Quim Pedret i Rovira

Cervelló celebra els 40 anys de la tornada de Tarradellas, by Radio TV Pedret

Cervelló, es vesteix de gala per celebrar els 40 anys de la tornada de Tarradellas

Josep Tarradellas i Joan, fill de Cervelló (Baix Llobregat) al balcó de la Generalitat de Catalunya

 

El primer president de la Generalitat de Catalunya en el període democràtic va néixer a Cervelló el 1899 i va viure allà la seva infantesa | La vila celebra una setmana plena d’activitats vinculada a Tarradellas i un gran acte de cloenda on participaran l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat

 

El 2017 fa 40 anys del retorn de Josep Tarradellas a Catalunya. Nascut a Cervelló el 19 de gener de 1899, on va passar els seus primers 15 anys, la vila baixllobregatina celebrarà, entre el 16 i el 23 d’octubre, tota una setmana d’activitats per commemorar la figura de Tarradellas.
Una exposició de portades de diaris del retorn del cervellonenc més il·lustre; la inauguració de la Sala Tarradellas al Centre Cívic Ateneu; la presentació del llibre Cervelló-Saint Martin le Beau, municipi agermanat amb Cervelló i on va residir en el exili; taules rodones o col·loquis; així com una ruta cultural per conèixer ‘Els passos d’en Tarradellas per Cervelló’, entre d’altres.

La setmana acabarà amb un gran acte de cloenda, el pròxim 23 d’octubre, i que servirà del preàmbul del 2018, que serà el 40è aniversari del retorn de Tarradellas a Cervelló. La vila ja prepara, de fet, un ampli programa cultural i educatiu entorn a la figura de l’ex president de la Generalitat. Parlem, en aquest marc, amb l’actual alcalde de Cervelló, Juan Ignacio Aparicio.

-Què representa Tarradellas pel municipi?
-Tarradellas és per a nosaltres, sobretot, un veí de Cervelló. És per a nosaltres un orgull i un privilegi haver tingut un personatge d’aquesta magnitud entre els fills del nostre poble. Per a Catalunya està clar que significa la resistència, el manteniment de la institució de la Generalitat en uns moments molt difícils i complicats.

-Cervelló està agermanat, de fet, amb Saint-Martin-Le-Beau. Com són les relacions entre les dues ciutats?
-Les relacions entre els dos pobles són extraordinàries. La figura de Tarradellas va ser el punt d’unió per iniciar aquest agermanament. Però han estat les persones i les entitats de cada poble les que han aconseguit que la relació no s’hagi perdut en el temps com ha passat amb altres agermanaments. Veritablement ens sentim a casa quan anem allà i els rebem com germans quan venen aquí. Els estimem, gaudim, aprenem junts… I aquesta meravellosa relació és tan forta entre les famílies com entre les institucions.

-Fa 40 anys de la restauració de la Generalitat. Què creu que pensaria Tarradellas de l’actual context polític?
-Penso que seria el més assenyat. Tarradellas va ser una persona de gestos i molt hàbil per esquivar els problemes. Ell no hauria forçat cap xoc de trens, perquè hauria aconseguit dialogar. I és justament el que faria. Dialogar. Dialogar. Dialogar.

-Quines activitats del programa destacaria?
-Totes són magnífiques i estan molt treballades per tocar totes les vessants del nostre president: exposicions, taules rodones, cinema, rutes culturals, concerts… És una bona ocasió per conèixer la figura del president i, sobretot, per gaudir d’aquest preciós poble situat en un marc natural incomparable al costat de Barcelona.

-Hi ha una ruta cultural que recorre la ciutat. Què es trobaran els seus participants?
-Trobaran el poble on va néixer Tarradellas. Passejarem pels seus carrers i podrem veure on va estudiar, on va viure, on passava els estius, etc. És una magnífica oportunitat per aprendre la nostra història més recent, la més propera i alhora és una porta oberta per gaudir d’aquest municipi tan ric en patrimoni històric-artístic, i amb tant de patrimoni natural. La ruta, a més, mostrarà la vitalitat cultural que tenim al municipi, ja que la farem amb personatges ambientats segons el lloc que visitem i accions teatralitzades.

