Oriol Junqueras

‘Suquets Portabella’ amb un xic de silenci, by Quim Pedret

“Ja em puc ‘morir’, ja ho he vist quasi tot”

De veritat, jo respecto molt els minuts de silenci, (un minut sempre ho he trobat molt ‘pobre’) Milor cinc oi? 
Però el que em faltava per veure a la vida, era fer el Suquet (la ‘festorra’ d’en Portabella) amb un minut de silenci. Trist. Lamentable

 

Francament. ho trobo de molt mal gust, no el suquet, sinó el poc tacte. 
Només calia convidar un mossèn, per ‘amanir’ el suquet amb aigua beneïda
No fora millor aquest estiu fora les guitarres, els sucs i els suquets?… i més coses ben fetes i amanits amb molt d’amor.
Em fotu vell o sóc un monyes?

Suquets Portabella… listos para comer!!! …. Ara i el diari ARA ho publica tot…igual la Pilar ‘Rajola’ és accionista

Quim Pedret i Rovira

L’article d’Antoni Bassas és impagable

ANTONI BASSAS

Mai un suquet de Pere Portabella havia començat com el de dilluns a la nit: amb un minut de silenci. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carles Mundó, Gerardo Pisarello, Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Xavier Domènech, Josep Maria Terricabras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, entre d’altres, van compartir-lo al començament d’una nit que tancava un altre llarguíssim dia.

De fet, els primers convidats al sopar van arribar al Mas Ventós de Palau-Sator (Baix Empordà) escoltant a la ràdio la roda de premsa del president Puigdemont i del català de l’any, Josep Lluís Trapero, en què van anunciar oficialment la localització i mort de Younes Abouyaaqoub. Tot va anar tard.

La gravetat d’aquestes dies va actuar de convidada invisible en el to de les converses, canviant-li l’aire a una trobada que normalment es desenvolupa entre la despreocupació estiuenca i la contenció empordanesa. Aquesta vegada, però, el president, el vicepresident, el conseller de Justícia i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona van arribar curts de son i cansats però parcialment alliberats de tensió després de la captura de Subirats. Puigdemont venia de pronunciar la frase que resumeix el traspàs de poders d’aquests dies: “N’he informat el president Mariano Rajoy”. Mundó no havia parat de reunir-se amb ambaixadors i cònsols dels països que han hagut de repatriar cadàvers de les víctimes escrupolosament identificades a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. Pisarello venia d’assistir a una reunió de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría amb els representants diplomàtics a Barcelona, precisament, i constatava la dificultat de la número dos de Rajoy –extensible a tot l’executiu espanyol– per trobar el seu paper en una crisi gestionada amb traç des de Barcelona. Mundó havia assistit en primera fila al moment “bueno, pues molt bé, pues adiós”, el moment d’un periodista abandonant una roda de premsa perquè s’hi parlava en català, el moment que per primera vegada havia fet avergonyir fins i tot el batalló de tebis del respecte al català. Trista realitat del món en què la política és més important que la cultura: quan una llengua és la que parla un cos uniformat i armat, que dispara i lidera amb encert una operació antiterrorista, la llengua rep el respecte del poder. Però aquesta és una altra qüestió.

Pedro Sánchez es va passar la nit escoltant més que parlant, interessat, àvid fins i tot d’interlocució catalana, intercanviant algun telèfon, demanant “sisplau, diga’m de veritat què en penses”, de la seva idea de plurinacionalitat de l’Estat via reforma constitucional. Sánchez comentava amb Junqueras, ajuntats per Terricabras, la necessitat de crear al Congrés dels Diputats, aquest setembre, algun tipus d’espai de debat de la qüestió catalana que superi el bloqueig imposat pel PP i que esdevingués un senyal a la societat catalana que el Procés tindrà una resposta política i no només judicial.

En totes les rotllanes, una pregunta: com influiran els atemptats i la manifestació de dissabte en les cinc setmanes que falten fins al referèndum, amb l’11 de Setembre entremig? Un parell de respostes: aquests dies la gent ha vist funcionar la Generalitat com el govern d’un Estat, i ha vist els intents desesperats d’alguns mitjans espanyols de tornar a alguna cosa semblant a l’aprofitament de l’11-M. Però també ha vist unitat al voltant del dolor i senyals de cooperació entre administracions. ¿Com es torna al debat polític després de l’onada d’afecte? Que l’èxit policial no li pugi al cap a la Generalitat, administrar els temps i no cometre errors van ser algunes respostes.
Fresquejava, a la una tocada de la matinada, quan els convidats de Portabella van començar a retirar-se. A aquella hora, el president, sense corbata però amb americana, explicava que després del 2-0 matiner del Girona a l’Atletico de Madrid va pensar allò de “ja sé com acaba quest partit”.
L’altre partit, ningú no sap com acabarà.

 

Anem un salvi’s qui pugui?, Radio TV Pedret

És cert que Puigdemont va tenir una forta brega amb Junqueras i va plantejar convocar eleccions ja?

 

 

El fet que la CUP recolzi a l’executiu català sembla que provoca pànic en les files del PDeCAT.
Diuen que a molts consellers els tremolen les cames.
El mal glop de l’1-O se’ls comença a tornar en contra ja que aquest laberint és de traca i mocador
La possibilitat que Puigdemont tregui les urnes al carrer i disfressi la consulta amb unes eleccions autonòmiques cobra força entre els partits constitucionalistes.
Mentre els sobiranistes mantenen el seu desafiament sota una autèntica caça de bruixes.

El president de La Generalitat ha expressat aquests dies en converses informals la seva intenció de consumar el xoc de trens amb Madrid fins al final. Ni tan sols al seu antecessor en el càrrec, Artur Mas, li ha donat pistes sobre el seu plans. Les relacions entre tots dos segueixen sent molt fredes.

