Quim Pedret

Riu Manol diumenge 18 Novembre 2018, Radio Pedret

El Riu Manol es desborda al seu pas per Vilatenim

Los Valdemosa – Fiesta, by Radio TV Pedret

La Sra. Marta Felip segueix com alcaldessa de Figueres!!

En clau de cinema, la majoria de politics de Figueres són ‘El Perro del Hortelano’
En clau de pintura, la majoria de politics de Figueres són més surealistes que el mateix Salvador Dalí

Els figuerencs NO us podeu queixar Sempre esteu de ‘FIESTA’… i CIRC, sense Circ

Esta noche hay una fiesta
Vamos todos a la fiesta
La noche acabará, el día llegará, el sol también vendrá a nuestra Fiesta

Luces brillanen la Fiesta
Hay música en nuestra Fiesta
Allí voy a encontrar amigos de verdad
que bien voy a pasarlo en la Fiesta

La Fiesta llena el corazón
la vida cambia de color
juntos estaremos tú y yo

Perfumeries Laca-Ballé tanca les portes, by Radio TV Pedret

Les Perfumeries LACA-BALLÉ S.A. han tancat les portes per falta de perruques.
Ho sentim amb l’ànima per tota la clientela.

 

Montserrat Caballé Folch, ens va deixar a la ciutat de Barcelona el 6 d’octubre 2018
Descansi en Pau

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quim Pedret i Rovira

En Thomas Spieker està com a casa, by Quim Pedret

Gràcies Thomas pel ratet que vàrem viure i riure

Neus Mar canta Abril 74, by Radio TV Pedret

Neus Mar canta Abril 74 de Lluís Llach a la guitarra l’Emilio Sànchez

Avui 20-S, units com mai, by Quim Pedret

‘Avui 20-S, us necessitem més que mai, mobilitzats i decidits…..com quan els carrers sí que van ser nostres’

Barreja de les frases d’en Carles Puigdemont i d’en Quim Torra, els MHP’S

Francesc Riera i Baus, fill de Vilajuïga, by Quim Pedret

 

 

“Perros sarnosos catalanes, no merecéis nada”

Francesc Riera y Baus, testimoni dels camps de depuració franquista que l’any 2016 recordaba les “pallisses” per parlar en català

Victor M.Amela 18 Juliol 2016 

Compleixo 97 anys avui. Vaig néixer a Vilajuïga i visc a Sabadell. Vaig ser conserge a la Casa dels Canonges amb Josep Tarradellas. Sóc catalanista. Sóc catòlic.

Francesc Riera i Baus

 

 

Camps de depuració?

Sí, vaig ser en un camp de depuració franquista, després de la guerra: si havies combatut en files republicanes, t’enviaven en un.

 

Per què?

Per esbrinar el teu grau d’implicació amb els rojos, i graduar el càstig. No en sorties sense l’aval de dues persones afectes al règim.

 

En quin camp va estar vostè?

Vaig passar pel castell de Fraga i algun altre i vaig acabar sis mesos al monestir de San Marcos, a Lleó, avui parador nacional.

I després, depurat!

No, em van obligar a fer sis anys de mili.

 

Sis anys!

Van ser 72 mesos. Total, vaig entrar en la guerra amb 19 anys… i vaig tornar amb 26.

 

Com el van marcar el camp i la mili?

Van fabricar el catalanista que he sigut i sóc.

 

Per què?

Els guàrdies em recordaven cada dia que jo era un català: “Gossos sarnosos catalans, no us mereixeu res”. Ho repetien tant… I pallisses, si em sentien parlar català. I una bastonada a l’esquena que em va fer mal dos dies.

 

 

 

Tanta rancúnia hi havia contra els presoners catalans?

Un guàrdia ens deia: “No us suporto, us faria desaparèixer del mapa… però, m’haig de fotre!, admeto que us necessito”.

 

I això?

Cada vegada que necessitava entre els presos un xofer, un lampista, un impressor, un telegrafista… li sortia un català!

 

Tenien vostès més estudis?