Diari  http://www.elllobregat.com

Pujat pel Quim Pedret i Rovira

Lluís Roura, ‘Els projectes, viatges i fins a la propera’ “Com a Casa” 4ª Part

Lluís Roura, ‘Els projectes, viatges i fins a la propera’ 4ª Part

No tinc paraules per descriure com varem ‘xalar’ a Vilajuïga amb el pintor-artista de l’Escala però ‘nascut a pagès’ a ‘La Casota‘ de Sant Miquel de Campmajor… parlo d’en en Lluís Roura i Juanola.

Tindre en Lluís Roura al costat i escoltar-lo, és com tindre una enciclopèdia plena de records, anècdotes i bons moments arreu del món i dels seus ‘mons’.

Així és en Lluís, un enamorat de l’Empordà, de Catalunya i de la ‘seva’ Terra Santa. Jo crec que anava per capellà i es va quedar en un gran pensador-místic i alhora un revolucionari, ‘petit trapella’.

No presumeix gaire de la Creu de Sant Jordi, que li han donat aquest any per la seva carrera artística i per això ho escric aquí i el felicito sincerament.

El que volia ser una entrevista (de tant de riure, ja que va em va trencar tots els esquemes, sort que sempre treballo sense guió, per molts papers que sembli que miri i remeni), va quedar amb una molt bona xarrada. Sincerament en Lluís m’ho va posar ‘difícil’ d’editar,  però molt fàcil d’escoltar i viure i a vegades deixar.me bocabadat.
Asseguro als meus amics, que l’amic Lluís Roura xerrava més que jo i molt bé.

Es va convertir del que volia ser ‘un tu a vostè’, en una xerrada, a vegades un pèl ‘irreverent’, amb el bon sentit de la paraula i també en una bona estona amb moments, fora i a dins de càmera, molt divertits i que lògicament hem tallat. Ens faria vergonya sana a tots dos. O potser no!
Jo espero que un dia em faci Sant Quim de Vilajuïga, tal com ell mateix em va dir, si en sortíem ‘vius’ d’aquesta entrevista.

Pot semblar un tòpic molt utilitzat el fet de parlar d’un gran artista-pintor-escultor i millor persona.
És cert, en Lluís és més que una bona persona, és una persona bona i molt propera.
En Lluís Roura, és un molt bon pintor paisatgista (així es defineix ll mateix), fotògraf, escriptor i un gran visionari, en el sentit de captar imatges i alhora és un home perseverant i constant en tot, senzill, molt presumit, divertit, perfeccionista, amb una vitalitat increïble i tossut, que vaig tindre el plaer de conèixer molt més a fons.
És per això, que vull compartir amb tots vosaltres uns cinquanta minuts, de les més de dues hores que vàrem xarrar… tots dos!

La xarrada està dividida en quatre parts
Moltíssimes Gràcies Lluís

Lluís Roura: ‘Si busques el moment de la teva vida que t’agrada més i el repeteixes sempre, no treballaràs mai’

 

 

Quim Pedret i Rovira

Lluís Roura, ‘De les Escultures als Llibres’ “Com a Casa” 3ª Part TV Pedret

Lluís Roura, ‘De les Escultures als Llibres’ 3ª Part

No tinc paraules per descriure com varem ‘xalar’ a Vilajuïga amb el pintor-artista de l’Escala però ‘nascut a pagès’ a ‘La Casota‘ de Sant Miquel de Campmajor… parlo d’en en Lluís Roura i Juanola.

Tindre en Lluís Roura al costat i escoltar-lo, és com tindre una enciclopèdia plena de records, anècdotes i bons moments arreu del món i dels seus ‘mons’.

Així és en Lluís, un enamorat de l’Empordà, de Catalunya i de la ‘seva’ Terra Santa. Jo crec que anava per capellà i es va quedar en un gran pensador-místic i alhora un revolucionari, ‘petit trapella’.

