Radio Pedret

Demà aniré a robar una o dues gallines i un ‘conillet de vellut’, by Radio Pedret

Demà aniré a robar una o dues gallines i un ‘conillet de vellut’, by Radio Pedret

 

Si, i em buscaré un bon advocat, perquè em regalin un bon galliner!

Quants espanyols admetran, després del llarguíssim procés i la seva escandalosa repercussió, que el cas ha derrocat qualsevol barrera de privilegi en encausar a membres de la família del Rei, i que el tribunal ha sentenciat amb independència professional, al marge de la pressió mediàtica i popular i conforme tan sols a la lògica del Dret?
Quants, per contra, pensen avui que la Justícia blinda als poderosos i quina influència tenen en aquest estat d’ànim els líders d’opinió en el periodisme i la política?

Té sentit, en l’actual paradigma social, parlar de justícia exemplaritzant en comptes d’una justícia sense adjectius, imparcial i blindada d’interferències, cenyida en exclusiva als fonaments i principis de la llei?

I finalment, existeix alguna possibilitat, per remota que sigui, de restaurar la confiança en el sistema jurisdiccional per sobre dels judicis paral·lels, de les imputacions transformades en sentències anticipades, del populisme amb toga, i de l’odiosa pena de telenotícies?
Quino Mafalda Dignidad Quim Radio Pedret

Quina vergonya i quin fàstic!
Durant més de cinquanta anys em varen dir que jo era español i polonès i que havia de creure amb la justícia.

Radio Pedret

Iñaki Urdangarin no entrarà a la presó, by Radio Pedret

Iñaki Urdangarin no entrarà a la presó, by Radio Pedret

 

El fiscal Horrach s’ha anat de boca fent un anunci impresentable

Vols saber per què Iñaki Urdangarin no entrarà a la presó?

La sentència pot recurirse al TS i cap de les penes acumulades arriba als tres anys.

Politica /Justícia
El gendre del rei ha estat condemnat a sis anys i tres mesos de presó segons dicta la sentència del ‘Caso Nóos’, i el potes del jutge Castro s’ha apressat a vociferar:

La Monarquia a Espanya després de la sentència del ‘Cas Noos’ i la fúria dels zarrapastrosos

El gendre del rei ha estat condemnat a sis anys i tres mesos de presó segons dicta la sentència del ‘Caso Nóos’, desvetllada aquest 17 de febrer de 2017 i el ‘potes’ del jutge Castro s’ha apressat a vociferar

Com apasa sempre a España, tertulians, analistes, comentaristes, polítics i fins a pasejants s’han posat immediatament a especular sobre el tipus de presó i la ubicació del calabós on suposadament va a anar a parar Iñaki Urdangarín

Exemple:
El ‘potetes’ de Ok Diari i el seu impresentable Eduardo Inda afirmen que:

“El pres Iñaki Urdangarin tindrà dret a mantenir un vis a vis íntim amb la seva dona i un altre familiar amb els seus fills, una vegada al mes.
No se li permetrà tenir telèfon mòbil, encara que podrà realitzar deu trucades a la setmana.
No podrà manejar diners en efectiu, però disposarà d’una targeta de plàstic per gastar fins a 100 euros a la setmana en l’economat de la presó”.

És fàcil caure en aquests errors, máxime quan el jutge Castro comentava que la sentència li sembla molt lleu i que l’imprudent fiscal Horrach anunciava que va a demanar l’immediat ingrés a la presó del marit de la Infanta Cristina.

Però res de res. Per començar, Urdangarín no entrarà a la presó de manera immediata, ja que l’acte pot recórrer i el procés podria allargar-se més d’un any…..

Experts juristes consultats expliquen així l’actual situació del gendre del rei:

“Mentre es tramita el procediment les parteixes acusadores poden demanar la presó preventiva de l’acusat, entre altres raons per evitar el risc de fugida. Una vegada dictada la sentència condemnatòria, aquestes mateixes parts poden, igualment, instar l’ingrés a la presó provisional en tant es tramiti el previsible recurs i fonamentalment pel motiu ja apuntat. Aquest és el moment en el qual està ara”.

“Seria insòlit que s’al·legués el risc de fugida de Urdangarin. En tot cas és alguna cosa que podia haver succeït a qualsevol moment de la causa i mai es va acordar la seva presó preventiva”.

“Per descomptat la pena no existeix fins que no sigui ferma, per tant no hi ha cap possibilitat que ingressin a la presó ni el cunyat del Rei ni els altres”.

