Quim Pedret i Rovira

‘Estimar’ es el mejor restaurante de cocina casual de Europa, by Radio Pedret

 

 


La Razón, 1 Abril 2019 Tatiana Ferrandis

Pujat per Quim Pedret i Rovira

Mindful Travel a l’Ofici de Viure’, by Edgar Tarrés

Mindful Travel

A “L’ofici de viure” parlem del mindful travel. Ens preguntarem què és el mindful travel, quina és la relació entre viatge i creixement personal? Quina és l’actitud mindful travel quan viatgem? Com ens podem obrir a les experiències que apareixen durant el viatge amb atenció plena? Es tracta d’una experiència que cada vegada demanen més viatgers: mindful travel. En parlem amb Edgar Tarrés Falcó – Mindfulkit que dirigeix el postgrau de Turisme i Espiritualitat de la Fundació Universitat de Girona; i amb Mar Furró, responsable de turisme sostenible de l’agència Tarannà Viajes con Sentido. Sentirem per començar la reflexió de Jimmy Pons, expert en innovació turística i mindfulness.

24 de març 2019 a Catalunya Radio

Pujat pel  Quim Pedret i Rovira, per Ona Radio pedret

Viure a la meva manera, by Radio Pedret

Sense ànim de fer cap mal, ni ofendre a ningú, amb dol dir-vos que avui (amb pena) he escrit les darreres línies sobre el politics en el meu Facebook i la meva pàgina web.
Els meus, em necessiten mentalment sa i fort.
Ser pare és meravellós. Ser un titella manipulat és…millor callo

 

Cuevillas a Puigdemont: “Aprengui flamenc” (que algú tocarà la guitarra, mentre els altres faran palmetes) Molt lamentable

Després de tres anys del seu ‘pas al costat’, som molt que enyorem el que serà sempre el nostre MHP President Artur Mas i Gavarró​.

Com vaig escriure ahir en aquest mur, aquest és el meu darrer escrit sobre la situació política a Catalunya i no faré comentaris sobre el noble art de parlar o ballar ‘flamenco’, sigui aquí o tocant la guitarra a Cadaqués.

Fastiguejat d’escoltar i escriure de quasi tots els que es diuen classe política.
Plego de donar opinions que potser mai m’han demanat.

Crec que aquest no és el meu món ni el meu model de societat.
Crec que mai ha sigut el meu lloc.
No hi ha cap mena de nivell, ni de criteris coherents.

Però amb el cap molt alt i amb certa tristor, segueixo creient que TOT s’hagués pogut fer molt millor,
Ja no em queda ni un dia, ni forces, ni ganes per escriure…
Això si, a menys que no siguin coses dels meus amics, de la família o de la meva persona.

Mai hauria pensat que alguns polítics i no polítics, em farien pesar tanta vergonya i es passarien per l’engonal les il·lusions de millers de catalans, que durant anys vàrem creure que una Catalunya millor, potser amb més drets i més sobirana, fóra possible.

Avui l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, ha assegurat que no té “cap confiança en el sistema jurídic espanyol” i que li ha recomanat a Puigdemont que “aprengui flamenc”
No sóc ni lingüista, ni ballarí, ni facultatiu.

Vull viure com he fet sempre, a la meva manera, o sigui tranquil i lliure

Molt bona nit tingueu

Quim Pedret i Rovira

De Post-imbecils a Pregilipolles, by Radio Pedret

Estic molt fastiguejat d’escoltar i escriure de quasi tots els que es diuen classe política.
Crec que aquest no és el meu món ni potser tot i treballar-hi durant anys, mai ha sigut el meu lloc.
No hi ha cap mena de nivell, ni criteris coherents.
Però amb el meu ego molt alt i amb la meva immodèstia, creient sempre que TOT es pot fer molt millor, solament em queda un dia per escriure coses que no sigui o dels meus amics, família o de la meva persona” Seguirem per aquí de veu, a la Ràdio. Si voleu, em podreu escoltar. Ells, inclosos els estimats ‘inútils’, també. Gràcies.

El Quim

Toni Soler

CAL SABER FER AUTO CRITICA!