No presumeix gaire de la Creu de Sant Jordi, que li han donat aquest any per la seva carrera artística i per això ho escric aquí i el felicito sincerament.

El que volia ser una entrevista (de tant de riure, ja que va em va trencar tots els esquemes, sort que sempre treballo sense guió, per molts papers que sembli que miri i remeni), va quedar amb una molt bona xarrada. Sincerament en Lluís m’ho va posar ‘difícil’ d’editar,  però molt fàcil d’escoltar i viure i a vegades deixar.me bocabadat.
Asseguro als meus amics, que l’amic Lluís Roura xerrava més que jo i molt bé.

Es va convertir del que volia ser ‘un tu a vostè’, en una xerrada, a vegades un pèl ‘irreverent’, amb el bon sentit de la paraula i també en una bona estona amb moments, fora i a dins de càmera, molt divertits i que lògicament hem tallat. Ens faria vergonya sana a tots dos. O potser no!
Jo espero que un dia em faci Sant Quim de Vilajuïga, tal com ell mateix em va dir, si en sortíem ‘vius’ d’aquesta entrevista.

Pot semblar un tòpic molt utilitzat el fet de parlar d’un gran artista-pintor-escultor i millor persona.
És cert, en Lluís és més que una bona persona, és una persona bona i molt propera.
En Lluís Roura, és un molt bon pintor paisatgista (així es defineix ll mateix), fotògraf, escriptor i un gran visionari, en el sentit de captar imatges i alhora és un home perseverant i constant en tot, senzill, molt presumit, divertit, perfeccionista, amb una vitalitat increïble i tossut, que vaig tindre el plaer de conèixer molt més a fons.
És per això, que vull compartir amb tots vosaltres uns cinquanta minuts, de les més de dues hores que vàrem xarrar… tots dos!

La xarrada està dividida en quatre parts
Moltíssimes Gràcies Lluís

Lluís Roura: ‘Si busques el moment de la teva vida que t’agrada més i el repeteixes sempre, no treballaràs mai’

 

 

Quim Pedret i Rovira

Lluís Roura ‘De les fotografies a les Croades’ “Com a Casa” 2ª Part TV Pedret

‘De les fotografies a les Croades’ 2ª Part

No tinc paraules per descriure com varem ‘xalar’ a Vilajuïga amb el pintor-artista de l’Escala però ‘nascut a pagès’ a ‘La Casota‘ de Sant Miquel de Campmajor… parlo d’en en Lluís Roura i Juanola.

Tindre en Lluís Roura al costat i escoltar-lo, és com tindre una enciclopèdia plena de records, anècdotes i bons moments arreu del món i dels seus ‘mons’.

Així és en Lluís, un enamorat de l’Empordà, de Catalunya i de la ‘seva’ Terra Santa. Jo crec que anava per capellà i es va quedar en un gran pensador-místic i alhora un revolucionari, ‘petit trapella’.

No presumeix gaire de la Creu de Sant Jordi, que li han donat aquest any per la seva carrera artística i per això ho escric aquí i el felicito sincerament.

El que volia ser una entrevista (de tant de riure, ja que va em va trencar tots els esquemes, sort que sempre treballo sense guió, per molts papers que sembli que miri i remeni), va quedar amb una molt bona xarrada. Sincerament en Lluís m’ho va posar ‘difícil’ d’editar,  però molt fàcil d’escoltar i viure i a vegades deixar.me bocabadat.
Asseguro als meus amics, que l’amic Lluís Roura xerrava més que jo i molt bé.

Es va convertir del que volia ser ‘un tu a vostè’, en una xerrada, a vegades un pèl ‘irreverent’, amb el bon sentit de la paraula i també en una bona estona amb moments, fora i a dins de càmera, molt divertits i que lògicament hem tallat. Ens faria vergonya sana a tots dos. O potser no!
Jo espero que un dia em faci Sant Quim de Vilajuïga, tal com ell mateix em va dir, si en sortíem ‘vius’ d’aquesta entrevista.

