Quim Pedret

Les “Carxofes” de la Pilar, by Carles Puigdemont (Març 1989)

 

 

Sabem, gracies al FAQS del dissabte 16 de març, que la tarda de la declaració de J.L.Trapero al Tribunal Supremo, que la insofrible Pilar Rahola i Martínez va estar a Brussel·les agafada de bracet del president, mentre escoltaven el MAJOR, i ella li va demanar a cau d’orella:
‘Carles, no t’oblidis de mi a les properes llistes electorals’

Però no sabem quan va canviar la relació tan afectiva i emotiva entre la Rahola i en Puigdemont de la relació i concepte que teníem feia anys enrere, sobre tot d’en Carles vers la Pilar

 

 

M’explico, Puigdemont va entrar en política tres anys després d’escriure la seva columna al PUNT (el mes de març de 1998) un article dedicat a la fruitera major de regne, titulat ‘Carxofes’

L’any 2016, a alguns catalans (inclòs a mi) els va grinyolar que la a Rahola publiqués dos vídeos de la seva festa privada a Cadaqués amb el mateix Puigdemont, en Trapero, en Laporta, etc., per a “lluir”,
Ella va preguntar: “Lluir de què? Lluir d’amics de sempre?”.

Vols dir Pilar, que són amics de sempre?

Punt Diari 21 març 1998

Pujat pel Quim Pedret

Ramon Calduch – Somni Perdut

Joan Cardosa vist per Toni Martínez, by Quim Pedret

De reis, princeses i reines a un senzill mortal, by Quim Pedret

El Rei creu que és rei,
la Rahola creu que és reina
i la Belén creu que és princesa

 

 

Lamento haver de tancar i llençar la TV
Pilar Rahola, perdona, però mai em donaràs cap lliçó de res. Et conec de fa massa anys quan et vares arrossegar.
Per sort jo sóc anònim i lliure. Tu no.
Dius el mateix que ja vaig dir fa una setmana. Celebro que em llegeixis

Quim Pedret i Rovira

Jordi Cuixart és un home ‘lliure’, by Quim Pedret

Jordi Cuixart: ‘Mi prioridad no és ja salir de la carcel’

Per en Jordi el concepte de presó no és el mateix que els materialistes.
Per això és LLIURE
És com la folia. On és la frontera d’estar boig o no?
On donen les portes de les presons?
Aquesta colla i tants d’altres (uns mils) tenen el cervell empresonat entre barrots rovellats.

Pensament de Cuixart

Quim Pedret

La Televisiò és un vici, by Quim Pedret

“És bo saber deixar el vici a temps”

 Sortirem a la Televisiò!

Tanta ‘Tele’, tanta ‘Tele’, això ja és vici


Quim Pedret i Rovira

La veritat, by Quim Pedret

No sé què és veritat, ni on hi ha una veritat,
Diuen que la veritat fa mal,
però tampoc sé no com pot ser el dolor.
Diuen que la veritat quasi sempre és amarga,
però no sé de la seva amargor.
Igual és cert que la veritat, el que no té, és remei…
…diuen que ho diuen.

A España, no tot és una ‘cloaca’, by Quim Pedret

 “Sortosament, no tota España és una ‘cloaca’

No deixa de sorprendre, que parlant per telèfon amb Madrid (ja que també es cap d’any) que alguns amics de ‘confiança’ et diguin que l’independentisme i la inflada dels seus pebrots, arriba fins al mateix Madrid i rodalia. 
Es a dir, que molts els agradaria marxar d’España o que els ‘refot’ tres mil raves que nosaltres marxem d’una punyetera vegada.

No parlo de quatre gats ‘esquerrosos’ que m’ho han dit. Parlo de gent que estan en llocs de ‘la Administración Publica y otros en la Defensa’, cada dia treballant. Doncs sí!!! Doncs Oh!!! Que dius ara, Quim?

Ni Madrid, ni tota España, ni tots és la puta caverna, ni tots viuen dins les clavegueres. Demà o passat en parlaré amb més temps.

 

Quim Pedret i Rovira

L’optimisme de l’esperança, by Quim Pedret i Rovira

“Doneu-me tres minuts per a ser positiu, i si encara hi ha dubtes, m’apuntaré a l’optimisme de l’esperança.”

