Quim Pedret

Trapero. Trapote, Tripero y Cipote, by Quim Pedret

“Quimicullunades”

‘Curioses i intrigants’

Si el ‘major’ dels Mossos d’Esquadra es diu José Luís TRAPERO.
Si el ‘Jefe’ de la Policia Nacional en Catalunya, es diu. SebastiánTrapero. Trapote, Tripero y Cipote, by Quim Pedret
Vés a saber com es diu el General en ‘Cap de la Guardia Civil de ‘Cataluña’… TRIPERO?
 Òstia com el Carpanta!!

Indiana, el Cojo-nes, by Radio Pedret

El Capità Enciam ataca de nou !!

‘El Mingu i la Minga’, by Quim Pradio TV Pedret

 

“Quimicullunades”

‘No tenim Por-No tenemos miedo’ (pancarta a Valencia fa unes setmanes) Setembre 2017

 

 

‘Con-Mingo que no cuenten’ (pancarta del PSC, d’ahir) Setembre 2017

 

O sigui que podriem dir que el ‘Mingo’ té por de no poder veure la ‘Minga’

Quim Pedret i Rovira

Can Pixa, by Radio Pedret Ona TV

A veure, tot plegat sembla Can Pixa!
Els organitzadors de l’acte d’apertura d’1 d’octubre al Tarraco Arena de Tarragona, no varen rebre cap notificació oral, ni escrita de cap jutge o fiscal del prohibir.lo.
Només els va fer una trucada telefònica del subdelegat de ‘gobierno’ Jordi Sierra. O sigui que a efectes legals no va existir cap ‘delicte’.
O sigui, que si envien una notificació per prohibir un acte, que el prohibeixin bé o sinó queden com els ‘tontos-pamplines
País!

Xoc de Trens, by Quim Pedret

“Quimicoses Serioses”

Espero equivocar-me, però crec que si hi hagués un xoc de trens, seria l’únic cas a la història mundial que els maquinistes no prendrien mal i en canvi els passatgers d’ambdós trens aniran a fer mil parells de punyetes i ben ‘magullats’

 

 

Quim Pedret i Rovira

Mateix lloc, diferents anys, by Quim Pedret

No fem comparacions. Són fets.
Artur Mas, siguis on siguis, sempre seràs el millor!

911 Alcaldes de Catalunya  2014

 

 

940 Alcaldes de Catalunya 2017

Totes les llengües són Cultura, by Quim Pedret

Podem fer broma, però burles NO

No estic d’acord amb els riures i les burles contra la Consellera d’Ensenyament Clara Ponsatí.
Ponsatí es va doctorar el 1988 a la Universitat de Minnesota, als Estats Units, on ha passat gran part de la seva vida professional, a les Universitats de Georgetown, San Diego i Toronto, en aquest cas al Canadà.
Se la pot disculpar d’un lapsus idiomàtic producte dels nervis o un altre motiu, però crec que haguera d’esforçar-se a expressar-se molt millor, sempre que parli en castellà.

 

Quim Pedret i Rovira

‘El Garbanzo del Alcalde’, by Quim Pedret Ona Radio TV

 

Crec que ara, més que mai, és bo i hem de lligar la política amb l’humor, entenent aquest com un estat d’ànim que emergeix com la forma de comunicació més apropiada per integrar les incongruències i no caure esperpènticament davant elles….ni fer el ridícul. 
Quim Pedret

Fart de mentides, by Quim Pedret

Estic molt fart.
Fart de tantes manipulacions, mentides i veritats a mitges. Estic fart que em prenguin per imbècil, potser ho sóc i no m’he adonat.
Sento fàstic per la classe ‘periodística’

Tampoc sé què dir dels polítics, tant d’un costat com d’un altre.

Em sento com si hagués anat a cinema a veure un thriller ple de misteris i assassinats i després de dubtar de tots els protagonistes i inclòs el director he mirat malament i amb por, quasi convençut que l’assassí era el pobre home que estava assegut al meu costat, a dins la sala.

Com diu un periodista:
“Però algú hauria de recordar que el gihadista de la Rambla no pensava atropellar ningú en aquest passeig, sinó posar tres furgonetes bomba per la ciutat.

“L’explosió del xalet d’Alcanar el va fer canviar de plans i això no ho tenia previst ni la CIA”

Ens podrien deixar de tanta TIA (per cert vaig ser el primer en tot Catalunya en fer un broma simpàtica sobre el Mortadelo i Filemón Pi) i està en la meva web, fa més d’una setmana http://www.radiopedret.com/?p=4938

I també ens podríem deixar de tantes òsties i ‘bens negres amb potes roses’ i recordar que TOTS som persones i algunes que passejaven per les Rambles el maleït dijous 17 d’agost estan mortes?

