fet minuts de silenci, arreu del País.

 

 

 

 

 

 

 

Molt lamentable que tan sovint hàgim de sortir al carrer per fer una condemna a una barbàrie o assassinat.
Crec que tots som culpables, per fer o per deixar fer algunes o moltes coses que en general s’estan fent o s’han fet malament. Parlo de societat, no parlo de país, ni del govern de Roses, ni del meu poble, Roses.

«Descansin en pau tots els morts innocents en la nostra memòria», però cal posar les eines perquè això no es repeteixi mai més.

 

Quim Pedret i Rovira

‘Perruqueria ambulant’ a Santa Margarida, by Quim Pedret

 

 

Santa Margarida a Roses!

Que he de fer? Callar?
Pots dir-m’ho tu, Montse?

És un n escrit fet amb el cor i que em dol tant fer.lo, com veure la brutícia del passeig marítim i la merda amuntegada al costat dels containers de molts carrers de Figueres.

Avui he passat pel meu poble, Roses (que és lloc molt maco i amb una de les baies de boniques del món) i he volgut veure de primera mà el problema del Top-Manta al passeig marítim, on hauria de ser un barri de platja i canals navegables de Roses, fet pels turistes, anomenat de SANTA MARGARIDA.

 

 Santa Margarida Roses ‘Perruqueria ambulant’  Agost 2017  (Fotograma de camera amagada)

 

Els que vist (tot i que ja ho sabia) m’ha fet mal els ulls i al cor i he sentit molta pena. Paraula.
Fins i tot la càmera de vídeo em tremolava.
La tenia a la mà amagada, per allò de ‘si no fos cas’ que me la trenquessin pel cap. Ni un sol policia, fent un cafè!

He vist una «PERRUQUERIA AMBULANT»!!!!, on els turistes es poden fer ‘trenes o raspes’ a un mòdic preu de diumenge. Us deixo la fotograma de la pel.licula.

Si la Policia Local no pot fer res, malament.
Si els Mossos, ni la Guardia Civil, ni la Policia Nacional tampoc hi pot fer res per falta de competències, pitjor.

…però amics, per les coses bones i per les dolentes, els culpables sempre són els que NO volen, o NO poden, o NO saben o NO varen saber NEGOCIAR, amb el govern de Catalunya (Mossos d’Esquadra), ni amb el Ministerio del Interior (Civils i Nacionals), perquè els deixessin efectius per lluitar contra unes pobres persones (segurament explotades per una colla de ‘vius’) que potser hi fan negoci o/i tenen comissió.

Que fem? Hauriem de cridar a l’exercit per fer ‘neteja’ amb mitja dotzena de ‘retros, aplanadores i excavadores’?.. i llestos! Trist

Sincerament, la façana al mar de Santa Margarida fot molta pena!!

Ja sabeu que heu de fer els homes i dones del govern de Roses… Dimissió.
Seria un bon regal a la gent de Santa Margarida, que paga com tot ‘cristu’ els sus impostos i així donar pas a gent que potser (he dit potser) ho farien pitjor, però almenys ho intentarien fer millor… que no és tan difícil, collons!
No cal que recordi que vol dir la paraula Dimissió, ja ho recorda cada dia la vostra consciència. Ho crec i ho suposo.

Per cert a les 8 del vespre, hi havien moltes més de 100 paradetes de Top-Manta. Per cert, que vol dir Top-Manta?

Cordialment i amb pena

Quim Pedret i Rovira

LEER MAS…

Tom Jones a ‘Sons del Món’, by Quim Pedret

SONS DEL MÓN

En canvi, el Sir sexy-bombó-carrosa, en el seu concert a Roses va dir:
«Visca Roses, Visca l’Empordà i Amunt el Girona FC, que sempre sigui a primera»  

Tom Jones despide un concierto en Catalunya con un «Viva España»
Yoko Ono protagonizó una polémica por su defensa del proceso de independencia catalán

Amb el meu amic Lluís Català a Roses, by Quim Pedret

Fa un any amb el meu amic Lluís Català a Roses.

