Joan Salvat-Papasseit

Visca l’amor – Joan Manuel Serrat, by Quim Pedret

 

 

quimpedret-teresarebull

Teresa Rebull

Cantada per Joan Manuel Serrat,  sobre un poema de Joan Salvat-Papasseit, amb música de la cantautora sabadellenca i desapareguda el mes d’abril, la Teresa Soler i Pi, més coneguda com la Teresa Rebull

Del CD ‘Res no és mesquí’ editat el 1972

«Visca l’amor»
que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content!

Visca l’amor
l’he cridada i venia
tota era blanca com un glop de llet.

Visca l’amor
que ella també es delia.

Visca l’amor:
la volia i l’he pres.

Quina grua el meu estel… Joan Salvat-Papasseit, by Quim Pedret

 

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
–de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.

L’espurneig que em fereix l’ull
són els seus pits quan s’inclina:
si fa un mirall de l’escull
perleja a l’arena fina.

De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l’ala clara, sestant,
del gavot que passa i crida.

Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar d’oronella al vent!
Cabell desfet de l’amiga!

Amiga del dolç turmell.
–Com una vela s’enfila
espitllera de l’ocell:
si jo llenço el braç, vacilla.

Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l’estel dansar
moren de tant que sospiren.

Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.

Vianant, no parlis, no,
que l’oreig l’acosta, i mira
que et prendrà l’amor senyor
–que el mariner ja sospira.

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
–de tant com brilla en el cel