Quim Pedret i Rovira

“L’espectacle més gran del món”, by Sergi Pedret Kudryashova

” L’espectacle més gran del món, és ser pare! ”

Troçet de Retrat, bona amistat, by Quim Pedret

RETRAT i AMISTAT

Si algun dia el veieu, mireu-lo fixament a la cara, sense por, no hi veureu ni odi, ni rancúnies. No té els ulls enlleganyats, ni porta ‘gomines’ ni ‘tints’. És com tu o com jo. No es creu el millor i potser ho és o és el darrer guerrer dels que faran història. És així.
El que treballen amb ell l’adoren el respecten, els seus amics, són pocs i bons i els seus ‘enemics’ polítics s’han rendit al seu estatus d’estadista que intenta guarir ferides.
Mai ha tingut un sol mot per embrutar ni menysprear a ningú. Ara, passats uns anys, si m’ho permeteu, us diré que a vegades m’ha semblat veure amb ell una espurna de solitud en la seva mirada, pel fet d’enfrontar-se a una munió de problemes, però amb grau molt alt d’honradesa i no diré amb entusiasme, però si ple d’optimisme; penso amb la sensació que pot sentir algunes vegades per la incomprensió i el petit vuit d’un conjunt de forces socials i polítiques, que com una tramuntanada el varen arrossegar a un costat i potser es va sentir com el navegant solitari al ben mig de l’oceà.
Sé que és un home bo. Us ho dic de veritat, 

 

                       Artur Mas, a l’Ajuntament de Barcelona 1993

Sempre m’havia preguntat si hi havia diferència entre un bon home i un home bo.
Han passat anys i he conegut la diferència, ell m’ha ajudat a saber-ho !
Un bon home, és un home una mica dòcil, a vegades ingenu, que no es fa notar massa i que no molesta gaire, fins i tot ens fa un xic de pena i llàstima quan li passen ‘coses’.
En canvi, l’Artur, és per mi un home bo, és un home proper, senzil, generós, honest, perseverant i molt correcte, fidel a uns principis i a vegades molt tossut.
És un home que encara està disposat a porta les naus d’una causa i noble a bon port. Segur.
Viu sense grandeses, ni cap hipocresia. És home amb un bon sentit de l’humor, però al·lèrgic al cinisme i sempre disposat a comprometre’s amb el que creu que és el millor pel seu poble, sense estridències i a vegades amb grans silencis, que potser intueixen fins i tot que possiblement algunes CAUSES estan o podien estar ja perdudes, potser fins i tot abans de menjar-se un munt de gripaus.

Si a un home bo, com ell, li passa alguna cosa injusta, sentim una barreja tristesa i rabia, però la seva força i fe ens fa sentir admiració pel seu coratge. Em sento orgullós de poder estar al seu costat fins i tot massa vegades a la distància física.
Ja ho veus, aquí seguim Artur, mig enredats en aquesta lluita d’escriure –a la meva manera- i també com tu un pèl tossut, malgrat les vegades que m’has renyat per escriure o trencar-me el cap, vull fer-ho cada dia millor. Que no es fa per un amic? 
Mentrestant alguns han oblidat ‘les teves coses’ amb poc temps, però em consta que molts t’enyoren políticament com mai. I per mi, com amic, estàs sempre present… I tu ho saps

El Quim

Quim Pedret i Rovira

El nou tanatori de Roses…., by Quim Pedret

“El nou tanatori de Roses tindrà tres sales de vetlla i accés directe al cementiri”

 

Fotografia elpunt.cat

 

Que bé! i com diu en Joan Capri jo hi posaria un Snack Bar.
Dels cementiris no se’n fa prou publicitat. No els visitem prou. Bé, sí que els visitem, però perquè et faci efecte si ha d’anar en vida…

 


Aquest monoleg és genial. Potser el millor del MESTRE, Joan Camprubí

Dia Internacional del Professor, by Quim Pedret

DIA INTERNACIONAL DEL PROFESSOR
Els mestres d’avui, els mestres dels meus anys

Avui he escrit:
Mestres mestres !!!! 
Però que bonic és sentir parlar i parlar dels mestres i dels MEUS mestres i alhora pensava ‘quant respecte, quanta autoritat no han perdut els nostres mestres’.. i això no es culpa dels polítics barruts o del poder corrupte, això també es culpa nostre, dels que tenim fills i els que els portem a escola i que a vegades els permetem a vegades determinades actituds i comportaments……. En fi….

En record de meva primera professora, Srta. Adela Cardona, ara fa 58 anys, a Cervelló, el poble on vaig créixer, jugar, estudiar i fer.me un homenet.

