Troçet de Retrat, bona amistat, by Quim Pedret

RETRAT i AMISTAT

Si algun dia el veieu, mireu-lo fixament a la cara, sense por, no hi veureu ni odi, ni rancúnies. No té els ulls enlleganyats, ni porta ‘gomines’ ni ‘tints’. És com tu o com jo. No es creu el millor i potser ho és o és el darrer guerrer dels que faran història. És així.
El que treballen amb ell l’adoren el respecten, els seus amics, són pocs i bons i els seus ‘enemics’ polítics s’han rendit al seu estatus d’estadista que intenta guarir ferides.
Mai ha tingut un sol mot per embrutar ni menysprear a ningú. Ara, passats uns anys, si m’ho permeteu, us diré que a vegades m’ha semblat veure amb ell una espurna de solitud en la seva mirada, pel fet d’enfrontar-se a una munió de problemes, però amb grau molt alt d’honradesa i no diré amb entusiasme, però si ple d’optimisme; penso amb la sensació que pot sentir algunes vegades per la incomprensió i el petit vuit d’un conjunt de forces socials i polítiques, que com una tramuntanada el varen arrossegar a un costat i potser es va sentir com el navegant solitari al ben mig de l’oceà.
Sé que és un home bo. Us ho dic de veritat, 

 

                       Artur Mas, a l’Ajuntament de Barcelona 1993

Sempre m’havia preguntat si hi havia diferència entre un bon home i un home bo.
Han passat anys i he conegut la diferència, ell m’ha ajudat a saber-ho !
Un bon home, és un home una mica dòcil, a vegades ingenu, que no es fa notar massa i que no molesta gaire, fins i tot ens fa un xic de pena i llàstima quan li passen ‘coses’.
En canvi, l’Artur, és per mi un home bo, és un home proper, senzil, generós, honest, perseverant i molt correcte, fidel a uns principis i a vegades molt tossut.
És un home que encara està disposat a porta les naus d’una causa i noble a bon port. Segur.
Viu sense grandeses, ni cap hipocresia. És home amb un bon sentit de l’humor, però al·lèrgic al cinisme i sempre disposat a comprometre’s amb el que creu que és el millor pel seu poble, sense estridències i a vegades amb grans silencis, que potser intueixen fins i tot que possiblement algunes CAUSES estan o podien estar ja perdudes, potser fins i tot abans de menjar-se un munt de gripaus.

Si a un home bo, com ell, li passa alguna cosa injusta, sentim una barreja tristesa i rabia, però la seva força i fe ens fa sentir admiració pel seu coratge. Em sento orgullós de poder estar al seu costat fins i tot massa vegades a la distància física.
Ja ho veus, aquí seguim Artur, mig enredats en aquesta lluita d’escriure –a la meva manera- i també com tu un pèl tossut, malgrat les vegades que m’has renyat per escriure o trencar-me el cap, vull fer-ho cada dia millor. Que no es fa per un amic? 
Mentrestant alguns han oblidat ‘les teves coses’ amb poc temps, però em consta que molts t’enyoren políticament com mai. I per mi, com amic, estàs sempre present… I tu ho saps

El Quim

Quim Pedret i Rovira