Un amic que molts dels meus escrits el treuen de polleguera, però que per això mai deixarem de ser amics, ja que ens esperen més dinars i sopars al Risech de Roses.
Almenys ell, em comenta el que no està d’acord amb mi i no m’ignora com foten la majoria de ‘polítics de rodalia’ de la llista i dels que no deixen de mira.se el melic, el que són més papistes que el mateix Papa i s’estripen els vestits, mentre van navegant entre dues o tres aigües, amb un tarannà maquiavèl·lic i quasi ratllant la hipocresia.

LEER MAS…

No es lo mismo… com deia Alejandro Sanz, by Quim Pedret

No és el mateix ‘Empordà TV de Roses’ que »Empor-tis una TV de Risses»

‘SONS DEL MON’…a Roses, by Radio TV Pedret


  Lluís Claret És considerat un dels millors violoncel·listes del món Berlín 2009

 

És que tenia ganes d’escoltar ‘SONS DEL MON’ i no pas les ‘cullunades’ i bramades de David Bustamante o Loquillo actuant a ROSES
Clar que en ‘Busta’ dóna més vots!!
I a més ‘Bustimaate’ el varen engendrar els seus papis, de viatge de noces, a Roses!!!
Lamentable!

Quim Pedret i Rovira

‘Agus’ Riera, aixi el vaig coneixer, by Quim Pedret

‘Agus’ Riera, aixi el vaig coneixer, by Quim Pedret

 

Podria dir que el vaig conèixer així….amb molts somnis, rialler, sempre de bon humor, optimista i una càmera a les mans…

 

Agusti Riera Roses

‘Agus’ Riera a Roses                                                                                                                     

…i així l’he retrobat, davant i darrere una càmera, a dalt d’un escenari o a un estudi de TV, però amb la seva senzillesa, segueix sent aquell l’Agustí, inquiet il·lusionat i sincer, que contagia bon humor, perquè la vida li ha fet veure que a pesar d’alguns entrebancs quasi tot és i ha de ser humor. Endavant!!

 

Riera Agus Radio Pedret

Fotografia ‘Agus’ Riera

 

Agus Riera PCT Quim Pedret Rovira

Podemos Conseguirlo Todo

Fotograma del vídeo de Eduard Llinàs

Pujat pel Quim Pedret

Kudryashova al ‘Vila de Roses’, by Radio Pedret

Kudryashova al ‘Vila de Roses’, by Radio Pedret

Gracies Roses, Gràcies Montse Mindan Cortada , Gràcies Francesc Giner Ballesta. Gràcies a tots !

L’artista Elena Kudryashova, l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan i el regidor de Cultura, Francesc Giner, amb el quadre ‘Peixos de mar’
Quadre elaborat per Kudryashova  en homenatge a un dels principals motors econòmics de la Vila, la pesca.
VILADEROSES.CAT

Elena Kudryashova dóna un quadre al poble de Roses, by Radio Pedret

La pintora Elena Kudryashova dóna el quadre “Peixos de mar” al poble de Roses

Pilarín Bayés i el fill de Vicens Vives inauguren «Expo Kids» a Roses, by Radio Pedret

Elena i Pilarin Bayes Quim Radio PedretLa reconeguda il.lustradora Pilarín Bayés i de Luna amb la pintora Elena Kudryashova a Ca l’Anita de Roses

La dibuixant ha il·lustrat ‘La petita història de Jaume Vicens Vives’ juntament amb el text de David Pujol i les creacions s’exposen a Ca l’Anita.

 

JaumeVicensVivesquim radio pedret

                                          Jaume Vicens Vives

L’inauguració ha tingut lloc el divendres 3 de febrer a les 6 i mitja de la tarda
La il·lustradora Bayés, osonenca de l’any 2012 i Creu de Sant Jordi 1991, ha signat exemplars del conte a la Biblioteca Municipal de la població Alt Empordanesa de Roses.

 

pilarin Bayes David Pujol Roses Radio Quim PedretPilarín Bayes i David Pujol

  Pilarin Bayés Montse Mindan Quim PedretPilarín Bayés, David Pujol i Montse Mindán

 

Montse Mindán Pilarin Bayes Quim PedretL’alcaldessa de Roses Montse Mindán i Pilarín Bayés a la Sala d’exposicions ‘Ca l’Anita’

Pilarin Bayes Radio Quim PedretLa dibuixant i ninotaire ‘Pilarin’ Bayés signant el conte de la vida de Jaume Vicens Vives. (fotografíes de Quim Pedret i Rovira)

Quim Pedret i Rovira