Collons!!!!!!! Ja ni ha prou !!

Quim Pedret i Rovira

Sergi Pedret, set anys, by Quim Pedret i Elena Kudryashova

Estimat fill, avui ja és avui. Ja ha arribat el dia i semblava ahir quan vares arribar.

Fa set anys ens vares regalar tant o segurament tot. Han passat aquests anys i t’has anat convertint en el més meravellós espectacle del món. Ets un petit príncep que ens enamora i ens amanyaga cada dia.
Avui nosaltres et podem regalar un Lego o qualsevol altra joguina, oi? Estaràs content, però farem prou? Et seguirem regalant més ‘coses’ dia a dia.

Que més ens pots regalar tu a nosaltres fill… si sempre ens ho dónes tot?
A partir d’avui (ja t’has fet un homenet) has de començar a regalar.te moltes coses per a tu mateix, per poder seguir regalant, de més gran, els que un dia seran ‘els teus’, aquelles coses que no es toquen, aquestes les petites grans coses que portem al cor i l’anima, les que se senten i potser no es veuen, com l’estima, el respecte, la saviesa, seny i moral, l’honradesa i molt d’amor, tot barrejat amb tots els valors que t’ensenyem i el que hauràs anar afegint dia a dia. Estarem al teu costat perquè ho assoleixis

Estimat fill Sergi, els teus pares et desitgem que passis un dia d’aniversari molt fantàstic i que alhora sigui el millor de totes ‘les teves vides’.


Per molts anys i molts Petons
La mama i el papa.

‘Estimar’, de Roses al Born, by Ivan Díez, Adrià Albets, Carles Domènech

El restaurant “Estimar” està situat en un carreró del Born on s’hi ha d’anar expressament. No hi passes per davant per casualitat. Si no ets una persona molt avesada a la lectura de mapes et pot costar trobar-lo.

 

Teníem taula a un quart de deu. Hi vam arribar mitja hora abans i vam preguntar si hi podíem entrar. Anna Gotanegra, gerent i cap de sala, ens va dir molt amablement que sí. Amb la impunitat i la falta de vergonya que ens caracteritza vam aprofitar aquella estoneta del restaurant mig buit i amb l’equip acabant de preparar-ho tot per tafanejar i parlar amb Rafa Zafra, alma mater i responsable d’aquest fantàstic espai gastronòmic. En aquest moment en què la gastronomia s’ha convertit en un espectacle, considerem molt educatives les cuines obertes on pots veure com s’elaboren els plats. És una manera diàfana de copsar el caràcter i tarannà del local. No hi ha filtres. Tot en directe. A més de la cuina, a l’Estimar tens la parada de peix a la vista, com si fossis al mercat.
Pots triar què menjaràs. A l’Ivan i l’Adrià no els va fer falta mirar la carta per saber què volien.

 

Aquesta parella catalano-andalusa es va començar a estimar a El Bulli. Ell com a membre de l’equip que encapçalava Ferran Adrià i ella com a membre de la família Gotanegra, proveïdora de peix i marisc del temple de la cala Montjoi. En aquest punt, i sense haver tastat res, ja intuíem que allò aniria bé. Molt bé. La confluència familiar de l’Anna i del Rafa eleva aquesta casa de menjars a lloc de culte.

Rafa Zafra és un dels grans genis de la cuina actual i un dels millors xefs tractant el producte fresc. El tarannà de l’Anna com a cap de sala fa que conflueixi una sinergia positiva a tots els racons del restaurant.

Quan va arribar l’hora d’entrar en matèria ho vam fer fàcil. Ens vam deixar guiar una mica per l’Anna. Per començar unes ostres especials Guillardeau. Glorioses! Llavors el Carles ens va recordar quan a la seva joventut els seus amics Ferran i Víctor es capbussaven a la cala Cativa del Port de la Selva i pujaven a la barca amb unes quantes ostres per fer l’aperitiu. De la roca a la boca. La mateixa sensació.

És l’hora dels homenatges. Primer a El Bulli 1995, amb un carpaccio d’escamarlans i ceba caramel·litzada i, a continuació, a Miguel Palomo de l’Alhucemas, amb els sipions arrebossats. Aquests tributs són molt generosos i mostren una gran devoció pels homenatjats. Cada plat era millor. Costava molt millorar l’anterior i ells ho aconseguien.

