Garriguella

Entre la vida i la mort, l’agraïment sentit, by Radio Pedret

DAvid Arnau Quim PedretDavidArnauRAdioQuimPedret
David Arnau i Barrufetdavid-arnau Radio Pedret

Es llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona l’any 1987. Durant els estudis universitaris assisteix a classes de llengua catalana amb el professor Joan Solà, i n’obté el Diploma de Suficiència en Llengua Catalana.
Durant dues temporades (2010-2011) supervisa les proves lingüístiques del programa de TV3 “El Gran Dictat
Col·labora amb les emissores Ràdio Barcelona i La Xarxa en diferents seccions sobre llengua i jocs lingüístics.
Des del 2009 és docent de l’Escola Catalana de Doblatge (ECAD), on imparteix l’assignatura de Llengua catalana als alumnes del curs d’actors de doblatge, i l’assignatura de Correcció de llargmetratges als alumnes del curs d’ajust i correcció de guions de doblatge.

Font:

http://www.ecad.cat/
www.eldoblatge.com

 

‘Feléz’ el pintor ‘amagat’ a Garriguella, by Radio Pedret

‘Feléz’ el pintor ‘amagat’ a Garriguella, by Radio Pedret

guillem Pluja Quim Pedret Felez
  ‘Felez’ a Garriguella amb el fotograf Quim Pedret          Fotografia de Guillém Plujà i Moratò
 Entrevista Recuperada
 
 
Vares néixer a Saragossa.
 
Sí, al 1930. El meu pare era navarrès i la meva mare, aragonesa. El meu pare era comissari de policia, i jo em vaig marxar a Barcelona, on vaig viure fins als 25 anys. Llavors, vaig guanyar una beca artística dels Castells del Loira, i per fi em vaig quedar enamorat de París.
 
 
D’on ve aquesta passió per la pintura?
 
Pinto des dels vuit anys, encara que, durant un temps, vaig portar una vida més aviat bohèmia, i vaig arribar a jugar en categories inferiors de futbol. Però des de nen m’agradaven els llapis.
Quan va esclatar la Guerra Civil, el paper escassejava, i jo dibuixava per les dues cares, fins que van acabar confiscant-m’ho. Després, amb un clau vaig començar a dibuixar en les parets. Gairebé les foradava.
 
 
Més tard, vas conèixer al pintor Joan Ponç
 
Durant el servei militar. Vaig establir una amistat immediata. Era un home molt ‘absurd’, llavors estava obsessionat per Dalí. Ell (en Ponç) ja havia viscut l’experiència del Dau al Set amb Tharrats, Tàpies, Cuixart i Brossa. A mi m’interessava el classicisme.
 
 
 
Què vas fer en acabar la mili?
 
Vaig treballar d’estampador. Després vaig començar a fer abstracció lírica, diferent de l’abstracció matèrica de Tàpies, i vaig exposar a París. Freqüentava a un grup d’espanyols com Fernando Lerín, Plaza, Duque, Eduardo Arroyo…
 
 
 Quim Pedret Felez San Martin Pintura
Quim Pedret i Fernando San Martin ‘Félez’     Fotografia: Sergi Pedret i Kudryashova
I després vas fer el salt a una figuració propera a Paul Delvaux, Yves Tanguy, Dalí…
 
Si, amb Dalí ens vàrem conèixer a Espanya i sempre m’ha interessat. Amb Yves Tanguy crec que no tinc gaire a veure. El de Delvaux ho diràs segurament perquè als dos ens interessa molt el nu de dona.
 
Vols saber per què em vaig passar a la figuració?
I tant.
 
Vaig ser pintor abstracte durant uns deu anys. Però en Fernando Arrabal em va desafiar.
Ell tenia pintors més o menys particulars com Crespo i Díaz. Va veure una exposició meva, va comentar que els meus quadres no estaven malament, i em va dir que jo no seria capaç de fer una obra figurativa. “Vols un fer un retrat meu?”, em va dir.
Quan ens vàrem tornar a veure jo ja tenia un retrat seu, i li va agradar molt. Em va suggerir que com en l’abstracció em coneixien com a Sant Martín i que canviés el nom per S. M. Félez, “La seva Majestat Félez”, va dir Arrabal amb el seu habitual humor. I tal dit, tal fet.
 Felex Garriguella Quim Pedret Pintura
“La seva Majestat ‘Félez”, al seu estudi de Garriguella                          Fotografia de Quim Pedret 
I així et vas convertir en pintor del moviment “Pánico” i en el pintor de Ferrando Arrabal.


Sí, em va interessar molt aquesta estètica, però la part surrealista i sensual, l’humor i l’al·legoria, la crítica de la societat, no pas l’escatologia ni l’horror.
Accepto en Topor, en Jodorowsky o en Arrabal, que van ser els creadors del moviment “Pánico” que ha generat obres de teatre, cinema, còmic.
A mi m’interessa més l’univers de la dona i la part social o de compromís de la pintura. He fet 15 o 16 quadres de Arrabal.



Quin sentit té fer tants quadres de Arrabal?

Són sempre quadres per encàrrec que ell em demana i protagonitza.

Resulta estimulant per a un artista fer tants quadre per encàrrec de la mateixa persona?

A mi se m’escapa per què els encarrega. Per a mi és interessant l’encàrrec perquè la pintura exigeix sotmetre’s a certes disciplines. Els meus millors quadres i moments corresponen a assumptes per encàrrec.
A Raval ho he pintat en “La Santa Cena” amb personatges cèlebres del segle XX, vinculat a “El gran teatre del món” de Calderón i com a director de cinema…



Des de 1993 vius a l’Empordà…

Sí, vaig deixar París, que va significar una llarga lactància per a mi i va anar el lloc on em vaig fer artista.
Ara visc a Garriguella a l’Alt Empordà i segueixo pintat. M’inspiro en la realitat i en ella m’afirmo, encara que creo elements de ficció. Dono importància a la tècnica perquè jo explico situacions una mica absurdes, poc clares, com els somnis. I intent plasmar la contradicció entre la vida urbana i la bellesa clàssica. Segueixo sent inconformista.



