Quim Pedret

Nemesio de Sant Joan de Vilatorrada, by Quim Pedret

Molt gran!  Nemesio Fuentes Pulido 

 

Dali i els Germans Marx, by Quim Pedret

La pel·lícula que Dalí va idear amb els Girafes a la brasa

El 1937 Salvador Dalí va col·laborar amb els Marx per fer una pel·lícula titulada: ‘Girafes a la brasa’. 
El film narrava la història d’amor entre un aristòcrata espanyol i una dona a qui mai es veia la cara. La història no es va projectar mai a la gran pantalla per la falta de convenciment del executius de la Metro Goldwyn Mayer i alguns dels mateixos Germans Marx

 


'Destino' es un curtometraje de animaciò del 2003 fet per la Disney  
És únic ja que la seva producción va començar al 1945 o sigui 58 anys abans d'acabar.lo. 
La música es del mexicà Armando Domínguez i  interpretada per Dora Luz.

Pujat per Quim Pedret

Sinceritat o imbecil·litat, by Radio Pedret

 

El Guàrdia Civil en aquest cas el responsable de l’operatiu de seguretat de l’escorcoll del 20 de setembre, admet que en abandonar la Conselleria va trencar els vidres del seu propi vehicle policial per assegurar-se que ningú havia robat res.
Advocat Jordi Pina
Sinceritat o imbecil·litat?

Les “Carxofes” de la Pilar, by Carles Puigdemont (Març 1989)

 

 

Sabem, gracies al FAQS del dissabte 16 de març, que la tarda de la declaració de J.L.Trapero al Tribunal Supremo, que la insofrible Pilar Rahola i Martínez va estar a Brussel·les agafada de bracet del president, mentre escoltaven el MAJOR, i ella li va demanar a cau d’orella:
‘Carles, no t’oblidis de mi a les properes llistes electorals’

Però no sabem quan va canviar la relació tan afectiva i emotiva entre la Rahola i en Puigdemont de la relació i concepte que teníem feia anys enrere, sobre tot d’en Carles vers la Pilar

 

 

M’explico, Puigdemont va entrar en política tres anys després d’escriure la seva columna al PUNT (el mes de març de 1998) un article dedicat a la fruitera major de regne, titulat ‘Carxofes’

L’any 2016, a alguns catalans (inclòs a mi) els va grinyolar que la a Rahola publiqués dos vídeos de la seva festa privada a Cadaqués amb el mateix Puigdemont, en Trapero, en Laporta, etc., per a “lluir”,
Ella va preguntar: “Lluir de què? Lluir d’amics de sempre?”.

Vols dir Pilar, que són amics de sempre?

Punt Diari 21 març 1998

Pujat pel Quim Pedret

Ramon Calduch – Somni Perdut

Joan Cardosa vist per Toni Martínez, by Quim Pedret

De reis, princeses i reines a un senzill mortal, by Quim Pedret

El Rei creu que és rei,
la Rahola creu que és reina
i la Belén creu que és princesa

 

 

Lamento haver de tancar i llençar la TV
Pilar Rahola, perdona, però mai em donaràs cap lliçó de res. Et conec de fa massa anys quan et vares arrossegar.
Per sort jo sóc anònim i lliure. Tu no.
Dius el mateix que ja vaig dir fa una setmana. Celebro que em llegeixis

Quim Pedret i Rovira

Jordi Cuixart és un home ‘lliure’, by Quim Pedret

Jordi Cuixart: ‘Mi prioridad no és ja salir de la carcel’

Per en Jordi el concepte de presó no és el mateix que els materialistes.
Per això és LLIURE
És com la folia. On és la frontera d’estar boig o no?
On donen les portes de les presons?
Aquesta colla i tants d’altres (uns mils) tenen el cervell empresonat entre barrots rovellats.

Pensament de Cuixart

Quim Pedret

La Televisiò és un vici, by Quim Pedret

“És bo saber deixar el vici a temps”

 Sortirem a la Televisiò!

Tanta ‘Tele’, tanta ‘Tele’, això ja és vici


Quim Pedret i Rovira

La veritat, by Quim Pedret

No sé què és veritat, ni on hi ha una veritat,
Diuen que la veritat fa mal,
però tampoc sé no com pot ser el dolor.
Diuen que la veritat quasi sempre és amarga,
però no sé de la seva amargor.
Igual és cert que la veritat, el que no té, és remei…
…diuen que ho diuen.

A España, no tot és una ‘cloaca’, by Quim Pedret

 “Sortosament, no tota España és una ‘cloaca’

No deixa de sorprendre, que parlant per telèfon amb Madrid (ja que també es cap d’any) que alguns amics de ‘confiança’ et diguin que l’independentisme i la inflada dels seus pebrots, arriba fins al mateix Madrid i rodalia. 
Es a dir, que molts els agradaria marxar d’España o que els ‘refot’ tres mil raves que nosaltres marxem d’una punyetera vegada.

