Carles Puigdemont

Mateix lloc, diferents anys, by Quim Pedret

No fem comparacions. Són fets.
Artur Mas, siguis on siguis, sempre seràs el millor!

911 Alcaldes de Catalunya  2014

 

 

940 Alcaldes de Catalunya 2017

Puigdemont rep a la Comunitat Musulmana, by Radio Ona Pedret TV

 

Carles Puigdemont rep al Palau de la Generalitat els representants de la comunitat musulmana després de la manifestació per la Rambla de Barcelona.
Els manifestants han demanat autocrítica i han dipositat flors al mosaic de Joan Miró

 

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va rebre el dilluns 21 d’agost al vespre al Palau de la Generalitat diversos representants de la comunitat musulmana després que aquesta es manifestés per la Rambla de Barcelona en rebuig dels atemptats de la setmana passada. A la trobada també hi ha assistit el conseller d’Exteriors, Raül Romeva i la de Governació, Meritxell Borràs, així com el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell.

‘Islam és pau’, ‘Som musulmans, no criminals’ i ‘Tots som Barcelona’. Són els clams que més s’han sentit a la manifestació. El manifest, a plaça de Catalunya en català, castellà i àrab, ha reclamat autocrítica a les institucions i a tota la societat i ha demanat treballar perquè els joves se sentin inclosos, arrelats i amb futur, per rebutjar així discursos radicals. La concentració ha arrencat al voltant de les 7 de la tarda i ha arribat a dos quarts de 9 del vespre al mosaic de Miró de les Rambles. Entre aplaudiments i molts rostres emocionats, representants de la comunicats musulmana, que han assegurat haver superat les expectatives de convocatòria, hi han dipositat flors en homenatge a les víctimes de l’atemptat terrorista. La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en unes 2.500 persones.

 

 

La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en unes 2.500 persones.

Pujat a la xarxa 
Quim Pedret i Rovira

‘Suquets Portabella’ amb un xic de silenci, by Quim Pedret

“Ja em puc ‘morir’, ja ho he vist quasi tot”

De veritat, jo respecto molt els minuts de silenci, (un minut sempre ho he trobat molt ‘pobre’) Milor cinc oi? 
Però el que em faltava per veure a la vida, era fer el Suquet (la ‘festorra’ d’en Portabella) amb un minut de silenci. Trist. Lamentable

 

Francament. ho trobo de molt mal gust, no el suquet, sinó el poc tacte. 
Només calia convidar un mossèn, per ‘amanir’ el suquet amb aigua beneïda
No fora millor aquest estiu fora les guitarres, els sucs i els suquets?… i més coses ben fetes i amanits amb molt d’amor.
Em fotu vell o sóc un monyes?

Suquets Portabella… listos para comer!!! …. Ara i el diari ARA ho publica tot…igual la Pilar ‘Rajola’ és accionista

Quim Pedret i Rovira

L’article d’Antoni Bassas és impagable

ANTONI BASSAS

Mai un suquet de Pere Portabella havia començat com el de dilluns a la nit: amb un minut de silenci. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carles Mundó, Gerardo Pisarello, Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Xavier Domènech, Josep Maria Terricabras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, entre d’altres, van compartir-lo al començament d’una nit que tancava un altre llarguíssim dia.

De fet, els primers convidats al sopar van arribar al Mas Ventós de Palau-Sator (Baix Empordà) escoltant a la ràdio la roda de premsa del president Puigdemont i del català de l’any, Josep Lluís Trapero, en què van anunciar oficialment la localització i mort de Younes Abouyaaqoub. Tot va anar tard.

La gravetat d’aquestes dies va actuar de convidada invisible en el to de les converses, canviant-li l’aire a una trobada que normalment es desenvolupa entre la despreocupació estiuenca i la contenció empordanesa. Aquesta vegada, però, el president, el vicepresident, el conseller de Justícia i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona van arribar curts de son i cansats però parcialment alliberats de tensió després de la captura de Subirats. Puigdemont venia de pronunciar la frase que resumeix el traspàs de poders d’aquests dies: “N’he informat el president Mariano Rajoy”. Mundó no havia parat de reunir-se amb ambaixadors i cònsols dels països que han hagut de repatriar cadàvers de les víctimes escrupolosament identificades a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. Pisarello venia d’assistir a una reunió de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría amb els representants diplomàtics a Barcelona, precisament, i constatava la dificultat de la número dos de Rajoy –extensible a tot l’executiu espanyol– per trobar el seu paper en una crisi gestionada amb traç des de Barcelona. Mundó havia assistit en primera fila al moment “bueno, pues molt bé, pues adiós”, el moment d’un periodista abandonant una roda de premsa perquè s’hi parlava en català, el moment que per primera vegada havia fet avergonyir fins i tot el batalló de tebis del respecte al català. Trista realitat del món en què la política és més important que la cultura: quan una llengua és la que parla un cos uniformat i armat, que dispara i lidera amb encert una operació antiterrorista, la llengua rep el respecte del poder. Però aquesta és una altra qüestió.

