Quim Pedret

Artur Mas al ‘Suplement’ de Ricard Ustrell, by Radio Pedret

“El Suplement”, el programa de Catalunya Radio amb Artur Mas
Investidura de Quim Torra, d’avui Disabte 12 de maig 2018

L’Associació ‘El Matí’ (Quim Torra) i CDC, by Quim Pedret TV

2 d’abril de 2009
Fragment del discurs del seu president Joaquim “Quim” Torra i Pla

El sector sobiranista de Convergència ha dado apoyo a la presentación de la nueva asociación, que reúne a los críticos de Unió. El empresario Vicenç Pedret, que compitió con Duran en el congreso de Viladecans (2004), ha anunciado que entre las muestras de apoyo habían recibido de dirigentes sobiranistas de CDC como el secretario general adjunto, Felip Puig; el portavoz el Parlament, Oriol Pujol; el secretario de comunicación, David Madí; el candidato a las europeas, Ramon Tremosa; y el ex miembro del CGPJ Alfons López Tena. También del presidente de Esquerra, Joan Puigcercós, y del candidato europeo, Oriol Junqueras.

En la sala Segarra, en la cuarta planta del Ateneu Barcelonès, estaba en todo caso el diputado de CDC en el Parlament Josep Rull y el consejero nacional Víctor Terradellas, además de una nutrida representación política transversal: el ex presidente del Parlament, Heribert Barrera, de 91 años; y la portavoz de Reagrupament, Rut Carandell. También dirigentes históricos de Unió próximos al sobiranismo como el ex consejero de Justicia, Agustí Bassols, o el ex regidor de Barcelona, Francesc Borrell, entre otros. El acto también se ha acabado, por cierto, con una copa de cava Duran Gran Cremat.

 

Quim Pedret i Rovira

Retrat… ‘presidencial’, by Quim Pedret

‘RETRAT’

Ell, segurament està en totes les converses, però no crec que sigui la reencarnació dels somnis independentistes. No crec!

He de reconèixer que no em sento gens ni mica seduït per un discurs amb manca d’autenticitat i d’ideologia que el procés ha il·luminat, i en les dels qui li veuen com el responsable de tots els mals que ens afligeixen i dels quals vindran.
Per les pors, té el lideratge, però li costa mantenir el ‘seu lideratge’.
No em direu que és per estudis filològics o periodístics, ja que quan arribes al batxiller justet, no vas sobradet…. Dic jo, vaja!

Fa mal saber i constatar que ‘tenim’ un president que se sent més còmode en un consell nacional de la CUP que en una conferència en el Cercle d’Economia. Dol saber que quant el seu nom és anomenat en un bufet d’advocats, ‘tot cristo’ abaixa el cap. Trist.

Una cosa sí que sembla que té: ‘Una moral independentista que no sabem ni d’on bé, ni on té el final’.

És llest, però no és gens intel·ligent. Ell pot posar en escac (quasi mat) a tot l’estat, és capaç de remenar les aigües quietes d’alguns països i tenir al SEU PROPI partit dividit, atrotinat i aturat
Si ho creu convenient, amb amenaces diàries, pot defenestra ‘als seus’ i/o enviar-los als lleons dels adversaris que molts viuen a la caverna espanyola.
Ell és quelcom semblant a un ‘cabdill’, que a voltes l’enlluerna, però amb tanta falsa seguretat i tanta idolatria, s’està encegant en el món paral·lel que ell mateix ha creat i això a la curta l’enviarà la paperera de l’oblit o la història del populisme barat i efímer.

Que va pensar l’Artur fent un petit gest?… Ara que hi penso hem bé al cap la frase maleïda:

‘Si con este pájaro no vuelas, ja puedes volver al nido

Però aquí no va volar ni deu! Encara que diuen ‘que qui no corra, vola’
Però en Carles no és ni dialogant, ni negociador. Volador? Corredor? No ho sé.
L’Artur almenys va ser i és dialogant, encara que mal em pesi, el veig poc negociador, però noi, en Tarradellas va ser dialogant i negociador. Vet aquí la diferencia de tot plegat!

Cal que tornem al seny i deixem els ridículs com deia el benvolgut ‘Ja sóc aquí’ i que un dia puguem fer el camí que alguns varen intentar recórrer per la voluntat del poble i que no implicava dir-se Carles, precisament.

