by Radio Pedret

“Em faré fatxa”, by Alex Ribes

“Em faré fatxa” de Alex Ribes al mati.cat

Ho tinc decidit: em faré fatxa. Ser fatxa és ‘upper‘, és ‘trending‘, és ‘cool‘ i està ben vist, encara que no parlis anglès i desconeguis què és ‘upper‘, ‘trending‘ o ‘cool‘, perquè per a què vols parlar anglès, si amb l’español t’entén tothom?

Ser fatxa és la sublimació d’un anunci de compreses: 
Pots muntar a cavall com Santiago Abascal
Pots passar el matí al Valle de los Caídos 
Pots reconquerir vés a saber que! 
Pots amenaçar sense que et passi res, 
Pots insultar com a forma artística de lliure expressió, com si fos un exercici de patriotisme. 
Pots emocionar-te amb la cabra de la legió quan mou el cul, deixant un munt de cagallons al seu pas. 
Ser fatxa és com escriure cada dia una carta als Reis Mags (o als altres, encara haig de decidir-ho)….

….Sí, em faré fatxa. És el més fàcil. El que resulta difícil és anar contra el poder, protestar, proposar canvis en els models socials, polítics i econòmics, convèncer els altres que un pot estar millor i que la transformació no ha de començar quan tingui lloc un apocalipsi zombi, perquè al cap i a la fi, de zombis no en falten i el que puguis canviar avui no ho esperis canviar demà, perquè per a això ja tenim la ‘Constitución‘ que ens hem donat entre tots ‘forever and ever‘.

Em faré fatxa, egoista, individualista, neoliberal i cridaré amb totes les meves forces el “salvese quin pueda!!”, per després salvar-me jo el primer. I que no emprenyin els del plurilingüisme.
Que ja està bé! Quina mania amb això de parlar llengües, si total, assenyalant les coses i cridant paraules en castellà ja t’entenen en qualsevol restaurant del món. 
I el conte de la multiculturalitat?

Sí, jo el que vull és veure futbol, la selecció española i després una bona corrida…..de toros, és clar. és que a mi em foten calent els toreros. Que en són bufons, amb el seu vestit de toreros, valgui la redundància, i el seu ‘paquet’ col·locat estratègicament perquè el toro no es distregui i al torero no se li posi veu de ‘castrato‘, després d’una precisa banyada. 😛

Vull ser fatxa i que a les televisions espanyoles ningú no m’hi qüestioni. 
Vull plorar amb la ‘rojigualda‘ 
Vull que els meus mocs siguin considerats patrimoni material de la Fundació Francisco Franco. 
Vull que el meu cervell pugui escoltar la veu del Caudillo amb el to de veu de Darth Vader: “Españolyo soy tu padre”. 
Vull cridar “Arriba España” a la cua de l’INEM, com si s’estigués a punt d’acabar-se el món. 
Vull mirar el meu DNI sense que ningú em digui: ‘Mira que dice tu DNI’

Ser independentista és molt cansat. Has de demostrar perfecció en totes i cadascuna de les teves accions, mesurar les paraules, autocensurar-te (perquè mai no saps qui pot llegir-te i posar-se de mala lluna), 
No pots portar llaços grocs, perquè ofenen..
No pots portar estelades perquè ofenen..
No pots parlar català en segons quins llocs perquè ofèn
No pots respirar gaire oxigen perquè ofèn…

Ofèn se independentista. 
Ofèn allunyar-se del corrent majoritari d’opinió, perquè pertànyer al 84% de població no catalana és més fàcil que pertànyer al 16% de població catalana (diguem-ne democràcia demogràfica). 
Ofèn proposar referèndums, 
Ofèn votar,
Ofèn manifestar-se, ofèn, ofèn, ofèn… OFENS, INDEPE!

Per això em faré fatxa, i així no hauré de justificar-me. 
Vull tenir tota la premsa espanyola a favor 
Vull que la S.Griso i la A, R,Quintana parlin bé de mi 
Vull que a La Sexta hi blanquegin el meu feixisme 
Vull que el rei no m’amenaci i saber que caic bé a l‘establishment 
Vull que Rivera i Casado no em mirin amb cara de mala hòstia. 
Vull que Inés Arrimadas practiqui amb mi el seu accent andalús. 
Vull viatjar per España amb la meva polsera española sense temor. 
Vull ser fatxa de soca-rel.

Ja està. Ho tinc decidit: em faré fatxa.