Pedro Sánchez es va passar la nit escoltant més que parlant, interessat, àvid fins i tot d’interlocució catalana, intercanviant algun telèfon, demanant “sisplau, diga’m de veritat què en penses”, de la seva idea de plurinacionalitat de l’Estat via reforma constitucional. Sánchez comentava amb Junqueras, ajuntats per Terricabras, la necessitat de crear al Congrés dels Diputats, aquest setembre, algun tipus d’espai de debat de la qüestió catalana que superi el bloqueig imposat pel PP i que esdevingués un senyal a la societat catalana que el Procés tindrà una resposta política i no només judicial.

En totes les rotllanes, una pregunta: com influiran els atemptats i la manifestació de dissabte en les cinc setmanes que falten fins al referèndum, amb l’11 de Setembre entremig? Un parell de respostes: aquests dies la gent ha vist funcionar la Generalitat com el govern d’un Estat, i ha vist els intents desesperats d’alguns mitjans espanyols de tornar a alguna cosa semblant a l’aprofitament de l’11-M. Però també ha vist unitat al voltant del dolor i senyals de cooperació entre administracions. ¿Com es torna al debat polític després de l’onada d’afecte? Que l’èxit policial no li pugi al cap a la Generalitat, administrar els temps i no cometre errors van ser algunes respostes.
Fresquejava, a la una tocada de la matinada, quan els convidats de Portabella van començar a retirar-se. A aquella hora, el president, sense corbata però amb americana, explicava que després del 2-0 matiner del Girona a l’Atletico de Madrid va pensar allò de “ja sé com acaba quest partit”.
L’altre partit, ningú no sap com acabarà.

 

“La darrera del ‘Pushi”, by Quim Pedret TV Radio

A veure company, sincerament no et desitjo res de mal Carles, al contrari, però el problema no és que tu tinguis més o menys por o no d’anar a la presó.
El fet és que SÍ que hi han molts que t’hi volen veure tancat.
NO donis idees, home! M’entens? Oi?

Per cert, no em pengis la llufa de la consciència i la plorera, que si anessis a la presó o no, seria perquè cal anar a votar TOTS PLEGATS
Això al meu poble se’n diu ‘xantatge’ emocional

 

Personalment sempre seré un Georges Brassens, que ja ho va dir molt clar:

…Le jour du Quatorze Juillet
Je reste dans mon lit douillet.
La musique qui marche au pas,
Cela ne me regarde pas…

 

 

 

A vegades cal mesurar les paraules o callar
Molt bona nit tinguis, president Cordialment.

 

Quim Pedret i Rovira

Un millón para el mejor, by Radio TV Pedret

TENIM LA SOLUCIÓ PER ANAR A VOTAR I TREURE COM A MÍNIM 100 MILIONS o més

Veureu:

Ja fa dies que em balla una cosa pel cap.

A veure, sembla que en general hi ha moltes ganes de votar, Sí?
Veig que hi ha una manca d’entesa en qui compra les urnes i a on es compren, Si ajuntem les ganes de votar (posem que el teu cas o el meu o de qui sigui), jo suggeriria que la votació sigui o a l’ajuntament, al bar de la cantonada o inclòs a la plaça major (esperem que faci un dia ‘estupendu’)… però hauria de ser una votació nominal, és a dir, tots els vots, fossin amb ‘un si’, amb ‘un no’, amb un ‘m’ho pensaré’ o amb un ‘la dona no em deixa’, portarien el nom del ‘timat’ (perdó, del votant) i aquest fen gal·la, quasi obligatòria, del seu patriotisme i de les ganes de ser lliure, tots dient GLORIA!, poses a dins del sobre de votar un bitllet de cent euros (100) per la causa independentista i per les despeses de les urnes, clauers, bolígrafs i els pins de la diada.
Així el nou govern aconseguiria que tot estès ben controlat, és a dir, fen un símil amb el judici a Artur Mas, on la gran majoria es va fer ‘culpable’, dient: ‘TOTS SOM MAS’ i ‘jo també vaig votar’, ja tindrien la llista feta.

