Miquel Tolosa

Un poble partit, dividit, no és poble, by Miquel Tolosa

Abans-d’ahir vaig fer els darrer cometari d’àmbit polític, en relació al desgavell que sembla que està passant al nostre país.

Avui l’amic Miquel Tolosa Pedrol m’ha fet arribar el seu comentari i els seus consells que vull compartir amb tots vosaltres i des del meu mur, l’agreixo per la seva prudència, solidesa i seny, que durant anys d’amistat, m’ha demostrat. Felicitats Miquel

 

Quim:

Ets lliure d’escriure i pensar el que vulguis, no has de donar comptes ni explicació a ningú. En tot cas, als qui no els agrada o no respecten la teva opinió, potser tenen un problema amb la intolerància, la prepotència, la falta de llibertat i estiguin a un pas o bé, al costat, del feixisme, sigui quin sigui el seu color polític o ideològic, siguin o no independentistes.

Tant els independentistes com els no independentistes, ambdós són constitucionalistes, millor dit, constitucionals o legals; ja que estan protegits per la Constitució Espanyola, les lleis i tractats europeus i internacionals. Llibertat d’expressió, llibertat de pensament. Drets civils i humans. Sempre que no s’exerceixin amb violència, intolerància ni les generin gratuïtament ni de manera injustificada ni desproporcionada.

Deixem-nos ja de mentides i de mitges i pseudo veritats o relats a la carta, i diguem les coses pel seu nom.
Si s’hagués dit la veritat, tota la veritat, la de debò, no estaríem en aquesta situació de tensió, d’enfrontament i de confrontació, de fractura social. Més enllà de pocions màgiques, de discursos meravellosos o apocalíptics, d’accions suposadament èpiques i de política a cops de tweet (tuit), l’única solució al conflicte és la més senzilla de fer, però alhora la més complexa de veure: caminar novament tots junts, deixar de banda les diferències i confrontacions creades en la intolerància (o gairebé feixisme, en alguns casos) precisament per dividir un poble, el qual, per ser poble necessita tothom, totes les parts. En cas contrari, no és poble ni ho serà mai.

Un poble partit, dividit, no és poble.

Qualsevol societat és heterogènia, està formada per tot tipus de persones, de totes les condicions: blanques, negres…; altes, baixes; riques, pobres; d’esquerres, de centre, de dretes; progressistes, conservadors; etc.

La verdadera política ha de vetllar per la igualtat de totes les persones, en drets, deures, llibertats i oportunitats, i que hi hagi benestar i harmonia globals, fins i tot quan hi ha diferències per qüestions d’edat, gènere, classe social, cultura, ideologia, etc.

La solució és unir, no desunir. Caminar tots plegats, abraçats per a la convivència i per al benestar de tothom. Diàleg incondicional, essencial i veritable. Dialogar vol dir cedir, no imposar ni obligar. Altrament, ja no seria diàleg sinó que ens mouríem molt a prop de la intolerància, del supremacisme i d’actituds feixistes més pròpies d’altres temps passats, els quals ja haurien d’estar superats. Parlar, raonar demostrar. No imposar.

Abans-d’ahir vaig fer els darrer cometari d’àmbit polític, en relació al desgavell que sembla que està passant al nostre país.

Avui l’amic Miquel Tolosa Pedrol m’ha fet arribar el seu comentari i els seus consells que vull compartir amb tots vosaltres i des del meu mur, l’agreixo per la seva prudència, solidesa i seny, que durant anys d’amistat, m’ha demostrat. Felicitats Miquel

Quim:

Ets lliure d’escriure i pensar el que vulguis, no has de donar comptes ni explicació a ningú. En tot cas, als qui no els agrada o no respecten la teva opinió, potser tenen un problema amb la intolerància, la prepotència, la falta de llibertat i estiguin a un pas o bé, al costat, del feixisme, sigui quin sigui el seu color polític o ideològic, siguin o no independentistes.

Tant els independentistes com els no independentistes, ambdós són constitucionalistes, millor dit, constitucionals o legals; ja que estan protegits per la Constitució Espanyola, les lleis i tractats europeus i internacionals. Llibertat d’expressió, llibertat de pensament. Drets civils i humans. Sempre que no s’exerceixin amb violència, intolerància ni les generin gratuïtament ni de manera injustificada ni desproporcionada.

Deixem-nos ja de mentides i de mitges i pseudo veritats o relats a la carta, i diguem les coses pel seu nom.
Si s’hagués dit la veritat, tota la veritat, la de debò, no estaríem en aquesta situació de tensió, d’enfrontament i de confrontació, de fractura social. Més enllà de pocions màgiques, de discursos meravellosos o apocalíptics, d’accions suposadament èpiques i de política a cops de tweet (tuit), l’única solució al conflicte és la més senzilla de fer, però alhora la més complexa de veure: caminar novament tots junts, deixar de banda les diferències i confrontacions creades en la intolerància (o gairebé feixisme, en alguns casos) precisament per dividir un poble, el qual, per ser poble necessita tothom, totes les parts. En cas contrari, no és poble ni ho serà mai.

