Joan Manuel Serrat

Leopoldo Pomés, el fotògraf que va erotitzar a tot un país, by Radio Pedret

Leopoldo Pomés i Campello, ens ha deixat avui 27 d’agost a l’edat de 87 anys, a la ciutat de Girona
El mestre i fotògraf de la sensualitat, el també publicista, va ser el creador d’anuncis les ‘bombolles’ de Freixenet


Xavier Miserachs, Leopoldo Pomés, Isabel Esteva (Colita) i Oriol Maspons  

 

Elegant, lluminós i sensual
En Pomés va revolucionar la publicitat a Espanya. Oferia una imatge moderna de dones i homes feliços gràcies a nous productes de consum. Va esdevenir un mestre del retrat d’estudi.

 

Leopoldo Pomés i Isabel Esteva (Colita). La Pedrera, Barcelona, 2015. © Marcelo Aurelio

 

 

 

 

Conillet de Vellut

 

“Era suau com el vellut
I poregosa com un conill menut
En Snoopy era el seu heroi
I li agradava jugar com un noi
I de la mà
Em duia amunt i avall sense parar

Com un estel
Fent tombarelles pel cel
(és “maco” el temps d’estimar)
I no va ser aquell un temps perdut
Conillet de vellut

Però el conill fora del niu
M’enganyava amb qualsevol objectiu
Se’m perdia en el forat
D’una Nikon o una Hasselblad

Calia triar
O tocar el dos o fer
Un “ménage à trois”
Però això és immoral
Quan s’és un home com cal
Ibèric, mascle i cristià
I em vaig quedar sol i fotut
Conillet de vellut

L‘Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar
T’afusellen en cada exemplar
Diuen que t’ha dat un lloc
Richard Avedon a New York

No et pots queixar
El que somniaves ja ho tens a la mà
Et coneix la gent
T’estima un adolescent
I un “iaio” et vol adoptar

Ets feliç amb el teu nou grut?
Conillet de vellut…

Però avui he vist el cel obert
Déu, que és bo i que sap el que sofert
M’ha deixat els seus consells
En un aparador de Can Castells
I m’he comprat el llibre “La fotografia és un art”
I abans d’un mes
Seré millor que en POMÉS

Ja saps a on em trobaràs…
Dos-zero-tres, vuit-dos, vuit-dos
Conillet poregós

Sense un romanço ni un rebut
Conillet de vellut”

 

Leopoldo Pomés, el fotògraf que no podia deixar de mirar

Joan Safont 

“M’he comprat el llibre La fotografia és un art i abans d’un mes seré millor que en Pomés”, assegurava Joan Manuel Serrat a la cançó Conillet de Vellut (Serrat/4, de 1970), dedicada a “venjar” l’abandó de la model Susan Holmquist -musa de la Gauche Divine, protagonista de la icònica portada d‘Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé, obra d’Oriol Maspons– que havia deixat el cantant pel fotògraf italià Gianni Ruggiero.
Precisament el fotògraf, publicista, poeta i gastrònom Leopoldo Pomés, protagonista involuntari de la cançó i llegenda viva d’aquella troupe d’escriptors, arquitectes, dissenyadors, fotògrafs, actrius, models i passavolants que van combatre el franquisme passant-s’ho francament bé, va publicar les seves memòries que parlen d’aquell món evocat a la cançó de Serrat. No era pecat.

Vivències d’una mirada, escrit gràcies a la periodista Lídia Penelo i publicat en l’original català per Edicions 62 i en castellà per Tusquets, és un llibre deliciós ple d’anècdotes d’aquest vell gegant de cabells llargs i barba de profeta, amb una mirada emmarcada en uns ulls vivíssims i penetrants que han vist 87 anys d’històries i fotografies.

 

Leopoldo Pomés rodant un espot per Coca Cola, anys seixanta

Descansa en pau

Pujat per Quim Pedret i Rovira 

Dia Internacional del Professor, by Quim Pedret

DIA INTERNACIONAL DEL PROFESSOR
Els mestres d’avui, els mestres dels meus anys

Avui he escrit:
Mestres mestres !!!! 
Però que bonic és sentir parlar i parlar dels mestres i dels MEUS mestres i alhora pensava ‘quant respecte, quanta autoritat no han perdut els nostres mestres’.. i això no es culpa dels polítics barruts o del poder corrupte, això també es culpa nostre, dels que tenim fills i els que els portem a escola i que a vegades els permetem a vegades determinades actituds i comportaments……. En fi….

