Pablo Neruda

Oriol Maspons, fotograf, by Radio TV Pedret

Oriol Maspons no necesitaría presentación si la fotografía fuera considerada en este país de la manera que se considera, por ejemplo, el cine o la literatura. No solo fue un excelente fotógrafo, sino el teórico más relevante, dinamizador y experimentador, que alimentó con sus ideas a toda una generación de fotógrafos: la llamada generación de oro de los años cincuenta y sesenta.

 

 

Siempre original y cargado de estilo y sentido del humor (entre sus señas de identidad llevaba un Lacoste tatuado a la altura de la tetilla izquierda y un Rolex al que le había pulido la esfera) guardaba en su bolsillo dos listados que extraía como guía argumentativa del interés de su siglo. Uno reunía cerca de una veintena de personajes nacidos el mismo año que él, 1928: Fellini, Elliott Erwitt, William Klein, Andy Warhol… y que venía encabezado por Mickey Mouse, su motivo más inspirador: un ídolo eternamente joven y en constante renovación sin perder su esencia, del que sabía que no envejecería ni moriría nunca. El segundo listado lo componían las canciones que habían marcado su juventud y revelaba una insólita faceta tierna y romántica del enfant terrible a quién todos temían en la rígida Agrupación Fotográfica de Cataluña de los cincuenta. LEER MAS…

20 poemas y una canción desesperada, by Quim Pedret

 

«Sánchez Ulled, un canto a la mala jurisprudencia»
Quim Pedret

Emilio Sánchez Ulled: «No hi havia fonaments legals per enviar la policia a evitar el 9N»

Lídia Heredia ha rebut al plató el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, que ha tingut entre els seus casos el judici del 9N i el cas Palau, just abans de marxar a Brussel·les, a assumir noves competències a la Comunitat Europea.

 

1. Voy a terminar de forma atípica…no nos engañemos, este es un juicio perturbador por su relevancia pública y mediática. En este acto de juicio se han hecho pronunciaciones políticas como elementos exculpatorios.

2. No es baladí el clima de opacidad que se dio a todo esto desde el principio.

3. Esto no es una batalla entre demócratas y no demócratas, este juicio también es democracia porque la democracia son muchas más cosas de las que se han dicho aquí.

4. La Fiscalía no depende del Gobierno y no hemos recibido ninguna indicación que provenga de allí. Yo no lo haría consentido, se lo crean o no, entre otras cosas porque la Constitución lo prohíbe.

5. “Les voy a decir lo que me encomendó (la fiscal general del Estado, Consuelo Madrigal) y luego me llaman mentiroso si quieren: ‘Quiero una valoración técnica rigurosa en el sentido que sea, si es de archivar, de archivar, y si es de acusar, de acusar. ¡No es ninguna tontería!”.

6. El tribunal es rabiosamente independiente.

7. No se puede contraponer democracia y estado de derecho, eso es tremendamente peligroso.

8. ¡Es que ya está bien de todo lo que se está organizando alrededor de este acto!

9. Este Estado es democrático y bastantes años de oscuridad nos tuvimos que chupar.

10. Ni soy periodista, ni tertuliano ni político.

11. Aquí hemos debatido otra cosa, si se acató la sentencia del TC o no. Es por ello que la Fiscalía pide la sentencia culpatoria.

12. No podemos equiparar a un ciudadano de a pie con miembros públicos del Govern que son conscientes de sus actuaciones y del mandato del Tribunal Constitucional.

13. Ha quedado probado que se añadieron ficheros a la página web del 9N tras la prohibición de TC.

14. Si los acusados hubieran aceptado responder al fiscal, mi primera pregunta hubiera sido evidente, hubiera enseñado la prohibición del TC y habría preguntado: ‘Dígame, por favor, de esto ¿qué es lo que no entiende?

15. Ha sido muy revelador el clima de sonrisas y miradas entre testigos y acusados, creo que eso lo debe tener en cuenta el tribunal.

16. Artur Mas es evidente que es el principal responsable de la organización de los actos, la vicepresidenta es el tronco nuclear de los actos desarrollados y la señora Rigau como consellera de Enseyament tenía materias determinadas en las que hacer su contribución.

17. No son personas de la calle, son miembros de un gobierno y tienen asesores.

18. Muy esclarecedor el relato de un voluntario que dijo que fue al 9N por la llamada de Mas.

19. Francesc Homs dijo que se consultó a expertos y que todavía había dudas. Es peculiar.

20. Gemma Calvet dijo que la providencia suspendía la consulta y que esto era un proceso. participativo. Esto es fantástico. La providencia lo deja claro.

