Quim Pedret

A España, no tot és una ‘cloaca’, by Quim Pedret

 “Sortosament, no tota España és una ‘cloaca’

No deixa de sorprendre, que parlant per telèfon amb Madrid (ja que també es cap d’any) que alguns amics de ‘confiança’ et diguin que l’independentisme i la inflada dels seus pebrots, arriba fins al mateix Madrid i rodalia. 
Es a dir, que molts els agradaria marxar d’España o que els ‘refot’ tres mil raves que nosaltres marxem d’una punyetera vegada.

No parlo de quatre gats ‘esquerrosos’ que m’ho han dit. Parlo de gent que estan en llocs de ‘la Administración Publica y otros en la Defensa’, cada dia treballant. Doncs sí!!! Doncs Oh!!! Que dius ara, Quim?

Ni Madrid, ni tota España, ni tots és la puta caverna, ni tots viuen dins les clavegueres. Demà o passat en parlaré amb més temps.

 

Quim Pedret i Rovira

L’optimisme de l’esperança, by Quim Pedret i Rovira

“Doneu-me tres minuts per a ser positiu, i si encara hi ha dubtes, m’apuntaré a l’optimisme de l’esperança.”

Quim Pedret i Rovira

“L’espectacle més gran del món”, by Sergi Pedret Kudryashova

” L’espectacle més gran del món, és ser pare! ”

Troçet de Retrat, bona amistat, by Quim Pedret

RETRAT i AMISTAT

Si algun dia el veieu, mireu-lo fixament a la cara, sense por, no hi veureu ni odi, ni rancúnies. No té els ulls enlleganyats, ni porta ‘gomines’ ni ‘tints’. És com tu o com jo. No es creu el millor i potser ho és o és el darrer guerrer dels que faran història. És així.
El que treballen amb ell l’adoren el respecten, els seus amics, són pocs i bons i els seus ‘enemics’ polítics s’han rendit al seu estatus d’estadista que intenta guarir ferides.
Mai ha tingut un sol mot per embrutar ni menysprear a ningú. Ara, passats uns anys, si m’ho permeteu, us diré que a vegades m’ha semblat veure amb ell una espurna de solitud en la seva mirada, pel fet d’enfrontar-se a una munió de problemes, però amb grau molt alt d’honradesa i no diré amb entusiasme, però si ple d’optimisme; penso amb la sensació que pot sentir algunes vegades per la incomprensió i el petit vuit d’un conjunt de forces socials i polítiques, que com una tramuntanada el varen arrossegar a un costat i potser es va sentir com el navegant solitari al ben mig de l’oceà.
Sé que és un home bo. Us ho dic de veritat, 

 

                       Artur Mas, a l’Ajuntament de Barcelona 1993

Sempre m’havia preguntat si hi havia diferència entre un bon home i un home bo.
Han passat anys i he conegut la diferència, ell m’ha ajudat a saber-ho !
Un bon home, és un home una mica dòcil, a vegades ingenu, que no es fa notar massa i que no molesta gaire, fins i tot ens fa un xic de pena i llàstima quan li passen ‘coses’.
En canvi, l’Artur, és per mi un home bo, és un home proper, senzil, generós, honest, perseverant i molt correcte, fidel a uns principis i a vegades molt tossut.
És un home que encara està disposat a porta les naus d’una causa i noble a bon port. Segur.
Viu sense grandeses, ni cap hipocresia. És home amb un bon sentit de l’humor, però al·lèrgic al cinisme i sempre disposat a comprometre’s amb el que creu que és el millor pel seu poble, sense estridències i a vegades amb grans silencis, que potser intueixen fins i tot que possiblement algunes CAUSES estan o podien estar ja perdudes, potser fins i tot abans de menjar-se un munt de gripaus.