En record de meva primera professora, Srta. Adela Cardona, ara fa 58 anys, a Cervelló, el poble on vaig créixer, jugar, estudiar i fer.me un homenet.

I mentre oensaba amb la meva mestra, avui llegia una profesora que escrivia:
‘Si entrem a parlar de l’educació en valors, sabem que, a la pràctica, és una gran paradoxa.
Nosaltres ensenyem uns valors a l’escola i després a l’hora de la veritat no sempre guanyen els que fan les coses ben fetes, perquè vivim en una societat en què semble que cal CONSTRUIR per DESTRUIR i, per tant, no cal fer les coses bé’ 
Però no hem d’entrar en això. A les escoles s’ha d’ensenyar a fer les coses ben fetes”.
Bona diada, estimats Mestres

Quim Pedret i Rovira, sempre alumne

La societat està remoguda. Vivim en una situació de crisi i de valors, les noves tecnologies acaparen la nostra atenció i els moviments populars estan emergint com a noves forces socials
Els mestres han de tenir noves capacitats o, en el fons, les necessitats dels alumnes sont les mateixes?
Segurament
Els canvis en la nostra societat demanen nous àmbits de formació en els nostres mestres?
Posiblement
La nostra societat sempre ha estat canviant. Tendim a pensar que el moment històric que estem vivint és el de més canvis, i no és del tot així.
Considero que la formació inicial dels mestres hauria de ser molt millor, ara i abans.
Els mestres tenen encara moltes ‘mancances’. Els mestres sovint tenen dificultats per expressar-se oralment, per argumentar, per comunicar. Són unes mancances que no són específiques d’ells, la resta de la societat també les té
I que haguera sigut de nosaltres sense una bona mestre?
Per la meva mestre, ara fa 58 anys
Quim a Cervelló

 

Temps, fa temps hi havia, vostè, mestra,
i el seu món de tinter i banc,
pissarra i davantal blanc.
Bon dia, de matí, ens deia dempeus,
entre dues ‘fotos’ i una creu,
una oració i una cançó
i a la galta un petó.

Bon dia mestra…

Però vostè no ha sabut mai, mestra,
que quan volíeu que cantés
que tres per una feien tres
els meus ullets grataven francament
els genolls que púdicament
vostè apretava i apretava
però un número no val

el que una pell rosada…

Malgrat ens feia anar a església
i em prenia la regalèssia
aquell
era un món petit i meravellós,
un món de guixos de colors
que pintàveu vós
i esborràveu vós…
Sols vostè voltada de capellans
donàveu raó per a dir-se “infants”
a un món de quatre pams.

I si mai penseu en mi, mestra,
que dels vostres ullets blaus
hi neixi sempre aquella pau
que feia un xic més dolça l’escola
i no s’us faci un nus la gola
dient: “què han fet…” “on han dut
el meu grapat de menuts…”

perquè vós no sabíeu, mestra,

que el món és el mateix…
que l’home és el mateix…
i no és el mateix,
l’olor de vostè,
ai! Mestra,
que l’aire del carrer.

 ‘Cançó per la meva mestra’  Joan Manuel Serrat

Barcelona i Jo, by Joan Manuel Serrat

Dijous 17 d’agost 2017

Un petit homenatge a la nostra Barcelona, que també va ser durant anys la meva ciutat.
Descansin en pau els que passejant per les Rambles, avui han deixat la seva vida.
Va per ells, segur que al seu cel, l’escoltaran

“Barcelona i jo”… i tots nosaltres

A mida que arriben homes
es va fent gran la ciutat…..

…L’estimo nua i sencera
relliscant entre els dos rius,
amb les seves fantasies
i les seves cicatrius.
Me l’estimo amb la fal·lera
d’un caloio enamorat
perquè és viva i perquè es queixa
la meva ciutat.

Sentiment barreja de pena, tristor i impotència.
Ja fa temps que TOTS estem de dol

No podem rendir-nos, no podem donar l’esquena als malvats assassins. Hem de seguir. Hem de viure dia a dia.

