Quim Pedret i Rovira

Felipe i Puigdemont a la fi del món, by Radio Ona TV Pedret

En Puigdemont ja veu que s’acosta Nadal i pensa amb la carta els Reis ‘Vagos’

Ja sabem el contingut de la carta de Puigdemont i de la Colau

Estimat’ rei:
Ja és quasi Nadal a Catalunya, i després Carnaval 
Volem un Estat Independent!
Toma del frasco, Felipe!
Amb il.lusió 

Carles

Per cert. Hi ha mirades que maten i altres mirades que enamoren  !!
Guapo! I tu més!

Quim Pedret i Rovira

De ‘la Niña de Rajoy’ a la ‘Juana de Sánchez’, by Radio TV Quim Pedret

Grans fites del ridícul polític:

De ‘la Niña de Rajoy a la ‘Juana de Pedro Sánchez

I Rajoy llançava més llenya al foc quan, en un reportatge d’Antena 3 per homenatjar als Simpson, afirmant que “Lisa podia ser la seva nena” -Lisa, és el membre més progre de l’eterna família groga televisiva.

Rajoy: “Jo vull que la nena que neix a España tingui una família i un habitatge i uns pares amb treball…i etc ” 

No deixem de costat l’emoció circense-pallassa-política… Sánchez, també és un actor molt dolent i per estar a l’altura del Mariano, els mateixos creadors de la Niña de Rajoy, varen fer arribar ‘La Juana, chica o criada para todo’

Pedro Sánchez, repetia en els seus mítings la història d’una tal Juana: cordovesa, alacantina o canària, que igual era netejadora en un hotel o treballava en un col·legi, o feia de criada, etc.

Pot ser que els dos van tenir un nen i li va van posar de nom Pablo Pablito Pableta, dejate coleta 

“Aquesta vinyeta pertany al llibre ‘Los Forrenta Años’ de Forges, i he canviat dues paraules, de dos globus de diàleg”

Quim Pedret i Rovira

Les Rambles, Lorca i ‘el Marianu’, by Quim Pedret

 

Rajoy anuncia que els demòcrates que tenim d’estar contra el terrorisme. ‘Encara sort, perquè estàvem atabalats sense saber si estar a favor o no”. 

I no m’ho puc creure, en Mariano Rajoy recitant al gran Federico García Lorca
per condemnar el terrorisme

Però aquest home s’atreveix amb tot. És increïble!

 

On son les restes del mestre i poeta, assassinat pels feixistes?
I el ‘Partido Popular’ que fa pel compliment de la Llei de Memòria Històrica?

 

En relació a les Rambles i García Lorca

Era el 22 de desembre de 1935 i l’actriu de Molins de ReiMargarita Xirgú acabava de representar ‘Doña Rosita la Soltera o el Lenguaje de las flores‘.
Federico García Lorca al costat mateix de l’actriu catalana va agafar unes quartilles i va evocar la bellesa de la labor de les floristes exaltant la singular identitat de les Rambles de Barcelona.

Se dicey es verdad, que ningún barcelonés puede dormir tranquilo si no ha paseado por la Rambla por lo menos una vezy a mi me ocurre otro tanto estos días que vivo en vuestra hermosísima ciudad

Quim Pedret i Rovira

Puigdemont rep a la Comunitat Musulmana, by Radio Ona Pedret TV

 

Carles Puigdemont rep al Palau de la Generalitat els representants de la comunitat musulmana després de la manifestació per la Rambla de Barcelona.
Els manifestants han demanat autocrítica i han dipositat flors al mosaic de Joan Miró

 

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va rebre el dilluns 21 d’agost al vespre al Palau de la Generalitat diversos representants de la comunitat musulmana després que aquesta es manifestés per la Rambla de Barcelona en rebuig dels atemptats de la setmana passada. A la trobada també hi ha assistit el conseller d’Exteriors, Raül Romeva i la de Governació, Meritxell Borràs, així com el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell.