Per tant en el suposat cas que es repetís un altre 9N (molt probablement)  , podrien ser tots els votants del ‘SI VULL’ inculpats, juntament amb en Carles Puigdemont, i no caldria dir davant dels jutjats: ‘TOTS SOM EN CARLES’.
Els ‘estimats’ jutges ho tindrien més fàcil. i aniríem potser de pet a unes eleccions atòmiques o a la tan desitjada República Catalana o Principat de Catalunya o en el cas d’aqui dalt, una mena de Comtat de l’Empordà 

En el cas que algun despitat hagi votat que ‘NO VULL’, el tindríem d”obligar’ a què poses un bitllet de cinquanta euros i anar de genolls de Monistrol a Montserrat, per ser tan ‘gilipitxes’, ja que si el ‘menda’ pensava que NO VOLIA ni tan sols el referèndum, valia més que s’hagués quedat a casa i no tocar la pera a ‘tutti cristu’. Amen

No crec que sigui una mala idea. La meva Tieta Cisqueta’, de 85 anys, m’ha dit que li sembla perfecte i ella anirà a votar al seu amic Tarradellas (no li feu ni cas, ja ‘xoxeja’ per tot arreu)

I és que som l’òstia els catalans! SI VOLEM, doncs PODEM i junts fins i tot som imbatibles!…
Que es noti que estimem la pela, inclòs per deixar de ser esclaus d’un estat i ser esclaus d’una Europa decrèpita, que també ens martiritza cada dia i de bon matí…i que a mi em fot més, tenint en compte que m’agrada ser matiner, però a les dotze del migdia 

Vics-a Catalunya, on ens donen gats per llebres, quasi sempre.
.
.. Fàcil oi?, cent euros per un milió de votants com a mínim, tenim 100 milions per les urnes, pipes, quicos i ‘xuxes’ 

Demà més
Salut i bon dia.

M’agrada

Anem un salvi’s qui pugui?, Radio TV Pedret

És cert que Puigdemont va tenir una forta brega amb Junqueras i va plantejar convocar eleccions ja?

 

 

El fet que la CUP recolzi a l’executiu català sembla que provoca pànic en les files del PDeCAT.
Diuen que a molts consellers els tremolen les cames.
El mal glop de l’1-O se’ls comença a tornar en contra ja que aquest laberint és de traca i mocador
La possibilitat que Puigdemont tregui les urnes al carrer i disfressi la consulta amb unes eleccions autonòmiques cobra força entre els partits constitucionalistes.
Mentre els sobiranistes mantenen el seu desafiament sota una autèntica caça de bruixes.

El president de La Generalitat ha expressat aquests dies en converses informals la seva intenció de consumar el xoc de trens amb Madrid fins al final. Ni tan sols al seu antecessor en el càrrec, Artur Mas, li ha donat pistes sobre el seu plans. Les relacions entre tots dos segueixen sent molt fredes.

A prop d’un possible naufragi, és un salvi’s qui pugui?

Quim Pedret i Rovira

“Puigdemont està jugant en foc… by Radio TV Pedret

“Puigdemont està jugant en foc, i el temps s’acaba”

President, si no respectes a una persona, t’estàs faltant el respecte a tu mateix i al teu cap.

‘El President per accident’, es vol carregar els homes forts d’Artur Mas, dins i fora del govern.

Després del cas Gordó, va vindre el cas Baiget, i ara tot sembla que li toca el torn a la Neus Munté, a en Jordi Jané i en Joan Vidal de Ciurana i el mateix Puigdemont està estrenyent ‘el coll’ a la Marta Pascal.

Puigdemont s’està obligant a ell mateix a unes eleccions catalanes per octubre o novembre, en lloc d’un referèndum ‘encartonat’ el 1r d’octubre i que algun home fort el pot ‘convidar’ a convocar.les. Ell també està exposat a una petita coça. El poder mana més que el creu que té el ‘poder’.

