Dalí, volem un fill teu, by Quim Pedret

A l’Empordà som tan ben parits, que presumin que les restes del Diví Dalí, les han trobat en un ‘bon estat’
És increïble!… i un pèl macabre.
Igual a més d’embalsamat, Dali estava momificat i embolicat de paper d’alumini… per allò de la humitat.

L’alcaldessa de Figueres Marta Felip que ha estat al lloc dels fets, s’ha mostrat compungida i trista, tot i que s’ha pogut saber que al MESTRE no li han arrencat cap ungla, ni cap dent, com en principi es pensava. Encara sort!
Seguin amb un pèl d’humor fosc…
Només li han agafat, com si d’un préstec és tractés, una tíbia i un peroné.

D’aquí a dues setmanes, sembla que un tal Papa Pitufo (cuiner empordanès) farà un brou per tot els que vulguin la poció surrealista, ja que estar segur que ‘els ossos de gallina-vella-surrealista-masturbadora’ fan bon ‘caldo’ i ens poden donar la divinitat. Això diuen.
El dinar, podria ser a Cadaqués, on estiueja i canta la DIVINA. Tocam la pera, Catalina….mentre hem canten unes
paraules d’amor, senzilles i tendres!

Uns imagineu que pel setembre i després del judici, es declares a la vident, filla d’en Dalí i ella mateixa es fot un 25% de la llegítima de l’herència a la butxaca, que hauria de sortir de la Fundació Gala-Dalí i a la vegada la ‘filla bruixeta‘, amb bon ull clínic i mala llet, demanés a la fiscalia una auditoria, per saber com estan de polides les comptes del seu retrobat bon Salvador… perdó, volia dir: Papa, t’estimo!…

No ens avorrirem
Quin estiu ens espera!!

Quim Pedret i Rovira