‘SONS DEL MON’…a Roses, by Radio TV Pedret


  Lluís Claret És considerat un dels millors violoncel·listes del món Berlín 2009

 

És que tenia ganes d’escoltar ‘SONS DEL MON’ i no pas les ‘cullunades’ i bramades de David Bustamante o Loquillo actuant a ROSES
Clar que en ‘Busta’ dóna més vots!!
I a més ‘Bustimaate’ el varen engendrar els seus papis, de viatge de noces, a Roses!!!
Lamentable!

Quim Pedret i Rovira

“La Gràcia de Déu”, by Quim Pedret

“La Gràcia de Déu”

Escric el que veig, sento i gaudeixo,
i malgrat que algú pensi el contrari, sóc optimista, i sempre ho seré.
Però sóc realista.
He crescut, però no vull ‘créixer’ més
No vull que m’enganyin més.
però sense adonar-me, em volen fer veure enemics a tot arreu.
I no sé qui és, ni on està amagat aquest suposat enemic.
Estic molt bé amb el que tinc, i el d’ara és molt.
Com dic en una frase, que em vaig inventar a 17 anys:
‘Si no tinguéssim res, seríem molt pobres’ LEER MAS…

L’avui és avui, i és molt gran, by Quim Pedret

L’avui és avui, i és molt gran

M’he fet gran gairebé sense adonar-me, com si m’hagués ficat al llit una nit i l’endemà, en obrir els ulls, haguessin passat deu o quinze anys.

M’he fet gran corrent per no perdre el 23 (l’autobús que em portava de l’escola a casa), corrent per no arribar tard al peto d’una ‘novieta’, o al concert d’en Serrat o d’en Llach o a veure les ‘mariconades’ del meu bon amic, l’Ángel Pavlovsky i la seva ‘Orquesta de Señoritas’

LEER MAS…

Oriol Maspons, fotograf, by Radio TV Pedret

Oriol Maspons no necesitaría presentación si la fotografía fuera considerada en este país de la manera que se considera, por ejemplo, el cine o la literatura. No solo fue un excelente fotógrafo, sino el teórico más relevante, dinamizador y experimentador, que alimentó con sus ideas a toda una generación de fotógrafos: la llamada generación de oro de los años cincuenta y sesenta.

 

 

Siempre original y cargado de estilo y sentido del humor (entre sus señas de identidad llevaba un Lacoste tatuado a la altura de la tetilla izquierda y un Rolex al que le había pulido la esfera) guardaba en su bolsillo dos listados que extraía como guía argumentativa del interés de su siglo. Uno reunía cerca de una veintena de personajes nacidos el mismo año que él, 1928: Fellini, Elliott Erwitt, William Klein, Andy Warhol… y que venía encabezado por Mickey Mouse, su motivo más inspirador: un ídolo eternamente joven y en constante renovación sin perder su esencia, del que sabía que no envejecería ni moriría nunca. El segundo listado lo componían las canciones que habían marcado su juventud y revelaba una insólita faceta tierna y romántica del enfant terrible a quién todos temían en la rígida Agrupación Fotográfica de Cataluña de los cincuenta. LEER MAS…

Ens hem fet grans, by Quim Pedret i Rovira

I diu l’amic:

Ens hem fet grans gairebé sense adonar-nos, com si ens haguéssim ficat al llit una nit i l’endemà, en obrir els ulls, haguessin passat deu o quinze anys.

Ens hem fet grans corrent, corrent per no perdre l’autobús de l’escola, corrent davant dels grisos, corrent per no arribar tard a una cita, o un concert de rock.

Ens hem fet grans, pintant les parets i somiant paradisos.
Construint aquests castells a l’aire, que en diuen utopies.
Ens hem fet grans, de cop i volta
A també a cops i a hòsties. Equivocant-nos.
Descobrint-ho quasi tot a sota d’una capa negra d’obscurantisme i prohibicions.