Malgrat que sigui el productor de l’aplaudit ‘POLÒNIA’ i del programa ‘ESTÀ PASSANT’, en Soler és interessantíssim, rebel, ‘irreverent’ i transcendeix l’humorisme.
Potser retrata el que està passant a TV3
Alguns es resisteixen a continuar combregant amb rodes de molí.
Segurament quedarà la incombustible Pilar Rahola repartint des dels seus púlpits, amb fervor i gran virtut, la comunió amb Puigdemont. Al dia.
Toni Soler si un dia et foten al carrer, per dir el que penses, segurament hauràs preferit haver mort cobert de ‘sang’, que de vell i cobert pels teus propis pixats.

 

 

I es que amics meus….
Molts em pregunten: Que està passant?
Doncs no tinc la certesa que hagi acabat o no el procés, ni tan sols si un dia va començar res.

De veritat, no ho sé, ja que dubto de quasi TOT i de quasi TOTS.
Però cap jutge està per sobre de les llibertats. Cap govern, ni cap poder, pot estar per sobre del fet que els pobles puguin decidir.
Ningú pot dictar, esclavitzar o empresonar la voluntat que els catalans puguem escollir, sense cap mena de violència, el futur del meu país, Catalunya… el que hauria de ser el poble de TOTS

 

 

 

Quim Pedret i Rovira

A España, no tot és una ‘cloaca’, by Quim Pedret

 “Sortosament, no tota España és una ‘cloaca’

No deixa de sorprendre, que parlant per telèfon amb Madrid (ja que també es cap d’any) que alguns amics de ‘confiança’ et diguin que l’independentisme i la inflada dels seus pebrots, arriba fins al mateix Madrid i rodalia. 
Es a dir, que molts els agradaria marxar d’España o que els ‘refot’ tres mil raves que nosaltres marxem d’una punyetera vegada.

No parlo de quatre gats ‘esquerrosos’ que m’ho han dit. Parlo de gent que estan en llocs de ‘la Administración Publica y otros en la Defensa’, cada dia treballant. Doncs sí!!! Doncs Oh!!! Que dius ara, Quim?

Ni Madrid, ni tota España, ni tots és la puta caverna, ni tots viuen dins les clavegueres. Demà o passat en parlaré amb més temps.

 

Quim Pedret i Rovira

“Els dotze apòstols”, by Radio Ona Pedret

“Els dotze apòstols”

Fa mesos i mesos que aquí al mateix Facebook i a la meva web vaig comentar: “Alerta Pepitus! Hi gent a una amagada TV privada, que és molt més perillosa que Soraya, Mariano, o en Rivera”
Ho escrivia per tots vosaltres i a un amic en concret (no diré el nom) que em deia que tenia amics semblants, eren i son uns desconeguts personatges periodistes i polítics: 
Horcajo, Garcia-Serrano, Ramon Cendoya, Esparza, Cuesta i els no tan desconeguts, Hermann Tertsch, Miguel Duran, Alejo Vidal-Quadras, Mario Conde, el mateix President del Grupo Intereconomía TV, Julio Ariza i Santiago Abascal.

Molts varen creure que de feixistes no en sé res i no em varen fer ni ‘putu’ cas 

Avui dilluns, 400 mil votants andalusos en particular, els mils i mils que s’han quedat a casa dormint la ‘moma’ i tots en general, ja tenen al seu parlament “els dotze apòstols de la ultra dreta de VOX” a dins del seu llit. 
Qui avisa no és necessàriament traïdor, és senzillament un avisador, servidor

Ja sabeu tots, ‘quan veieu les barbes del veí pelar, poseu les vostres a remullar
Amén i Sant Sopar.

Quim Pedret i Rovira (fent les maletes)

Joana Cobo Ortiz, by Radio Ona Pedret

 

Joana Cobo Ortiz, Alcaldessa de Vilajuïga
Lectura del document de l’Associació de Municipis per la Independència
12 del migdia a 1 d’octubre 2018 Davant de l’Ajuntament
Gravat a l’Alt Empordà 
Càmera Sony Òptica Zeiss.