Quim Pedret i Rovira

Bon Dia – Joan Manuel Serrat, by Radio Pedret

 

Us desitgem a tots bon ¡Bon Dia!

Maria del Mar Bonet obre ’50 anys d’escenaris’ a El Vendrell, by Radio Pedret

Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals – El Vendrell
Dissabte 4 de Febrer 2017

Maria del Mar Bonet, veu i guitarra 
Borja Penalba, guitarres i veu

 

Mar Bonet Quim Pedret Radio

 

Maria del Mar Bonet fa 50 anys que estàs als escenaris. Una veu. La veu. Una dona. Una gran dona… i un gran caràcter 
Sempre vaig dir que llavores hi havia per mi, tres veus molt importants… en Garfunkel, la Barbra i la teva.
Vares omplir escenaris i places on jo m’he emocionat tant com tu. He gaudit de la teva veu en viu, que per mi tenia més força que la d’un enregistrament. No era del tot imparcial? Potser! 
Fa uns 35 anys que formes part de la meva particular banda sonora, que segurament està present en les nostres lluites personals, polítiques i sentimentals, que il.lustra instants quotidians amb la teva veu angelical.

Qui no s’ha emocionat amb Mercè o L’àguila negra?

Qui no ha sentit mai ràbia amb la cançó ‘Què volen aquesta gent’?
Que no ha plorat amb ‘Viure sense tu’?
Que no hagi viatjat mai, ni que fos en somnis, per la mediterrània amb ‘Alenar’, ‘El Pi de Formentor’, ‘La Balanguera’ o qualsevol de les teves col•.laboracions amb cantants, músics i artistes de totes arrels, races i cultures?

Reconèixer la teva feina, després de tants anys, és quasi un deure i també un plaer

Fas una gran feina que t’enamora i enamora, més enllà de ser la reconeguda Maria del Mar o la ‘Mimo´ com et deia el teu germà gran a casa i com t’ha dit sempre l’amic Joan Manuel Serrat.
Defugint d’actituds nostàlgiques, pensant en el present i, sobretot, en el futur, ens convé aprofitar intel·ligentment les oportunitats que ens lliura la vida.

I aquesta ha sigut sens dubte, una d’aquestes oportunitats que han tingut els veïns de El Vendrell i rodalia. Escoltar.te.
I que jo, malauradament, per qüestions familiars i de distància física m’he perdut el recital dels teus ’50 anys’

Sempre em quedarà el record de la Plaça de Pi i les bones xarrades a la Barcelona dels anys 80, amb tu i els nostres amics comuns.
Escolta ‘Mimo’, el meu pare sempre en deia que estava enamorat de tu….i era llavors que corrent amb la càmera fotogràfica al coll, venia a dir.te al camaró:  “hola noia, ens veurem amb la colla després” , però mai li vaig dir al pare la veritat del meu ‘amor’ per tu i les aventures de tots plegats, per el barri gòtic.

Moltes Felicitats. Abraçades

 Quim Pedret i Rovira

Maria del Mar Bonet i Paco Cepero Dos genis!

Dos Mestres de tendres mirades, by Radio Pedret

joan Manuel Serrat Francesc Burrul Radio Quim pedret

              “El Mestres Francesc Burrull i en Joan Manuel Serrat”

Potser molts no saben que significa aquesta fotografia dins la història de la música del nostre país.

Tot hem cantat ‘Paraules d’amor’ i l’hem convertida amb un himne, en Burrull va fer els arranjaments.

Tot hem compartit la poesia ‘Menos tu vientre’ i ‘altres de Miguel Hernández, en Burrull va fer els arranjaments del LP
Mentre en Joan Manuel Serrat les escrivia, musicava i cantava, potser no era conscient que un dia serien universals.

Gràcies Juan Miguel Morales Lopez, gran moment i magnifica fotografia. Tant de bo haguera pogut estar amb vosaltres.