LEER MAS…

Pots ser genial, by Radio Quim Pedret TV

I diu l’amic:

Algú va dir, que tots som genials fins als set o vuit anys, però que després tractem de semblar-nos als altres.
Busquem la mediocritat i gairebé sempre acabem aconseguint-la.

No t’obstinis a ser mediocre, si pots ser genial.
Procura ser tu mateix.

No facis el que tots
No diguis el que diuen tots
No pensis el que pensen tots

No t’inventis les mateixes mentides
ni la mateixa porqueria de tots.
No et conformis en ser un ‘pobre’ mediocre,
si pots ser genial.

 

Quim Pedret i Rovira

Rajoy no prent Lexatín, by Radio TV Pedret

La salut d’alguns polítics comença a ser preocupant!

Per cert, Lexatin és un calmant, és un laxant o un aturador de diarrees?

 

Quim Pedret i Rovira

Los medios del Movimiento Nacional, by Gregorio Morán

El artículo semanal que publica en ‘La Vanguardia’ el periodista y escritor Gregorio Morán (Oviedo, 1947) bajo el epígrafe ‘Sabatinas Intempestivas’ no ha sido publicado este sábado. Pese a no haber visto la luz en el rotativo barcelonés, el texto retirado, titulado ‘Los medios del Movimiento Nacional’, ha circulado por las redes sociales.

Barcelona 15 09 2009   Fotografia Cesc Giralt

Este es el artículo íntegro:

Los medios del Movimiento Nacional

No estaba entre mis intenciones escribir sobre la situación en Cataluña. Imaginaba que un lector habitual estaría ya saturado y poco se podía añadir a lo ya dicho. Cambié de opinión a partir de varios artículos que me han conmovido y que parecen exigir cierto grado de compromiso. Basta citar los de Màrius Carol, de Xavier Vidal-Folch y el sensible y rotundo de Isabel Coixet. No podemos callar aunque estemos en pleno agobio veraniego y tengamos la sensación de que vivimos entre camellos pero sin ninguna experiencia de beduinos. Los artículos son un llamamiento a la responsabilidad y dejan una agridulce sensación de que estamos en un callejón de difícil salida a la que nos han llevado los talibanes que nos gobiernan y sus jaleadores, ¡que no supimos desenmascarar a tiempo!…. LEER MAS…

Joan Jorquera es proclama Campió de Catalunya Sub-21

Imatges de Empordà TV                                                                       

 

Joan Jorquera tanca una gran temporada i ja és primer en el rànqing nacional

Èxit del jove Joan Jorquera Cala, que amb tan sols 16 anys, s’ha proclamat Campió de Catalunya Sub-21.
En Joan Jorquera a fet una temporada magnifica, amb 258 combats guanyats i aconseguint també ser Campió de l’Open Internacional d’España i també Campió d’España Junior.

El jove rosinc ha pujat al nº1 del rànquing nacional i ja té el passaport per participar en el Campionat d’Europa Junior, que es celebrarà a Xipre.

Moltes Felicitats!

 

Quim Pedret i Rovira

Los Huevos de Blesa, by Quim Pedret

Veient la Sexta Noche el debat “Blesa, l’Escopeta Nacional III ” he recordat l’acudit

“Era una vegada un Convent de Monges”

Un home portava dues dotzenes d’ous cada dia al convent, perquè elles fessin les seves Magdalenes Ortíz :P
Com cada dia l’home els hi va portar, però al trucar la porta, varen caure a terra i ni un de sencer.
Estava molt disgustat i va marxar demanant perdó, mentre la monja li deia: ‘No es preocupi bon home, demà en porta dues dotzenes, que no passa res’
L’endemà va arribar un altre senyor a la porta del convent que portava dues dotzenes per compensar els trencats pel seu col·lega.
La monja portera va obrir la porta.
Hola! Bon dia. Li porto dues dotzenes d’ous.
La monja li va preguntar: Perquè no ha vingut l’home que ens porta els ous cada dia?
Ho sento germana, a partir d’avui vindré jo. El no vindrà més, ja que s’ha penjat !!
La Monja amb sorpresa, li va preguntar: S’ha penjat pels ous?

