Jordi Cuixart

Jordi Cuixart és un home ‘lliure’, by Quim Pedret

Jordi Cuixart: ‘Mi prioridad no és ja salir de la carcel’

Per en Jordi el concepte de presó no és el mateix que els materialistes.
Per això és LLIURE
És com la folia. On és la frontera d’estar boig o no?
On donen les portes de les presons?
Aquesta colla i tants d’altres (uns mils) tenen el cervell empresonat entre barrots rovellats.

Pensament de Cuixart

Quim Pedret

Jordi Cuixart, el ‘polític’ no ‘polític’ amb més pes, by Radio Pedret

Jordi Cuixart, el ‘polític’ no ‘polític’ amb més pes’ 

Quan les ments malaltes, malignes i perverses pensen en determinats ‘judicis’ on ells poden treure benefici polític i econòmic per la mamella que xuclen o podrien deixar de mamar, creuen que els acusats que han comès els presumptes delictes perden pel camí la paraula presumpte i han de ser ‘afusellats ipso facto’

La història està plena de condemnats i afusellats injustament. Com deia el poeta: ‘He vist tancats a la presó, homes carregats de raó’

Ara, després de més d’un any llarg de segrest, ha començat el judici més ignominiós dels últims anys ‘el judici del procés’
Aquests últims dos anys, hem vist de tot, inclòs “fenòmens paranormals” que molts de nosaltres no hem pogut entendre. Potser a vegades és més fàcil fer veure que no entenem una cosa, que no pas afrontar la realitat. Però quina és la realitat?
Reals varen ser moltes hòsties (de tota mena) i també real va ser que mentre els partits polítics espanyols i catalans estaven centrats per discutir sobre què fer amb els pressupostos d’un tal Sánchez,…i va arribar el judici-farsa…. I de cop i en sec, almenys a Catalunya, es va parar tot..

                                         Jordi Borràs ‘La Revolta Catalana’   Art Igualada 2019

En veure a dotze dones i homes asseguts al banc dels acusats dins del ‘Tribunal Supremo’ a molts ens va inundar un sentiment de ràbia, indignació, tristesa i d’injustícia i tot això, deixa’n inclòs de costat, el fet que molts no eren ni catalans, ni independentistes i sense veure colors de partits i sense preferències. Bé, això últim és bastant qüestionable pel que fa a expolític Vila.

La majoria han estat molts mesos sense poder-los veure’ls, ni sentir-los. Sortosament els vàrem veure força bé.

Però el primer dia, a dins ‘la gàbia-ratonera-trenet’ i com si estesin a una escola de pàrvuls, no calia que ells diguessin res, les expressions de les seves cares ja parlaven soles. Eren tot un poema.

De sobte va començar a parlar l’Oriol Junqueras i nosaltres amb una mena de ‘por i orgull’ estàvem bocabadats…… i va parlar el següent i el següent i el següent … fins a arribar a un dels Jordi’s (peça clau)
I tant del mèrit d’ells, com de la desídia i desconeixem dels acusadors, en Marchena estava atent i ben assegut a la trona, tot deixant que alguns ‘dels seus’ s’empassessin la seva mala llet i els gripaus que els queien del banc dels acusats:

Passats uns dies, els he anat veient ‘forts’ i amb ganes de parlar i d’acabar la maleïda farsa.

Estan convençuts de què són innocents i modestament crec que ho són, qui són i on són..
Saben que són presos polítics i potser fa mesos enrera creien (ara potser no tant) que estaven sentenciats abans que el ‘Manolo’ Marchena digués la primera paraula, però ells són dignitat, coratge i per damunt de tota convicció i els podrien jutjar-los cent vegades, que la seva actitud i la fermesa no la podrien empresonar, sempre tindran raó..

Com he dit fa dies, tots sabem que una presó és una porta que no sabem on porta.
En canvi, la raó sostinguda amb proves i els fets reals, dóna a un altre porta que els pot portar a la veritat i aquesta ha de ser la seva la llibertat.

Per mi, el més sorprendre’n des del primer dia d’aquest judici-farsa va ser el somriure relaxat de Jordi Cuixart. La seva cara i expressió no enganya. No sé pas com s’ho faran els botxins per minvar la fortalesa d’aquest home.
En Jordi té molt clar on és, potser no té tant clar el que per què hi és, però si té molt clar com ha d’afrontar la situació, perquè el seu segrestament no hagi estat inútil.

Sembla que ara com ara (dilluns) hagi acceptat que pot passar una temporada lluny dels seus familiars, però crec que no s’arronsarà ni un mil·límetre. Sap que ell, sense ser ‘polític’ és la peça clau perquè TOTS surtin al carrer.
Penso que és el ‘pres’ que té més ‘poder’. Molta pressió que crec que podrà suportar.
Com he dit abans, ell és un polític que no és de cap partit polític i és a hores d’ara President d’Òmnium Cultural. Sap que ell té la capacitat de mobilitzar a tot el moviment independentista i fins i tot, a gran part del sector favorable al dret a decidir és a dir, votar.
Si la cultura és el que ens uneix als catalans, en Jordi Cuixart, representa la cultura d’aquest país.

Demà dimarts  26 de febrer a les 9. 30 del matí li toca declarar, i cal que tots estiguem ben asseguts, perquè tot apunta que si el vent li va de cara, es pot registrar a la Meseta un sisme de magnitud i rellevància que mai s’hagi enregistrat en aquest mena de país anomenat Celtibèria Show.

Veurem Esperem Força i Sort

Quim Pedrer i Rovira

Pel Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart, by Quim Pedret

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

“Un dia sentireu la llibertat del cos i us sentireu i ens sentirem tots plegats molt més lliures en tots els àmbits.

Ara teniu la llibertat de l’ànima, nosaltres també. Ells, els segrestadors i opressors, no tenen, ni tindran mai ànima.

Ells són els esclaus i els presoners”

 

Quim Pedret i Rovira

Avui 20 de Setembre en  Jordi Cuixart i Jordi Sànchez demanen a la gent explicar que no va haver-hi delicte perquè “no va haver-hi violència”

‘La Llibertat’ Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, by Radio Tv Pedret

“Espanya no és un estat democràtic”

“Amb l’empresonament de Sánchez i de Cuixart, ha quedat demostrat, si no ho estava, la podridura del govern espanyol del PP i dels seus polítics de tots signes que li segueixen el joc.
Ha quedat demostrat que el poder judicial és la vergonya més gran de l’Europa del segle XXI.
Avui dilluns, 16 d’octubre de 2017, és el primer dia del gran pas de Catalunya cap a la independència i alhora un pas més cap al desmembrament de l’Estat espanyol i de la seva monarquia”

Quim Pedret

 

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

 

 

LA LIBERTAD

La libertad es una niña hermosa y pura

que nos violan al cabo de los años.

Cuando crece por encima de los árboles

sabemos que no va a sobrevivir.

 

No puede ser más grande que nosotros mismos,

no puede ser más bella que como la concebimos.

Es un feo retrato destruido

por la fuerza del tiempo en su interior.

Es un lindo fracaso sostenido

de una buena mirada con amor.

 

La libertad se va poniendo vieja,

la libertad ya no puede parir,

la libertad como todo en la vida

nació para morir.

 

Pablo Milanés