Estius a Cervelló V, by Xesc Potarroja

Quadern d’estiu 5

El Nacionalisme de Frederich Soler. El ‘Serafí Pitarra’ més íntim.

Frederich Soler y Hubert  (1839-1895). L’any 1886 apareix el seu llibre de poemes Nits de lluna de to reflexiu (on hi trobem la poesia La Pubilleta i dues més de Cervelló). L’edita amb la col·laboració de dos amics seus. La intimitat reflexiva del llibre fa que els ideals de la colla dels tres amics s’uneixin i expressin la melanconia i la nostàlgia del temps passat. Un dels aspectes fou, fruit de la Renaixença del s. XIX, tenir una nova esperança per Catalunya i Valentí Almirall ho evoca en el pròleg. Havien lluitat de joves pel nacionalisme català i, ara ja més grans, senten la desil·lusió de no poder aconseguir els seus desitjos.

“En el poema que dóna títol al llibre, Soler evoca la seva pàtria i en constata el despertar després de segles d´esclavitud.
És dificil de dir si Nits de lluna és el primer poema en el qual els destins d´Irlanda i de Catalunya ens són mostrats com a paral.lels en llur combat per la plenitud nacional, però deu ésser, en tot cas, un dels més reculats.”

Xavier Fàbregas i Surroca (La Renaixença. Història de la Literatura Catalana , de Riquer-Comas-Molas . Vol. VII)

 

 

NITS DE LLUNA

A la sorra de la platxa,
á la vora de la mar,
tot sentint del vent la ratxa
y de l’ona el bramular,
á la claror de la lluna
mos ensomnis, tots fets runa,
y ma fe, y les ilusions,
que la mèva sort esgruna,
veig passar com á visions…

…Veig Irlanda y Catalunya,
trovant l´una ja un Parnell,
y l´altra veyent qu´empunya
las esconas del temps vell;
veig unas devassalladas
altre cop, com las riuadas
que´ns van fer senyors del món,
y veig novament honradas
caras qu´enrogi l´afront.

Aixís, cada nit de lluna,
veig ma fe y las ilusions
que la mèva sort esgruna,
passant totas, com visions,
al fantástich flam d´un´atxa,
á la sorra de la platxa,
á la vora de la mar,
tot sentint del vent la ratxa
y de l´ona `l bramular.

Frederic Soler “Pitarra” 1886

 

Valentí Almirall (1841-1904): Advocat, periodista i polític, Valentí Almirall (1841-1904) va esdevenir el primer teòric de les aspiracions catalanes d’autonomia, el pare del catalanisme polític dins de la reconstrucció de l’Estat espanyol i, d’aquesta manera, una figura cabdal en la definició del catalanisme.

Josep Lluís Pellicer (1842-1901): Com a dibuixant i il·lustrador, amb un traç fi, detallista i d’un realisme viu, és considerat una de les primeres figures de la seva època.

Irlanda : Des de 1874 es comença una lluita contra Gran Bretanya. A finals del 1880, el Partit Parlamentari Irlandès de Charles Steward Parnell i més tard John Redmond demanaren autonomia per a Irlanda per via política i parlamentària.

Us recorda alguna cosa? El nacionalisme català ve de lluny i no és d’ara fa poc, com diuen alguns.

 

 

 

 

 

 

 

Pujat per Quim Pedret i Rovira 
Vilajuïga 2019