Pot semblar un tòpic molt utilitzat el fet de parlar d’un gran artista-pintor-escultor i millor persona.
És cert, en Lluís és més que una bona persona, és una persona bona i molt propera.
En Lluís Roura, és un molt bon pintor paisatgista (així es defineix ll mateix), fotògraf, escriptor i un gran visionari, en el sentit de captar imatges i alhora és un home perseverant i constant en tot, senzill, molt presumit, divertit, perfeccionista, amb una vitalitat increïble i tossut, que vaig tindre el plaer de conèixer molt més a fons.
És per això, que vull compartir amb tots vosaltres uns cinquanta minuts, de les més de dues hores que vàrem xarrar… tots dos!

La xarrada està dividida en quatre parts
Moltíssimes Gràcies Lluís

Lluís Roura: ‘Si busques el moment de la teva vida que t’agrada més i el repeteixes sempre, no treballaràs mai’

 

Quim Pedret i Rovira

Lluís Roura ‘Del neixament a la Creu de Sant Jordi’ “Com a Casa” 1ª Part TV Pedret

Lluís Roura ‘Del neixament a la Creu de Sant Jordi’  ‘Com a Casa’ 

Primera Part

 

Lluís Roura i Juanola

13 de Setembre 2017

No tinc paraules per descriure com varem ‘xalar’ a Vilajuïga amb el pintor-artista de l’Escala però ‘nascut de pagès’ a ‘La Casota‘ de Sant Miquel de Campmajor, en Lluís Roura i Juanola.

Tindre en Lluís Roura al costat i escoltar-lo, és com tindre una enciclopèdia plena de records, anècdotes i bons moments arreu del món i dels seus ‘mons’.

Així és en Lluís, un enamorat de l’Empordà, de Catalunya i de la ‘seva’ Terra Santa. Jo crec que anava per capellà i es va quedar en un gran pensador-místic i alhora un revolucionari, ‘petit trapella’.

No presumeix gaire de la Creu de Sant Jordi, que li han donat aquest any per la seva carrera artística i per això ho escric aquí i el felicito sincerament.

El que volia ser una entrevista (de tant de riure, ja que va em va trencar tots els esquemes, sort que sempre treballo sense guió, per molts papers que sembli que miri i remeni), va quedar amb una molt bona xarrada. Sincerament en Lluís m’ho va posar ‘difícil’ d’editar,  però molt fàcil d’escoltar i viure i a vegades deixar.me bocabadat.
Asseguro als meus amics, que l’amic Lluís Roura xerrava més que jo i molt bé.

Es va convertir del que volia ser ‘un tu a vostè’, en una xerrada, a vegades un pèl ‘irreverent’, amb el bon sentit de la paraula i també en una bona estona amb moments, fora i a dins de càmera, molt divertits i que lògicament hem tallat. Ens faria vergonya sana a tots dos. O potser no!
Jo espero que un dia em faci Sant Quim de Vilajuïga, tal com ell mateix em va dir, si en sortíem ‘vius’ d’aquesta entrevista.

Pot semblar un tòpic molt utilitzat el fet de parlar d’un gran artista-pintor-escultor i millor persona.
És cert, en Lluís és més que una bona persona, és una persona bona i molt propera.
En Lluís Roura, és un molt bon pintor paisatgista (així es defineix ll mateix), fotògraf, escriptor i un gran visionari, en el sentit de captar imatges i alhora és un home perseverant i constant en tot, senzill, molt presumit, divertit, perfeccionista, amb una vitalitat increïble i tossut, que vaig tindre el plaer de conèixer molt més a fons.
És per això, que vull compartir amb tots vosaltres uns cinquanta minuts, de les més de dues hores que vàrem xarrar… tots dos!