‘Islam és pau’, ‘Som musulmans, no criminals’ i ‘Tots som Barcelona’. Són els clams que més s’han sentit a la manifestació. El manifest, a plaça de Catalunya en català, castellà i àrab, ha reclamat autocrítica a les institucions i a tota la societat i ha demanat treballar perquè els joves se sentin inclosos, arrelats i amb futur, per rebutjar així discursos radicals. La concentració ha arrencat al voltant de les 7 de la tarda i ha arribat a dos quarts de 9 del vespre al mosaic de Miró de les Rambles. Entre aplaudiments i molts rostres emocionats, representants de la comunicats musulmana, que han assegurat haver superat les expectatives de convocatòria, hi han dipositat flors en homenatge a les víctimes de l’atemptat terrorista. La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en unes 2.500 persones.

 

 

La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en unes 2.500 persones.

Pujat a la xarxa 
Quim Pedret i Rovira

Xicots d’Esquadra i d’altres oficis, by Quim Pedret RTV

“Quimicullunades”

Després d’uns dies tristos i de dol i perquè no dir.ho, de molts embolics i desmentis, sembla que ha arribat un xic de calma i ahir dimarts vaig felicitar molt sincerament als Xicots d’Esquadra (que ni fa mesos eren tan dolents, ni ara són tan bons) i que tant aquests dies, i com sempre, la seva feina està molt ben feta (menys quant em foten una ‘multa’)  , perquè és la seva obligació i per això cobrant (cosa molt normal).

També vaig felicitar als metges, infermeres i escombriaires (tots ells, peces fonamentals per la salut dels humans)
Ens estimen molt i cobren molt poc.

No oblido un reconeixement ‘als enterramorts’ com va dir en Joan Caprí, ja que sense ells els cementiris no hi hauria ni ordre, ni concert i ningú es posaria solet a la capseta i vinga!! Cap al prestatge!! Ai uix!, toquem fusta!

Paradoxes de la vida, a vegades els Mossos es veuen amb l’obligació de matar i aquests darrers, de ‘recollir.los’ i els metges es veuen sempre en l’obligació de curar i alhora els escombriaires de treure’ns la porqueria de la porta de casa nostra i dels nostres carrers. Això sempre tinguen present que els enterramorts ja han fet la seva feina, si no seria un caos caminar per les voreres.

Per cert, mai he vist ni una entrevista, ni un Nobel, ni un Oscar, ni un ‘Dracma platejat’ per cap ‘eixuga-merdetes’.
Potser ja seria hora un reconeixement, per una feina tan digna   Oi?

De passada, vull felicitar també als lampistes, pintors, toca-collons, jardiners, llibreters, mecànics, fusters, advocats, fotògrafs, etc., i com no, felicitar molt efusivament a la majoria dels polítics, per fer una feina tan feixuga, com és la d’actors del Gran Teatre de l’Enganyifa.

Avui, igual faig riure a un polític, ja que ‘el seu humor és l’únic humor, que mai està de broma’
Ai vés, quines coses dius aquests ‘poca-solta’ del Quim, servidor!
Per cert la frase de l’humor polític és meva, però els hi regalo!.. En tinc moltes més

Quim Pedret i Rovira 
Ciutadà d’aquí i d’allà i molts més llocs

Sueños de Poeta, by Quim Pedret

Hoy he tenido un sueño. He soñado que soñaba

No sé lo que he soñado
en la noche pasada.
Triste, muy triste debió ser el sueño, pues despierto la angustia me duraba.

He soñado que la verdad era amarga y la querido echar de la boca, pero me la han cerrado.
He soñado con políticos que dejaban de mentir, mientras yo con la conocida argucia del tener ‘la meadita floja’, me escapaba de sus garras.

 

LEER MAS…

‘Els meus dubtes i jo’, by Quim Pedret TV

‘Els meus dubtes i jo’

Avui divendres a la matinada escrivia això:

El gobierno de Madrid des de l’any 2015 dóna informació en comptagotes en matèria de terrorisme europeu als Mossos d’Esquadra.

On estava ahir la Guàrdia Civil, que també està a l’Aeroport de Prat des de fa dies, per ordres de Rajoy?

