«Pondré a Trapero contra las cuerdas!», by Lluís Carrasco

Lluís Carrasco

«Pondré a Trapero contra las cuerdas!» Deia Ortega-Smith…
I amb aquestes cordes, Trapero li va fer un llaç de quaresma i li va propinar tal manta d’hòsties de correccions i precisions que va acabar el seu interrogatori banyat en suor engominada, i noquejat sota la taula.
I el «Major»?
Després dels vacil·lants comandaments de «Mossos d’Esquadra» que li havien precedit, com s’esperava, va inundar de personalitat i seguretat el Suprem.
Avui molts espanyols celebren la seva intervenció, i uns pocs catalans ho titllen de traïdor…
No han entès res?

Ahir Trapero, impecable, va demostrar haver estat en tot moment al costat de la ‘sagrada Constitución’, i fent-lo va aconseguir tot el que ell podia aconseguir:
1. Salvar el seu cul
2. Lliurar als acusats de la pena major de rebel·lió, ja que enfrontant la praxi i fidelitat policial al referèndum il·legal va deixar sense braç armat l’episodi sediciós, i va aniquilar el delicte per la inexistència de violència o accés a armament cap.

I finalment i a preguntes d’un cada dia més rutilant «Melero«, va acabar la seva intervenció amb un implacable: «Puigdemont no només no va buscar influir en la postura del cos, sinó que va expressar la seva comprensió convidant-me a complir amb la meva obligació, amb el que:
3.- Aplana el camí del President cap a la Eurocámara i la seva immunitat parlamentària.
Davant tal sagnia, Marchena (per primera vegada) va interrogar personalment a un testimoni, i davant un ‘dribling‘ del qual encara no trobat el seu maluc va decidir, encabritat, i suspendre fins al dimarts davant la cara estupefacta i desencaixada de l’acusació en ple.
Major, és vostè realment molt gran… Gràcies.
Lluís Carrasco