‘Hotel’ Figueres, by Radio Quim Pedret TV

“Quimicullunades”

 

“Un cap de setmana surrealista… i porc”

Habitacions ‘Acústiques’ i a la Fresca a Figueres!!
Disposa de llit dur, banyera blava, traguet de ‘guisqui’, papereres, pàrquing privat i tauletes amb llum.
El wifi el posaran la setmana que ve. Mira que bé!!
Pel preu de menjar heu de consultar a la mestressa Felip i si no arreplegueu de containers, que alguna cosa trobareu.
Això rai! Estan plens!

Com es deu dir una tauleta de nit durant el dia?

Fotografia de Joan Oliva 

 

 

Quim Pedret i Rovira des de Vilajuïga

Sergi Pedret, set anys, by Quim Pedret i Elena Kudryashova

Estimat fill, avui ja és avui. Ja ha arribat el dia i semblava ahir quan vares arribar.

Fa set anys ens vares regalar tant o segurament tot. Han passat aquests anys i t’has anat convertint en el més meravellós espectacle del món. Ets un petit príncep que ens enamora i ens amanyaga cada dia.
Avui nosaltres et podem regalar un Lego o qualsevol altra joguina, oi? Estaràs content, però farem prou? Et seguirem regalant més ‘coses’ dia a dia.

Que més ens pots regalar tu a nosaltres fill… si sempre ens ho dónes tot?
A partir d’avui (ja t’has fet un homenet) has de començar a regalar.te moltes coses per a tu mateix, per poder seguir regalant, de més gran, els que un dia seran ‘els teus’, aquelles coses que no es toquen, aquestes les petites grans coses que portem al cor i l’anima, les que se senten i potser no es veuen, com l’estima, el respecte, la saviesa, seny i moral, l’honradesa i molt d’amor, tot barrejat amb tots els valors que t’ensenyem i el que hauràs anar afegint dia a dia. Estarem al teu costat perquè ho assoleixis

Estimat fill Sergi, els teus pares et desitgem que passis un dia d’aniversari molt fantàstic i que alhora sigui el millor de totes ‘les teves vides’.


Per molts anys i molts Petons
La mama i el papa.

Estat propi? sense exèrcit, by Radio Pedret TV

“Estat propi, sense exèrcit”
 
Ara fa cinc anys!
11 de novembre de 2012
 
“No”. Així de contundent s’ha mostrat aquest matí el candidat de CiU, Artur Mas, en respondre a la pregunta si entre les 105 estructures d’estat hi compta constituir un exèrcit. Una idea que ja havia deixat entreveure i que ara CiU l’ha posat negre sobre blanc en el seu programa electoral.
 
“No tindria cap sentit cometre els vells errors dels estats, per què un estat petit ha de tenir exèrcit si es preveu un exèrcit europeu”, ha insistit Mas.
Així Mas, si bé considera absolutament prioritari articular un departament d’Exteriors amb rang de Conselleria, imagina un estat català sense forces armades.
 
“Si vols la pau, preparat per la pau, no pas per la guerra’ (Quim Pedret)
Pujat pel Quim Pedret

Ritual de Foc i Colors, by Radio Ona TV Pedret

Amor Brujo ‘Danza Ritual del Fuego’ de Manuel de Falla

Lliure adaptació feta a Vilajuïga el desembre del 2015, sobre el film de Paolo Sorrentino
‘La Grande Belleza Òscar millor pel·lícula de parla no anglesa 2013.

‘Estimar’, de Roses al Born, by Ivan Díez, Adrià Albets, Carles Domènech

El restaurant “Estimar” està situat en un carreró del Born on s’hi ha d’anar expressament. No hi passes per davant per casualitat. Si no ets una persona molt avesada a la lectura de mapes et pot costar trobar-lo.