La xarrada està dividida en quatre parts
Moltíssimes Gràcies Lluís

Lluís Roura: ‘Si busques el moment de la teva vida que t’agrada més i el repeteixes sempre, no treballaràs mai’

 

 

Quim Pedret i Rovira

 

 

 

 

 

 

 

Felipe i Puigdemont a la fi del món, by Radio Ona TV Pedret

En Puigdemont ja veu que s’acosta Nadal i pensa amb la carta els Reis ‘Vagos’

Ja sabem el contingut de la carta de Puigdemont i de la Colau

Estimat’ rei:
Ja és quasi Nadal a Catalunya, i després Carnaval 
Volem un Estat Independent!
Toma del frasco, Felipe!
Amb il.lusió 

Carles

Per cert. Hi ha mirades que maten i altres mirades que enamoren  !!
Guapo! I tu més!

Quim Pedret i Rovira

De ‘la Niña de Rajoy’ a la ‘Juana de Sánchez’, by Radio TV Quim Pedret

Grans fites del ridícul polític:

De ‘la Niña de Rajoy a la ‘Juana de Pedro Sánchez

I Rajoy llançava més llenya al foc quan, en un reportatge d’Antena 3 per homenatjar als Simpson, afirmant que “Lisa podia ser la seva nena” -Lisa, és el membre més progre de l’eterna família groga televisiva.

Rajoy: “Jo vull que la nena que neix a España tingui una família i un habitatge i uns pares amb treball…i etc ” 

No deixem de costat l’emoció circense-pallassa-política… Sánchez, també és un actor molt dolent i per estar a l’altura del Mariano, els mateixos creadors de la Niña de Rajoy, varen fer arribar ‘La Juana, chica o criada para todo’

Pedro Sánchez, repetia en els seus mítings la història d’una tal Juana: cordovesa, alacantina o canària, que igual era netejadora en un hotel o treballava en un col·legi, o feia de criada, etc.

Pot ser que els dos van tenir un nen i li va van posar de nom Pablo Pablito Pableta, dejate coleta 

“Aquesta vinyeta pertany al llibre ‘Los Forrenta Años’ de Forges, i he canviat dues paraules, de dos globus de diàleg”

Quim Pedret i Rovira

Les Rambles, Lorca i ‘el Marianu’, by Quim Pedret

 

Rajoy anuncia que els demòcrates que tenim d’estar contra el terrorisme. ‘Encara sort, perquè estàvem atabalats sense saber si estar a favor o no”. 

I no m’ho puc creure, en Mariano Rajoy recitant al gran Federico García Lorca
per condemnar el terrorisme

Però aquest home s’atreveix amb tot. És increïble!

 

On son les restes del mestre i poeta, assassinat pels feixistes?
I el ‘Partido Popular’ que fa pel compliment de la Llei de Memòria Històrica?

 

En relació a les Rambles i García Lorca

Era el 22 de desembre de 1935 i l’actriu de Molins de ReiMargarita Xirgú acabava de representar ‘Doña Rosita la Soltera o el Lenguaje de las flores‘.
Federico García Lorca al costat mateix de l’actriu catalana va agafar unes quartilles i va evocar la bellesa de la labor de les floristes exaltant la singular identitat de les Rambles de Barcelona.

Se dicey es verdad, que ningún barcelonés puede dormir tranquilo si no ha paseado por la Rambla por lo menos una vezy a mi me ocurre otro tanto estos días que vivo en vuestra hermosísima ciudad

Quim Pedret i Rovira

Puigdemont rep a la Comunitat Musulmana, by Radio Ona Pedret TV

 

Carles Puigdemont rep al Palau de la Generalitat els representants de la comunitat musulmana després de la manifestació per la Rambla de Barcelona.
Els manifestants han demanat autocrítica i han dipositat flors al mosaic de Joan Miró

 

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va rebre el dilluns 21 d’agost al vespre al Palau de la Generalitat diversos representants de la comunitat musulmana després que aquesta es manifestés per la Rambla de Barcelona en rebuig dels atemptats de la setmana passada. A la trobada també hi ha assistit el conseller d’Exteriors, Raül Romeva i la de Governació, Meritxell Borràs, així com el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell.