“És difícil determinar els temps però resultaria complicat que l’Alt Tribunal resolgués en menys d’un any, això com a mínim, i no seria d’estranyar que es fos molt més allà”.

I a això se sumeixi la mateixa naturalesa de la condemna, la qual cosa és encara més rellevant.
Els sis anys i tres mesos de presó que dicta la sentència del ‘Caso Nóos’ SÓN el resultat d’anar sumant les penes pels diferents delictes que s’atribueixen a Urdangarín, que individualment no arriben mai als tres anys. País!

Radio Pedret

Bon Dia – Joan Manuel Serrat, by Radio Pedret

 

Us desitgem a tots bon ¡Bon Dia!

Juan Luis Guerra – Viviré, by Radio Pedret

 

juanluis-guerra Radio Quim Pedret

 

Vivire
Juan Luis Guerra

Linda como una flor de amapola
como una trenza de olas del mar
así eres tú, mi reina
y te voy a amar

Déjame hacerte en el pecho un nido
para que aprietes mi corazón
ya reservé la noche
para tu amor
Para estrujarnos los dos
cuerpo a cuerpo, mujer
rodando en un beso
para preñarte de luz
como un rayo de sol
¡Ay, viviré!
viviré cada segundo pegadito a ella
como medallita al cuello
con el corazón en fiesta

¡Viviré!
viviré cada segundo enamorado de ella
como bolero en la noche
que se esconde en las estrellas
Agua que cae por la madrugada
arrópanos al amanecer
moja la pausa
y luego déjanos ser

Nos sentaremos sobre la hierba
preguntarás y preguntaré
y llegará otra noche
que reservé

La tercera via de Mas, by Radio Pedret

 Artur Mas diu que hi ha una tercera via per evitar la independència

En una conferència davant alumnes de la Universitat Autònoma de Madrid, l’expresident català va lamentar que el Govern espanyol no hagi tingut un projecte per a Catalunya.

L’expresident català, Artur Mas, va explicar ahir, davant els alumnes del màster ‘Gobernanza i Drets Humans, de la Universitat Autònoma de Madrid, que existeix una tercera via per alleujar la tensió institucional que mantenen el Govern central i la Generalitat de Catalunya sobre les seves proposades independentistes.

Artur Mas va indicar que “hi ha dos esquemes possibles”: “O el nostre Estat propi o quedar-nos com estem, amb l’autonomia en regressió”. “Si hi ha alguna cosa al mig, ho ha de proposar l’Estat espanyol”, va indicar.

Artur Mas va insistir: “No dic el Govern, sinó l’Estat” i va comentar: “Portem anys plantejant el nostre encaix i la resposta és sempre la mateixa. No ens deixen un altre camí. Crec que existeix, però ha de plantejar-ho l’Estat, no dic el Govern”.

 

Artur Mas Independencia Quim Radio Pedret
                         Artur Mas i Gavarró, 129è President de la Generalitat de Catalunya

Sobre pactar un referèndum legal i amb caràcter vinculant, proposat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, Mas va apuntar: “amb dues o tres alternatives: statu quo actual, devo max (descentralització màxima) o Estat independent”. “Som demòcrates i acceptaríem el resultat. Però això del mitjà no existeix ara”

 

Artur Mas es entrevistado por tv3 con motivo de la celebración de la consulta/Artur Mas, the president of the govern "Generalitat" of Catalonia is interviewed by regional television the day of the referendum for independence in Catalonia. 9N Barcelona

Artur Mas, the 129 President of the Govern Generalitat of Catalonia is interviewed by TV3 television Catalonia Barcelona

 

Finalment, Mas va lamentar que el Govern espanyol no hagi tingut un projecte per a Catalunya…….. pero la Moncloa “sondeará” la idea de Artur Mas de un plan alternativo a la independencia y el portavoz del Ejecutivo central insinúa que Rajoy y Puigdemont están hablando en privado para “restablecer la confianza

Quim Pedret i Rovira

Ells són aquí, entre nosaltres, by Radio Pedret

Ells són aquí, entre nosaltres, by Radio Pedret

“Com que saben que han perdut el judici del 9N tant a nivell mediàtic com al carrer, ara intenten presentar el moviment sobiranista com a intolerant, quan és precisament el contrari”.
Artur Mas i Gavarrò,  129è President de la Generalitat de Catalunya