 

Teníem taula a un quart de deu. Hi vam arribar mitja hora abans i vam preguntar si hi podíem entrar. Anna Gotanegra, gerent i cap de sala, ens va dir molt amablement que sí. Amb la impunitat i la falta de vergonya que ens caracteritza vam aprofitar aquella estoneta del restaurant mig buit i amb l’equip acabant de preparar-ho tot per tafanejar i parlar amb Rafa Zafra, alma mater i responsable d’aquest fantàstic espai gastronòmic. En aquest moment en què la gastronomia s’ha convertit en un espectacle, considerem molt educatives les cuines obertes on pots veure com s’elaboren els plats. És una manera diàfana de copsar el caràcter i tarannà del local. No hi ha filtres. Tot en directe. A més de la cuina, a l’Estimar tens la parada de peix a la vista, com si fossis al mercat.
Pots triar què menjaràs. A l’Ivan i l’Adrià no els va fer falta mirar la carta per saber què volien.

 

Aquesta parella catalano-andalusa es va començar a estimar a El Bulli. Ell com a membre de l’equip que encapçalava Ferran Adrià i ella com a membre de la família Gotanegra, proveïdora de peix i marisc del temple de la cala Montjoi. En aquest punt, i sense haver tastat res, ja intuíem que allò aniria bé. Molt bé. La confluència familiar de l’Anna i del Rafa eleva aquesta casa de menjars a lloc de culte.

Rafa Zafra és un dels grans genis de la cuina actual i un dels millors xefs tractant el producte fresc. El tarannà de l’Anna com a cap de sala fa que conflueixi una sinergia positiva a tots els racons del restaurant.

Quan va arribar l’hora d’entrar en matèria ho vam fer fàcil. Ens vam deixar guiar una mica per l’Anna. Per començar unes ostres especials Guillardeau. Glorioses! Llavors el Carles ens va recordar quan a la seva joventut els seus amics Ferran i Víctor es capbussaven a la cala Cativa del Port de la Selva i pujaven a la barca amb unes quantes ostres per fer l’aperitiu. De la roca a la boca. La mateixa sensació.

És l’hora dels homenatges. Primer a El Bulli 1995, amb un carpaccio d’escamarlans i ceba caramel·litzada i, a continuació, a Miguel Palomo de l’Alhucemas, amb els sipions arrebossats. Aquests tributs són molt generosos i mostren una gran devoció pels homenatjats. Cada plat era millor. Costava molt millorar l’anterior i ells ho aconseguien.

Vam decidir continuar amb la reina de la casa: la gamba. Bullida, al vapor o a la brasa, com et doni la gana. Grosses, gustoses, al punt de tot… Perfectes! Van ser amb diferència les millors gambes que hem menjat en molt de temps.

I per acabar, amb el consentiment de la Mare de Déu del Carme, ens vam regalar un gall de Sant Pere a la brasa. Una nit per recordar. Com la del 20 de maig del 1992. Anar a l’Estimar és tenir la certesa que guanyaràs la Champions.
No hi ha rival.

 

Per Ivan Díez, Adrià Albets i Carles Domènech

Pujat per Quim Pedret

Les Rambles, Lorca i ‘el Marianu’, by Quim Pedret

 

Rajoy anuncia que els demòcrates que tenim d’estar contra el terrorisme. ‘Encara sort, perquè estàvem atabalats sense saber si estar a favor o no”. 

I no m’ho puc creure, en Mariano Rajoy recitant al gran Federico García Lorca
per condemnar el terrorisme

Però aquest home s’atreveix amb tot. És increïble!

 

On son les restes del mestre i poeta, assassinat pels feixistes?
I el ‘Partido Popular’ que fa pel compliment de la Llei de Memòria Històrica?

 

En relació a les Rambles i García Lorca

Era el 22 de desembre de 1935 i l’actriu de Molins de ReiMargarita Xirgú acabava de representar ‘Doña Rosita la Soltera o el Lenguaje de las flores‘.
Federico García Lorca al costat mateix de l’actriu catalana va agafar unes quartilles i va evocar la bellesa de la labor de les floristes exaltant la singular identitat de les Rambles de Barcelona.

