Ona Ràdio TV Pedret

El meu barret i jo, by Ona Radio TV Pedret

 Part primera

Ahir vaig canviar la meva foto de perfil al facebook i he vist pels vostres comentaris i ‘ok’ que agradat (cosa que agraeixo) Gràcies amics!
Però alhora cap polític en actiu, ja sigui en un govern o a l’l’oposició, NO els agradat gens el meu barret gris. 

La propera fotografia la penjaré amb un barret de palla ‘cacahueteru-friki-platja o amb un barret a lo mafiós tipus Al Capone. per anar ben ells i jo ben conjuntats  i així tindre milions de LIKE’S i tant amigos com el cantant Roberto Carlos 

P.D. Una amiga regidora i dos polítics a la reserva, sembla que si li ha agradat el meu ‘foulard’

Que macos que en són alguns 


Part segona i explicació

A veure amics, l’escrit del barret en le meu mur ,és una manera de dir que els polítics que alguns conec d’aquí els volta’ns i personalment de fa anys, fa molts dies que no em posen res perquè encara que segurament llegeixen el que escric, a alguns els he demanat que dimiteixin, fan cooperativisme i envien els seus talps per preguntar o vigilar de què va la ‘cosa’ o si ‘em mullo el cul’ o recolzo a algú que els pot fer ombra. Alguns fan vacances, val? ‘Ojo al dato’!

Fa un dies en varen sortis dos talps teledirigits, fent.se els despistats. Que macus!
Aleshores per jo ser un ‘gamberret’ ells m’han ‘castigat’ amb el seu ‘menyspreu’ i silenci (cosa normal en un poble petit o comarca), on no saben distingir l’amistat, el saludat i el conegut amb la política i la critica…. que sempre faig amb molt de respecte.

O sigui que algunes alcaldesses, alcaldes i/o regidors m’han deixat de riure les gràcies o mirar si el barret em queda millor o pitjor.
Si poso que tots és ‘macu’, tot serà fantàstic o serà l’òstia.
El barret només em correspon a mi si me’l poso o me’l trec., i no deixa de ser una conya. Colons de barret, em compraré una barretina 

Ningú ha entès perquè he posat aquest post, que és una crítica a la intolerància?

Clar que no pretenc tampoc que el polític de carrec i bandera de la MEVA LLISTA, posi un ‘m’agrada’ quan en un escrit meu, li dic que dimiteixi.

Nois, no he caigut de la figuera, ni ells són tan ‘masoques’. Maquiavelics SI
Però que no veuen que ja el tinc ‘calats’ a tots, de fa més de 25 anys?
O sigui i resumint, si no llepo culs o no petonejo mans, no hi amistat que valgui, però jo amb alegria i il·lusió, vaig expressament els seus murs i els continuo posant ‘me gusta’, si m’agrada, perquè sé separar les coses.

Recordo fa anys, que un dia a un polític de nivell nacional li vaig demanar la seva posible dimissió en un escrit a la meva web i el mateix divendres a la trada em va trucar a casa per fer-ne conya, ja que per correu ja li vaig enviar el mateix escrit.

Alguns polítics de poble, són tan papistes i divertits… això sí sempre dins de la seva ignorància i ancorats en el passat més ranci!!
Així van els pobles i el pais

Quim Pedret i Rovira

Cada dia més a prop, by Radio TV Pedret

Cada dia més a prop, by Radio TV Pedret

“Molt més a prop”

Sempre he dit i no em vaga repetir.ho, que escric per mi. No escric ni parlo per agradar a ningú. Sempre ho he fet. He viscut a la meva manera. Però a vegades he tingut motivacions, son petits detalls, ja no per ego, sinó per comentaris d’amics o desconeguts que en públic o en privat m’han fet un petit comentari i això et motiva:

‘Quim quina sort que tinc, em fas posar de bon humor’ o ‘M’alegra el que escrius i amb el respecte que ho fas’

Això, com deia, motiva i encara que ja no estic per supèrbies (mai he sigut cap pedant en res) sí que et fa pujar un pèl més l’ego, aquest ego que tots portem a dins. És normal Oi?

El mateix em passa a l’hora de parlar en públic; crec que sóc una persona que fa anys que parla i ho faig mitjanament bé (alguns diuen que molt bé) són uns exagerats i amics. Oi?…. i a vegades s’entén el que dic (potser massa) i això molesta bastant a algun poder social i polític, més aviat en els pobles petits que no pas de país.

Però en general la gent va acceptar i accepta i el que jo parlo i parlava, sigui a la ràdio o en videoconferències, que fa molts anys que les faig, sobretot a la matinada (hora de sud-americà), ja que forma part de la meva ‘feina’ ‘didàctica’: ‘Escriure, parlar i retratar la societat, i si és en forma de fotografies i cinema/vídeo, molt millor.

 

Ara fer això, en diuen comunicadors i emprenedors, però normalment aquets venen fum, ja que si “el periodisme no es lliure, és una farsa”.

LEER MAS…