 

…Ells són aquí entre nosaltres,
desesperats al seu intern,
desesperats en l’esperança
que el seu demà arribi prest.
El seu demà, tenebra blanca,
on els seus ulls sanguinolents
disposen l’ordre de la vida
i de la mort si és convenient…

Lletra i Musica: Lluís Llach i Grande

Pujat per Quim Pedret i Rovira

Emilio Sánchez Ulled, 20 poemas y una canción desesperada, by Quim Pedret

 

“Sánchez Ulled, un canto a la mala jurisprudencia”
Quim Pedret

1. Voy a terminar de forma atípica…no nos engañemos, este es un juicio perturbador por su relevancia pública y mediática. En este acto de juicio se han hecho pronunciaciones políticas como elementos exculpatorios.

2. No es baladí el clima de opacidad que se dio a todo esto desde el principio.

3. Esto no es una batalla entre demócratas y no demócratas, este juicio también es democracia porque la democracia son muchas más cosas de las que se han dicho aquí.

4. La Fiscalía no depende del Gobierno y no hemos recibido ninguna indicación que provenga de allí. Yo no lo haría consentido, se lo crean o no, entre otras cosas porque la Constitución lo prohíbe.

5. “Les voy a decir lo que me encomendó (la fiscal general del Estado, Consuelo Madrigal) y luego me llaman mentiroso si quieren: ‘Quiero una valoración técnica rigurosa en el sentido que sea, si es de archivar, de archivar, y si es de acusar, de acusar. ¡No es ninguna tontería!”.

6. El tribunal es rabiosamente independiente.

7. No se puede contraponer democracia y estado de derecho, eso es tremendamente peligroso.

8. ¡Es que ya está bien de todo lo que se está organizando alrededor de este acto!

9. Este Estado es democrático y bastantes años de oscuridad nos tuvimos que chupar.

10. Ni soy periodista, ni tertuliano ni político.

11. Aquí hemos debatido otra cosa, si se acató la sentencia del TC o no. Es por ello que la Fiscalía pide la sentencia culpatoria.

12. No podemos equiparar a un ciudadano de a pie con miembros públicos del Govern que son conscientes de sus actuaciones y del mandato del Tribunal Constitucional.

13. Ha quedado probado que se añadieron ficheros a la página web del 9N tras la prohibición de TC.

14. Si los acusados hubieran aceptado responder al fiscal, mi primera pregunta hubiera sido evidente, hubiera enseñado la prohibición del TC y habría preguntado: ‘Dígame, por favor, de esto ¿qué es lo que no entiende?

15. Ha sido muy revelador el clima de sonrisas y miradas entre testigos y acusados, creo que eso lo debe tener en cuenta el tribunal.

16. Artur Mas es evidente que es el principal responsable de la organización de los actos, la vicepresidenta es el tronco nuclear de los actos desarrollados y la señora Rigau como consellera de Enseyament tenía materias determinadas en las que hacer su contribución.

17. No son personas de la calle, son miembros de un gobierno y tienen asesores.

18. Muy esclarecedor el relato de un voluntario que dijo que fue al 9N por la llamada de Mas.

19. Francesc Homs dijo que se consultó a expertos y que todavía había dudas. Es peculiar.

20. Gemma Calvet dijo que la providencia suspendía la consulta y que esto era un proceso. participativo. Esto es fantástico. La providencia lo deja claro.

“Es tan largo el amor y tan corto el olvido”
Radio Pedret

Gent amb cor i molta ànima, by Radio Pedret

Sense cor i sense esperit

El dia que tanquin Puigdemont a la presó, by Radio Pedret

El dia que tanquin Puigdemont a la presó, by Radio Pedret

«Els judicis que ara hi ha en curs són un assaig i prou. Els de veritat no tardaran a arribar. No crec que el president arribi al juny sense passar pel jutjat»

Carles Puigdemont Radio Pedret Quim Rovira

Noteu com n’estan, de neguitosos?
Heu vist com n’estan, de disposats a fer el ridícul?
Us n’adoneu, que la seva actitud és la demostració del seu fracàs?
El numeret aquest de la fiscal de Barcelona…
Les sortides de to de Josep Piqué.
L’al·legat polític i les justificacions finals del fiscal del judici del 9-N. No cal que m’hi allargui. Cada dia n’hi ha de noves. El cas és que estan molt nerviosos.
Estaven convençuts que tot plegat era una mena d’invent per a aconseguir més peix al cove que mai. Però s’adonen que aquí tothom ho veu clar i que hi anem de cap.
I ara ve quan s’escagarrinen.

