Rita Barbera. Punt, by Quim Pedret

Després de 25 anys d’alcaldessa, no pot passar desapercebuda per al sentiment dels valencians la mort de Barberá. La gran majoria la recordarà pels seus encerts, però el seu cas servirà de reflexió als polítics d’avui perquè pensin en com s’han de fer o no fer les coses i com volen ser recordats.

Rajoy-Barbera Rajoy Quim Pedret

Em semblen molt lamentables i cruels els comentaris que s’estan fent a la xarxa per la sobtada mort d’una persona.
Podríem fer brometes i dir que segurament a Valencià fa menys ‘caloret’ i una mica més fresqueta. Però avui això no toca.

Davant de la mort d’una persona hem de tindre respecte i humanitat. Sobretot humanitat. No sabem de que s’ha mort, ni tant sol s’ha li ha fet la autopsia. Com sempre, ens hem de creure el que ens dieun….
D’altra banda, qui som nosaltres per jutjar res?
Ja han jutjat prou TOTS els mitjans d’informació que s’han fet les butxaques d’or parlant i escrivint de la exalcaldessa de València, tot i que la justícia humana encara no havia dictat cap sentencia. Tots ja l’havien condemnat a una ‘mort’ segurament ja anunciada. 
Personalment us dic que jo no m’hauria agradat estar a la seva pell.

He donat la meva lliure opinió. Ara, tots vosaltres sou ben lliures de comentar el que creieu oportú i el que la consciència us dicti, Jo com quasi sempre no entraré en cap debat ni vull fer cap més comentari. Salutacions a tothom.
La mort ens iguala a tots.
Humans tanmateix.
Descansi en pau.

Estigueu previnguts davant els mitjans de comunicació, ja que ells us faran estimar i odiar a la vegada”

Quim Pedret i Rovira