Se dicey es verdad, que ningún barcelonés puede dormir tranquilo si no ha paseado por la Rambla por lo menos una vezy a mi me ocurre otro tanto estos días que vivo en vuestra hermosísima ciudad

Quim Pedret i Rovira

Boniques Rambles, boniques flors, by Quim Pedret Ona Radio TV

Avui fa una setmana…penso

Avui fa una setmana de moltes coses…
Deia el matemàtic francès Blaise Pascal que ‘el mal de l’home és no saber tancar.se tot sol en una habitació durant un dia i pensar’.

Després d’una llarga i trista setmana i per a mi valenta i també vergonyosa en bastants àmbits de la societat, reflectida en les xarxes socials, espero a ulls clucs els dies que encara ens esperen, els que semblen molts més feixucs i angoixants, tot deixant enrere els que fins avui hem sofert tots plegats. I penso.
Però alhora estic molt fart, atabalat i també decebut.
Tip de veure tanta hipocresia i odis, carregat de veure tanta ‘bondat’ que vol surar i no pot.
Però ara, per més vergonya de tots plegats, sembla que alguns juguen a veure si són els més bons, els millors i que són els més dolents, qui en sabia més i qui en sabia menys i perdoneu-me l’expressió, també a veure qui la ‘té més llarga’ o ‘se l’agafa amb paper de fumar’. Les dues i més coses, són igual de tristes.

Com deia el poeta, fa una setmana… molts havíem perdut deien, altres havien guanyat, deien; com l’any quaranta i com l’any dels anys.
Demà serà una altra guerra………………………………………….o la mateixa.

Ara en mig d’un embolic, estic ple de nits sense dolces nits. Estic ple d’enganys, ple de dubtes i masses sospites. I per això ja callo. Vull callar, he de callar perquè he de seguir pensant i escrivint.

I en el meu silenci d’una habitació, escriure quelcom més acurat, més ple de “seny’s”, potser sense dolors ni vergonyes alienes, ple d’esperança i d’ànims nous, i mentre pensi en el que deia en Pascal, segurament creure que Leon Tolstoi tenia molta raó en dir:

“Sembla que tots pensen a canviar en mon, però ningú pensa realment a canviar ell mateix”

Així anem

Molt bona nit, amics.
Quim Pedret i Rovira

“Amb Puigdemont al cel”, by Quim Pedret

“Amb Puigdemont al cel”
Trapero, el nou heroi de Catalunya?
El nou català de l’any?
 
La ‘política’ dels Mossos d’Esquadra seguia avançant i el comissari en cap del cos, Josep Lluís Trapero, malgrat les crítiques que arrossega entre els seus agents per decisions operatives i per la seva propera relació amb càrrecs polítics, entre ells el president de la Generalitat, Carles Puigdemont va ser ascendit al càrrec de Major, el màxim rang estructural del cos i del que no pot ser destituït encara que perdi la confiança d’una futura nova cúpula política.
 
La Direcció general de Policia va informar que Trapero va ser l’únic aspirant al càrrec de Major que es decideix “per lliure elecció”.
 
Es tracta d’un títol que, encara que creat en 1994 sota la primera Llei de Policia de Catalunya, estava vacant des de 2008. Va ser l’anterior director general dels Mossos, Albert Batlle, qui va decidir a inicis de l’any passat recuperar el càrrec per premiar a un policia que compta amb tota la confiança del Govern.
 
L’anunci va generar malestar dins del cos per la protecció que es garanteix a Trapero. Aquest home a arribat fins al més alt de Mossos després d’ascendir per tota l’estructura i únicament abandonarà el seu rang quan decideixi jubilar-se.
En els Mossos no existeix la degradació de rang i ningú podrà disputar-li el lloc. Sí que podria arribar a compartir-ho.
 