No deu ser fàcil, si ens posem en la ment d’un colonitzador d’aquests, d’entomar la idea que aquells éssers inferiors han decidit que s’acabi la comèdia. Aquells éssers pesats però divertits que havies dominat tota la vida i que t’havien inculcat que eren propietat teva…
Recordeu el to amb què ens tractava bona part dels agents colonials que ara balbucegen i fan la víctima i el ridícul?
Amb qui to paternalista no ens parlaven?
Amb quina condescendència?
No deu ser pas fàcil de pair aquest canvi.

Més enllà de l’estat d’ànim que puguin tenir, ens ha de preocupar com poden reaccionar. Ja hem dit més d’una vegada allò de l’animal ferit, que és més perillós.
En qualsevol cas, un cop superat l’escull del pressupost, les passes que queden per fer la independència són ben clares. Portar les lleis de desconnexió al parlament, aprovar-les, convocar el referèndum, fer la campanya, anar a votar i, si és que sí, proclamar la independència.
Ep!, a partir d’aquell moment, comença una nova cursa d’obstacles. Però la independència ja s’haurà proclamat i aquí no hi haurà marxa enrere.

Aquestes passes que manquen per a proclamar la independència semblen fàcils damunt del paper, però són els moments més delicats i arriscats de tot el camí que hem fet. I la cosa més important, d’ara endavant, serà la gestió del temps. Aquesta és l’arma més poderosa que té la política.
Qui controla el temps o, si ho voleu, el calendari, té la paella pel mànec. I l’estat espanyol intentarà sigui com sigui alterar els plans que pugui tenir la majoria independentista. En aquest sentit, abans de prendre qualsevol decisió caldrà fer-se aquesta pregunta:
Ho fem perquè volem o perquè l’estat no ens deixa més marge?

Tinc la impressió –encara que no em dedico a la predicció– que els judicis que ara hi ha em curs són un assaig i prou. I que els de veritat no tardaran a arribar.
No crec que el president Puigdemont arribi al juny sense passar pel jutjat.
Estem preparats per si tanquen Puigdemont a la presó?
L’estat espanyol fa mesos que va teixint un discurs que els ha de servir per a justificar una repressió forta a Catalunya.
Mancats d’arguments i de projecte, tan sols tenen un camí –l’únic camí que realment han transitat durant els segles: el de la repressió.
Aquest és el seu llenguatge natural. Un llenguatge que solament han sofisticat una mica quan han volgut entrar en clubs com la UE.

No tinc ni idea si el referèndum es convocarà abans de l’estiu o després.
Tampoc no sé com es podrà convocar ni si les condicions permetran una votació completa.
Tan sols tinc la impressió que pensen que l’únic camí és la por.
I no la por de perdre les pensions o quedar navegant segles i segles per l’espai sideral.
Parlo d’una amenaça concreta i real. De presó i d’impediment físic. No ho dic pas per espantar ningú. Ho dic perquè estiguem preparats i sapiguem respondre dignament al setge a la democràcia que pot viure el nostre país aquests mesos vinents.
Si som capaços d’aguantar l’atzagaiada, ja haurem guanyat.

Pere Cardús Cardellach

Periodista

http://www.vilaweb.cat

Lluís Llach a Gemma Galdón: ‘Soc un florero’, by Radio Pedret

Lluís Llach a Gemma Galdón: ‘Soc un florero’, by Radio Pedret

‘Abans que vostè nasqués, jo ja era antipujolista’ (Lluís Llach)

Lluís Llach, diputat de Junts pel Sí, i Gemma Galdón, membre de Podem, han coincidit avui a la tertúlia de ‘El món a RAC-1’. Galdón ha atacat Llach, a qui ha retret que ‘hagués canviat’ pel fet de defensar el projecte polític de Junts pel Sí. Després d’una discussió, Llach li ha acabat etzibant: ‘Abans de néixer vostè jo ja era antipujolista.’