A prop d’un possible naufragi, és un salvi’s qui pugui?

Quim Pedret i Rovira

‘Saetas’ i misses per la Independència!, by Radio Pedret

 

Veig que el diari de Madrid ABC, surt l’Oriol Junqueras quasi vestit de sant.
No és d’estranyar, ja que tots els sants i molt més els d’ERC van a missa de dotze tots els diumenges i avui amb més motiu, per ser el dia del pare. Amen

 

La misa d'en junqueras Radio Quim Pedret

No sé com serà el dia del fill, ni el dia de l’Esperit Sant. Veurem!
No cal anar amb un ciri a la mà esperant que s’encengui, ja que si ‘peta’ ens farem mal.
Del Juqueras no m’estranya res, inclòs canta l’himne ‘español’ i saetas a Sant Vicenç dels Horts (el seu poble) durant la Setmana Santa.
Pert un vots catalanistes i a la vegada en guanya d’espanyolistes.

 

Saetas Junqueras Radio Quim Pedret

 

Setmana moguda.

Ell (l’Oriol) dirà ‘missa’ a Rajoy i a Soraya, però els anys m’han demostrat que ERC és el partit menys independentista que he conegut. Ho he viscut de primera mà.

“La Semana Santa tiene una larga tradición en el pueblo de Junqueras. El hermano mayor de la cofradía se llama Juan Martínez Martínez y es de origen andaluz, como la mayoría de participantes. «Tenemos una relación cordial con Junqueras pese a que nosotros somos los andaluces del pueblo y él es catalanista. Es respetuoso e inteligente. Va a tragarse seis horas de procesión, himno de España incluido. Tal vez le haga perder los votos de 60 catalanistas extremistas de los suyos, pero a la vez ganar el de 400 andaluces”

Quim Pedret i Rovira

Un secret és un secret, by Radio Pedret

Idependecia secreta Quim Pedret

          Secrets independents compartits

Si no ho dic, rebento.
Que es vol dir quan es diu: ‘No vull la independencia, sinó la interdependència amb els Estats’

Quim Pedret i Rovira

Mas ‘mort’ , es morirá la rabia?, by Radio Pedret

Mas ‘mort’ , es morirá la rabia?, by Radio Pedret

Quim Pedret Antonio Baños David Fernandez

 

Resposta… NO

Hi ha massa ‘rabia acumulada’… sota els matalassos que ens han posat damunt

 

Quim Pedret Artur Mas david fernandez

 

 

Mort el ‘gos’, acabada la ‘ràbia’

La CUP sap que ara han de vessar molta ‘berborrea’ demagògica i estirabots per conquerir unes finalitats, que a vegades semblen per ells, unes finalitats tan summament altes i celestials, són tan extraordinàriament superlatives i orgàsmiques, que fins i tot estan a vegades per sobre de les ideologies i els deus. Amb la societat catalana no estan fent enemics, pel fet de tocar el potet No crec.

Ells volen la independència? Si.
I la publicitat gratuïta i el vot fàcil? També.
Serà el vot que a la larga el donarà haver tocat un màrtir o una ‘vaca sagrada’ anomenada Mas.

Crec que la CUP té aquestes i moltes més paraules per dir del que diuen, perquè si arriba el moment clau, puguin dir que no han tingut més remei, en honor de preservar el procés, de donar suport a Mas i hauran salvat el procés en fer.lo president.  Ens posen a prova? Sí. Ells mateixos es posen a prova? També. Ara els valen 300 mil vots. Demà? No ho sé. Saben que Mas té (malauradament) bastants enemics polítics i per decisió pròpia te data de caducitat,  Si és escollit president, és evident que es queda uns mesos i si no el neguen per tercera vegada, ell marxa a fer les Amèriques.

Ara la CUP creu necessari fer aquest paper i per això ho fan. No busqueu més explicacions al seu estrany comportament. Segurament és producte de la nostra imaginació, buscar.hi més explicacions

La CUP són joves, però no són imbècils, encara que facin servir el paper de fumar, per anar a ‘pixar’

Si per ells el fet de salvar el soldat Mas, és treure el rèdit, potser pactat, doncs vinga endavant! Això que escric, serveix també pels dos possibles vots de ‘els Ravells’ amb els que Mas també seria el nou president i de regal, un bon grapat de poder.

Per què? Preguntem.nos sense embuts: On està un altre candidat? On està el candidat del consens? És en Raul Romeva? Tots sabem que no i que no hi ha candidat alternatiu. O seria Oriol Junqueras, que vol quedar-se tranquil entre ‘les bambalinas’ de tot aquest ‘sarao’, i que mentre hi és i no hi és, però està al ‘lloru’, no fos cas que les coses s’aclareixen, per poder saltar a la sorra dels gladiadors, com a President, si arribés el moment?

Dic amb molta pena, que si Mas no està al capdavant com fins ara, s’acabarà el somni independentista Molts sabem, inclosos alguns membres de l’actual govern, part la militància de convergència i alguns membres de Junts pel si, que no estan dolguts amb amb Mas pel fet de ser ell el cap visible i portaveu d’uns dos milions de catalans. Però, Mas és molt Mas i potser d’aquí al dilluns, ens té un AS amagat (o dos)

Amics, com deia i amb tristor personal i esperant una Catalunya molt millor, em pesa dir que si ‘mort’ en Mas, s’acaba el procès Espero i desitjo estar molt equivocat

Visca Catalunya Sobirana i Lliure per decidir TOTS el nostre futur

Quim Pedret i Rovira

Tots SOM MAS