‘Islam és pau’, ‘Som musulmans, no criminals’ i ‘Tots som Barcelona’. Són els clams que més s’han sentit a la manifestació. El manifest, a plaça de Catalunya en català, castellà i àrab, ha reclamat autocrítica a les institucions i a tota la societat i ha demanat treballar perquè els joves se sentin inclosos, arrelats i amb futur, per rebutjar així discursos radicals. La concentració ha arrencat al voltant de les 7 de la tarda i ha arribat a dos quarts de 9 del vespre al mosaic de Miró de les Rambles. Entre aplaudiments i molts rostres emocionats, representants de la comunicats musulmana, que han assegurat haver superat les expectatives de convocatòria, hi han dipositat flors en homenatge a les víctimes de l’atemptat terrorista. La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en unes 2.500 persones.

 

 

La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en unes 2.500 persones.

Pujat a la xarxa 
Quim Pedret i Rovira

Xicots d’Esquadra i d’altres oficis, by Quim Pedret RTV

“Quimicullunades”

Després d’uns dies tristos i de dol i perquè no dir.ho, de molts embolics i desmentis, sembla que ha arribat un xic de calma i ahir dimarts vaig felicitar molt sincerament als Xicots d’Esquadra (que ni fa mesos eren tan dolents, ni ara són tan bons) i que tant aquests dies, i com sempre, la seva feina està molt ben feta (menys quant em foten una ‘multa’)  , perquè és la seva obligació i per això cobrant (cosa molt normal).

També vaig felicitar als metges, infermeres i escombriaires (tots ells, peces fonamentals per la salut dels humans)
Ens estimen molt i cobren molt poc.

No oblido un reconeixement ‘als enterramorts’ com va dir en Joan Caprí, ja que sense ells els cementiris no hi hauria ni ordre, ni concert i ningú es posaria solet a la capseta i vinga!! Cap al prestatge!! Ai uix!, toquem fusta!

Paradoxes de la vida, a vegades els Mossos es veuen amb l’obligació de matar i aquests darrers, de ‘recollir.los’ i els metges es veuen sempre en l’obligació de curar i alhora els escombriaires de treure’ns la porqueria de la porta de casa nostra i dels nostres carrers. Això sempre tinguen present que els enterramorts ja han fet la seva feina, si no seria un caos caminar per les voreres.

Per cert, mai he vist ni una entrevista, ni un Nobel, ni un Oscar, ni un ‘Dracma platejat’ per cap ‘eixuga-merdetes’.
Potser ja seria hora un reconeixement, per una feina tan digna   Oi?

De passada, vull felicitar també als lampistes, pintors, toca-collons, jardiners, llibreters, mecànics, fusters, advocats, fotògrafs, etc., i com no, felicitar molt efusivament a la majoria dels polítics, per fer una feina tan feixuga, com és la d’actors del Gran Teatre de l’Enganyifa.

Avui, igual faig riure a un polític, ja que ‘el seu humor és l’únic humor, que mai està de broma’
Ai vés, quines coses dius aquests ‘poca-solta’ del Quim, servidor!
Per cert la frase de l’humor polític és meva, però els hi regalo!.. En tinc moltes més

Quim Pedret i Rovira 
Ciutadà d’aquí i d’allà i molts més llocs

Sueños de Poeta, by Quim Pedret

Hoy he tenido un sueño. He soñado que soñaba

No sé lo que he soñado
en la noche pasada.
Triste, muy triste debió ser el sueño, pues despierto la angustia me duraba.

He soñado que la verdad era amarga y la querido echar de la boca, pero me la han cerrado.
He soñado con políticos que dejaban de mentir, mientras yo con la conocida argucia del tener ‘la meadita floja’, me escapaba de sus garras.

 

LEER MAS…

‘Els meus dubtes i jo’, by Quim Pedret TV

‘Els meus dubtes i jo’

Avui divendres a la matinada escrivia això:

El gobierno de Madrid des de l’any 2015 dóna informació en comptagotes en matèria de terrorisme europeu als Mossos d’Esquadra.

On estava ahir la Guàrdia Civil, que també està a l’Aeroport de Prat des de fa dies, per ordres de Rajoy?

