Radio TV Pedret

Les Meves Frases, by Quim Pedret

Les meves frases

 

“Ser amic, és una cosa molt seriosa, ser un “saludat-conegut” és qüestió d’educació, que ja és molt, però que malauradament n’hi ha molt poca”

“El dia que els polítics deixin d’enganyar.se entre ells, potser deixaran d’enganyar.nos a nosaltres Però tot depén de nosaltres i de grau de masoquisme que tinguem”

 

“Els amics no es guanyen amb un barret, es guanyen amb el cap”
Un barret serveix per tapar-se del fred, de la calor i tindre les bones idees en calen i que no s’escapin i inclòs amb un barret pots demanar vots i també almoines si no pot pagar impostos, ni sous dels corruptes que et roben i es roben entre ells, descaradament i impunement.

 

Jo era petit i recordo que la meva àvia li deia a la meva mare:
“Aquest noi és més trapasser que en calces”  *El trapasser és un nen entremaliat que fa dolenteries pròpies d’una criatura
De gran només m’he quedat en ‘gamberret’, i molt més pels que veuen que no penso com ells i no els hi ric les gracietes
(sobretot els polítics)

 

 

“Aquest noi és un ‘trapella'”

 

“Jo no vull que em diguin la veritat, nomes em conformo en no m’enganyin més!
És molt demanar?”

 

“Si vols poder, potser tindràs còmplices i si vols llibertat, potser tindràs alguns amics”

 

 

 

Quim Pedret i Rovira

 

David Espunya, un gran home amb collons, by Radio TV Pedret

Avui ens visita a ‘La Casa del Gat‘ el locutor i actor de doblatge, en David Espunya
Moltes gràcies per la teva simpatia. Bé que ho saps David, que ets un home ‘cullunut’
i una grandissima persona
Un forta abraçada

 

David Espunya a Vilajuïga

 

 El video ‘Collons’ del David Espunya

David, jo vull col·laborar amb la teva idea de fer un vídeo de molt més llarg sobre l’expressió collons amb una altra expressió:
“Qui està de ‘pega’, amb els collons ensopega”

Edgar Tarrés “Nits de lluna plena”, by Radio TV Pedret

 

Edgar Tarrés Falcò, parla de Sessió terapèutica, de Classes de meditació, de Tallers especialitzats de veu,, de creativitat, de Retirs i de viatges.
Parla de l’Oci Saludable en al programa de Ràdio TV Pedret “COM A CASA” gravat el mes de Juliol del 2017 als estudis de Vilajuïga a l’Alt Empordà.
Moltes gràcies al treball i la paciència de l’Elena Kudryashova, la meva esposa i també al nostre fill, en Sergi Pedret i Kudryashova per fer d”entrevistats’ i de ‘operadors de càmeres’, si ha calgut.
Gràcies a la bona música original i sempre generosa, del mestre i bon amic, en Jordi Padreny ©
Gràcies als amics que han estat i esteu al costat, per la seva paciencia, ja que la manca de temps i de vista, anaven junts i molt justets.
Aquesta entrevista ha sigut filmada amb tres càmeres Toshiba i amb tres Sony d’alta definició.
Aquesta és la continuació de l’episodi pilot’ de “Com a Casa”, del tres que emetrem sobre les activitats de l’Edgar Tarrés

 

Quim Pedret i Rovira

Edgar Tarrés, ‘Quan el silenci crida’, by Sonia Fuentes i Radio TV Pedret

Edgar Tarrés i la seva novel·la ‘Quan el silenci crida’

Sonia Fuentes 2016 Setmanari Empordà

Les paraules que donen vida a ‘Quan el silenci crida’, la primera novel·la d´Edgar Tarrés, recullen tot l´aprenentatge que l´autor ha viscut els darrers temps. Fa un any va decidir escoltar la veu que el cridava dins seu i la seva vida va fer un gir a través de la música i el so. Ara ho comparteix en una història de canvi i superació a través del viatge iniciàtic que emprèn el seu protagonista i de la gent que troba pel camí.

“Tots portem un talent dins nostre que ens fa singulars”, explica Edgar Tarrés, autor del llibre editat per Sonido Alquímico. L’obra narra la història d´un jove antropòleg que viu sense rumb, fins que una aventura màgica transforma la seva existènciaEl filòsof Jordi Pigem presenta la novel·la aquest dimecres 28 a la biblioteca de Roses (20.00 hores).“Serà un acte especial i sonor”, diu Tar­rés. El 5 d´octubre, a Llibres Low Cost de Figueres.

La seva primera novel·la ha tardat 18 anys a veure la llum… Com ha estat el procés d´escriptura?

Al principi tenia unes inquietuds, amb 21 o 22 anys, diferents de les d´ara, que en tinc 41. És una novel·la molt viva que ha canviat a mida que ho he fet jo, i això és interessant. Quan comences a llegir-la pot no semblar-ho, però és una història per aprofundir en el coneixement humà. El títol té molt a veure amb el projecte que fa un any vaig arrancar amb la música i el so com a element de guariment i de creixement personal: sol venir a mi gent que sent alguna cosa dins i no sap què és, que fa coses que no el porten enlloc, i senten aquesta crida, aquesta cosa dins seu, això és el que em va donar la clau per acabar de lligar la història del llibre..