Trapero arrossega polèmiques que en la seva elecció no hi hagués un clima de pau social entre policies. L’última d’elles, a més, segueix candent després de ser-li atribuïda la posada en llibertat d’un home que va deixar en coma a un policia al qual va envestir després de ser confós amb un sospitós a Rubí (Barcelona). Des de llavors agents i sindicats han exigit la seva destitució en diverses concentracions.
 
L’estiu passat, Pilar Rahola, li va jugar una mala passada. El va convidar a la casa de Cadaqués a una ‘festassa’ en la qual van estar presents Carles Puigdemont i la seva esposa i un grup de populars independentistes com l’expresident del Barça, Laporta, el periodista Vehíls, la seva esposa, la periodista Helena García Melero i d’altres.
 
El Major Trapero es va encarregar de l’arròs, les samarretes i de posar la música. Va entonar a la guitarra “Paraules d’amor” de Serrat. No li va fer gens de gràcia que aquesta festa  privada circulés per la xarxa i el varen anomenar alguns: “El guitarrero del poder”
 
La USPAC li va dir al ‘gran’ Mosso, pel seu guateque a Cadaqués:
‘Toca la guitarra amb els ‘manteros’, a veure si també et fan cas’
 
Ara, després pel seu conegut: ‘Bueno vale, molt bé adéu’, semba ser que és un ‘superheroi’, però no pas per fer el mateix que els seus subordinats…….els Mossos que amb la seva profesionalitat a peu peu de carrer o al bosc ES VAREN JUGAR LA PELL, en aquesta maleïda setmana d’agost.
 
Ara alguns (com l’Antoni Bassas) anomenen en Trapero, amb certa ironia, el català de l’any. Temps !
 
P.D. A nivell de carrer gairebé ningú el coneixia en Trapero
Fa uns mesos era el Comissari en Cap del cos amb plenes responsabilitats i atribucions però sense els galons a l’uniforme.
Jordi Jané, el conseller ‘purgat’ fa unes setmanes, per la seva tebiesa davant el ‘procés’, el va triar pel càrrec, a proposta del director de la Policia, l’Albert Batlle, també ‘fulminat’ per idèntic motiu…Però això ja és un altre història…

Quim Pedret

Puigdemont rep a la Comunitat Musulmana, by Radio Ona Pedret TV

 

Carles Puigdemont rep al Palau de la Generalitat els representants de la comunitat musulmana després de la manifestació per la Rambla de Barcelona.
Els manifestants han demanat autocrítica i han dipositat flors al mosaic de Joan Miró

 

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va rebre el dilluns 21 d’agost al vespre al Palau de la Generalitat diversos representants de la comunitat musulmana després que aquesta es manifestés per la Rambla de Barcelona en rebuig dels atemptats de la setmana passada. A la trobada també hi ha assistit el conseller d’Exteriors, Raül Romeva i la de Governació, Meritxell Borràs, així com el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell.

‘Islam és pau’, ‘Som musulmans, no criminals’ i ‘Tots som Barcelona’. Són els clams que més s’han sentit a la manifestació. El manifest, a plaça de Catalunya en català, castellà i àrab, ha reclamat autocrítica a les institucions i a tota la societat i ha demanat treballar perquè els joves se sentin inclosos, arrelats i amb futur, per rebutjar així discursos radicals. La concentració ha arrencat al voltant de les 7 de la tarda i ha arribat a dos quarts de 9 del vespre al mosaic de Miró de les Rambles. Entre aplaudiments i molts rostres emocionats, representants de la comunicats musulmana, que han assegurat haver superat les expectatives de convocatòria, hi han dipositat flors en homenatge a les víctimes de l’atemptat terrorista. La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en unes 2.500 persones.

 

 

La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en unes 2.500 persones.

Pujat a la xarxa 
Quim Pedret i Rovira

Entre ‘tra-pillos’ anda el juego, by Quim Pedret

Coses de la ‘TIA’

“Quimicullunades”

“Es veritat que Mortadelo és a Tripero
como FIlemón és a Pushimon?

