Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó

‘El Jo Magestàtic’, by Quim Pedret

 

 

Seré molt clar, ni busco brega, ni remors i si aquesta imatge i el meu comentari ajuda o no, potser ja no interessa massa.
S’han fet les coses molt malament i seguim…
Dic, escric i envio correus a qui vull i quan vull, i ho seguiré fent sempre.

‘YO, MI, ME, CONMIGO’

El vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri, que sembla, assegut a un gibrell-orinal-sofà, com si fos el caganer del pesebre, rendeix vassallatge al ‘Jo Majestàtic’!

No sé si l’independentisme ha estat molt unit en alguna època recent, però aquesta imatge no ajuda a res.
Com a fotògraf (més de 50 anys) he vist sempre que una imatge ho és i ho diu tot.

No dubteu que si ERC i els trossets que resta’n del PdCat encara baden més en fotre una santa coça, d’aquí a uns dies estarem pitjor que abans que arribes Josep Tarradellas!
No tindrem Estatut, ni gaites i un govern a Madrid que farà por i farum.

Tota la feina que alguns han fet durant mesos, uns quants egòlatres i els seus personalismes, l’estan fotent enlaire 
No hi ha collons per plantar cara?

No veuen que cal un govern ara mateix?

 

Mis amigos son unos atorrantes…
se pasan las consignas por el forro…
se mofan de cuestiones importantes….
les echan a patadas de las fiestas….
y juegan a los chinos sin monedas…

Quim Pedret i Rovira

El llibre que no ha llegit Puigdemont, by Quim Pedret

Els llibres!
La cara del president és un poema
quan Sanchis pregunta pel llibre del prolífic exconseller de Cultura i ex de moltes coses, en Santi Vila

“Si amb mi no ha parlat ningú… dels que han fet llibres…. No sé… Si no han parlat i volen explicar.. no creu que això grinyola una mica?
“Jo almenys vaig decidir que parlaria d’aquesta part de la història amb molta prudència i poc oportunisme si potser”….

Gran Puigdemont i bona clatellada presidencial a l’espavilat Santi Vila.