Jo era pagès fill de pagesos, però em va agradar anar a l’escola al poble, aprendre les capitals, història…

 

I com va acabar al front?

Un amic em va dir: “Ens reclutaran al març, millor que ens avancem i demanem servir a prop de casa”. I em vaig allistar el gener del 1938. I vam acabar a trets al front del Segre.

 

Va témer per la seva vida?

No. He estat sempre optimista. Davant d’un tràngol, he cregut que tiraria endavant. Un company repetia, molt espantat: “Ens mataran”. I el van matar! El van tocar al cap. Jo no, jo no pensava mai en res d’això.

 

Però la mort amenaçava.

Un dia vaig patrullar amb deu companys. Vaig tornar sol. Tots morts. De tornada vaig veure agonitzar el caporal Mula, els intestins fora, fumejants… “Mata’m!”, em va pregar…

 

Ho va fer?

”No puc!”, li vaig dir. Moriria poc després, m’afiguro…

 

Va matar vostè algú?

Dos moros aixecaven una bandera espanyola en una cota. Vam apuntar. Els vam tocar. En van sortir uns altres dos. Els vam tocar. I ja no en van sortir més, quins fanàtics!

 

El van ferir mai?

No. Un soldat italià em va apuntar a pocs metres: “ Venite, rosso!”, em va ordenar. Jo portava el fusell a la mà, apuntant a terra. El vaig mantenir així, o m’hauria matat. Vaig veure un desnivell i m’hi vaig llançar. Va disparar, però vaig escapar-me.

 

És vostè molt afortunat.

No vaig tenir instrucció. En combat, disparava enmig del fum, sense saber a qui, sense veure res. I ningú no donava ordres clares. En fer-se fosc, mitja volta. Quina confusió.

 

Com va caure pres?

Ens vam quedar en la nostra posició, sabent que ens rodejaven. Eren italians i ens van tractar bé. I quan ens van lliurar als espanyols… van començar els pals.

 

Vostè encara no era catalanista.

No era res. Me’n vaig fer al camp, a la mili. Amb els anys… vaig acabar de conserge al Palau dels Canonges, amb Tarradellas!

 

I què tal?

Jo vivia a dalt, amb la meva dona i el meu fill, paralític cerebral. Tarradellas es va assabentar que jo havia de baixar-lo a pes per les escales. I va fer arreglar el vell ascensor, tapiat des del final de la guerra. Em va donar les claus: “Les tenim només dues persones: vostè i jo”, em va dir el president.

 

Va tractar amb altres personalitats?

Amb Samaranch, a la Diputació de Barcelona, on abans havia treballat també: “Vostè sempre em parla en català!”, se’m queixava. Jo li incomodava: teníem la mateixa edat i ell s’havia amagat per no combatre. I li posava nerviós que jo li parlés en català, però és que em sortia així de natural!

 

No oblidava vostè el camp de Lleó…

Amb el seu capellà castrense, Pedro Cantero Cuadrado, que després seria arquebisbe de Saragossa. Ens feia seure a terra i deia, en repartir el pa: “Aquest pa és un do de Déu… que vosaltres no us mereixeu, gossos sarnosos catalans!”. I ens feia cridar visques a la religió. Ens picava amb la baqueta. No me n’oblido!

 

Té rancúnia?

No. Tinc bon tracte amb tothom, però dic el que penso i no oblido el que vaig viure! Per això em venia de gust explicar-ho.

 

Expliqui’m alguna cosa més, Francesc.

Mmm, que tots els generals que he conegut són baixets. Com t’ho expliques?

 

No ho sé. Alguna teoria?

Potser compensen l’estatura amb aquella mala llet que gastaven! Al general Moscardó li vaig sentir dir: “Ja teniu Kubala al Barça, no us quedareu Di Stéfano!”, li deia a Samaranch, que s’encongia d’espatlles.