LEER MAS…

El déjà-vu de Lola García, by Radio TV Pedret

De vegades sembla un déjà-vu, però no és el mateix. El president Carles Puigdemont, acompanyat del líder d’ERC, Oriol Junqueras, va anunciar divendres passat la data i la pregunta d’un nou referèndum que s’hauria de celebrar l’1 d’octubre. Tot i que aquesta consulta no estava prevista en el full de ruta dels partits independentistes, segons la qual, a hores d’ara, ja havien d’haver proclamat la secessió unilateral, aquests van considerar necessari un segon intent. Per argumentar la substitució de la declaració d’independència pel referèndum, es va assegurar que aquest no seria com el del 9 de novembre; és a dir, una experiència sens dubte exitosa quant a la mobilització, però sense validesa pel fet que la participació dels no independentistes va ser minoritària. Es tractava, aquesta vegada, d’organitzar un referèndum amb prou garanties perquè tots els catalans se sentissin concernits per una decisió històrica i concloent de debò .

Però, a quatre mesos de la data crucial, la sensació en privat al Govern és que se celebrarà algun tipus de consulta, però en condicions similars a les del 9- N. L’única manera d’atorgar eficàcia a aquest referèndum és aconseguir que prop de tres milions de catalans vagin a votar. És a dir, una quantitat substancialment superior a la que va participar en el 9- N, que va arribar als 2,3 milions de persones. Tres milions de vots permetrien concloure que existeix una voluntat exigent dels catalans de comptar-se. I aquesta és la meta del Govern i dels partits independentistes, convençuts que una reacció com aquesta forçaria Mariano Rajoy a negociar.

LEER MAS…

Operacion dialogo, by Radio Pedret

Operacion dialogo, by Radio Pedret

Mas, sobre aplicar el 155: “Es la operación diálogo que nos ofrecen”

El expresidente de la Generalitat Artur Mas ha asegurado este viernes que la propuesta que hizo el exministro José Manuel García Margallo para impedir el 9N –aplicar el artículo 155 de la Constitución por un día para impedir la consulta– es “la operación diálogo que ofrece” el Gobierno central.

“Es exactamente lo que significa la operación diálogo: requisar urnas, coger la competencia de los Mossos, arrasarlo todo y, cuando estemos tendidos en el suelo, a partir de entonces empezar a hablar”, ha lamentado en declaraciones a los medios ante el TSJC, donde en esta ocasión han declarado los miembros de la Mesa Lluís Corominas y Ramona Barrufet.

 

Artur Mas Juicio Radio Pedret

Tras advertir que el Gobierno central no pondrá fácil el referéndum, ha asegurado que desconoce qué están dispuestos a hacer para impedirlo, pero sí sabe que “hasta ahora han judicializado la política, han utilizado la Fiscalía y todo el sistema judicial español, incluido el TC, para parar todo lo que se haga desde Cataluña, y han hecho toda la guerra sucia que han podido”.

Para Mas, es vergonzoso que Forcadell y miembros de la Mesa deban “subir las escaleras del TJSC para ser juzgados por la vía penal, como si fuera delincuentes” por promover y permitir el debate y votación de resoluciones soberanistas en el Parlament.

“Es la demostración de la baja calidad de la democracia española, y debe ser un motivo más para intentar hacer el referéndum y ganarlo”, ha zanjado.

Cria corbs i et treuran els ulls, by Radio Pedret

Cria corbs i et treuran els ulls. Era així?
He tingut el ‘plaer’ de escriure al mur del ‘insigne i prominent’ polític Mark Serra Parés, i crec que s’esborrat tot solet el meu comentari
Deia així

 

Mark Serra Pares Artur Mas Radio Quim Pedret - copia

 

AHIR
Mark Serra Parés
Molt bona matinada Ja et conec i bastant bé
Tu a mi no, no pasa res
Demà escriure una mica com amic d’Artur Mas (si hem ve de gust i temps), Val?
Avui a les 5 i 22 del mati nomes puc dir que fins que tu o algú de volsaltres pugueu arribar a ser un 10 % d’Artur Mas, han de pasar dues generacions o més
Sense Artur Mas no hi res… però si que puc adelantar que fa uns anys li vaig dir al llavors ciutadà Mas que trobaria més enemics i traidors a dins de casa que a fora. I tenia raó. Estan estrategicamt posats per tropbar.te un o dos cada dia
FIns un altre moment

AVUI
….
Sou vosaltres que dieu que Artur Mas crea resistències.
A mi m’havien trucat a casa molts periodistes d’esquerra i simpatitzants de partits molts diversos per dir.me:
‘Quim, en Mas és collonut’ i el votaré encara que no sigui dels meus’
Sempre he pensat que l’enemic de Mas el tenia dins de Catalunya i collons, no em vaig equivocar gaire.
Serà perquè a molts el conec personalment o són inclosos familiars meus… de lluny Potser Oi?