No germana, pels ous no, s’ha penjat pel coll, com tot déu :-) “

“L’art de dir NO”, by Quim Pedret

“Cuando digo no, me siento culpable” un llibre de M.J.Smith
 
La paraula més difícil d’aprendre, sense sentir.nos culpables, és NO.
Si aprenem a dir NO a les persones que ens volen manipular o fer alguna mena de xantatge, creieu.me amics, seríem més feliços, més autèntics i més LLIURES.
 
No fa molts anys que vaig aprendre a dir NO, i cal dir NO, quan cal, i si així ho penses, malgrat que fa molts anys que vaig comprar el llibre.
‘La Teràpia Assertiva Sistemàtica’, és l’art d’aprendre per estimular les nostres emocions i prendre les nostres pròpies decisions, com és la llibertat, independentment del que els altres pensin o vulguin.
 
Quim Pedret i Povira

Lliures, by Quim Pedret

“Hi ha tantes maneres en les quals l’ésser humà és esclau, que avui dia, el concepte de llibertat es converteix en dubtós.
Fa anys em vaig voler regalar la llibertat i potser encara no sóc lliure i segueixo sent esclau de la llibertat.
Ingènuament vaig escollir l”esclavitud’ i quan tries el que el farà ‘esclau’, és una altra forma de ser en el temps-espai, que de ben segur cada dia em fa ser més LLIURE”

Quim Pedret i Rovira

Dalí, volem un fill teu, by Quim Pedret

A l’Empordà som tan ben parits, que presumin que les restes del Diví Dalí, les han trobat en un ‘bon estat’
És increïble!… i un pèl macabre.
Igual a més d’embalsamat, Dali estava momificat i embolicat de paper d’alumini… per allò de la humitat.

L’alcaldessa de Figueres Marta Felip que ha estat al lloc dels fets, s’ha mostrat compungida i trista, tot i que s’ha pogut saber que al MESTRE no li han arrencat cap ungla, ni cap dent, com en principi es pensava. Encara sort!
Seguin amb un pèl d’humor fosc…
Només li han agafat, com si d’un préstec és tractés, una tíbia i un peroné.

D’aquí a dues setmanes, sembla que un tal Papa Pitufo (cuiner empordanès) farà un brou per tot els que vulguin la poció surrealista, ja que estar segur que ‘els ossos de gallina-vella-surrealista-masturbadora’ fan bon ‘caldo’ i ens poden donar la divinitat. Això diuen.
El dinar, podria ser a Cadaqués, on estiueja i canta la DIVINA. Tocam la pera, Catalina….mentre hem canten unes
paraules d’amor, senzilles i tendres!

Uns imagineu que pel setembre i després del judici, es declares a la vident, filla d’en Dalí i ella mateixa es fot un 25% de la llegítima de l’herència a la butxaca, que hauria de sortir de la Fundació Gala-Dalí i a la vegada la ‘filla bruixeta‘, amb bon ull clínic i mala llet, demanés a la fiscalia una auditoria, per saber com estan de polides les comptes del seu retrobat bon Salvador… perdó, volia dir: Papa, t’estimo!…

No ens avorrirem
Quin estiu ens espera!!

Quim Pedret i Rovira

La Mirada de Lluís Roura, a Espai Armengol de Vilajuïga

Recull de fotografies del pintor empordanès Lluís Roura i Juanola
Muntatge de Vicenç Asensio
Visual 13 i Espai Armengol

 

Lluís Roura al Espai Armengol, de Vilajuïga

Lluís Roura Juanola a Vilajuïga, 17 de Juliol 2017