Que hi feia en Rajoy prenent ‘possessió’ i fen.te fotos a la ‘Delegación de Gobierno’ amb comandaments de la Policia Nacional i de la Guardia Civil?’

Si volien seguretat, perquè no hi havia cap comandament militar?

Per què serveix l’exèrcit espanyol,,, si segons ells ‘Cataluña es España? Aunque en ella habiten ‘polacos’

Quan es vàren volar les Torres de Manhattan (USA), l’exèrcit francès estava als carrers de París al mateix dia i durant unes setmanes després. Jo hi era.

Perquè els atemptats ‘jihadistes’ es produeixen justament ARA a Catalunya?

Perquè els atemptats de l’11 M a Atocha, igual de ‘potiner i fastigós’ que ahir a Barcelona, però amb moltes més víctimes mortals, es varen produir tres dies abans de les Eleccions Generals (14 de març 2004)?

Llavors, les enquestes donaven guanyador al PP per majoria absoluta.
Miguel Acebes (ex ministro del Interior) i el govern del PP, va mentir sobre l’autoria dels fets i el vot va passar en 24 hores, a una majoria absoluta de Zapatero.

Els explosius que portaven els terroristes a Cambrils eren falsos i varen sortir del vehicle amb ganivets, matxets i punyals, com si fossin indis. Calia matar-los? (la seqüència del vídeo on aturen i disparen a cotxe blanc, difereix molt amb allò que fins ara s’escrit).

Perquè es va publicar tan lleugerament la foto de suposat autor de l’atemptat contra les Rambles i ara resulta que encara busquen el seu germà i tres més?

Qui va matar el passatger del darrera del cotxe que es va fugir a la Diagonal?  Qui eren i qui són tots plegats?

A les 19 de la tarda d’avui divendres sento:

El govern espanyol decidirà demà si eleva de 4 a 5 l’alerta antiterrorista. El 5 implica soldats als carrers.

Que cada un, si vol, es pregunti que carai està pasant, però jo el meus i jo volem ser LLIURES, però viure en PAU

Quim Pedret i Rovira

LEER MAS…

‘Vull ser Lliure’, by Xesco Boix

Per totes les dones i homes de bona voluntat i que volem el millor pel món i per Catalunya.
Volem ser lliures.

 

“Vull ser Lliure”

Vull ser lliure, vull ser lliure,
vull ser lliure, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més guerres, no més guerres,
no més guerres, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Vull justícia, vull justícia,
vull justícia, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Pau a tot el món, pau a tot el món,
pau a tot el món, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més porres, no més porres,
no més porres, a sobre meu, a sobre meu.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Xesco Boix

 

Pujat per Quim Pedret i Rovira

Barcelona i Jo, by Joan Manuel Serrat

Dijous 17 d’agost 2017

Un petit homenatge a la nostra Barcelona, que també va ser durant anys la meva ciutat.
Descansin en pau els que passejant per les Rambles, avui han deixat la seva vida.
Va per ells, segur que al seu cel, l’escoltaran

“Barcelona i jo”… i tots nosaltres

A mida que arriben homes
es va fent gran la ciutat…..

…L’estimo nua i sencera
relliscant entre els dos rius,
amb les seves fantasies
i les seves cicatrius.
Me l’estimo amb la fal·lera
d’un caloio enamorat
perquè és viva i perquè es queixa
la meva ciutat.

Sentiment barreja de pena, tristor i impotència.
Ja fa temps que TOTS estem de dol

No podem rendir-nos, no podem donar l’esquena als malvats assassins. Hem de seguir. Hem de viure dia a dia.

Quim Pedret i Rovira

Aire condicionat…. per la buxaca, by Quim Pedret

“BRICOLATGE”

Aire condicionat amb glaçons molt barat…

No deixeu aquest ‘aire condicionat’ molt temps funcionant perquè si no les parets de la casa començaran a formar-se capes de gel. El meu veí no em va fer cas, i el gel fos va anar al ventilador i el va electrocutar, mentre que el seu gat moria de hipotermia.
No ens deixen ni ser pobres!