No parlo de quatre gats ‘esquerrosos’ que m’ho han dit. Parlo de gent que estan en llocs de ‘la Administración Publica y otros en la Defensa’, cada dia treballant. Doncs sí!!! Doncs Oh!!! Que dius ara, Quim?

Ni Madrid, ni tota España, ni tots és la puta caverna, ni tots viuen dins les clavegueres. Demà o passat en parlaré amb més temps.

 

Quim Pedret i Rovira

L’optimisme de l’esperança, by Quim Pedret i Rovira

“Doneu-me tres minuts per a ser positiu, i si encara hi ha dubtes, m’apuntaré a l’optimisme de l’esperança.”

Quim Pedret i Rovira

“L’espectacle més gran del món”, by Sergi Pedret Kudryashova

” L’espectacle més gran del món, és ser pare! ”

Troçet de Retrat, bona amistat, by Quim Pedret

RETRAT i AMISTAT

Si algun dia el veieu, mireu-lo fixament a la cara, sense por, no hi veureu ni odi, ni rancúnies. No té els ulls enlleganyats, ni porta ‘gomines’ ni ‘tints’. És com tu o com jo. No es creu el millor i potser ho és o és el darrer guerrer dels que faran història. És així.
El que treballen amb ell l’adoren el respecten, els seus amics, són pocs i bons i els seus ‘enemics’ polítics s’han rendit al seu estatus d’estadista que intenta guarir ferides.
Mai ha tingut un sol mot per embrutar ni menysprear a ningú. Ara, passats uns anys, si m’ho permeteu, us diré que a vegades m’ha semblat veure amb ell una espurna de solitud en la seva mirada, pel fet d’enfrontar-se a una munió de problemes, però amb grau molt alt d’honradesa i no diré amb entusiasme, però si ple d’optimisme; penso amb la sensació que pot sentir algunes vegades per la incomprensió i el petit vuit d’un conjunt de forces socials i polítiques, que com una tramuntanada el varen arrossegar a un costat i potser es va sentir com el navegant solitari al ben mig de l’oceà.
Sé que és un home bo. Us ho dic de veritat, 

 

                       Artur Mas, a l’Ajuntament de Barcelona 1993

Sempre m’havia preguntat si hi havia diferència entre un bon home i un home bo.
Han passat anys i he conegut la diferència, ell m’ha ajudat a saber-ho !
Un bon home, és un home una mica dòcil, a vegades ingenu, que no es fa notar massa i que no molesta gaire, fins i tot ens fa un xic de pena i llàstima quan li passen ‘coses’.
En canvi, l’Artur, és per mi un home bo, és un home proper, senzil, generós, honest, perseverant i molt correcte, fidel a uns principis i a vegades molt tossut.
És un home que encara està disposat a porta les naus d’una causa i noble a bon port. Segur.
Viu sense grandeses, ni cap hipocresia. És home amb un bon sentit de l’humor, però al·lèrgic al cinisme i sempre disposat a comprometre’s amb el que creu que és el millor pel seu poble, sense estridències i a vegades amb grans silencis, que potser intueixen fins i tot que possiblement algunes CAUSES estan o podien estar ja perdudes, potser fins i tot abans de menjar-se un munt de gripaus.

Si a un home bo, com ell, li passa alguna cosa injusta, sentim una barreja tristesa i rabia, però la seva força i fe ens fa sentir admiració pel seu coratge. Em sento orgullós de poder estar al seu costat fins i tot massa vegades a la distància física.
Ja ho veus, aquí seguim Artur, mig enredats en aquesta lluita d’escriure –a la meva manera- i també com tu un pèl tossut, malgrat les vegades que m’has renyat per escriure o trencar-me el cap, vull fer-ho cada dia millor. Que no es fa per un amic? 
Mentrestant alguns han oblidat ‘les teves coses’ amb poc temps, però em consta que molts t’enyoren políticament com mai. I per mi, com amic, estàs sempre present… I tu ho saps

El Quim

Quim Pedret i Rovira

El nou tanatori de Roses…., by Quim Pedret

“El nou tanatori de Roses tindrà tres sales de vetlla i accés directe al cementiri”

 

Fotografia elpunt.cat

 

Que bé! i com diu en Joan Capri jo hi posaria un Snack Bar.
Dels cementiris no se’n fa prou publicitat. No els visitem prou. Bé, sí que els visitem, però perquè et faci efecte si ha d’anar en vida…

 


Aquest monoleg és genial. Potser el millor del MESTRE, Joan Camprubí