 

Cria cuervos y te sacaran.... això mateix

 

Li donarem la raó a l’Aznar quant deia ‘los catalanes se destruiran solos’? Sembla que si i crec que no tenim remei.

Va dir el meu mestre Quim Puyal ‘Els catalans, si anem junts, som imbatibles’
Però collons Quim Maria! Si no hem anat mai junts. Aqui tot deu va a la seva bola i per la cadira

Ep!! que si vols començo a donar noms. Als meus 61 anys no tinc manies per dir el que realment penso de tot plegat. Gens ni mica
Per això vaig fer de matinada fet un escrit que li he posat ‘Puta Misèria’ (pel·lícula de Ventura Pons del 1989)
Mark Parés, perdona, però no puc ni vull seguir el fil, ni el perquè del TEU pseudopartit tan engrescador que dius que escombrarà les restes convergents…. (si, em sento politòleg, però no sóc polític en actiu, però ni molt menys sóc diplomat en imbecil·litat i potser per això no crec amb la majoria de polítics, ni molts menys amb els emergents)

Tots el que voleu en Mas al carrer, tu el primer, (per molt que diguis que Mas té molts ‘valors’) hi ha tota una bona colla que estan bavejant per agafar una trona d’un partit que es desfà com el sucre dins el cafè.
Ara per ara l’única possibilitat que té Catalunya de ser alguna cosa més que esclaus de Madrid, passa o passava per Artur Mas i no pas per Carles Puigdemont, ni molt menys per ‘incommensurable’ Oriol Junqueras I el Gran dels Horts

L’única possibilitat que té el PDCAT per aixecar un altre vol dins de Catalunya era Artur Mas. Ara, falta maduresa i sobren protagonistes. T’agrada el cinema? Doncs això!

Si foteu Artur  Mas a casa o marxa ell (tant de bo ho fes, per la seva salut), ja m’explicaràs quins resultats tindreu a les urnes. Ja t’ho dic jo: ‘Zero i una mica més i mira que sóc optimista de mena!!
Per cert si coneixes un estadista millor i més vàlid que Mas en tot l’arc polític català, me’l presentes.
Jo no en conec cap de cap color. (Votar-se o anomenar.se un mateix no val)… encara que et moris de ganes

Encantat de saludar.te i molt bon diumenge … i dilluns i dimarts i així fins l’infinit i més

Joaquim Pedret i Rovira

Tot plegat, una Puta Misèria!, by Radio Pedret

Artur Mas:

“La presidència del nou partit no he pensat a deixar-la”.
“Què volen, que ho deixi tot? Dec molestar molt, no?”

Puigdemont i el PDECat es desmarquen del presumpte finançament il·legal de CDC?

Vilajuïga 12/03/2017  Quim Pedret

El PDcat està llaurant la seva tomba. Està fent cas de totes mentides dels acusats que diuen i confessen el que vol el fiscal per tenir un tracte de favor.
No tenen cap prova. De tenir-la ja ho hagueren acusat.
Ara, aquests nous de l’ex.convergència” volen el seu lloc.
Segurament el tindran, però no els votarà ningú. Políticament parlant, no són res.
Sense Artur Mas no hi haurà independència, ni ‘tercera via’.
El govern de Madrid ho sap, per això ataquen, perquè per ells Artur Mas és l’enemic. I ara els del PDCAT, els fan el joc.
Volen defenestrar a Artur Mas, cal enfonsar-ho definitivament, però el més trist és que l’Estat espanyol no els donarà ni les gràcies. Aprenents de polítics!

Mesos després del congrés fundacional del PDeCAT, la formació sembla que es troba en una crisi pel cas Palau (el lladregot del Millet) i l’assetjament judicial pel cas 3%.
Una crisi que la majoria vol aturar amb el sacrifici d’Artur Mas.
Però sabem com?  Per ells és “inviable” la continuïtat d’Artur Mas.

 

Artur Mas Quim Radio Pedret

Artur Mas 129e President de la Generalitat de Catalunya

Pels ‘nous caps ex.convergents‘, els testimonis del cas Palau, les declaracions de Millet i de la família Montull i el presumpte cas del 3%, comprometen la consolidació del nou partit, i això no permetet el creixement de Marta Pascal i de Bonvehí com colíders del partit, i afebleixen el procés sobiranista i la posició del PDeCat a JxSí, facilitant una pinça amb ERC i la CUP.

Alguns diuen: ‘Artur Mas hauria de fer com Luis Enrique, anunciar la retirada, donar oxigen a l’equip i facilitar la REMUNTADA”
Quina remuntada?