Un poble partit, dividit, no és poble.

Qualsevol societat és heterogènia, està formada per tot tipus de persones, de totes les condicions: blanques, negres…; altes, baixes; riques, pobres; d’esquerres, de centre, de dretes; progressistes, conservadors; etc.

La verdadera política ha de vetllar per la igualtat de totes les persones, en drets, deures, llibertats i oportunitats, i que hi hagi benestar i harmonia globals, fins i tot quan hi ha diferències per qüestions d’edat, gènere, classe social, cultura, ideologia, etc.

La solució és unir, no desunir. Caminar tots plegats, abraçats per a la convivència i per al benestar de tothom. Diàleg incondicional, essencial i veritable. Dialogar vol dir cedir, no imposar ni obligar. Altrament, ja no seria diàleg sinó que ens mouríem molt a prop de la intolerància, del supremacisme i d’actituds feixistes més pròpies d’altres temps passats, els quals ja haurien d’estar superats. Parlar, raonar demostrar. No imposar.

Miquel Tolosa

La República de Miquel Tolosa, by Radio Pedret

Fer república no significa necessàriament desobediència, il.legalitat, repressió i enfrontament a tots nivells, social, polític, etc. La història així ho demostra.

Fer república no és la forma, l’estructura, la caixa o l’embolcall, la pell, l’aparença exterior, sinó el contingut, el que importa, la idea, els valors, el cor, l’interior. És ser més humans, més tolerants, més progrés, més felicitat, més justícia social, més igualtat, en definitiva, més benestar PER A TOTA LA SOCIETAT.

Hem de caminar TOTS JUNTS, sense odi ni fractures ni desigualtats socials, econòmiques, culturals, etc.

Durant més de 30 anys, a Catalunya s’han succeït majories absolutes, tripartits, etc. Governs de colors, de blocs, de grups, amb polítiques ineficaces, ineficients, injustes, insuportables i insuficients. Política de les cinc “i”, com a mínim. Tot això passa a Catalunya, a l’Estat espanyol i al món. Polítiques parcials, incompletes, racionades, no raonades i no raonables. Vet aquí el perquè de gran part dels problemes i conflictes passats, actuals i futurs.
A més, hi ha una falta de diàleg i d’empatia, falta d’honestedat, de sentit de país, de sentit comú i falta de valors verdaders. S’ha establert, en política i fora d’ella, una manera de fer egocèntrica, egoista, deshumanitzada i deshumanitzadora. Visió unilateral supremacista.
El “jo parlo, i tu calles“, el “parlar i no escoltar ni escoltar-se un mateix”, el no voler escoltar, l’orgull excessiu, tenen un poder destructiu immens, malgrat que es disfressin o es presentin en formes atractives per atreure una gran massa social. És un dels greus problemes existents a Catalunya, a Espanya i al món. Problemes que s’arrosseguen i s’acumulen gairebé des dels inicis de la humanitat. Avui en dia, per increïble que sembli, no hem estat capaços de resoldre aquests problemes fonamentals. Per això la història de la humanitat és plena de guerres, batalles, morts, injustícies, sofriment, infelicitat, pobresa, crisis, etc. Amb visions parcials i incompletes, és impossible resoldre la majoria dels problemes; es creen nous problemes i conflictes i s’agreugen els existents.

Mai s’ha parlat de fer república. En més de 30 anys no s’ha treballat plenament per fer una Catalunya millor

Aquests ideals els tenien tancats, amagats i abandonats, plens de pols. Fa tres dècades que Catalunya podria haver aplicat polítiques més justes. Però res de res, com sempre.

L’anàlisi polític actual només té en compte, curiosament, una petita part de la història recent, “el procés”, però no té en compte la resta d’anys, i això és un error, ens agradi o no. Ja que és una visió parcial de la realitat, la qual només donarà solucions parcials, incompletes i, és clar, injustes.
Només una visió global, integradora, donarà solucions globals, i completes.
Més sentit comú, més sentit de país. Catalunya és de tots i per a tots. Catalunya som i són tots. És hora de deixar de banda l’odi, els prejudicis, molts d’ells heretats de temps passats. No oblidar no vol dir quedar-se estancat, no caminar endavant. És hora de caminar tots junts, sense distinció de colors, gèneres, estatus social, ideologies, etc. És l’únic camí possible i viable per a la pau i el benestar de tots. La clau és integrar i englobar, no desintegrar, ni excloure ni fracturar.

Miquel Tolosa Pedrol