 

Quim Pedret i Rovira

Pel Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart, by Quim Pedret

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

“Un dia sentireu la llibertat del cos i us sentireu i ens sentirem tots plegats molt més lliures en tots els àmbits.

Ara teniu la llibertat de l’ànima, nosaltres també. Ells, els segrestadors i opressors, no tenen, ni tindran mai ànima.

Ells són els esclaus i els presoners”

 

Quim Pedret i Rovira

Avui 20 de Setembre en  Jordi Cuixart i Jordi Sànchez demanen a la gent explicar que no va haver-hi delicte perquè “no va haver-hi violència”

‘Carbònica Vilajuïga’ amb Elena Kudry, artista

Artautor 

L’Entrevista a Elena Kudryashova

de Verònica Fernánzez Velasco

18,30h del dilluns 10 de setembre de 2018.

 

Em presento a casa de l’Elena.

Em rep el seu marit, en Quim. Em fa passar a la sala d’estar.

Ben a prop, a la porta del costat, queda l’accés a la Galeria d’Art que han muntat al garatge de casa. Tota una expressió de la magnitud artística que envolta l’Elena, o la Kudry, com signa les seves obres.

Les primeres converses es basen en la polèmica que envolta “el nom” de la nostra revista. Els explico el malentès i en discutim. 

Sec a la taula del menjador amb l’Elena, gravadora en mà.

La Kudry m’ofereix un cafè, l’accepto de bon grat. Quan torna, comença l’entrevista… 

 

 

 

Elena, cóm vas començar a pintar i a quina edat?

Doncs mira, tinc el record, de quan estava a la guarderia, a Rússia. Era l’hora de l’àpat i tots els nens estaven menjant, però jo seguia pintant. La professora estava cabrejada, perquè jo no volia parar de pintar. Tinc aquest record…

Després, quan era més gran, ja a l’escola, ens van demanar que pintéssim la nostra professió… i jo, em vaig pintar davant un cavallet de pintura.

Pinto des de sempre… Pinto des de que recordo…

 

Per què la pintura i no una altra expressió artística?

De fet, sempre m’han interessat moltes coses, relacionades amb l’art … Com la dansa, la gimnàsia rítmica, el patinatge artístic ….

Però al meu país, la gimnàsia era molt estricta, havies de complir uns cànons… Jo era massa alta, però no prou prima. No vaig passar la preselecció.

Però amb la pintura destacava. Era fàcil destacar. En la resta de modalitats artístiques, era una més.

Has de saber valorar… no tots servim per tot, o per les mateixes coses.

 

Si no fossis pintora… Quina seria la teva feina? 

Quan vaig arribar a Barcelona, vaig veure l’obra de Gaudí i em va inspirar tant, que volia ser guia turística. Em van encantar les tradicions catalanes, com els castellers, la patum,…tots han inspirat els meus quadres. 

Molta gent em pregunta, per què represento tradicions catalanes als meus quadres… doncs perquè m’inspiren, són diferents al que jo coneixia, són típics d’aquí, únics…

 

Recordes la teva primera obra? 

La veritat que no, però et diré perquè Kudry i no Kudryashova.

Som éssers pràctics i Kudryashova és massa llarg, difícil de recordar.

Ara estic elaborant joies de disseny i signo amb Elena Kudry… Kudryashova no em cabria al logo (la resposta és tan pràctica que riem les dues. M’ensenya el logo de les seves joies. Veig un cor, amb el seu nom artístic “Elena Kudry”. Sobre el cor, una frase ,”Joies Úniques” i, a baix, resa “fetes a mà, amb amor”).

 

 

Quina ha sigut l’obra en què hi has dedicat més temps?

El Sant Jordi.

Per mi, és una obra molt valorada, perquè és el patró de Moscou i de Catalunya, alhora.  S’uneixen els meus dos mons i representa aniquilar el mal.

La vaig pintar i repintar moltes vegades. Vaig trigar uns 2 anys en sentir-me satisfeta i signar-la com a Kudry.

 

 

Parlem de pintors i dels teus artistes preferits?

N’hi ha molts… però de catalans, en Gaudí i en Jaume Plensa.

Jo ja els coneixia, però quan vaig arribar a Barcelona els vaig poder veure en directe. Admirar les seves obres.