Em sembla vergonyós per part de molts convergents, com Conesa, Pascal i el Santi Vila, que estiguin bavejant galdosos i neguitosos, tot esperant que es dicti una sentència de culpabilitat sobre Mas i sigui inhabilitat en l’esperpentic judici del 9 N.

Clar, així s’estalviarien fer un pas al costat o una carnisseria (la primera ja la va fer la CUP) i així poder enviar definitivament a les escombraries de la història, això si, sempre que se li doni una sortida ‘digna’ (quin cinisme i quins pebrots), al millor President que ha tingut Catalunya, el Sr. Artur Mas i Gavarrò.

Tot plegat és molt repugnant, inclosos els mitjans de comunicació que juguen davant la incertesa politica a les ‘putes i a les ramonetes‘.

On cony és el criteri, seny i els crits de la gent de carrer, que després de ‘les vies catalanes’ i ‘onzes de setembre’, ‘manifestacions’ han perdut de cop la memòria? Una memòria de més de cinc anys de lluita cap a una sobirania catalana, amb Mas al capdavant.

Quants polítics amb el seu joc brut i d’amagat, intenten condemnar, ‘penjar’ i destrossar la figura política i personal d’Artur Mas i salvar el seu cul? Però ells ja han sortit a la foto amb el seu toc de fantasia i hipocresia.

Sempre he dit que defensaria els meus amics i seguiré defensant el meu amic, però sempre he dit que mai creuria en la majoria d’inútils i falsos aprenents de polítics, que tot plegat em fan sentir molt fàstic i vergonya, tant com persona i com a català”

 

Una virtual retirada d’Artur Mas caldria un nou “congrés” para escollir president i també una votació d’un que es presenti com a co-president. Ja que és un càrrec institucional, ningú posa en dubte que la Sra. Pascal i en Bonvehí demanarien a Carles Puigdemont que es presentés.
¿Qui es negaria?

Tot plegat, una puta misèria!

Quim Pedret i Rovira

El Cap de Policia, ja té assegurat un lloc a l’Oficina d’Ocupació, by Radio Pedret

Director General de la Policia Catalana

El director dels Mossos diu que si un jutge li demana, detindrà a Carme Forcadell o Puigdemont.

“No contemplem aquesta hipòtesi, però ja ho hem fet en altres ocasions”

Albert Batlle Radio Quim Pedret

                                                                Alber Batlle, Director de la Policia Catalana 

Mira Albert Batlle, estic d’acord amb tu, però convindràs amb mi que hauries de ser destituït immediatament pel conseller Sr. Jordi Jané o pel President Carles Puigdemont

 

Per cert, a vegades es millor callar, que cagar.la

Per cert, si un dia Catalunya és Independent,  ja pots anar a fer cua i buscar feina!

Molt Cordialment 
Quim Pedret i Rovira

La tercera via de Mas, by Radio Pedret

 Artur Mas diu que hi ha una tercera via per evitar la independència

En una conferència davant alumnes de la Universitat Autònoma de Madrid, l’expresident català va lamentar que el Govern espanyol no hagi tingut un projecte per a Catalunya.

L’expresident català, Artur Mas, va explicar ahir, davant els alumnes del màster ‘Gobernanza i Drets Humans, de la Universitat Autònoma de Madrid, que existeix una tercera via per alleujar la tensió institucional que mantenen el Govern central i la Generalitat de Catalunya sobre les seves proposades independentistes.

Artur Mas va indicar que “hi ha dos esquemes possibles”: “O el nostre Estat propi o quedar-nos com estem, amb l’autonomia en regressió”. “Si hi ha alguna cosa al mig, ho ha de proposar l’Estat espanyol”, va indicar.

Artur Mas va insistir: “No dic el Govern, sinó l’Estat” i va comentar: “Portem anys plantejant el nostre encaix i la resposta és sempre la mateixa. No ens deixen un altre camí. Crec que existeix, però ha de plantejar-ho l’Estat, no dic el Govern”.