Gemma Gadón:

Em produeix força alarma que algú escollit pel poble per a defensar idees i defensar programes digui no, jo sóc aquí per fer de ‘florero’. Em sembla que és una banalització de la política que no em sembla bé, que és una caricatura. En aquest país molta gent ha lluitat perquè poguéssim votar persones que fessin programes polítics i no fessin de ‘florero’. Em sorprèn que censurin el discurs de Jordi Évole quan al seu partit són capaços de dir un dia en un concert ‘volem acollir’ i l’endemà dir a Ada Colau que tingui una política policíaca dura amb els venedors ambulants. Em sorprèn que el sorprengui que hi hagi gent que vulgui denunciar les contradiccions flagrants i moltes vegades insultants del govern. Hi ha gent que també veu les portes giratòries del govern, que no és normal que col·loquin el cantant dels Sírex a l’Ajuntament de Barcelona sense tenir cap mena de responsabilitat ni cap feina. També ens esgarrifa que al judici del 9-N totes les persones que van intervenir hagin estat promocionades des del 9-N. D’on ve aquesta ceguera autoimposada?

Lluís Llach: Bon dia! Crec que valores poc la feina d’un ‘florero’, que pot tenir molta utilitat. Em sento molt útil dins del parlament, sóc a la direcció del grup parlamentari, que no és cap partit. Participo dins en totes les conspiracions que hi ha d’haver dins un parlament i ho he fet tan bé com he pogut.

Gemma Gadón: Per tant no és un ‘florero’.

Lluís Llach: I tant que ho sóc. Perquè a mi m’han escollit pel que represento. I dins d’una habitació en què s’ha de discutir durant dos mesos plans de xoc, etc.. si hi fa una bona flaire i hi ha referències amistoses de la gent, doncs es pot fer una bona feina. Estic orgullós de ser un ‘florero’ i el reivindico. D’altra banda, jo tinc un objectiu que és participar en un projecte polític durant un any i mig. He renunciat a moltes coses per aconseguir un objectiu que és la independència. Com que potser per a vostè aquest objectiu no és vàlid, entenc les crítiques i les entomo. Jo he votat contra la proposta que les escoles deixin de ser de l’Opus. I se m’ha posat molt malament. Continuar amb escoles de l’Opus significava pagar 140 milions en un pressupost de 800 milions per a qüestions socials. I no em va donar la gana. Vaig pensar que ja ho faríem quan s’acabés el contracte o quan siguem independents. De contradiccions, tantes com vulgui. Però jo em poso en un objectiu molt precís i miro de ser tan honest com sigui possible.

http://www.vilaweb.cat

 

“Me estaban insultando por mi maravilloso cabello”, by Radio Pedret

“Me estaban insultando por mi maravilloso cabello”, by Radio Pedret

 

La fiscal Magaldi me suscita miedo al totalitarismo

Amadeu Clave Espuña, periodista

No vaya Usted a enfadarse conmigo, ilustrísima señora Ana María Magaldi, fiscal jefe de Barcelona. Le anticipo asimismo que no existe ‘animus injuriandi’ por lo que la excuso de querellarse contra este acabado periodista incapaz de matar a una mosca herida o famélica.

Pero la verdad es que Usted me suscita miedo. Su mirada falsa, retorcida y con pliegues de totalitarismo gestual me retrotraen, y Usted me disculpará, a sus colegas masculinos cuando me pedían 6 años de cárcel por reportajes que ahora consideraríamos light.

Respecto a su pelo, que Usted en alarde de megalomanía califica de famoso, me permitirá que le espete con rotundidad que, cutre por lo demás, contribuye a mostrarla como ‘Dómina inconsistente’.

Y no me venga con que hablo así de la fiscal jefe de Barcelona porque es mujer, ya que con anterioridad a esa rueda de prensa insólita y atroz nadie había mentado su horrible cabellera al estilo que no señalo, en evitación de males mayores.

 

Ana María Magaldi Radio Quim Pedret                                                                           Ana María Magaldi

En cualquier caso, e insisto con el temor que despierta en mí también por su chulería machista ante los ciudadanos que le pagan, fíjese bien que los nacionalismos siempre necesitan victimizarse con argumentos falaces para con posterioridad agredir. Y claro Usted lo hace además, emulando pero sobrepasando con creces a sus adversarios, empleando el dinero de la caja común.

¿Se imagina Usted a un deportista montando un cirio porque un sólo seguidor lo ha enviado al fangal del detritus?. Eso es justo lo que hace Usted, con el agravante de que quiere emplumar a un joven en un proceso en el que no ejerce de fiscal, sino de juez y parte.