Si a un home bo, com ell, li passa alguna cosa injusta, sentim una barreja tristesa i rabia, però la seva força i fe ens fa sentir admiració pel seu coratge. Em sento orgullós de poder estar al seu costat fins i tot massa vegades a la distància física.
Ja ho veus, aquí seguim Artur, mig enredats en aquesta lluita d’escriure –a la meva manera- i també com tu un pèl tossut, malgrat les vegades que m’has renyat per escriure o trencar-me el cap, vull fer-ho cada dia millor. Que no es fa per un amic? 
Mentrestant alguns han oblidat ‘les teves coses’ amb poc temps, però em consta que molts t’enyoren políticament com mai. I per mi, com amic, estàs sempre present… I tu ho saps

El Quim

Quim Pedret i Rovira

El nou tanatori de Roses…., by Quim Pedret

“El nou tanatori de Roses tindrà tres sales de vetlla i accés directe al cementiri”

 

Fotografia elpunt.cat

 

Que bé! i com diu en Joan Capri jo hi posaria un Snack Bar.
Dels cementiris no se’n fa prou publicitat. No els visitem prou. Bé, sí que els visitem, però perquè et faci efecte si ha d’anar en vida…

 


Aquest monoleg és genial. Potser el millor del MESTRE, Joan Camprubí

Dia Internacional del Professor, by Quim Pedret

DIA INTERNACIONAL DEL PROFESSOR
Els mestres d’avui, els mestres dels meus anys

Avui he escrit:
Mestres mestres !!!! 
Però que bonic és sentir parlar i parlar dels mestres i dels MEUS mestres i alhora pensava ‘quant respecte, quanta autoritat no han perdut els nostres mestres’.. i això no es culpa dels polítics barruts o del poder corrupte, això també es culpa nostre, dels que tenim fills i els que els portem a escola i que a vegades els permetem a vegades determinades actituds i comportaments……. En fi….

En record de meva primera professora, Srta. Adela Cardona, ara fa 58 anys, a Cervelló, el poble on vaig créixer, jugar, estudiar i fer.me un homenet.

I mentre oensaba amb la meva mestra, avui llegia una profesora que escrivia:
‘Si entrem a parlar de l’educació en valors, sabem que, a la pràctica, és una gran paradoxa.
Nosaltres ensenyem uns valors a l’escola i després a l’hora de la veritat no sempre guanyen els que fan les coses ben fetes, perquè vivim en una societat en què semble que cal CONSTRUIR per DESTRUIR i, per tant, no cal fer les coses bé’ 
Però no hem d’entrar en això. A les escoles s’ha d’ensenyar a fer les coses ben fetes”.
Bona diada, estimats Mestres

Quim Pedret i Rovira, sempre alumne

La societat està remoguda. Vivim en una situació de crisi i de valors, les noves tecnologies acaparen la nostra atenció i els moviments populars estan emergint com a noves forces socials
Els mestres han de tenir noves capacitats o, en el fons, les necessitats dels alumnes sont les mateixes?
Segurament
Els canvis en la nostra societat demanen nous àmbits de formació en els nostres mestres?
Posiblement
La nostra societat sempre ha estat canviant. Tendim a pensar que el moment històric que estem vivint és el de més canvis, i no és del tot així.
Considero que la formació inicial dels mestres hauria de ser molt millor, ara i abans.
Els mestres tenen encara moltes ‘mancances’. Els mestres sovint tenen dificultats per expressar-se oralment, per argumentar, per comunicar. Són unes mancances que no són específiques d’ells, la resta de la societat també les té
I que haguera sigut de nosaltres sense una bona mestre?
Per la meva mestre, ara fa 58 anys
Quim a Cervelló

 

Temps, fa temps hi havia, vostè, mestra,
i el seu món de tinter i banc,
pissarra i davantal blanc.
Bon dia, de matí, ens deia dempeus,
entre dues ‘fotos’ i una creu,
una oració i una cançó
i a la galta un petó.