Qui té boca s’equivoca… M’agradaria estar equivocat en aquest retrat

Ona Radio Quim Pedret (ideòleg)

‘La Lluna de la meva finestra’, by Ona Radio TV Pedret

LLUNA PLENA

Obre la finestra
i deixa que la lluna plena
acaroni la teva pell.
Deixa que t’acompanyi els somnis
i no tanquis els ulls, per poder-la fruir
que la seva llum et transporti
a llocs onírics desconeguts,
que el seu influx et faci més gran,
més jove, més forta, més feliç.

Deixa que et sedueixi
que t’embolcalli, que et prengui
que et faci l’amor de manera pausada,
que et penetri des dels peus
fins a l’últim punt de l’enteniment,
i si pot ser, encara més enllà.
I després, quan l’orgasme et relaxi els músculs,
observa-la, i veuràs com somriu,
com et mira amb els ulls negres
assedegats d’amor i desig.

Autor: Quim Ponsa

Sant Jordi a la TV1 de Rússia, Elena Kudryashova, by Ona TV Pedret

Un minut de documental on la primera cadena de TV de Rússia parla de les Tradicions de Catalunya, com la Rosa i el Llibre, la Mona de Pasqua, el Caganer i Sant Jordi i el Drac, entre d’altres.

Varen tindre el detall de posar el quadre de Sant Jordi i el Drac pintat per Elena Kudryashova

Muntat a L’Alt Empordà
5 de juliol 2016
Quim Pedret

Joan Capri és ‘El Alejo’ a ‘Padre Pitillo’, Ona Radio TV Pedret

Joan Camprubí i Alemany

En ‘Joan Capri’ va ser bàsicament actor de Teatre (sobretot al Teatre Romea de Barcelona). Va ser molt conegut pels seus ‘Monòlegs’ que segurament n’és l’únic mestre.
També va tindre papers secundaris i de protagonista en divuit pel·lícules.
La darrera pel·licula que va rodar va ser al 1968, es deia “L’advocat, l’alcalde i el notari” del director Josep Maria Font

Aquest tros correspon al paper de ‘Alejo’ dins la pel·lícula ‘Padre Pitillo’ rodada al 1954 per Juan de Orduña
Muntat a Vilajuïga Abril 2014

Quim Pedret

Joan Capri, Miguel Gila i Pepe Isbert, by Ona Radio Pedret


Pepe Isbert en ‘Sucedió en mi Aldea’ de Antonio Santillán 1956

“Dos ingenus escolanets busquen els diners que els permeti comprar una nova campana per a la torre de l’església del seu poble”

Fragment de l’única pel·lícula que en Joan Capri i Miquel Gila varen treballar junts, juntament amb el gran Pepe Isbert, molt conegut per la seva famosa i peculiar veu i per ser el protagonista i alcalde de Bienvenido, Míster Marshall!, del gran Luis García Berlanga. És un petit tresor de cinema.

Comprendreu que no puc posar la pel·lícula sencera per motius del registre de la propietat intel·lectual.

Sucedió en mi Aldea la varen classificar de comèdia, crec que erròniament.
De la còpia he fet un petit tràiler on hi ha ‘violència i maltractaments’ i penso que avui en dia no deixarien que la pel·lícula projectada a les sales comercials.

Quim Pedret

Pensaments “LA VOLUNTAT”, by Quim Pedret

‘Pensament d’avui’

VOLUNTAT

“Quan diguis: ‘Ho faré seriosament’, segur que trobaràs la voluntat de fer.ho.”
Això serveix per tot. Tot és possible! No s’hi val dir: ‘No tinc voluntat o no puc’

Quim Pedret (Ideòleg, sense màster)

Sobre els disgustos, by Quim Pedret

Frases meves

“Sobre gustos, no hi ha res escrit”
“Sobre disgustos, Llarena”
“Sobre dos gustos, gelat de nata i xocolata”

Fotografies de les ‘meves coses’

“LES MEVES COSES”
“La finestra 2ª”
Fusta amb espiell i clauer de plata, amb moltes claus rovellades
Mides 42×48 Autor Quim Pedret Col·lecció Particular

 

 

‘Les meves coses….. el que faig i el que escric, el que retrato i ‘els retratats’, del que parlo, de qui parlo i el que realment penso de tot plegat. Des de Cervelló a Roses, passant per El Masnou, Premia de Dalt, Nanterre (França), Alacant, Lorca (Múrcia) i ja fa uns anys a Vilajuïga… tota una vida!
Els meus quadres i escultures. Les meves poesies, una guitarra i un micròfon. Un pinzell, una càmera fotogràfica, de cinema i ara de vídeo.
Si us agrada el que he fet i faig (ara poc) o no us agrada tant, moltes gràcies.
Tot això era i és el meu món, el món d’ara i el de quan un dia varen escriure de mi al diari l’any 1999: ‘Quim Pedret Rovira’: ‘Un Polifacètic innat’

Octubre Novembre 2017 Joan Isaac

NOVEMBRE 2017 de Joan Isaac

“Possiblement deu haver-hi alguna raó psicològica que desconec per explicar el gran bloqueig creatiu que m’envaeix aquests darrers temps.

