Joana Ortega

‘La Questió Artur Mas’ al Parlament Britànic, by Radio Pedret

‘La Questió Artur Mas’ al Parlament Britànic, by Radio Pedret

Diputats del partit laborista, de l’SNP escocès i del gal·lès Plaid Cymru impulsen una moció al Parlament britànic per condemnar les penes imposades al 129è president Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau per la consulta del 9-N

 

Artur Mas Parlament Angles Radio Quim Pedret

 

La moció subratlla que la sentència condemnatòria arran la consulta “multa durament i prohibeix exercir càrrecs públics” als tres membres del Govern. La iniciativa reclama a l’executiu britànic que declari la seva adhesió a “la llibertat d’expressió i al dret dels parlamentaris elegits democràticament per celebrar referèndums d’acord amb les necessitats i desitjos del seu poble» i en el moment que considerin oportú.

La moció comença defensant el dret dels parlaments democràtics a debatre i aprovar posicions polítiques sobre qualsevol punt proposat pels legítims representants dels ciutadans, i recorda que el 85% dels catalans i 83 dels 135 diputats de la Cambra catalana defensen la convocatòria d’un referèndum sobre la independència.

 

Mocio Europpa Artur Mas RAdio Quim Pedret

 

La iniciativa es va plantejar ahir, l’endemà de la intervenció del conseller d’Exteriors, Raül Romeva, a Westminster en la presentació del grup de discussió sobre Catalunya format per una vintena de diputats britànics.

Quim Pedret i Rovira

Artur Mas: “… i ens trobaran dempeus”, by Radio Pedret

 

 

Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega s’asseuran aquest dilluns en el banc dels acusats pels delictes de desobediència i prevaricació en impulsar el procés participatiu del 9 de novembre de 2014. En vigílies del judici, els tres encausats han comparegut aquest migdia en roda de premsa per assegurar que es troben serens i ferms, alhora que emocionats pel suport rebut.

L’expresident de la Generalitat i les dues conselleres han subratllat que no se senten «culpables de res, però sí responsables» de permetre que la ciutadania s’expressés en les urnes. «Ens la juguem en nom de molta gent», ha destacat Artur Mas, encara que ha volgut descarregar responsabilitats en la seva pròpia persona: «El responsable polític màxim del 9N sóc jo, per la qual cosa si volen carregar-se a algú que sigui a mi».

 

Ortega Artur Mas Riga Quim Radio Pedret

«El responsable polític màxim del 9N sóc jo, per la qual cosa si volen carregar-se a algú que sigui a mi»
Artur Mas i Gavarró


Encara així, el president Mas ha afirmat que si la justícia espanyola li inhabilita,
«anirem a la justícia europea, perquè no estem disposats a considerar que ens inhabilitin per posar urnes».
«No som màrtirs ni herois», ha dit Mas per destacar que no volen ser inhabilitats però ha assegurat que
«si ens inhabiliten, arribarem fins a la justícia Europea perquè posar les urnes no pot ser un delicte».


Ortega i Rigau s’ha mostrat tranquil·les, però Mas ha parlat amb un to més desafiant:
«Ens volien agenollats i ens trobaran dempeus; ens volien amb l’esquena doblegada, i ens trobaran amb l’esquena alçada; i ens volien amb la mirada baixa, i ens trobaran mirant cap a davant».

Malgrat la transcendència del judici de demà dilluns, Mas ha assenyalat que no significarà un punt d’inflexió en el procés sobiranista «perquè fa temps que aquest està en marxa», però s’ha atrevit a matisar que el que pugui passar demà «pot ser un accelerador per eixamplar la base sobiranista de Catalunya», ja que se’ls jutja «per ajudar a posar urnes, la base de la democràcia».

Davant les mostres de suport -més de 40.000 persones s’han registrat per acompanyar-los fins a les portes dels jutjats- els tres han destacat que amb el 9N es «va canalitzar la petició de la gent». A més, han afirmat que amb el procés participatiu Catalunya «va perdre la por davant l’Estat espanyol, i aquest dia el país va ser més lliure precisament per perdre aquesta por».


«Catalunya va perdre la por davant l’Estat espanyol, i aquest dia el país va ser més lliure precisament per perdre aquesta por»
Artur Mes i Gavarró

Mas ha rebutjat que la mobilització de matí sigui una manera de pressionar a la justícia.
«Així ho diran, fins i tot diran que és coacció als tribunals. Tot això és fals. Si hi ha molta gent que considera que aquest judici és una vergonya, no tenen dret a manifestar la seva opinió?»

Sobre Artur Mas, el fiscal demana deu anys d’inhabilitació, mentre que per a Ortega i Rigau són nou. Amb l’etiqueta «9Nsomtots» i la inscripció «Ho tornaria a fer», l’escenari on s’ha celebrat la roda de premsa no és casual, ja que en el Museu d’Història de Catalunya es conserva l’estilogràfica amb la qual l’expresident va signar el decret per a la convocatòria de la consulta del 9N, que pocs dies després va suspendre el Tribunal Constitucional.


«Si no fora pel president Artur Mas, el 9N no s’hagués celebrat»
Joana Ortega i Alemany

Per la seva banda, Ortega ha assegurat estar convençuda de no haver comès cap delicte i ha valorat la «determinació» de Mas: «Si no fora pel president Artur Mes el 9N no s’hagués celebrat». L’exvicepresidenta ha criticat l’acció judicial, doncs «sempre he cregut en la llei de la raó, no del més fort; tapar els ulls i les oïdes fa més profund la bretxa de la confiança».

Artur Mas ha revelat que la defensa l’han preparat conjuntament i «conjuntament demostrarem que el que vam fer és el que havíem de fer en defensa de la democràcia, no de la independència necessàriament».
«Vam fer el que havíem de fer, ho tornaríem a fer i entrarem en el tribunal amb la cara ben alta»

Quim Pedret i Rovira