 

Pujat per Quim Pedret Agost 2018

Quim Ponsa, Poeta

Puny alçat

Tindré el puny alçat
mentre em quedi un bri de seny,
mentre retingui un gram de dignitat,
mentre no se’m mengi el desencís.
El tindré alçat mentre canto,
mentre respiro, mentre penso,
per sobre de qualsevol bandera,
per sobre de qualsevol himne,
per sobre de qualsevol nació.
La meva pàtria seguiràs sent tu,
el teu somrís, els teus petons,
tu i el meu puny, sempre alçat.

Quim Ponsa

Artur Mas al ‘Suplement’ de Ricard Ustrell, by Radio Pedret

“El Suplement”, el programa de Catalunya Radio amb Artur Mas
Investidura de Quim Torra, d’avui Disabte 12 de maig 2018

L’Associació ‘El Matí’ (Quim Torra) i CDC, by Quim Pedret TV

2 d’abril de 2009
Fragment del discurs del seu president Joaquim “Quim” Torra i Pla

El sector sobiranista de Convergència ha dado apoyo a la presentación de la nueva asociación, que reúne a los críticos de Unió. El empresario Vicenç Pedret, que compitió con Duran en el congreso de Viladecans (2004), ha anunciado que entre las muestras de apoyo habían recibido de dirigentes sobiranistas de CDC como el secretario general adjunto, Felip Puig; el portavoz el Parlament, Oriol Pujol; el secretario de comunicación, David Madí; el candidato a las europeas, Ramon Tremosa; y el ex miembro del CGPJ Alfons López Tena. También del presidente de Esquerra, Joan Puigcercós, y del candidato europeo, Oriol Junqueras.

En la sala Segarra, en la cuarta planta del Ateneu Barcelonès, estaba en todo caso el diputado de CDC en el Parlament Josep Rull y el consejero nacional Víctor Terradellas, además de una nutrida representación política transversal: el ex presidente del Parlament, Heribert Barrera, de 91 años; y la portavoz de Reagrupament, Rut Carandell. También dirigentes históricos de Unió próximos al sobiranismo como el ex consejero de Justicia, Agustí Bassols, o el ex regidor de Barcelona, Francesc Borrell, entre otros. El acto también se ha acabado, por cierto, con una copa de cava Duran Gran Cremat.

 

Quim Pedret i Rovira

Retrat… ‘presidencial’, by Quim Pedret

‘RETRAT’

Ell, segurament està en totes les converses, però no crec que sigui la reencarnació dels somnis independentistes. No crec!

He de reconèixer que no em sento gens ni mica seduït per un discurs amb manca d’autenticitat i d’ideologia que el procés ha il·luminat, i en les dels qui li veuen com el responsable de tots els mals que ens afligeixen i dels quals vindran.
Per les pors, té el lideratge, però li costa mantenir el ‘seu lideratge’.
No em direu que és per estudis filològics o periodístics, ja que quan arribes al batxiller justet, no vas sobradet…. Dic jo, vaja!

Fa mal saber i constatar que ‘tenim’ un president que se sent més còmode en un consell nacional de la CUP que en una conferència en el Cercle d’Economia. Dol saber que quant el seu nom és anomenat en un bufet d’advocats, ‘tot cristo’ abaixa el cap. Trist.

Una cosa sí que sembla que té: ‘Una moral independentista que no sabem ni d’on bé, ni on té el final’.

És llest, però no és gens intel·ligent. Ell pot posar en escac (quasi mat) a tot l’estat, és capaç de remenar les aigües quietes d’alguns països i tenir al SEU PROPI partit dividit, atrotinat i aturat
Si ho creu convenient, amb amenaces diàries, pot defenestra ‘als seus’ i/o enviar-los als lleons dels adversaris que molts viuen a la caverna espanyola.
Ell és quelcom semblant a un ‘cabdill’, que a voltes l’enlluerna, però amb tanta falsa seguretat i tanta idolatria, s’està encegant en el món paral·lel que ell mateix ha creat i això a la curta l’enviarà la paperera de l’oblit o la història del populisme barat i efímer.