Bon dia mestra…

Però vostè no ha sabut mai, mestra,
que quan volíeu que cantés
que tres per una feien tres
els meus ullets grataven francament
els genolls que púdicament
vostè apretava i apretava
però un número no val

el que una pell rosada…

Malgrat ens feia anar a església
i em prenia la regalèssia
aquell
era un món petit i meravellós,
un món de guixos de colors
que pintàveu vós
i esborràveu vós…
Sols vostè voltada de capellans
donàveu raó per a dir-se “infants”
a un món de quatre pams.

I si mai penseu en mi, mestra,
que dels vostres ullets blaus
hi neixi sempre aquella pau
que feia un xic més dolça l’escola
i no s’us faci un nus la gola
dient: “què han fet…” “on han dut
el meu grapat de menuts…”

perquè vós no sabíeu, mestra,

que el món és el mateix…
que l’home és el mateix…
i no és el mateix,
l’olor de vostè,
ai! Mestra,
que l’aire del carrer.

 ‘Cançó per la meva mestra’  Joan Manuel Serrat

Societat de Consum, by Quim Pedret

En Joan Capri deia: ‘Mengem massa’ i tenia raó, ara podem dir: Consumim massa i ho païm malament.
Diu l’amic els Black fridays i CyberMondays, etc. ufff i té raó

Avui en parlaven a casa i malauradament no ve d’ara, segurament que d’ençà que el món és món sempre l’ésser humà ha topat amb altres ‘tendes’, i el d’ara ja ha passat de mida i no ho aturarà ningú. El poder ho vol així. Hem de consumir i omplir les seves butxaques.
Cada mes de l’any hi ha un o dues festes significatives o una collonada que ens fa passar per una tenda, Mirem mes per mes… Novembre sigui per Halloween o els panellets, castanyes o moniatos
Sigui per comprar loteria, sort i felicitat (ni que sigui per suportar la infelicitat de quasi tot l’any) el Desembre ja arriba… per ‘comprar’ un bon Nadal, uns torrons, unes neules i una ‘dècima’ (poesia al padrí) i uns bons regals. I la vida seguiria per ajudar-nos en el tràngol d’unes ‘cuestas de Enero’, per unes ‘rebajas de febrero’, pel dia del Pare el mes de març, o per comprar un rosa i un llibre (que quasi ningú el llegeix) per Abril, pel perfum (com a mínim) del dia de la mare per maig, al juny per comprar roba d’estiu pel nen i la família, si el nen ha portat bones notes més regals, per juliol i agost, per passar ‘els punyeterus’ quinze dies de vacances a un apartament a la platja o una escapadeta a un país exòtic (com sempre ho fa ha fet els nostres veïns)

Per setembre perquè el nen ha d’anar a escola, ja que cal comprar.li llibres, llibretes o bolígrafs que ja s’han ‘mort’ d’un mes a l’altre.

Per octubre per pagar les matricules i/o els viatges que els nens fan més o menys cada setmana a un teatre o a un lloc determinat de la comarca perquè faci cultura No m’he oblidat de febrer o març de cada any que ens fan comprar una disfressa de carnaval per seguir fent l’ànec i perquè que no ens adonem (almenys per carnestoltes) que cada dia, de cada mes, de cada any el poder ens aixeca la camisa
Així anem passant i que dia passa, any empeny.

Quim Pedret i Rovira

Riu Manol diumenge 18 Novembre 2018, Radio Pedret

El Riu Manol es desborda al seu pas per Vilatenim

Los Valdemosa – Fiesta, by Radio TV Pedret

La Sra. Marta Felip segueix com alcaldessa de Figueres!!