Que hi feia en Rajoy prenent ‘possessió’ i fen.te fotos a la ‘Delegación de Gobierno’ amb comandaments de la Policia Nacional i de la Guardia Civil?’

Si volien seguretat, perquè no hi havia cap comandament militar?

Per què serveix l’exèrcit espanyol,,, si segons ells ‘Cataluña es España? Aunque en ella habiten ‘polacos’

Quan es vàren volar les Torres de Manhattan (USA), l’exèrcit francès estava als carrers de París al mateix dia i durant unes setmanes després. Jo hi era.

Perquè els atemptats ‘jihadistes’ es produeixen justament ARA a Catalunya?

Perquè els atemptats de l’11 M a Atocha, igual de ‘potiner i fastigós’ que ahir a Barcelona, però amb moltes més víctimes mortals, es varen produir tres dies abans de les Eleccions Generals (14 de març 2004)?

Llavors, les enquestes donaven guanyador al PP per majoria absoluta.
Miguel Acebes (ex ministro del Interior) i el govern del PP, va mentir sobre l’autoria dels fets i el vot va passar en 24 hores, a una majoria absoluta de Zapatero.

Els explosius que portaven els terroristes a Cambrils eren falsos i varen sortir del vehicle amb ganivets, matxets i punyals, com si fossin indis. Calia matar-los? (la seqüència del vídeo on aturen i disparen a cotxe blanc, difereix molt amb allò que fins ara s’escrit).

Perquè es va publicar tan lleugerament la foto de suposat autor de l’atemptat contra les Rambles i ara resulta que encara busquen el seu germà i tres més?

Qui va matar el passatger del darrera del cotxe que es va fugir a la Diagonal?  Qui eren i qui són tots plegats?

A les 19 de la tarda d’avui divendres sento:

El govern espanyol decidirà demà si eleva de 4 a 5 l’alerta antiterrorista. El 5 implica soldats als carrers.

Que cada un, si vol, es pregunti que carai està pasant, però jo el meus i jo volem ser LLIURES, però viure en PAU

Quim Pedret i Rovira

LEER MAS…

‘Vull ser Lliure’, by Xesco Boix

Per totes les dones i homes de bona voluntat i que volem el millor pel món i per Catalunya.
Volem ser lliures.

 

“Vull ser Lliure”

Vull ser lliure, vull ser lliure,
vull ser lliure, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més guerres, no més guerres,
no més guerres, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Vull justícia, vull justícia,
vull justícia, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Pau a tot el món, pau a tot el món,
pau a tot el món, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més porres, no més porres,
no més porres, a sobre meu, a sobre meu.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Xesco Boix

 

Pujat per Quim Pedret i Rovira

Barcelona i Jo, by Joan Manuel Serrat

Dijous 17 d’agost 2017

Un petit homenatge a la nostra Barcelona, que també va ser durant anys la meva ciutat.
Descansin en pau els que passejant per les Rambles, avui han deixat la seva vida.
Va per ells, segur que al seu cel, l’escoltaran

“Barcelona i jo”… i tots nosaltres

A mida que arriben homes
es va fent gran la ciutat…..

…L’estimo nua i sencera
relliscant entre els dos rius,
amb les seves fantasies
i les seves cicatrius.
Me l’estimo amb la fal·lera
d’un caloio enamorat
perquè és viva i perquè es queixa
la meva ciutat.

Sentiment barreja de pena, tristor i impotència.
Ja fa temps que TOTS estem de dol

No podem rendir-nos, no podem donar l’esquena als malvats assassins. Hem de seguir. Hem de viure dia a dia.

Quim Pedret i Rovira

Aire condicionat…. per la buxaca, by Quim Pedret

“BRICOLATGE”

Aire condicionat amb glaçons molt barat…

No deixeu aquest ‘aire condicionat’ molt temps funcionant perquè si no les parets de la casa començaran a formar-se capes de gel. El meu veí no em va fer cas, i el gel fos va anar al ventilador i el va electrocutar, mentre que el seu gat moria de hipotermia.
No ens deixen ni ser pobres!

Quim Pedret i Rovira