Caminar per Barcelona i veure’ls al natural, no té paraules, és espectacular.

 

 

Quines són les dificultats més grans que has trobat en el camí de ser pintora?

Probablement, el més complicat, és viure del teu art.

El que vols fer i el que es ven no sempre és el mateix. O busques una feina estable, per compensar, o pintes el que és comercial.

Com a pintor, clar, et desmotiva no poder pintar el que vols expressar. Però és així i t’has d’adaptar.

 

 

Va arribar un moment en què vas dir “ja no vull pintar més”?

Si, va arribar un moment en què ja no podia expressar-me amb el pinzell, no donava més de mi.

Per això vaig començar amb les joies i, després, vaig passar a la pintura amb espàtula.

Pintar amb espàtula és diferent, m’agrada i m’inspira de nou.

 

 

Has obert una Galeria d’Art a casa… Quin és l’objectiu?

M’agradaria que fos un punt de reunió, un espai per donar classes de pintura, però també per donar a conèixer la meva obra…pintures i joies.

Ara estic molt implicada amb les joies d’argila polimèrica. M’expresso a través d’elles…

 

 

Quant fa que ets a Vilajuïga? Què et va portar fins aquí?

15 anys! Crec que ja puc dir que sóc Vilajuïguenca!

Havíem comprat una casa aquí, per la tranquil·litat, per l’aire, pel mar (que és ben a prop). És un lloc molt pacífic.  Els colors… tot és més pur. Inspira la meva obra.

A Barcelona em costaria crear, és massa estressant. Està bé per impregnar-te de cultura… però, per crear, necessito pau, silenci, … i, a Vilajuïga, ho trobo.

Aquí, a Vilajuïga, la gent és més relaxada, més simpàtica.

Quan arribes de qualsevol ciutat, inclús Moscou, … dius… ” Buff, ja sóc a casa!”

 

 

Si Vilajuïga fos un color, o varis, quins seria?

Blau i Verd.

Blau per l’aigua de Vilajuïga, la tramuntana, l’aire, la pau, l’equilibri… És el meu color preferit!

El verd pel parc natural.. tot el que envolta Vilajuïga és verd!

 

 

Defineix la teva obra en 3 paraules…

Optimista, vivaç i pacifista. Crec que aquestes paraules representen els meus quadres.

 

 

Quin és el futur de Kudry? Quins són els teus somnis i objectius?

Estic buscant una nou camí que uneixi la pintura i la meva creativitat… que siguin obres d’art que es puguin portar.

Que l’art no es pengi a la paret de casa, sinó que es pugui portar a sobre. Per això, estic explorant el món de les joies artístiques. (està clar que les mans de l’Elena són art, pintat o modelat.)

 

 

Per acabar… La teva frase o paraula preferida, la que defineix l’artista, la persona, la dona, la mare…

Únic.

Fer un art únic, ni millor ni pitjor. Únic, especial… que no es pugui comparar a rés més. Això és el que vull, això és el que sóc.

 

 

Gràcies Elena. Una entrevista increïble! Et desitjo tota la felicitat del món, perquè de màgia no te’n falta!

Verònica Fernández Velasco

 

Sant Jordi, d'Elena Kudry
Sant Jordi, d’Elena Kudry
Joies Úniques, d'Elena Kudry
Joies Úniques, d’Elena Kudry
Galeria d'Art, d'Elena Kudry
Galeria d’Art, d’Elena Kudry
Reportatge de Verònica Fernádez Velasco

Pujat pel Quim Pedret i Rovira el 11 de setembre 2018

Antoni Fernández Teixidó, ‘Ara i Aqui’, by Radio TV Pedret

S’ha acabat el procés?  Carles Fuentes

El president de LLIURES, Antoni Fernádez Teixidor al debat ‘Ara i Aqui’ de TVE
Amb José Montilla, Silvia Tarragona, Xavier Nart, Gonzalo Boyé, advocat i Jordi Pacheco.
Resum Muntat a Vilajuïga
Maig 2018

Quim Pedret i Rovira

‘Un día escuché a Serrat’, Alejandro Nardecchia

 

Muchas Gracias Alejandro Nardecchia

‘Un dia escuché a Serrat’

Es 25 de abril,
un amigo me decía,
un día escuché a Serrat.