Que va pensar l’Artur fent un petit gest?… Ara que hi penso hem bé al cap la frase maleïda:

‘Si con este pájaro no vuelas, ja puedes volver al nido

Però aquí no va volar ni deu! Encara que diuen ‘que qui no corra, vola’
Però en Carles no és ni dialogant, ni negociador. Volador? Corredor? No ho sé.
L’Artur almenys va ser i és dialogant, encara que mal em pesi, el veig poc negociador, però noi, en Tarradellas va ser dialogant i negociador. Vet aquí la diferencia de tot plegat!

Cal que tornem al seny i deixem els ridículs com deia el benvolgut ‘Ja sóc aquí’ i que un dia puguem fer el camí que alguns varen intentar recórrer per la voluntat del poble i que no implicava dir-se Carles, precisament.

Qui té boca s’equivoca… M’agradaria estar equivocat en aquest retrat

Ona Radio Quim Pedret (ideòleg)

‘La Lluna de la meva finestra’, by Ona Radio TV Pedret

LLUNA PLENA

Obre la finestra
i deixa que la lluna plena
acaroni la teva pell.
Deixa que t’acompanyi els somnis
i no tanquis els ulls, per poder-la fruir
que la seva llum et transporti
a llocs onírics desconeguts,
que el seu influx et faci més gran,
més jove, més forta, més feliç.

Deixa que et sedueixi
que t’embolcalli, que et prengui
que et faci l’amor de manera pausada,
que et penetri des dels peus
fins a l’últim punt de l’enteniment,
i si pot ser, encara més enllà.
I després, quan l’orgasme et relaxi els músculs,
observa-la, i veuràs com somriu,
com et mira amb els ulls negres
assedegats d’amor i desig.

Autor: Quim Ponsa

Sant Jordi a la TV1 de Rússia, Elena Kudryashova, by Ona TV Pedret

Un minut de documental on la primera cadena de TV de Rússia parla de les Tradicions de Catalunya, com la Rosa i el Llibre, la Mona de Pasqua, el Caganer i Sant Jordi i el Drac, entre d’altres.

Varen tindre el detall de posar el quadre de Sant Jordi i el Drac pintat per Elena Kudryashova

Muntat a L’Alt Empordà
5 de juliol 2016
Quim Pedret

Joan Capri és ‘El Alejo’ a ‘Padre Pitillo’, Ona Radio TV Pedret

Joan Camprubí i Alemany

En ‘Joan Capri’ va ser bàsicament actor de Teatre (sobretot al Teatre Romea de Barcelona). Va ser molt conegut pels seus ‘Monòlegs’ que segurament n’és l’únic mestre.
També va tindre papers secundaris i de protagonista en divuit pel·lícules.
La darrera pel·licula que va rodar va ser al 1968, es deia “L’advocat, l’alcalde i el notari” del director Josep Maria Font

Aquest tros correspon al paper de ‘Alejo’ dins la pel·lícula ‘Padre Pitillo’ rodada al 1954 per Juan de Orduña
Muntat a Vilajuïga Abril 2014

Quim Pedret

Joan Capri, Miguel Gila i Pepe Isbert, by Ona Radio Pedret


Pepe Isbert en ‘Sucedió en mi Aldea’ de Antonio Santillán 1956

“Dos ingenus escolanets busquen els diners que els permeti comprar una nova campana per a la torre de l’església del seu poble”

Fragment de l’única pel·lícula que en Joan Capri i Miquel Gila varen treballar junts, juntament amb el gran Pepe Isbert, molt conegut per la seva famosa i peculiar veu i per ser el protagonista i alcalde de Bienvenido, Míster Marshall!, del gran Luis García Berlanga. És un petit tresor de cinema.

Comprendreu que no puc posar la pel·lícula sencera per motius del registre de la propietat intel·lectual.

Sucedió en mi Aldea la varen classificar de comèdia, crec que erròniament.
De la còpia he fet un petit tràiler on hi ha ‘violència i maltractaments’ i penso que avui en dia no deixarien que la pel·lícula projectada a les sales comercials.

Quim Pedret