L’artista està sempre amatent a qualsevol senyal extern o intern que el motivi a crear un objecte artístic, ja sigui un quadre, un poema, un llibre, una cançó, una fotografia o una pel·lícula.

L’aliment de l’artista es basa fonamentalment en això: recollir i captar idees i metabolitzar-les per construir el que anomenem “obra”.

Aquests darrers mesos han estat intensos des de molts punts de vista. Emocionalment intensíssims i turbulents per al meu país. També per a mi. Sentiments de ràbia, il·lusió, emoció i el somni més pur s’han apoderat de mi dia i nit, i han envaït el meu univers més íntim i quotidià.

Però, curiosament, aquesta immensa font d’inspiració m’ha conduït a un interminable desert creatiu que em desespera i m’inquieta profundament, i em sento vorejant una certa depressió que desitjo temporal.

La meva vida és escriure i cantar, parlar i captar alguna imatge, no sé fer altra cosa.

He vist, passejant pels carrers, molts ulls il·luminats pel somni i l’esperança, moltes llàgrimes d’alegria i també molta por i incertesa.

L’orgull de la pertinença a un territori, a una llengua, a una estètica, a una manera de viure, és potser la lliçó magistral més gran que m’ha donat la vida últimament.

Sentir-se part de quelcom, més enllà de banderes i himnes, aquesta comunió compartida al carrer amb persones desconegudes i anònimes, ha estat el triomf més gran. Potser aquest somni es dissoldrà com es dissolen les neus primerenques que, silenciosament i discretament, espongen la terra i la fan més fèrtil.
Però ‘ELLS’, els intolerants, els que es creuen posseïdors de la veritat absoluta, els que creuen que la força és l’única arma que ens pot destruir, no entendran mai que les arrels d’aquest somni cada dia són més profundes en aquesta terra que heretaran els nostres fills i néts. Tard o d’hora tornaré a escriure, a cantar, parlar i retratar. De fet, ja ho estic fent, encara que sigui en legítima defensa.

Demano a tots els creadors que continuïn treballant per la cultura, que treguin forces del no-res, com ara ho faig jo ara en la negror de la nit barcelonina, des de la convicció de sentir-me útil a mi mateix i a la meva gent. Sentir-se útil, aquesta és la clau”

Escrit d’en Joan Vilaplana i Comin

Acompanyo l’escrit amb una de les primeres cançons ‘de lluita’ que li vaig escoltar al Joan, ara fa quaranta anys al Teatre Poliorama de Barcelona.

Trapero. Trapote, Tripero y Cipote, by Quim Pedret

“Quimicullunades”

‘Curioses i intrigants’

Si el ‘major’ dels Mossos d’Esquadra es diu José Luís TRAPERO.
Si el ‘Jefe’ de la Policia Nacional en Catalunya, es diu. SebastiánTrapero. Trapote, Tripero y Cipote, by Quim Pedret
Vés a saber com es diu el General en ‘Cap de la Guardia Civil de ‘Cataluña’… TRIPERO?
 Òstia com el Carpanta!!

Indiana, el Cojo-nes, by Radio Pedret

El Capità Enciam ataca de nou !!

‘El Mingu i la Minga’, by Quim Pradio TV Pedret

 

“Quimicullunades”

‘No tenim Por-No tenemos miedo’ (pancarta a Valencia fa unes setmanes) Setembre 2017

 

 

‘Con-Mingo que no cuenten’ (pancarta del PSC, d’ahir) Setembre 2017

 

O sigui que podriem dir que el ‘Mingo’ té por de no poder veure la ‘Minga’

Quim Pedret i Rovira

Can Pixa, by Radio Pedret Ona TV

A veure, tot plegat sembla Can Pixa!
Els organitzadors de l’acte d’apertura d’1 d’octubre al Tarraco Arena de Tarragona, no varen rebre cap notificació oral, ni escrita de cap jutge o fiscal del prohibir.lo.
Només els va fer una trucada telefònica del subdelegat de ‘gobierno’ Jordi Sierra. O sigui que a efectes legals no va existir cap ‘delicte’.
O sigui, que si envien una notificació per prohibir un acte, que el prohibeixin bé o sinó queden com els ‘tontos-pamplines
País!