Quim Pedret i Rovira

Els ‘pobres’ no opinem, by Quim Pedret

Els ‘pobres’ no opinem i de ben segur que no robem….

Potser no opina, de fet no crec que al poder l’interessi, ni la seva l’opinió ni la nostra, però segurament l’indigent, té les idees més clares que ells i nosaltres i pot ser molt més feliç i ‘ric’, sense robar a ningú.

‘Si no tinguéssim res, seríem molt pobres’ (Quim Pedret)

Quim Pedret i Rovira

El meu barret i jo, by Ona Radio TV Pedret

 Part primera

Ahir vaig canviar la meva foto de perfil al facebook i he vist pels vostres comentaris i ‘ok’ que agradat (cosa que agraeixo) Gràcies amics!
Però alhora cap polític en actiu, ja sigui en un govern o a l’l’oposició, NO els agradat gens el meu barret gris. 

La propera fotografia la penjaré amb un barret de palla ‘cacahueteru-friki-platja o amb un barret a lo mafiós tipus Al Capone. per anar ben ells i jo ben conjuntats  i així tindre milions de LIKE’S i tant amigos com el cantant Roberto Carlos 

P.D. Una amiga regidora i dos polítics a la reserva, sembla que si li ha agradat el meu ‘foulard’

Que macos que en són alguns 


Part segona i explicació

A veure amics, l’escrit del barret en le meu mur ,és una manera de dir que els polítics que alguns conec d’aquí els volta’ns i personalment de fa anys, fa molts dies que no em posen res perquè encara que segurament llegeixen el que escric, a alguns els he demanat que dimiteixin, fan cooperativisme i envien els seus talps per preguntar o vigilar de què va la ‘cosa’ o si ‘em mullo el cul’ o recolzo a algú que els pot fer ombra. Alguns fan vacances, val? ‘Ojo al dato’!

Fa un dies en varen sortis dos talps teledirigits, fent.se els despistats. Que macus!
Aleshores per jo ser un ‘gamberret’ ells m’han ‘castigat’ amb el seu ‘menyspreu’ i silenci (cosa normal en un poble petit o comarca), on no saben distingir l’amistat, el saludat i el conegut amb la política i la critica…. que sempre faig amb molt de respecte.

O sigui que algunes alcaldesses, alcaldes i/o regidors m’han deixat de riure les gràcies o mirar si el barret em queda millor o pitjor.
Si poso que tots és ‘macu’, tot serà fantàstic o serà l’òstia.
El barret només em correspon a mi si me’l poso o me’l trec., i no deixa de ser una conya. Colons de barret, em compraré una barretina 

Ningú ha entès perquè he posat aquest post, que és una crítica a la intolerància?

Clar que no pretenc tampoc que el polític de carrec i bandera de la MEVA LLISTA, posi un ‘m’agrada’ quan en un escrit meu, li dic que dimiteixi.

Nois, no he caigut de la figuera, ni ells són tan ‘masoques’. Maquiavelics SI
Però que no veuen que ja el tinc ‘calats’ a tots, de fa més de 25 anys?
O sigui i resumint, si no llepo culs o no petonejo mans, no hi amistat que valgui, però jo amb alegria i il·lusió, vaig expressament els seus murs i els continuo posant ‘me gusta’, si m’agrada, perquè sé separar les coses.

Recordo fa anys, que un dia a un polític de nivell nacional li vaig demanar la seva posible dimissió en un escrit a la meva web i el mateix divendres a la trada em va trucar a casa per fer-ne conya, ja que per correu ja li vaig enviar el mateix escrit.