 

Àlex Ribes

Em faré fatxa

Don Aznar ‘El Humilde, by Radio Pedret

                                            Manuel Aznar Acedo    Papa de Don ‘Ansar’

 

Aznar Padre Quim PedretJose Maria Aznar Quim Radio Pedret AzanrQuim Pedrer RadioJose Mari-aznar Quim Pedret Radio

                                                   José Maria Aznar López o José Mari Matamoros (Isla de Perejil)

Moltes Gràcies per tot President Mas, by Radio Pedret

Moltes Gràcies per tot President Mas, by Radio Pedret

Una llarga travessia pel desert

No és el moment de comptar els més o menys deu diputats que vàreu recollir ‘els ‘cupaires’ a les darreres eleccions catalanes i la seva utilitat, ni fer una valoració del que és per a vosaltres la política. Política?

No m’importa gens ni mica la vostra coherència, ni si sabeu el seu significat i la seva finalitat al món de la política, ni els vostres principis a una causa d’esquerres, més o menys semblant a la de l’endimoniat o enaltit Juan Negrín. Vaja! Ja estic fent valoracions!

Tampoc, i ho dic molt sincerament, si vosaltres fareu un pas o ‘dos’ per investir a Artur Mas com a President de la Generalitat de Catalunya. Sembla que estem a la fi del camí…

Però deixant de costat el que pugueu fer o desfer, l’Artur Mas sempre serà el meu President o com diu el col.lega, periodista i amic Albert, serà el ‘PresidentMas

Mas, a part de tot el que vosaltres i molt segurament alguns amics vostres de Madrid vulgueu que no sigui President, sí que serà per molts (mal us pesi) un gran president i jo seguiré sent ‘arturista’ políticament. Punt.
quimpedretArturMas
Molt Honorable Sr. Artur Mas i Gavarró, 129 e President de la Generalitat de Catalunya

 

“Personalment em sento profundament orgullós de poder dir que ell és amic meu i jo sóc amic seu”

Ara i per sempre el seu pas per la política, estarà a la meva memòria i en el meu record.
Mas, és l’amic que he vist en una certa distància física o no tanta en altres vegades. Però és una amistat de la vella escola i sense paranys

He vist com el polític Mas, ha hagut de travessar, des de fa anys, un desert i menjar un bon grapat de gripaus, siguin aquests vinguts de les Espanyes més profundes, políticament i jurídicament parlant, i també de la Catalunya més rància, socialment bramant com ases, i sobretot escrita per molts mitjans d’informació o periodistes que s’han fet dir ‘amics’

Fa mesos vaig escriure en aquesta mateixa pàgina que no sabia si els catalans mereixem tenir un president de la talla d’en Mas. Avui em sento en l’obligació i la tristor de dir que NO.


NO l’hem merescut. No hem estat a la seva alçada i ara li fotríem de pedregades, perquè el ser humà és així de cretí, crea ídols per a després fotre’ls d’òsties.

Hem estat un tan cruels, un xic hipòcrites, vulnerables per tot, fins i tot amb les nostres pors i misèries, barrejades amb cert sadisme, masoquisme i falta d’unió i forces.

A vegades he pensat en certa covardia que pogués vindre de conviure en aquesta espècie d’esquizofrènia que ens fa molt més curiosos, que és un subproducte de no saber ni d’on venim, d’on estem, ni que és el que collons volem. És possible.

Repeteixo, com també vaig escriure fa dies: El dia que Artur Mas i Gavarró ja no estigui a la política activa i com a president passi als llibres d’història que estudiarà el meu fill, seran molts que se’n recordaran d’ell i el trobarem a faltar. Serà tard. Ja no hi serà i potser algú recordarà els dies que amb tanta ‘estima’, el varen titllar erròniament de ‘botifler’, tibat, presumit, engominat, ‘xulu’ i que sabia jugar molt bé a la ‘pu..i a la Ramoneta’ 
Ell ens està donant llisons a tots cada dia

Amics, o no tant amics, ja ho va dir el poeta: ‘És tan curt ‘l’amor’ i tan llarg l’oblit…’ bé, potser Neruda ho volia escriure a l’inrevés, però tampoc ara importa massa, ja que la majoria sembla que no ho heu entès res de res, ni heu volgut entendre la política d’un gran home d’estat.

Fen una mirada al futur, i amb ganes d’equivocar-me de totes totes, no vull imaginar-me un parlament i un govern català amb un president (anomeneu.lo ‘X’) amb una coalició amb la CUP, declarant una ‘DUI’  a la brava’
És així com l’anomenen, oi? (una mena de Dispositiu Intra Uterí)
Sento molt ser clar (o potser no ho sento tant), però no sé sincerament per qui pot ser la primera òstia dins d’un parlament i futur govern català.

Jo per si de cas i com deia l’evangeli: m’apartaré una mica, ja que si em foten una coça als ous, sempre és millor no posar l’altra galta, ja que mai se sap on poden donar-me la segona patada i segur que això em fotria molt més que les traïcions i algunes abraçades tan falses, com les ‘Puñaladas Traperas’. Vinguin d’on vinguin i siguin del color que siguin.

 

 

Joaquim Pedret i Rovira
Independentista