 

Artur Mas Independencia Quim Radio Pedret
                         Artur Mas i Gavarró, 129è President de la Generalitat de Catalunya

Sobre pactar un referèndum legal i amb caràcter vinculant, proposat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, Mas va apuntar: “amb dues o tres alternatives: statu quo actual, devo max (descentralització màxima) o Estat independent”. “Som demòcrates i acceptaríem el resultat. Però això del mitjà no existeix ara”

 

Artur Mas es entrevistado por tv3 con motivo de la celebración de la consulta/Artur Mas, the president of the govern "Generalitat" of Catalonia is interviewed by regional television the day of the referendum for independence in Catalonia. 9N Barcelona

Artur Mas, the 129 President of the Govern Generalitat of Catalonia is interviewed by TV3 television Catalonia Barcelona

 

Finalment, Mas va lamentar que el Govern espanyol no hagi tingut un projecte per a Catalunya…….. pero la Moncloa “sondeará” la idea de Artur Mas de un plan alternativo a la independencia y el portavoz del Ejecutivo central insinúa que Rajoy y Puigdemont están hablando en privado para “restablecer la confianza

Quim Pedret i Rovira

El dia que tanquin Puigdemont a la presó, by Radio Pedret

El dia que tanquin Puigdemont a la presó, by Radio Pedret

«Els judicis que ara hi ha en curs són un assaig i prou. Els de veritat no tardaran a arribar. No crec que el president arribi al juny sense passar pel jutjat»

Carles Puigdemont Radio Pedret Quim Rovira

Noteu com n’estan, de neguitosos?
Heu vist com n’estan, de disposats a fer el ridícul?
Us n’adoneu, que la seva actitud és la demostració del seu fracàs?
El numeret aquest de la fiscal de Barcelona…
Les sortides de to de Josep Piqué.
L’al·legat polític i les justificacions finals del fiscal del judici del 9-N. No cal que m’hi allargui. Cada dia n’hi ha de noves. El cas és que estan molt nerviosos.
Estaven convençuts que tot plegat era una mena d’invent per a aconseguir més peix al cove que mai. Però s’adonen que aquí tothom ho veu clar i que hi anem de cap.
I ara ve quan s’escagarrinen.

No deu ser fàcil, si ens posem en la ment d’un colonitzador d’aquests, d’entomar la idea que aquells éssers inferiors han decidit que s’acabi la comèdia. Aquells éssers pesats però divertits que havies dominat tota la vida i que t’havien inculcat que eren propietat teva…
Recordeu el to amb què ens tractava bona part dels agents colonials que ara balbucegen i fan la víctima i el ridícul?
Amb qui to paternalista no ens parlaven?
Amb quina condescendència?
No deu ser pas fàcil de pair aquest canvi.

Més enllà de l’estat d’ànim que puguin tenir, ens ha de preocupar com poden reaccionar. Ja hem dit més d’una vegada allò de l’animal ferit, que és més perillós.
En qualsevol cas, un cop superat l’escull del pressupost, les passes que queden per fer la independència són ben clares. Portar les lleis de desconnexió al parlament, aprovar-les, convocar el referèndum, fer la campanya, anar a votar i, si és que sí, proclamar la independència.
Ep!, a partir d’aquell moment, comença una nova cursa d’obstacles. Però la independència ja s’haurà proclamat i aquí no hi haurà marxa enrere.

Aquestes passes que manquen per a proclamar la independència semblen fàcils damunt del paper, però són els moments més delicats i arriscats de tot el camí que hem fet. I la cosa més important, d’ara endavant, serà la gestió del temps. Aquesta és l’arma més poderosa que té la política.
Qui controla el temps o, si ho voleu, el calendari, té la paella pel mànec. I l’estat espanyol intentarà sigui com sigui alterar els plans que pugui tenir la majoria independentista. En aquest sentit, abans de prendre qualsevol decisió caldrà fer-se aquesta pregunta:
Ho fem perquè volem o perquè l’estat no ens deixa més marge?

Tinc la impressió –encara que no em dedico a la predicció– que els judicis que ara hi ha em curs són un assaig i prou. I que els de veritat no tardaran a arribar.
No crec que el president Puigdemont arribi al juny sense passar pel jutjat.
Estem preparats per si tanquen Puigdemont a la presó?
L’estat espanyol fa mesos que va teixint un discurs que els ha de servir per a justificar una repressió forta a Catalunya.
Mancats d’arguments i de projecte, tan sols tenen un camí –l’únic camí que realment han transitat durant els segles: el de la repressió.
Aquest és el seu llenguatge natural. Un llenguatge que solament han sofisticat una mica quan han volgut entrar en clubs com la UE.

