Cada dia més a prop, by Radio TV Pedret

“Molt més a prop”

Sempre he dit i no em vaga repetir.ho, que escric per mi. No escric ni parlo per agradar a ningú. Sempre ho he fet. He viscut a la meva manera. Però a vegades he tingut motivacions, son petits detalls, ja no per ego, sinó per comentaris d’amics o desconeguts que en públic o en privat m’han fet un petit comentari i això et motiva:

‘Quim quina sort que tinc, em fas posar de bon humor’ o ‘M’alegra el que escrius i amb el respecte que ho fas’

Això, com deia, motiva i encara que ja no estic per supèrbies (mai he sigut cap pedant en res) sí que et fa pujar un pèl més l’ego, aquest ego que tots portem a dins. És normal Oi?

El mateix em passa a l’hora de parlar en públic; crec que sóc una persona que fa anys que parla i ho faig mitjanament bé (alguns diuen que molt bé) són uns exagerats i amics. Oi?…. i a vegades s’entén el que dic (potser massa) i això molesta bastant a algun poder social i polític, més aviat en els pobles petits que no pas de país.

Però en general la gent va acceptar i accepta i el que jo parlo i parlava, sigui a la ràdio o en videoconferències, que fa molts anys que les faig, sobretot a la matinada (hora de sud-americà), ja que forma part de la meva ‘feina’ ‘didàctica’: ‘Escriure, parlar i retratar la societat, i si és en forma de fotografies i cinema/vídeo, molt millor.

 

Ara fer això, en diuen comunicadors i emprenedors, però normalment aquets venen fum, ja que si “el periodisme no es lliure, és una farsa”.

LEER MAS…