Alguns polítics de poble, són tan papistes i divertits… això sí sempre dins de la seva ignorància i ancorats en el passat més ranci!!
Així van els pobles i el pais

Quim Pedret i Rovira

Josep Maria Martorell i Quermançò, by Gemma Tramullas

El viento bate el patio de armas del Castillo de Quermançó, una pequeña fortaleza medieval situada en Vilajuïga (Alt Empordà) con unas vistas impresionantes desde la bahía de Roses hasta el Canigó. Fuente de leyendas populares –entre ellas la que inspiró un cuadro de Dalí sobre la cabra de oro que habría enterrada bajo sus cimientos–, el castillo es propiedad del empresario Josep Maria Martorell (Vilabertran, 1948), que se ha impuesto como misión abrirlo al público www.castelldequermanco.cat

 

 

– ¿Quien tiene un castillo se siente rey? ¡Qué pregunta! Soy una persona de origen humilde y nunca me he sentido por encima de nadie, pero tampoco por debajo. El destino puso este castillo en mis manos.
– ¿Cómo acabó en sus manos? El 27 de noviembre de 1997 estaba comiendo en el restaurante Stop (hoy El Cau) de Vilajuïga y vi una foto del castillo colgada en la pared. Le comenté al dueño, medio en broma, que sería un buen lugar para abrir un restaurante. Él me dijo que estaba en venta y al día siguiente fui a ver a la propietaria…. LEER MAS…

Edgar Tarrés Falcò, ‘Quan el Silenci Crida’, by Radio TV Pedret

Edgar Tarrés Falcò, parla del seu llibre ‘Quan el silenci crida’ © 2016, al programa ‘pilot’ de Ràdio TV Pedret “COM A CASA” gravat el mes de Juliol del 2017 als estudis de Vilajuïga de l’Alt Empordà.

Moltes gràcies al treball i la paciència de la meva esposa Elena Kudryashova, també al nostre fill, en Sergi Pedret i Kudryashova (un peto del papa), per fer d”entrevistats’ i càmeres, si ha calgut.

Gràcies a la música original i sempre generosa, del mestre i bon amic en Jordi Padreny ©

Gràcies als amics que han estat i esteu al costat, que sé que em perdonaran en els meus moments de nervis, ja que el temps i la vista, anaven junts i molt justets.
Aquesta entrevista ha sigut filmada amb tres càmeres Toshiba i amb tres Sony d’alta definició i ha sigut editada només amb dues càmeres, per motius d’espai i temps. Aquest ‘episodi pilot’ de “Com a Casa”, és el primer del tres que emetrem de l’Edgar Tarrés.

Una cordial salutació a tots.

 

Quim Pedret i Rovira

Edgar Tarrés, ‘Quan el silenci crida’, by Sonia Fuentes i Radio TV Pedret

Edgar Tarrés i la seva novel·la ‘Quan el silenci crida’

Sonia Fuentes 2016 Setmanari Empordà

Les paraules que donen vida a ‘Quan el silenci crida’, la primera novel·la d´Edgar Tarrés, recullen tot l´aprenentatge que l´autor ha viscut els darrers temps. Fa un any va decidir escoltar la veu que el cridava dins seu i la seva vida va fer un gir a través de la música i el so. Ara ho comparteix en una història de canvi i superació a través del viatge iniciàtic que emprèn el seu protagonista i de la gent que troba pel camí.

“Tots portem un talent dins nostre que ens fa singulars”, explica Edgar Tarrés, autor del llibre editat per Sonido Alquímico. L’obra narra la història d´un jove antropòleg que viu sense rumb, fins que una aventura màgica transforma la seva existènciaEl filòsof Jordi Pigem presenta la novel·la aquest dimecres 28 a la biblioteca de Roses (20.00 hores).“Serà un acte especial i sonor”, diu Tar­rés. El 5 d´octubre, a Llibres Low Cost de Figueres.

La seva primera novel·la ha tardat 18 anys a veure la llum… Com ha estat el procés d´escriptura?

Al principi tenia unes inquietuds, amb 21 o 22 anys, diferents de les d´ara, que en tinc 41. És una novel·la molt viva que ha canviat a mida que ho he fet jo, i això és interessant. Quan comences a llegir-la pot no semblar-ho, però és una història per aprofundir en el coneixement humà. El títol té molt a veure amb el projecte que fa un any vaig arrancar amb la música i el so com a element de guariment i de creixement personal: sol venir a mi gent que sent alguna cosa dins i no sap què és, que fa coses que no el porten enlloc, i senten aquesta crida, aquesta cosa dins seu, això és el que em va donar la clau per acabar de lligar la història del llibre..

LEER MAS…