No tinc ni idea si el referèndum es convocarà abans de l’estiu o després.
Tampoc no sé com es podrà convocar ni si les condicions permetran una votació completa.
Tan sols tinc la impressió que pensen que l’únic camí és la por.
I no la por de perdre les pensions o quedar navegant segles i segles per l’espai sideral.
Parlo d’una amenaça concreta i real. De presó i d’impediment físic. No ho dic pas per espantar ningú. Ho dic perquè estiguem preparats i sapiguem respondre dignament al setge a la democràcia que pot viure el nostre país aquests mesos vinents.
Si som capaços d’aguantar l’atzagaiada, ja haurem guanyat.

Pere Cardús Cardellach

Periodista

http://www.vilaweb.cat

Muriel Casals, Medalla d’Or de Barcelona, by Radio Pedret

‘IN MEMORIAM’

“Muriel Casals i l’independentisme central”

Calia grandesa i esperança i amb la seva fórmula es va aconseguir

 

Quim Torra Radio Quim PedretQuim Torra, Editor i expresident d’Òmnium Cultural 13/02/2017 

És quan t’atures un instant, en aquest procés que sembla xuclar el temps, que els records t’inunden i és inevitable pensar en tots aquells que avui no hi són quan, el 2010, aquest país va dir prou. Joan Solà, Moisès Broggi, Heribert Barrera, Joan Blanch, Antoni Badia i Margarit, Muriel Casals, etc. Estaria molt bé que no se’ns morís ningú més sense ser independents. I això depèn només de nosaltres.

Talment fa 40 anys ho expressava d’una manera normalíssima i exacta el Congrés de Cultura Catalana: “Cal no esperar que res ens sigui concedit: la nostra llibertat només serà autèntica si som nosaltres qui ens la prenem”. Tindrem allò que ens sapiguem guanyar. I sense caure en una ingenuïtat que ja hem après a esquivar, avui el país sap que és possible fer allò que es proposi fer. Ja no som en temps de paraules, sinó de lleis catalanes i convocatòries de referèndums.

Però per arribar a aquest punt, a banda de treballar molt, ha calgut somriure molt. Vull dir que no hi ha hagut res més revolucionari que el somriure dels catalans per convertir l’independentisme en l’únic projecte realment plural, transversal i transformador -cultural, social, econòmic, polític- de la nació.


Muriel-Casals-medalla d'or Quim Radio Pedret

Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya

La gran -enorme- diferència, el fet que ho ha canviat tot entre el moviment independentista català i l’apocalipsi unionista, han estat, qui ho havia de dir, els somriures. L’alegria s’encomana i l’esperança és la malaltia més contagiosa. Riure i revolució. No sembla una mala combinació per començar un nou país.

Però calia donar forma a la centralitat que l’independentisme anava ocupant ja no tan sols en el catalanisme sinó en la mateixa societat, i tenyir de complicitats un camí que, per arribar al capdamunt, havíem de fer junts. I en això van aparèixer la Muriel Casals, primer, i la Carme Forcadell, després.

La fortalesa, les entitats

La maduresa del moviment catalanista independentista s’ha explicitat, sobretot, en la xarxa que el relliga, un entramat d’entitats, fundacions, associacions i ateneus que li han donat cobertura, un bé preuadíssim. Aquesta immensa fortalesa ha operat com un veritable baluard contra els embats dels provincialistes. Contra el tacticisme que ens portava al no res i el frontisme, que hauria acabat amb l’extinció de tots plegats, la societat civil va optar per obrir les finestres i respirar. Necessitàvem grandesa i esperança. Calia que s’obrís l’autopista central de l’independentisme, on tothom se sentís cridat a participar. No es tractava de sumar, sinó de multiplicar. Desbordant els límits clàssics de l’espai de joc on l’independentisme maldava per sobreviure.

Un dona normal

Muriel Casals -entre molts d’altres, però ella especialment- va aportar justament aquella intel·ligència i esperança que calien. El més simple acaba per imposar-se: la pedra resisteix els xocs; les gàbies s’obren forçant la porta. I la Muriel, senzillament, serenament, decididament, va alçar-se, tossuda, per defensar dues alternatives: o la independència o la independència. I és que sabia que això i només això és el que tenia interès -interès en majúscules, interès nacional, interès transformador de tot.

 

“Una dona normal d’un país normal”, repetia, sovint, i afegia que volia ser recordada com la professora que va ser durant tants anys. La fórmula Casals va resultar infal·lible i revolucionària en la seva normalitat. Diabòlicament eficaç: va fer real un somni i el va concretar en nosaltres. I és quan no somies que hi veus clar i que la responsabilitat t’encalça.

 

Quim Torra i Pla

Pujat per Quim Pedret