Justo antes del 26,
el cumple de mi viejo que no está,
puse en mi equipo a Serrat.

Tenía razón aquel amigo,
eso de caminante no hay camino,
cuántos colores se ven si entendés,

Lo que es la vida,
golpe a golpe, verso a verso,
cuánto te agrega una Montero, si te vas.

Porque vos te vas,
todo queda y vos te vas,
las personas que amás se van y te vas.

Porque así es la vida
golpe a golpe, verso a verso,
cuánto te queda ahí adentro, si te vas.

Tenía razón aquel amigo,
eso de caminante no hay camino,
nada te agrega valor, solo vos.

Cuántos colores se ven
solamente si entendés,
sos el dueño de tu camino, ya lo ves,
nada te agrega valor, sólo vos.

 

Pujat per Quim Pedret i Rovira

En mans de la CUP i d’ERC, by Quim Pedret TV

“Qui avisa no és necessàriament traïdor, però sí que és avisador” (Quim Pedret)

Serà ERC qui acabi posant sentit comú o seny a una situació bastant surrealista?
Anem a eleccions o anem a ‘tres governs’?
Quim Torra si és triat, es rebel·larà contra Puigdemont? Hi ha un sol cas a la història que el successor no s’hagi enfrontat amb el qual ha succeït?
La CUP donarà el seu NO a la investidura de Quim Torra el dilluns?
Les enquestes a unes eleccions vinents, els són molt favorables?
O podríem tindre tres governs?

Un primer govern…. Que seria un Consell de la República a Berlín
Un segon govern…. ‘Provisional’, presidit per Quim Torra, que haig de remarcar que no és un polític, però els seus assessors i amics, són assessors i amics d’Oriol Junqueras. Curiós! Veritat?
         

“Perdoneu, ja que escric a títol personal: ‘Sé més jo per vell, que per gat’ ho dic per ‘Las vicarias’               d’Enric Juliana, que piula bastant bé avui en la seva Vanguardia.
 L’Enric Guliana va per bon cami, però amb manca d’informació i sobretot ha de mullar-se el                 cul, perquè qui seu entre dues cadires, acaba assegut a terra. 

Un tercer govern …paral·lel d’ERC, que intenti portar les coses amb una mica més de sentit comú i esperant unes eleccions anticipades. Sense els antics convergents. Evidenment

Perquè tots sabem que: 
“ERC i (CiU, Convergents o PDeCAT) han gaudit sempre del mateix sentiment mutu, O SIGUI, CAP”

ERC, sap que les enquestes li són favorables i els és molt ‘millor’ (amb perdó) tenir un màrtir ORIOL- vicepresident a la presó i aspirant a President amb una Secretària General en Ginebra, que no pas en Puigdemont que ja no aspira a res, ni a Berlín, ni a Brussel·les, ni molts menys aquí.

La CUP, en principi té la paraula, després el temps i Déu diran. Oi? 

El temps em donarà la raó o no, de qui són els veritables amics de cadascun.

Em reservo els noms propis dels amics de l’amic, perquè parlo d’un exconseller exiliat a Brussel·les, parlo d’un altre amic que és família directa meva que fa botelles i a estones és ‘traficant d’urnes’ i no vull molestar.lo, i també callo perquè sé que de bon rotllo a molts us importa un ‘Comin-o’ i com jo n’esteu fins a la pebrotera de tot plegat.

Per què? Perquè vull un govern, d’una punyetera vegada.
A bon entenedor…poques paraules.