LEER MAS…

Quintín Cabrera – Ferran, by Radio TV Pedret

“Ya llegarán las figuras”… quants més serem, Radio TV Pedret

Fidel Masreal 25 junio 2017

Desde hace unos meses afloran en el mapa político nuevas formaciones o plataformas a la caza indisimulada del llamado votante tradicional de la antigua CiU. Entre los nuevos partidos està Lliures, que pilota el ‘exconseller’ y exdiputado convergente, Antoni Fernández Teixidó. Un todoterreno de la política que saca pecho respecto a sus 400 militantes -que han firmado o estan dispuestos a hacerlo- y al congreso inicial ya celebrado hace una semana. Teixidó define a Lliures como catalanista, no indpedentista y defensor del liberalismo. “Si no hubiera caladeros políticos, ¿por qué nacería entonces Lliures?” subraya.

“Abriremos los brazos a todo el mundo, como el elector que ha creido en el independentismo y se da cuenta de las limitaciones, que sabe que esto puede acabar mal y no quiere que sus hijos lo sufran”. Respecto a eventuales desembarcos de personas potentes del espacio convergente, el presidente de Lliures se limita a afirmar que de momento la tarea de su partido es el de ir sumando uno a uno. “Ya llegarán las figuras”, añade confiado.

CENTRODERECHA Y CENTROIZQUIERDA

Mientras, 27 firmantes, entre ellos 7 exdirigentes de Unió, han presentado este lunes Units per avançar. La cabeza visible de este nuevo partido es Carlos Losada, profesor de Esade. “Creo que hay un conjunto bastante amplio de la sociedad catalana que está huérfano electoralmente, no se siente cómodo con lo que está votando o simplemente no vota, es un ámbito de centroderecha y centroizquierda, de unos dos millones de personas”, indica Losada, quien como Teixidó no esconde la voluntad de pescar en el caladero de la antigua Unió -el propio Duran Lleida es ya militante de base de la organización- y de CDC. “Antiguos votantes de CDC se han quedado también sin un referente”, insiste Losada, que defiende un espacio no independentista, moderado, socialcristiano.

Súmese a Units la presencia activa como lobi de Nova Convergència, la plataforma soberanista de centro-derecha del exconseller y exmilitante del PDECAT Germà Gordó -repudiado por el PDECat al ser investigado por el 3%-, que mantienen un pie dentro y otro fuera del partido y que tienen en Gordó a su representante en el Parlament.

TRANQUILIDAD EN EL PDECAT Y DEMÒCRATES

Al respecto de todo esto, en el PDECat y en Demòcrates se vive con mucha tranquilidad esta estrategia de captación de espacio político de CiU. “Yo sí me preocuparía -explica el politólogo Lluís Orriols – en tanto que estamos en momento de excepcional volatilidad, de reconfiguración del sistema de partidos, y aunque hayamos entrado en una fase de repliegue con aterrizaje suave, también podría ser convulso, todo esto se les puede escapar de las manos a los partidos”.

Con todo, Orriols apunta a tres dificultades de la creación de partidos nuevos: “una, las etiquetas de liberales (Lliures) y democristianos (Units per Avançar) unidas al nacionalismo no independentista representan espacios pequeños; dos, los personajes que vienen de viejos partidos están peor equipados para aportar esta frescura de los partidos de la nueva etapa: Y tres, hay una fuerte prima a los partidos que ya están, en cuestion de financiación, visibilidad…No es tan fácil crear un partido y tener éxito”.

El déjà-vu de Lola García, by Radio TV Pedret

De vegades sembla un déjà-vu, però no és el mateix. El president Carles Puigdemont, acompanyat del líder d’ERC, Oriol Junqueras, va anunciar divendres passat la data i la pregunta d’un nou referèndum que s’hauria de celebrar l’1 d’octubre. Tot i que aquesta consulta no estava prevista en el full de ruta dels partits independentistes, segons la qual, a hores d’ara, ja havien d’haver proclamat la secessió unilateral, aquests van considerar necessari un segon intent. Per argumentar la substitució de la declaració d’independència pel referèndum, es va assegurar que aquest no seria com el del 9 de novembre; és a dir, una experiència sens dubte exitosa quant a la mobilització, però sense validesa pel fet que la participació dels no independentistes va ser minoritària. Es tractava, aquesta vegada, d’organitzar un referèndum amb prou garanties perquè tots els catalans se sentissin concernits per una decisió històrica i concloent de debò .

Però, a quatre mesos de la data crucial, la sensació en privat al Govern és que se celebrarà algun tipus de consulta, però en condicions similars a les del 9- N. L’única manera d’atorgar eficàcia a aquest referèndum és aconseguir que prop de tres milions de catalans vagin a votar. És a dir, una quantitat substancialment superior a la que va participar en el 9- N, que va arribar als 2,3 milions de persones. Tres milions de vots permetrien concloure que existeix una voluntat exigent dels catalans de comptar-se. I aquesta és la meta del Govern i dels partits independentistes, convençuts que una reacció com aquesta forçaria Mariano Rajoy a negociar.

LEER MAS…

El record de Carles Capdevila, by Antoni Bassas

‘El darrer viatje d’en Carles Capdevila’

Fins sempre, Carles Capdevila, by Radio Pedret

Ell…
Ell… el reporter del somriure sincer,
Ell… el fill del fuster dels Hostalets de Balenyà,
Ell… el pare de quatre fills,
Ell… el company de la periodista Eva Piquer,
Ell… el que ens va ensenyar a educar els nostres fills,
Ell …el que va dir ‘no sóc suficient fill de puta, per ser director d’un diari’,
Ell….el que va preferir ser un ingenu que un cínic,
Ell… el que pensava que hi ha gent que fa tant de temps que no té principis, que ja no saben ni que es diuen principis,
Així era ell… el Carles Capdevila.
Ell, ‘Ara’ i per sempre descansa en pau

Quim Pedret