Doña Ana María, yo andaba errado. El victimismo de los convergentes es baladí comparado con el que Usted exhibe. Y es que además de nacionalista, Usted es autoritaria e impresentable en las formas. Al contrario que su subordinado al que intentó controlar desde las propias salesas, y coaccionó con esa mirada que, reitero, asusta…

Y acabo… Quienes creemos en la libertad y luchamos por ella, tenemos desde este momento la ineludible obligación, con métodos pacíficos, no hace falta decirlo, de trabajar en la medida de nuestras posibilidades para que Usted hable pronto de su cargo de fiscal de Barcelona en pretérito indefinido.

La bella Barcino y su “provincia” no merecen a una funcionaria de este talante impensable…

Amadeu Clave, periodista

Pujat per Quim Pedret i Rovira

Ignasi Blanch: “Pintar al Mur de Berlín” by Radio Pedret

Ignasi Blanch: “Pintar al Mur de Berlín m’ha permès arribar on sóc ara”

Diari ARA

Afortunat Ignasi Blanch (Roquetes, 1964) és il·lustrador, un dels pocs catalans que van viure la caiguda del Mur de Berlín i l’únic que hi ha pintat. Milions de turistes contemplen cada any la seva obra ‘Parlo d’amor’, patrimoni històric de la capital alemanya

De petit guixava estovalles, parets i totes les llibretes que trobava a Roquetes. Cinquanta anys després és un dels il·lustradors més reconeguts del país. El setembre del 1988, després d’estudiar belles arts, Ignasi Blanch va anar a Berlín a ampliar els seus estudis. Va viure els últims mesos de les dues Alemanyes i també la caiguda del Mur, el 9 de novembre del 1989. Un any després es va convertir en l’únic artista de l’estat espanyol que havia pintat en un dels pocs trams del Mur que queda dret, l’actual East Side Gallery. Va tornar a Catalunya el 1993 i ara coordina l’àrea d’il·lustració de l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona.

Com recordes el Berlín del Mur?

El Mur formava part del meu dia a dia. Era increïble saber que a l’altra banda hi havia un Berlín més introspectiu, amb una ideologia política molt diferent i un tipus de gent més trista, apagada, allunyada del món capitalista. Vivia en una illa germanofederal enmig del comunisme.

També vares viure la caiguda del Mur.

Va ser impressionant. El 9 de novembre em vaig despertar amb la notícia a la ràdio i vaig córrer a fer fotografies. Recordo la gent de l’Est amb roba senzilla, amb un gest contingut o reservat, que passaven al Berlín Oest i al·lucinaven amb la llum de les botigues. Molts compraven plàtans, una fruita que desconeixien. Era emotiu veure la gent travessant els controls amb el Trabi, el cotxe de l’època, abraçant-se, plorant. No era del tot conscient del que vivia, però no ho oblidaré mai.

Com arriba un català a pintar un tros del Mur de Berlín?

Christine McLean, una galerista, va aconseguir cedir 1,5 quilòmetres del Mur a artistes de tot el món. La iniciativa es va anunciar al diari. Si residies a la ciutat i havies viscut la caiguda del Mur podies presentar una proposta. Vaig enviar alguns dels meus gravats i en una setmana em van trucar dient que havia estat seleccionat. Era a Barcelona de vacances i vaig haver de tornar.

I vares pintar Parlo d’amor. Per què?

Volia parlar d’amor a la ciutat que m’acollia, i també d’amor a la cultura aliena i a la pròpia. Les tres cares de la pintura són una representació autobiogràfica: la meva arribada a Berlín, el moment de pensar què hi feia en aquella ciutat i quan vaig decidir que m’hi quedava. També volia deixar testimoni del meu treball, i Parlo d’amor era el nom d’una col·lecció dels meus gravats.

Ara pintaries el mateix?

Potser pintaria temes socials, però el que vaig fer s’ajusta al meu treball artístic del moment. Per mi és la memòria d’uns anys molt importants que m’han definit el futur. És la imatge d’aquell Ignasi lluitador que estimava l’art. Gràcies a aquell treball he arribat on sóc ara.

Ha tornat per restaurar-lo tres cops.

Crec que n’hi haurà un quart. Sempre hi trobo pintades. De vegades hi escriuen insults perquè hi vaig escriure la paraula Catalunya. També hi ha parelles que es declaren i escriuen els seus noms a la pintura.

Et molesta?

No m’ofèn perquè havia de ser una obra efímera d’un mes i ja acumula 25 anys. Trobar-hi grafitis i escrits significa que el Mur està viu, però no m’agradaria que quedés tot tapat.

