Dia Internacional del Professor, by Quim Pedret

DIA INTERNACIONAL DEL PROFESSOR
Els mestres d’avui, els mestres dels meus anys

Avui he escrit:
Mestres mestres !!!! 
Però que bonic és sentir parlar i parlar dels mestres i dels MEUS mestres i alhora pensava ‘quant respecte, quanta autoritat no han perdut els nostres mestres’.. i això no es culpa dels polítics barruts o del poder corrupte, això també es culpa nostre, dels que tenim fills i els que els portem a escola i que a vegades els permetem a vegades determinades actituds i comportaments……. En fi….

En record de meva primera professora, Srta. Adela Cardona, ara fa 58 anys, a Cervelló, el poble on vaig créixer, jugar, estudiar i fer.me un homenet.

I mentre oensaba amb la meva mestra, avui llegia una profesora que escrivia:
‘Si entrem a parlar de l’educació en valors, sabem que, a la pràctica, és una gran paradoxa.
Nosaltres ensenyem uns valors a l’escola i després a l’hora de la veritat no sempre guanyen els que fan les coses ben fetes, perquè vivim en una societat en què semble que cal CONSTRUIR per DESTRUIR i, per tant, no cal fer les coses bé’ 
Però no hem d’entrar en això. A les escoles s’ha d’ensenyar a fer les coses ben fetes”.
Bona diada, estimats Mestres

Quim Pedret i Rovira, sempre alumne

La societat està remoguda. Vivim en una situació de crisi i de valors, les noves tecnologies acaparen la nostra atenció i els moviments populars estan emergint com a noves forces socials
Els mestres han de tenir noves capacitats o, en el fons, les necessitats dels alumnes sont les mateixes?
Segurament
Els canvis en la nostra societat demanen nous àmbits de formació en els nostres mestres?
Posiblement
La nostra societat sempre ha estat canviant. Tendim a pensar que el moment històric que estem vivint és el de més canvis, i no és del tot així.
Considero que la formació inicial dels mestres hauria de ser molt millor, ara i abans.
Els mestres tenen encara moltes ‘mancances’. Els mestres sovint tenen dificultats per expressar-se oralment, per argumentar, per comunicar. Són unes mancances que no són específiques d’ells, la resta de la societat també les té
I que haguera sigut de nosaltres sense una bona mestre?
Per la meva mestre, ara fa 58 anys
Quim a Cervelló

 

Temps, fa temps hi havia, vostè, mestra,
i el seu món de tinter i banc,
pissarra i davantal blanc.
Bon dia, de matí, ens deia dempeus,
entre dues ‘fotos’ i una creu,
una oració i una cançó
i a la galta un petó.

Bon dia mestra…

Però vostè no ha sabut mai, mestra,
que quan volíeu que cantés
que tres per una feien tres
els meus ullets grataven francament
els genolls que púdicament
vostè apretava i apretava
però un número no val

el que una pell rosada…

Malgrat ens feia anar a església
i em prenia la regalèssia
aquell
era un món petit i meravellós,
un món de guixos de colors
que pintàveu vós
i esborràveu vós…
Sols vostè voltada de capellans
donàveu raó per a dir-se “infants”
a un món de quatre pams.

I si mai penseu en mi, mestra,
que dels vostres ullets blaus
hi neixi sempre aquella pau
que feia un xic més dolça l’escola
i no s’us faci un nus la gola
dient: “què han fet…” “on han dut
el meu grapat de menuts…”

perquè vós no sabíeu, mestra,

que el món és el mateix…
que l’home és el mateix…
i no és el mateix,
l’olor de vostè,
ai! Mestra,
que l’aire del carrer.

 ‘Cançó per la meva mestra’  Joan Manuel Serrat