La vinculació de la teva obra amb la del teu amic Dalí també sembla evident i amb l’hiperrealisme…

Amb Dalí, sempre vàrem parlar una mica de coses més aviat formals, però el pintor que més m’interessa és Gustav Klimt, que va arribar a l’art total, a l’estilització, a les coses més depurades i alhora més barroques. És figuratiu, sensual, és perfecte.



Coincideixen també en la teva desmesurada passió per la dona.

Cert, en el 50 per cent dels meus quadres hi ha dones, gairebé sempre nues. El sexe femení és, en bona part, l’eix vertebrador de l’home.
Recordes Saragossa?
Vaig estar a punt de tornar.hi, però vaig seguir a París. Ara, ja és tard.
Fernando San Martin ‘Felez’ i Elena Kudryashova, by Radio Pedret

Fernando San Martin ‘Felez’ i Elena Kudryashova, by Radio Pedret

Fernando San Martin Felez Quim Pedret

felez fernando San Martin Kudryashova Quim Pedret

 

Un trobada a Garriguella

Gent amb ànima!.. que he conegut! En Guillén, by Radio Pedret

Gent amb ànima!.. que he conegut! En Guillén, by Radio Pedret

Guillem Puja Quim Pedret                                                                        Guillém Plujà Morató

 

Gent amb ànima!.. que he conegut!

Normalment quan veig un bon amic li faig una abraçada, si l’amic fa anys que ens aguantem i ens agradem, ni que sigui una mica i hem treballat juts a la ràdio, ens fem inclòs un peto…. a la galta; a la boca no, ja que no ens agraden les ‘cullunades’, ni a mi la seva dentadura. Ai uix!

L’altre dia ens vàrem trobar en Guillem Pluja Morato i jo mateix a Garriguella i tot parlant ens varen discutir, ja que ell volia, tan si com nom que ens féssim una foto a la seva famosa finestra de casa seva. 
De sobte, la nostra Tieta Cisqueta Maluc Pi , que viu a ‘Guarriguella’ (no es dutxa gaire, la molt porca) va passar per carrer i ens va dir: ‘Nens, vinga que us faré un ‘afoto’
Tieta és que estem emprenyats avui!! -li vàrem dir
M’en refot!. En faré una a cada un, punyeta de nens! -va afegir
La Tieta que és més vella que el segle passat (una mena de fòssil, carinyosa i enganxosa molt, però pesada) ens la va fer en ‘blanc i negre’ Quins pebrots!

 

 

Quim Pedret Guillem Pluja Garriguella                                                                   Quim Pedret i Rovira 

 

Passada una bona estoneta i després d’un ‘tragus’ de garnatxa ja anàvem bastant ‘torrats’ (la tieta també) i ens va tornar a fer una fotografia, però va ser amb peto inclòs…… a la galta
La tenim, cert com que hi ha llum, però ens fot molta vergonya…, ja que el poca-solta del Guillem i el ximplet del Quim (servidor) ja tenim una edat i no queda bé estar fent el ‘dropo’ tot el dia! I molt menys al mig del carrer Oi Guillem?
Ai Guillem, mira que arribes a ser maco ‘punyeteru’……. que no em magregis tant i no em toquis la tomatera! ‘Collona’!

Molt bona nit, amics. Que us pentini a tots la iaia, això diu sempre la Tieta Cisqueta.

Quim Pedret i Rovira

Vàrem ‘adoptar’ la Tieta Cisqueta de Garriguella, by Ona Radio Quim Pedret

Vàrem ‘adoptar’ la Tieta Cisqueta de Garriguella, by Ona Radio Quim Pedret


Vàrem ‘adoptar’ la Tieta Cisqueta

 

La Tieta Cisqueta Maluc i Pi , més coneguda com la Cisqueta esfa enfadada per l’imitació que un ‘pocasolta’ va fer d’ella a Radio Ona “Vilamolla” (no sap dir Vilamalla).

Está convençuda que el Quim es diu de cognoms Pedret-Aseques. Es sorda com una tapia i l’hi encanta en Pere Tapies.

Jordi Gispert a Vilajuïga, by Ona Radio Quim Pedret

Jordi Gispert a Vilajuïga, by Ona Radio Quim Pedret


Jordi Gispert a Vilajuïga, by Ona Radio Quim… por quim pedret

 

El pintor saltec i afincat a Garriguella, Jordi Gispert, va presentar las darreras pintures i escultures inspirades en un viatje a Tunicía a Vilajuïga el 15 de juliol a Vilajuïga.

 

 

Jordi Gispert ‘Sensacions d’un Viatge’, by Ona Radio Quim Pedret

Jordi Gispert ‘Sensacions d’un Viatge’, by Ona Radio Quim Pedret


Jordi Gispert ‘Sensacions d’un Viatge’. per Quim Pedret

 

 

El pintor i escultor Jordi Gispert, nascut a Salt i afincat a Garriguella (Alt Empordà), ha exposat a Vilajuïga les seves darreres obres, amb el titul “Sensacions d’un Viatge”, deprès de fer una petites vacances a Tunísia. Motes mercès a tots el amics del Jordi i a tu Carme moltes felicitats en el dia del teu sant (avui es divendres 16 de juliol). Mercès Jordi, per la teva simpatia i el teu treball. Ens veiem a Garriguella.
Quim Pedret i Rovira – Juliol 2010