De la teva obra n’han fet souvenirs.

I els col·lecciono. Va ser molt fort el dia que vaig arribar a Berlín i vaig trobar un rellotge amb el meu dibuix a dins i el meu nom gravat al darrere. Sobta que jo hagi de comprar els meus propis souvenirs.

No en treus cap benefici?

El tema de drets sobre el Mur és complicat. Em fan il·lusió aquests souvenirs, però penso que em podrien haver preguntat, almenys, si volia que hi aparegués el meu nom.

L’any 2000 et vàren demanar que reproduís la teva obra a Roquetes.

Va ser un honor i una proposta increïble, sobretot perquè va adquirir un caràcter educatiu per als joves. Quan hi passen per davant pregunten què va significar el Mur de Berlín.

¿Trobes a faltar a Catalunya la cultura artística que hi ha a Berlín?

Aquí som molt ordenats. Costa d’acceptar que es pintin grafitis en cases buides o ocupades. Falta un teixit sòlid que doni suport als artistes.

Una vegada va dir que “tothom hauria de saber dibuixar i cantar, perquè així el món aniria millor”.

Dibuixar o cantar té a veure amb la llibertat d’expressió. Alguns governs volen eliminar la cultura perquè fa que la gent tingui més capacitat de decidir, i això no interessa.

Parlant de decidir, ¿com vius el moment en què es troba el país?

Estem vivint l’autèntica transició. Ho visc amb implicació, amb ganes. Tota la vida m’han dit que no barregi l’art amb la política, i tota la vida he estat prudent, però ara m’importa poc. Al revés, crec que és important mullar-se per crear pensament.

Demà participes en un acte a Barcelona de commemoració dels 25 anys de la caiguda del Mur.

A l’Espai Fabra i Coats. S’ha aixecat un mur on reproduiré un Parlo d’amor adaptat al moment actual, amb un caràcter social. També hi pintarà Thierry Noir, un dels pintors de l’East Side Gallery que més ha lluitat per la memòria del Mur.

Marc Toro del diari www.ara.cat

Una senzilla pregunta i una cruel resposta: ‘No fem res’, by Radio Pedret

Lucha Revolucion Quim Radio Pedret

Que fem per ells
Que fem per nosaltres?

Dues senzilles preguntes i una cruel resposta: ‘No fem res’
Ara molts haurien de sincerar-se i es fotrien de ‘llorus‘ davant la realitat.
Què busquem i què volem com a societat, quan un partit de futbol crea un emprenyament o una gresca general amb debats apassionats i sense cap, almenys aparent?

Però quan ens retallen, ens roben, perdem drets, riuen a la nostra cara, tenim els salaris més precaris i les jornades més ridícules, no sabem posar l’ímpetu que posem en perdre o guanyar que quan parlem d’un partit de futbol.
No tenim les prioritats ben definides. Crec que en general gens ni mica. I amb això no dic que no hi hagi d’haver debats i es parli de futbol i d’altres coses, però podríem dipositar aquestes energies en coses que de debò ens afecten. Crec jo.
Fan amb nosaltres el que els permetem, ens agradi més o ens agradi menys. Aquesta és la crua realitat.
Què pensarien els nostres avis, que han lluitat per aconseguir els drets que avui tenim amb suor, llàgrimes i sang? Estarien contents del que estem fent? Estic segur que no.
Que pensaran els nostres fills i néts? Estaran contents de nosaltres i el seu futur? No.
Tant els avis i els nostres néts s’avergonyirien de tot el que estem fent i deixem de fer passivament i a la vegada com n’estem de sotmesos i com ens mostrem al poder i a la mateixa societat. Estem adormits i hem de despertar. Ara som xais.

 

revolucion-social Quim Radio Pedret
Quim Pedret Rovira

Una emancipació dolça i alliberadora, by Radio Pedret

Artur Mas replica a Rajoy que “per a molts” la independència seria ‘una emancipació dolça i alliberadora’

Amputacio Dolça Artur Mas Quim Pedret                                                                            Francesc Homs i Artur Mas

El 129è president respon així al cap del Govern, que es va referir a la secessió com “una amputació” que no la salvaria cap cirurgià.

Independència, by Radio Pedret

Independència, by Radio Pedret

 quimpedretsergipedret

Independència

“Vol dir 

ser lliures.

Desempellegant-se

de les miserietes

de la servitud”