En clau de cinema, la majoria de politics de Figueres són ‘El Perro del Hortelano’
En clau de pintura, la majoria de politics de Figueres són més surealistes que el mateix Salvador Dalí

Els figuerencs NO us podeu queixar Sempre esteu de ‘FIESTA’… i CIRC, sense Circ

Esta noche hay una fiesta
Vamos todos a la fiesta
La noche acabará, el día llegará, el sol también vendrá a nuestra Fiesta

Luces brillanen la Fiesta
Hay música en nuestra Fiesta
Allí voy a encontrar amigos de verdad
que bien voy a pasarlo en la Fiesta

La Fiesta llena el corazón
la vida cambia de color
juntos estaremos tú y yo

Perfumeries Laca-Ballé tanca les portes, by Radio TV Pedret

Les Perfumeries LACA-BALLÉ S.A. han tancat les portes per falta de perruques.
Ho sentim amb l’ànima per tota la clientela.

 

Montserrat Caballé Folch, ens va deixar a la ciutat de Barcelona el 6 d’octubre 2018
Descansi en Pau

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quim Pedret i Rovira

En Thomas Spieker està com a casa, by Quim Pedret

Gràcies Thomas pel ratet que vàrem viure i riure

Neus Mar canta Abril 74, by Radio TV Pedret

Neus Mar canta Abril 74 de Lluís Llach a la guitarra l’Emilio Sànchez

Avui 20-S, units com mai, by Quim Pedret

‘Avui 20-S, us necessitem més que mai, mobilitzats i decidits…..com quan els carrers sí que van ser nostres’

Barreja de les frases d’en Carles Puigdemont i d’en Quim Torra, els MHP’S

Francesc Riera i Baus, fill de Vilajuïga, by Quim Pedret

 

 

“Perros sarnosos catalanes, no merecéis nada”

Francesc Riera y Baus, testimoni dels camps de depuració franquista que l’any 2016 recordaba les “pallisses” per parlar en català

Victor M.Amela 18 Juliol 2016 

Compleixo 97 anys avui. Vaig néixer a Vilajuïga i visc a Sabadell. Vaig ser conserge a la Casa dels Canonges amb Josep Tarradellas. Sóc catalanista. Sóc catòlic.

Francesc Riera i Baus

 

 

Camps de depuració?

Sí, vaig ser en un camp de depuració franquista, després de la guerra: si havies combatut en files republicanes, t’enviaven en un.

 

Per què?

Per esbrinar el teu grau d’implicació amb els rojos, i graduar el càstig. No en sorties sense l’aval de dues persones afectes al règim.

 

En quin camp va estar vostè?

Vaig passar pel castell de Fraga i algun altre i vaig acabar sis mesos al monestir de San Marcos, a Lleó, avui parador nacional.

I després, depurat!

No, em van obligar a fer sis anys de mili.

 

Sis anys!

Van ser 72 mesos. Total, vaig entrar en la guerra amb 19 anys… i vaig tornar amb 26.

 

Com el van marcar el camp i la mili?

Van fabricar el catalanista que he sigut i sóc.

 

Per què?

Els guàrdies em recordaven cada dia que jo era un català: “Gossos sarnosos catalans, no us mereixeu res”. Ho repetien tant… I pallisses, si em sentien parlar català. I una bastonada a l’esquena que em va fer mal dos dies.

 

 

 

Tanta rancúnia hi havia contra els presoners catalans?

Un guàrdia ens deia: “No us suporto, us faria desaparèixer del mapa… però, m’haig de fotre!, admeto que us necessito”.

 

I això?

Cada vegada que necessitava entre els presos un xofer, un lampista, un impressor, un telegrafista… li sortia un català!

 

Tenien vostès més estudis?

Jo era pagès fill de pagesos, però em va agradar anar a l’escola al poble, aprendre les capitals, història…

 

I com va acabar al front?

Un amic em va dir: “Ens reclutaran al març, millor que ens avancem i demanem servir a prop de casa”. I em vaig allistar el gener del 1938. I vam acabar a trets al front del Segre.

 

Va témer per la seva vida?

No. He estat sempre optimista. Davant d’un tràngol, he cregut que tiraria endavant. Un company repetia, molt espantat: “Ens mataran”. I el van matar! El van tocar al cap. Jo no, jo no pensava mai en res d’això.

