Joan Paradís al seu estudi de Figueres

Joan Paradís                                                                                  Fotografía Manel Gràvalos

Joan Paradís a la Galeria Dolors Ventós      Fotografia de Josep M.Dacosta ‘Daco’

L’artista Joan Paradís, considerat l’etern “enfant terrible“
de la pintura empordanesa, però també “el més gran i bo dels pintors vius de l’Empordà”, per consens de la crítica, ha mort avui als 77 anys d’edat, quan encara té vigent una rellevant exposició a la galeria Lola Ventós de Figueres.

Nascut el 1941, fill de la família que tenia l’empresa Fruites Paradís, va viure uns anys de felicitat despreocupada entre Empúries i Albons, recalant a l’hotelet familiar de Cal Gambo. Assistint a les classes de pintura de Ramon Reig, del seu primer mentor, va aprendre l’amor per l’ofici i la necessitat de convertir-se en un agut observador de tot el que l’envoltava.

Com ha escrit el crític Eudald Camps a les pàgines del Diari de Girona, “amb la maduresa, Paradís s’ha convertit en un mestre de la sensualitat pictòrica gràcies a la seva gestualitat fràgil però perspicaç i, sobretot, als successius substrats que, amb el pas dels temps, s’han acumulat a la seva mirada atenta”.

Galeria Dolors Ventós

L’exposició que es pot veure a la galeria Lola Ventós de Figueres s’intueix, segons Edudald Camps, “com un exercici destinat a fer balanç (qui sap si definitiu) d’una figura escàpola però, en el fons, genuïnament empordanesa“.

Fa tot just unes setmanes que el mateix Paradís comentava a la galerista Dolors Ventós:

“El dibuix és fonamental, el primer que has d’aprendre és mirar durant molta estona el que t’envolta i llavors dibuixar ràpidament el que has après observant, un traç ràpid, fluid, amb força”.