I mentre oensaba amb la meva mestra, avui llegia una profesora que escrivia:
‘Si entrem a parlar de l’educació en valors, sabem que, a la pràctica, és una gran paradoxa.
Nosaltres ensenyem uns valors a l’escola i després a l’hora de la veritat no sempre guanyen els que fan les coses ben fetes, perquè vivim en una societat en què semble que cal CONSTRUIR per DESTRUIR i, per tant, no cal fer les coses bé’ 
Però no hem d’entrar en això. A les escoles s’ha d’ensenyar a fer les coses ben fetes”.
Bona diada, estimats Mestres

Quim Pedret i Rovira, sempre alumne

La societat està remoguda. Vivim en una situació de crisi i de valors, les noves tecnologies acaparen la nostra atenció i els moviments populars estan emergint com a noves forces socials
Els mestres han de tenir noves capacitats o, en el fons, les necessitats dels alumnes sont les mateixes?
Segurament
Els canvis en la nostra societat demanen nous àmbits de formació en els nostres mestres?
Posiblement
La nostra societat sempre ha estat canviant. Tendim a pensar que el moment històric que estem vivint és el de més canvis, i no és del tot així.
Considero que la formació inicial dels mestres hauria de ser molt millor, ara i abans.
Els mestres tenen encara moltes ‘mancances’. Els mestres sovint tenen dificultats per expressar-se oralment, per argumentar, per comunicar. Són unes mancances que no són específiques d’ells, la resta de la societat també les té
I que haguera sigut de nosaltres sense una bona mestre?
Per la meva mestre, ara fa 58 anys
Quim a Cervelló

 

Temps, fa temps hi havia, vostè, mestra,
i el seu món de tinter i banc,
pissarra i davantal blanc.
Bon dia, de matí, ens deia dempeus,
entre dues ‘fotos’ i una creu,
una oració i una cançó
i a la galta un petó.

Bon dia mestra…

Però vostè no ha sabut mai, mestra,
que quan volíeu que cantés
que tres per una feien tres
els meus ullets grataven francament
els genolls que púdicament
vostè apretava i apretava
però un número no val

el que una pell rosada…

Malgrat ens feia anar a església
i em prenia la regalèssia
aquell
era un món petit i meravellós,
un món de guixos de colors
que pintàveu vós
i esborràveu vós…
Sols vostè voltada de capellans
donàveu raó per a dir-se “infants”
a un món de quatre pams.

I si mai penseu en mi, mestra,
que dels vostres ullets blaus
hi neixi sempre aquella pau
que feia un xic més dolça l’escola
i no s’us faci un nus la gola
dient: “què han fet…” “on han dut
el meu grapat de menuts…”

perquè vós no sabíeu, mestra,

que el món és el mateix…
que l’home és el mateix…
i no és el mateix,
l’olor de vostè,
ai! Mestra,
que l’aire del carrer.

 ‘Cançó per la meva mestra’  Joan Manuel Serrat

Societat de Consum, by Quim Pedret

En Joan Capri deia: ‘Mengem massa’ i tenia raó, ara podem dir: Consumim massa i ho païm malament.
Diu l’amic els Black fridays i CyberMondays, etc. ufff i té raó

Avui en parlaven a casa i malauradament no ve d’ara, segurament que d’ençà que el món és món sempre l’ésser humà ha topat amb altres ‘tendes’, i el d’ara ja ha passat de mida i no ho aturarà ningú. El poder ho vol així. Hem de consumir i omplir les seves butxaques.
Cada mes de l’any hi ha un o dues festes significatives o una collonada que ens fa passar per una tenda, Mirem mes per mes… Novembre sigui per Halloween o els panellets, castanyes o moniatos
Sigui per comprar loteria, sort i felicitat (ni que sigui per suportar la infelicitat de quasi tot l’any) el Desembre ja arriba… per ‘comprar’ un bon Nadal, uns torrons, unes neules i una ‘dècima’ (poesia al padrí) i uns bons regals. I la vida seguiria per ajudar-nos en el tràngol d’unes ‘cuestas de Enero’, per unes ‘rebajas de febrero’, pel dia del Pare el mes de març, o per comprar un rosa i un llibre (que quasi ningú el llegeix) per Abril, pel perfum (com a mínim) del dia de la mare per maig, al juny per comprar roba d’estiu pel nen i la família, si el nen ha portat bones notes més regals, per juliol i agost, per passar ‘els punyeterus’ quinze dies de vacances a un apartament a la platja o una escapadeta a un país exòtic (com sempre ho fa ha fet els nostres veïns)

Per setembre perquè el nen ha d’anar a escola, ja que cal comprar.li llibres, llibretes o bolígrafs que ja s’han ‘mort’ d’un mes a l’altre.

Per octubre per pagar les matricules i/o els viatges que els nens fan més o menys cada setmana a un teatre o a un lloc determinat de la comarca perquè faci cultura No m’he oblidat de febrer o març de cada any que ens fan comprar una disfressa de carnaval per seguir fent l’ànec i perquè que no ens adonem (almenys per carnestoltes) que cada dia, de cada mes, de cada any el poder ens aixeca la camisa
Així anem passant i que dia passa, any empeny.

Quim Pedret i Rovira

Riu Manol diumenge 18 Novembre 2018, Radio Pedret

El Riu Manol es desborda al seu pas per Vilatenim