Vam decidir continuar amb la reina de la casa: la gamba. Bullida, al vapor o a la brasa, com et doni la gana. Grosses, gustoses, al punt de tot… Perfectes! Van ser amb diferència les millors gambes que hem menjat en molt de temps.

I per acabar, amb el consentiment de la Mare de Déu del Carme, ens vam regalar un gall de Sant Pere a la brasa. Una nit per recordar. Com la del 20 de maig del 1992. Anar a l’Estimar és tenir la certesa que guanyaràs la Champions.
No hi ha rival.

 

Per Ivan Díez, Adrià Albets i Carles Domènech

Pujat per Quim Pedret

Entre ‘tra-pillos’ anda el juego, by Quim Pedret

Coses de la ‘TIA’

“Quimicullunades”

“Es veritat que Mortadelo és a Tripero
como FIlemón és a Pushimon?

Això m’ho ha pregunta la meva T.I.A. Cisqueta Maluc Pi de Garriguella! 

 

El sil·logisme és un raonament que està format per dues premisses i una conclusió que és el resultat lògic que es dedueix de les dues premisses.

“Buenu vale, de ‘acuerdu’
pos molt bé
pos eso
pos adios”

 

Quim Pedret i Rovira
No so de aqui, ni soy de alla!!

‘Moru’, Àrab, Islam, Musulmà, Persones, by Quim Pedret

Avui aprendrem la diferència entre aquestes quatre paraules: marroquí, àrab, Musulmà, i terrorista.

 

 

Som-hi:

Un marroquí és una persona que ha nascut al Marroc.

Un àrab és una persona que ha nascut en algun dels països àrabs, com per exemple Aràbia Saudita.

Un musulmà és una persona que practica l’islam.

Un terrorista és un senyor que comet actes terroristes.

Fins aquí tot clar, oi? És fàcil.

Doncs ara ve la part més important. Preneu nota i que no s’us oblidi:

No té perquè haver-hi relació entre aquestes quatre coses. Per exemple, és pot ser Marroquí i ser musulmà o no ser-ho. O es pot ser Musulmà sense ser terrorista.

Guardeu bé aquesta lliço, i tingueu-ho en compte la propera vegada que caigueu en la temptació de ficar a tothom en el mateix sac.

I ara, si ja ho heu après, compartiu la publicació per què més gent ho pugui aprendre

Minuts de silenci i grans silencis, by Quim Pedret

Avui 24 hores de la barbàrie ocorreguda ahir a Les Rambles de Barcelona, s’han fet minuts de silenci, arreu del País.

 

 

 

 

 

 

 

Molt lamentable que tan sovint hàgim de sortir al carrer per fer una condemna a una barbàrie o assassinat.
Crec que tots som culpables, per fer o per deixar fer algunes o moltes coses que en general s’estan fent o s’han fet malament. Parlo de societat, no parlo de país, ni del govern de Roses, ni del meu poble, Roses.

“Descansin en pau tots els morts innocents en la nostra memòria”, però cal posar les eines perquè això no es repeteixi mai més.

 

Quim Pedret i Rovira

Les Meves Frases, by Quim Pedret

Les meves frases

 

“Ser amic, és una cosa molt seriosa, ser un “saludat-conegut” és qüestió d’educació, que ja és molt, però que malauradament n’hi ha molt poca”

“El dia que els polítics deixin d’enganyar.se entre ells, potser deixaran d’enganyar.nos a nosaltres Però tot depén de nosaltres i de grau de masoquisme que tinguem”

 

“Els amics no es guanyen amb un barret, es guanyen amb el cap”
Un barret serveix per tapar-se del fred, de la calor i tindre les bones idees en calen i que no s’escapin i inclòs amb un barret pots demanar vots i també almoines si no pot pagar impostos, ni sous dels corruptes que et roben i es roben entre ells, descaradament i impunement.

 

Jo era petit i recordo que la meva àvia li deia a la meva mare:
“Aquest noi és més trapasser que en calces”  *El trapasser és un nen entremaliat que fa dolenteries pròpies d’una criatura
De gran només m’he quedat en ‘gamberret’, i molt més pels que veuen que no penso com ells i no els hi ric les gracietes
(sobretot els polítics)

 

 

“Aquest noi és un ‘trapella'”

 

“Jo no vull que em diguin la veritat, nomes em conformo en no m’enganyin més!
És molt demanar?”

 

“Si vols poder, potser tindràs còmplices i si vols llibertat, potser tindràs alguns amics”

 

 

 

Quim Pedret i Rovira