Joan Isaac

Octubre Novembre 2017 Joan Isaac

NOVEMBRE 2017 de Joan Isaac

“Possiblement deu haver-hi alguna raó psicològica que desconec per explicar el gran bloqueig creatiu que m’envaeix aquests darrers temps.

L’artista està sempre amatent a qualsevol senyal extern o intern que el motivi a crear un objecte artístic, ja sigui un quadre, un poema, un llibre, una cançó, una fotografia o una pel·lícula.

L’aliment de l’artista es basa fonamentalment en això: recollir i captar idees i metabolitzar-les per construir el que anomenem “obra”.

Aquests darrers mesos han estat intensos des de molts punts de vista. Emocionalment intensíssims i turbulents per al meu país. També per a mi. Sentiments de ràbia, il·lusió, emoció i el somni més pur s’han apoderat de mi dia i nit, i han envaït el meu univers més íntim i quotidià.

Però, curiosament, aquesta immensa font d’inspiració m’ha conduït a un interminable desert creatiu que em desespera i m’inquieta profundament, i em sento vorejant una certa depressió que desitjo temporal.

La meva vida és escriure i cantar, parlar i captar alguna imatge, no sé fer altra cosa.

He vist, passejant pels carrers, molts ulls il·luminats pel somni i l’esperança, moltes llàgrimes d’alegria i també molta por i incertesa.

L’orgull de la pertinença a un territori, a una llengua, a una estètica, a una manera de viure, és potser la lliçó magistral més gran que m’ha donat la vida últimament.

Sentir-se part de quelcom, més enllà de banderes i himnes, aquesta comunió compartida al carrer amb persones desconegudes i anònimes, ha estat el triomf més gran. Potser aquest somni es dissoldrà com es dissolen les neus primerenques que, silenciosament i discretament, espongen la terra i la fan més fèrtil.
Però ‘ELLS’, els intolerants, els que es creuen posseïdors de la veritat absoluta, els que creuen que la força és l’única arma que ens pot destruir, no entendran mai que les arrels d’aquest somni cada dia són més profundes en aquesta terra que heretaran els nostres fills i néts. Tard o d’hora tornaré a escriure, a cantar, parlar i retratar. De fet, ja ho estic fent, encara que sigui en legítima defensa.

Demano a tots els creadors que continuïn treballant per la cultura, que treguin forces del no-res, com ara ho faig jo ara en la negror de la nit barcelonina, des de la convicció de sentir-me útil a mi mateix i a la meva gent. Sentir-se útil, aquesta és la clau”

Escrit d’en Joan Vilaplana i Comin

Acompanyo l’escrit amb una de les primeres cançons ‘de lluita’ que li vaig escoltar al Joan, ara fa quaranta anys al Teatre Poliorama de Barcelona.

Luis, i en un dies fas anys, by Radio Ona Pedret TV

Joan Isaac a la presentació del seu nou treball ‘Manual d’amor’, li canta al seu amic Luis Eduardo Aute
“Tenir un amic”
Sala Luz de Gas 11 de març 2017

Grácies Joan Vilaplana (Joan Isaac)
Gràcies Josep Maria Carafí   (Ifarac)

Muchas Felicidades Luis Eduardo

 

Pujar pel Quim Pedret

Burrull i Isaac, by Radio Pedret

José Luis Martinez Isaac Burrul Radio Quim PedretEl cantautor Joan Isaac i el mestre músic Francesc Burrull en la presentació del llibre ‘Mediterraneo’
                                                              ‘Serrat en la encrucijada’

 

Joan Isaac, 50 anys ‘germanet’, by Radio Pedret

 

Joan Isaac i Francesc Burrull, aquellas petites coses amb Serrat, Barcelona 18-11-2016

Emotiu seria dir molt poc. Que maco !!
Gràcies Joan Vilaplana Comin (Joan Isaac)
Has fet emocionar als mestres. i a mi

Fotografia del video de Ifarac

Serrat Isaac Quim Pedret

Joan Manuel Serrat i Joan Isaac

Joan Isaac i Lluís Llach – Cala la nit a Sant Remo

Joan Isaac i Lluís Llach – Cala la nit a Sant Remo

A la tardor, Joan Isaac i Lluís Llach participen en el Festival Tenco de Sanremo com a artistes convidats. Interpreten “Cala la nit a San Remo” acompanyats per Mauro Pagani.

Cala la nit a San Remo

Joan Isaac

Cala la nit a San Remo,
xiula un tren i se’n va.
cala la nit a San Remo,
roses blanques a ciutat.
Salpen vaixells plens de flors
penja a lluna allí dalt,
plouen al mar mil cançons
fletxes en aquell somni blau.A l ‘autopista francesa,
no hi ha gaire novetats.
quan més m’allunyo, més penso
que ets un altre Shangri-La.
Darrere un teló sons de festa,
canten i ballen els Deus,
màgics perfums de Riviera,
vola en silenci De André.
(bis) Repetició en italià
Joan Isaac – Viure

Joan Isaac – Viure

Joan isaac-Quim pedret-viure

El 1977 el cantautor Joan Vilaplana i Comín més conegut com a Joan Isaac va publicar el vinil ‘Viure’


En aquell quart LP i primer amb Ariola (els tres anteriors els va gravar amb Edigsa) va enregistrar per primer cop la seva cançó ‘A Margalida’, que ha esdevingut una cançó molt emblemàtica a Catalunya, essent un cant en contra la pena de mort. 


Està inspirat en l’assassinat (execució) de Salvador Puig Antich, el 1974, a la presó Model de Barcelona. Va ser el darrer crim del dictador.

Moltes gràcies preuat Joan per la teva música. T’agraeixo tots els bons moments musicals que ens has donat i han format part de la meva vida. Gràcies també a la teva inspiració i treball i que segueixis carregat de feina i molta sort
Cordialment des de Vilajuïga, aquí a dalt des de la Badia de Roses, amb el record dels teus concerts a Barcelona.

Quim Pedret I Rovira

VIURE

(Joan Isaac-Jep Nuix-Rafael Escoté)

Podria viure ignorant la història meva que no vull,
podria viure ignorant el temps inútil que hem perdut,
la meva mort entre xiprers, tot fent-me terra lentament.Podria viure sense saber dels arbres aquell cant secret
que escolto quan la llum s’adorm, i l’aigua clara d’en Rimbaud,
els suaus nocturns de Chopin, en Bach, en Mozart o en Ravel.Podria viure ignorant els anys que em van assecant la pell
i dos llaguts creuant-se a la mar, la tomba freda d’un company,
les dues roses que hi ha posat, colgant el plom que l’ha enterrat.

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon:
un aire nou per respirar…
però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits,
una claror que em fa aixecar: Viure! Viure!

Podria créixer fent-me estrany a aquell poeta decadent
esclau d’un art que em fa fiblar, o la humanitat dels meus carrers,
la llengua que m’estimo tant, l’aroma d’un amor llunyà…

Podria escriure sense dolor fugint de l’odi que retinc,
podria escriure sens dolor silencis llargs dins les cançons,
històries tendres, versos blancs, morals, triomfants, inconsistents.