 

Però la mort amenaçava.

Un dia vaig patrullar amb deu companys. Vaig tornar sol. Tots morts. De tornada vaig veure agonitzar el caporal Mula, els intestins fora, fumejants… “Mata’m!”, em va pregar…

 

Ho va fer?

”No puc!”, li vaig dir. Moriria poc després, m’afiguro…

 

Va matar vostè algú?

Dos moros aixecaven una bandera espanyola en una cota. Vam apuntar. Els vam tocar. En van sortir uns altres dos. Els vam tocar. I ja no en van sortir més, quins fanàtics!

 

El van ferir mai?

No. Un soldat italià em va apuntar a pocs metres: “ Venite, rosso!”, em va ordenar. Jo portava el fusell a la mà, apuntant a terra. El vaig mantenir així, o m’hauria matat. Vaig veure un desnivell i m’hi vaig llançar. Va disparar, però vaig escapar-me.

 

És vostè molt afortunat.

No vaig tenir instrucció. En combat, disparava enmig del fum, sense saber a qui, sense veure res. I ningú no donava ordres clares. En fer-se fosc, mitja volta. Quina confusió.

 

Com va caure pres?

Ens vam quedar en la nostra posició, sabent que ens rodejaven. Eren italians i ens van tractar bé. I quan ens van lliurar als espanyols… van començar els pals.

 

Vostè encara no era catalanista.

No era res. Me’n vaig fer al camp, a la mili. Amb els anys… vaig acabar de conserge al Palau dels Canonges, amb Tarradellas!

 

I què tal?

Jo vivia a dalt, amb la meva dona i el meu fill, paralític cerebral. Tarradellas es va assabentar que jo havia de baixar-lo a pes per les escales. I va fer arreglar el vell ascensor, tapiat des del final de la guerra. Em va donar les claus: “Les tenim només dues persones: vostè i jo”, em va dir el president.

 

Va tractar amb altres personalitats?

Amb Samaranch, a la Diputació de Barcelona, on abans havia treballat també: “Vostè sempre em parla en català!”, se’m queixava. Jo li incomodava: teníem la mateixa edat i ell s’havia amagat per no combatre. I li posava nerviós que jo li parlés en català, però és que em sortia així de natural!

 

No oblidava vostè el camp de Lleó…

Amb el seu capellà castrense, Pedro Cantero Cuadrado, que després seria arquebisbe de Saragossa. Ens feia seure a terra i deia, en repartir el pa: “Aquest pa és un do de Déu… que vosaltres no us mereixeu, gossos sarnosos catalans!”. I ens feia cridar visques a la religió. Ens picava amb la baqueta. No me n’oblido!

 

Té rancúnia?

No. Tinc bon tracte amb tothom, però dic el que penso i no oblido el que vaig viure! Per això em venia de gust explicar-ho.

 

Expliqui’m alguna cosa més, Francesc.

Mmm, que tots els generals que he conegut són baixets. Com t’ho expliques?

 

No ho sé. Alguna teoria?

Potser compensen l’estatura amb aquella mala llet que gastaven! Al general Moscardó li vaig sentir dir: “Ja teniu Kubala al Barça, no us quedareu Di Stéfano!”, li deia a Samaranch, que s’encongia d’espatlles.

 

Pujat per Quim Pedret Agost 2018

Quim Ponsa, Poeta

Puny alçat

Tindré el puny alçat
mentre em quedi un bri de seny,
mentre retingui un gram de dignitat,
mentre no se’m mengi el desencís.
El tindré alçat mentre canto,
mentre respiro, mentre penso,
per sobre de qualsevol bandera,
per sobre de qualsevol himne,
per sobre de qualsevol nació.
La meva pàtria seguiràs sent tu,
el teu somrís, els teus petons,
tu i el meu puny, sempre alçat.

Quim Ponsa