«Es tan largo el amor y tan corto el olvido»
Radio Pedret

Moltes Gràcies per tot President Mas, by Radio Pedret

Moltes Gràcies per tot President Mas, by Radio Pedret

Una llarga travessia pel desert

No és el moment de comptar els més o menys deu diputats que vàreu recollir ‘els ‘cupaires’ a les darreres eleccions catalanes i la seva utilitat, ni fer una valoració del que és per a vosaltres la política. Política?

No m’importa gens ni mica la vostra coherència, ni si sabeu el seu significat i la seva finalitat al món de la política, ni els vostres principis a una causa d’esquerres, més o menys semblant a la de l’endimoniat o enaltit Juan Negrín. Vaja! Ja estic fent valoracions!

Tampoc, i ho dic molt sincerament, si vosaltres fareu un pas o ‘dos’ per investir a Artur Mas com a President de la Generalitat de Catalunya. Sembla que estem a la fi del camí…

Però deixant de costat el que pugueu fer o desfer, l’Artur Mas sempre serà el meu President o com diu el col.lega, periodista i amic Albert, serà el ‘PresidentMas

Mas, a part de tot el que vosaltres i molt segurament alguns amics vostres de Madrid vulgueu que no sigui President, sí que serà per molts (mal us pesi) un gran president i jo seguiré sent ‘arturista’ políticament. Punt.
quimpedretArturMas
Molt Honorable Sr. Artur Mas i Gavarró, 129 e President de la Generalitat de Catalunya

 

“Personalment em sento profundament orgullós de poder dir que ell és amic meu i jo sóc amic seu”

Ara i per sempre el seu pas per la política, estarà a la meva memòria i en el meu record.
Mas, és l’amic que he vist en una certa distància física o no tanta en altres vegades. Però és una amistat de la vella escola i sense paranys

He vist com el polític Mas, ha hagut de travessar, des de fa anys, un desert i menjar un bon grapat de gripaus, siguin aquests vinguts de les Espanyes més profundes, políticament i jurídicament parlant, i també de la Catalunya més rància, socialment bramant com ases, i sobretot escrita per molts mitjans d’informació o periodistes que s’han fet dir ‘amics’

Fa mesos vaig escriure en aquesta mateixa pàgina que no sabia si els catalans mereixem tenir un president de la talla d’en Mas. Avui em sento en l’obligació i la tristor de dir que NO.


NO l’hem merescut. No hem estat a la seva alçada i ara li fotríem de pedregades, perquè el ser humà és així de cretí, crea ídols per a després fotre’ls d’òsties.

Hem estat un tan cruels, un xic hipòcrites, vulnerables per tot, fins i tot amb les nostres pors i misèries, barrejades amb cert sadisme, masoquisme i falta d’unió i forces.

A vegades he pensat en certa covardia que pogués vindre de conviure en aquesta espècie d’esquizofrènia que ens fa molt més curiosos, que és un subproducte de no saber ni d’on venim, d’on estem, ni que és el que collons volem. És possible.

Repeteixo, com també vaig escriure fa dies: El dia que Artur Mas i Gavarró ja no estigui a la política activa i com a president passi als llibres d’història que estudiarà el meu fill, seran molts que se’n recordaran d’ell i el trobarem a faltar. Serà tard. Ja no hi serà i potser algú recordarà els dies que amb tanta ‘estima’, el varen titllar erròniament de ‘botifler’, tibat, presumit, engominat, ‘xulu’ i que sabia jugar molt bé a la ‘pu..i a la Ramoneta’ 
Ell ens està donant llisons a tots cada dia

Amics, o no tant amics, ja ho va dir el poeta: ‘És tan curt ‘l’amor’ i tan llarg l’oblit…’ bé, potser Neruda ho volia escriure a l’inrevés, però tampoc ara importa massa, ja que la majoria sembla que no ho heu entès res de res, ni heu volgut entendre la política d’un gran home d’estat.

Fen una mirada al futur, i amb ganes d’equivocar-me de totes totes, no vull imaginar-me un parlament i un govern català amb un president (anomeneu.lo ‘X’) amb una coalició amb la CUP, declarant una ‘DUI’  a la brava’
És així com l’anomenen, oi? (una mena de Dispositiu Intra Uterí)
Sento molt ser clar (o potser no ho sento tant), però no sé sincerament per qui pot ser la primera òstia dins d’un parlament i futur govern català.

Jo per si de cas i com deia l’evangeli: m’apartaré una mica, ja que si em foten una coça als ous, sempre és millor no posar l’altra galta, ja que mai se sap on poden donar-me la segona patada i segur que això em fotria molt més que les traïcions i algunes abraçades tan falses, com les ‘Puñaladas Traperas’. Vinguin d’on vinguin i siguin del color que siguin.

 

 

Joaquim Pedret i Rovira
Independentista