En Luis García Gil va presentar el seu llibre ‘Mediterraneo’
Bona gent

Miguel Hernández (J.M.Serrat) Arranjaments Francesc Burrul

Para la libertad, sangro, lucho, pervivo
Para la libertad, mis ojos y mis manos 
Como un árbol carnal, generoso y cautivo
Doy a los cirujanos
Para la libertad siento más corazones 
Que arenas en mi pecho: dan espumas 
Mis venas
Y entro en los hospitales, y entro en 
Los algodones 
Como en las azucenas
Porque donde unas cuencas vacías 
Amanezcan 
Ella pondrá dos piedras de futura mirada…

Visca l’amor – Joan Manuel Serrat, by Quim Pedret

 

 

quimpedret-teresarebull

Teresa Rebull

Cantada per Joan Manuel Serrat,  sobre un poema de Joan Salvat-Papasseit, amb música de la cantautora sabadellenca i desapareguda el mes d’abril, la Teresa Soler i Pi, més coneguda com la Teresa Rebull

Del CD ‘Res no és mesquí’ editat el 1972

“Visca l’amor
que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content!

Visca l’amor
l’he cridada i venia
tota era blanca com un glop de llet.

Visca l’amor
que ella també es delia.

Visca l’amor:
la volia i l’he pres.

Caminito de la Obra, by Quim Pedret

Caminito de la Obra, by Quim Pedret

 

Caminito de la Obra – Joan Manuel Serrat

Vale, que se le empasó el porvenir la chala… 
Vale, que el sol lo ha marcado con hierro de paleta 
y que al nacer le pusieron la trabanqueta. 

Vale, que se desayuna con la barrecha 
pa’ arrancarle a la jornada su corazón de lunes 
en un bar tempranero de Casa Antúnez. 

Vale, que enchegará la mobilé. 
Vale, que son almas que zozobran 
caminito de la obra. 

Vale, que suben al cielo entre tocho y porlan… 
Vale, que lloran sus ojos lágrimas de cemento 
viendo escaparse los sueños como los vientos. 

Crecen de noche 
y en el día se derrumban 
los sueños que el olvido mece 
por rumbas 
en tanto llegue 
el día de los elegidos 
cuando el eco los devuelva 
del olvido. 

Escampa en una Vanguardia la fiambrera 
y se festeja con media botella de priorato 
y se calienta con sol y permanganato. 

Y arrepenchao en la sombra duerme la siesta 
soñando con hacerle, a su capataz, la vaca 
y que gane fuera el Betis y el Barça en casa. 

Vale, que donde no hay suerte ni calé 
vale, que no hay dios que encuentre el Norte 
si no le salva un catorce. 

Vale, que cuando el sol plega y baja el andamio 
vale, que tiene agujetas en su alma robinada 
y que mañana su historia no habrá cambiado nada. 

Vale, que se le empasó el porvenir la chala… 
Vale, que el sol lo ha marcado con hierro de paleta 
y que al nacer le pusieron la trabanqueta.

Quim canta Cançó de Bressol a Vilamalla, by Ona Radio Quim Pedret

Quim canta Cançó de Bressol a Vilamalla, by Ona Radio Quim Pedret


El Quim canta Cançó de Bressol ‘Ona Vilamalla’ per Quim Pedret

El Quim canta a Serrat, by Ona Radio Quim Pedret


El Quim canta a Serrat ‘Ona Vilamalla’ per Quim Pedret

 

Cancó dedicada a Elena Kudryashova, la meva esposa, la meva millor amiga i la mare del meu futur fill…Es un tros de la ‘Cançó de Bressol’ que el mestre Joan Manuel Serrat va dedicar a la seva mare (arogonesa de Belchite). La cançó està feta en català i en castellà, perque, “Por la mañana rocío, al mediodía calor, por la tarde los mosquitos….”es una canción de cuna de Aragón, como mis bisabuelos.
Gràcies Joan, per tot el que em vares ensenyar
Merces a tots
Quim Pedret

Para Vivir de Joan Manuel Serrat, by Quim Pedret

 

quimpedretserratVivir

Joan Manuel Serrat

Quim PedretMi profesora particular Serrat

Joan Manuel Serrat, Mi Profesora Particular

Hem pogut recuperar la versió que va fer Joan Manuel Serrat de la cançó ‘Para Vivir per la pel·licula ‘Mi Profesora Particular’ dirigida per Jaime Camino l’any 1973, amb Analía Gadé, José Luis López Vázquez i María Luisa Ponte
La lletra és bastant diferent de la versió discogràfica.

Quim Pedret i Rovira