Bona nit i bon cap de setmana

Quim Pedret i Rovira, Ideòleg

“Plany per Catalunya” de Climent Forner, by Quim Pedret 

Plany per Catalunya


                                                                              Climent Forner i Escobet 

Vosaltres la veieu? Jo no la veig
ni des dels pollegons del Pedraforca;
només hi crec, i amb una fe molt pura,
a prova de prodigis i miracles.
Fou una pàtria. Bella i poderosa
dama d’amors i honors, s’emmirallava
en la profunda i blava mar d’Ulisses,
mentre s’ornava els pits amb tarongina,
es bressolava amb dolços cants de monjos
i es desvetllava al so de roncs clarins.
Ara jeu morta sota fredes lloses
i avergonyides roses en espera
d’un nou oracle que ressusciti.
No és morta, dorm, o és morta ja per sempre?
Cal descalçar-nos i pregar en silenci.Podem llençar balcons avall senyeres
talment un clam de festa que es desbordi
en quatre rius damunt de les teulades:
d’aigua rosada, els rius no són de sang.
Podem ballar sardanes a la plaça
i fer que les muntanyes amb nosaltres
no parin de ballar-ne: la tenora
fa un espinguet de funeral solemne.
Podem segar a cops de falç fantàstiques
espigues d’or, que no ens duran pa a taula
si les cadenes van oscant la falç.
Podem brandar l’ensenya amb braç ardit,
que no tremola ni una fulla d’àlber.
Podem fer de la parla un baluard,
que l’enemic, astut, és dintre casa.
Podem guarnir de fulles de paraules
el cadavèric Pi de les Tres Branques,
que no reverdirà de primaveres.
El Cavaller, l’ha devorat el drac
i Montserrat és un castell de núvols.
Si un vent de dalt, de ben endalt, no bufa
i esventa cendres i revifa el foc,
se’ns glaçaran de tan ressecs els ossos.
Cal declarar la guerra de la pau
i batre’s a pit nu i ull viu amb totes
les armes invencibles de l’amor.
Mai no serem si no som lliures, mai!
Que els sords ho sentin i que els muts ho cantin:
Mai no serem si no som lliures, mai!
Si som, siguem i, si no som, deixem-nos
de somnis, de records i de follies.
Siguem qui som amb voluntat de ferro.
Només serem allò que vulguem ser,
prínceps que fan honor al nom dels pares
i que s’abriguen amb la sang dels màrtirs.
Poble asservit i desunit, riota
davant altres pobles de la terra!
Posem-nos drets talment un bosc de pins
cridant aurores dins la nit dels segles.
Alcem-nos de la pols com un sol home.Vosaltres la veieu? Jo no la veig,
només hi crec, i amb una fe molt pura.

Climent Forner i Escobet és Sacerdot i poeta català nascut a Manresa al 1929

Pujat per Quim Pedret i Rovira

‘El Jo Magestàtic’, by Quim Pedret

 

 

Seré molt clar, ni busco brega, ni remors i si aquesta imatge i el meu comentari ajuda o no, potser ja no interessa massa.
S’han fet les coses molt malament i seguim…
Dic, escric i envio correus a qui vull i quan vull, i ho seguiré fent sempre.

‘YO, MI, ME, CONMIGO’

El vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri, que sembla, assegut a un gibrell-orinal-sofà, com si fos el caganer del pesebre, rendeix vassallatge al ‘Jo Majestàtic’!

No sé si l’independentisme ha estat molt unit en alguna època recent, però aquesta imatge no ajuda a res.
Com a fotògraf (més de 50 anys) he vist sempre que una imatge ho és i ho diu tot.

No dubteu que si ERC i els trossets que resta’n del PdCat encara baden més en fotre una santa coça, d’aquí a uns dies estarem pitjor que abans que arribes Josep Tarradellas!
No tindrem Estatut, ni gaites i un govern a Madrid que farà por i farum.

Tota la feina que alguns han fet durant mesos, uns quants egòlatres i els seus personalismes, l’estan fotent enlaire 
No hi ha collons per plantar cara?

No veuen que cal un govern ara mateix?

 

Mis amigos son unos atorrantes…
se pasan las consignas por el forro…
se mofan de cuestiones importantes….
les echan a patadas de las fiestas….
y juegan a los chinos sin monedas…

Quim Pedret i Rovira

Joan Capri a ‘Juventud a la Intemperie’, by Ona Radio TV Pedret

Joan Capri té un paper rellevant al thriller ‘Juventud a la Intemperie‘ de Ignacio F. Iquino 1961, amb Manuel Gil i Julián Mateos

Muntat a Vilajuïga Alt Empordà Maig 2014

 

Quim Pedret i Rovira