Això m’ho ha pregunta la meva T.I.A. Cisqueta Maluc Pi de Garriguella! 

 

El sil·logisme és un raonament que està format per dues premisses i una conclusió que és el resultat lògic que es dedueix de les dues premisses.

“Buenu vale, de ‘acuerdu’
pos molt bé
pos eso
pos adios”

 

Quim Pedret i Rovira
No so de aqui, ni soy de alla!!

‘Suquets Portabella’ amb un xic de silenci, by Quim Pedret

“Ja em puc ‘morir’, ja ho he vist quasi tot”

De veritat, jo respecto molt els minuts de silenci, (un minut sempre ho he trobat molt ‘pobre’) Milor cinc oi? 
Però el que em faltava per veure a la vida, era fer el Suquet (la ‘festorra’ d’en Portabella) amb un minut de silenci. Trist. Lamentable

 

Francament. ho trobo de molt mal gust, no el suquet, sinó el poc tacte. 
Només calia convidar un mossèn, per ‘amanir’ el suquet amb aigua beneïda
No fora millor aquest estiu fora les guitarres, els sucs i els suquets?… i més coses ben fetes i amanits amb molt d’amor.
Em fotu vell o sóc un monyes?

Suquets Portabella… listos para comer!!! …. Ara i el diari ARA ho publica tot…igual la Pilar ‘Rajola’ és accionista

Quim Pedret i Rovira

L’article d’Antoni Bassas és impagable

ANTONI BASSAS

Mai un suquet de Pere Portabella havia començat com el de dilluns a la nit: amb un minut de silenci. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carles Mundó, Gerardo Pisarello, Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Xavier Domènech, Josep Maria Terricabras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, entre d’altres, van compartir-lo al començament d’una nit que tancava un altre llarguíssim dia.

De fet, els primers convidats al sopar van arribar al Mas Ventós de Palau-Sator (Baix Empordà) escoltant a la ràdio la roda de premsa del president Puigdemont i del català de l’any, Josep Lluís Trapero, en què van anunciar oficialment la localització i mort de Younes Abouyaaqoub. Tot va anar tard.

La gravetat d’aquestes dies va actuar de convidada invisible en el to de les converses, canviant-li l’aire a una trobada que normalment es desenvolupa entre la despreocupació estiuenca i la contenció empordanesa. Aquesta vegada, però, el president, el vicepresident, el conseller de Justícia i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona van arribar curts de son i cansats però parcialment alliberats de tensió després de la captura de Subirats. Puigdemont venia de pronunciar la frase que resumeix el traspàs de poders d’aquests dies: “N’he informat el president Mariano Rajoy”. Mundó no havia parat de reunir-se amb ambaixadors i cònsols dels països que han hagut de repatriar cadàvers de les víctimes escrupolosament identificades a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. Pisarello venia d’assistir a una reunió de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría amb els representants diplomàtics a Barcelona, precisament, i constatava la dificultat de la número dos de Rajoy –extensible a tot l’executiu espanyol– per trobar el seu paper en una crisi gestionada amb traç des de Barcelona. Mundó havia assistit en primera fila al moment “bueno, pues molt bé, pues adiós”, el moment d’un periodista abandonant una roda de premsa perquè s’hi parlava en català, el moment que per primera vegada havia fet avergonyir fins i tot el batalló de tebis del respecte al català. Trista realitat del món en què la política és més important que la cultura: quan una llengua és la que parla un cos uniformat i armat, que dispara i lidera amb encert una operació antiterrorista, la llengua rep el respecte del poder. Però aquesta és una altra qüestió.

Pedro Sánchez es va passar la nit escoltant més que parlant, interessat, àvid fins i tot d’interlocució catalana, intercanviant algun telèfon, demanant “sisplau, diga’m de veritat què en penses”, de la seva idea de plurinacionalitat de l’Estat via reforma constitucional. Sánchez comentava amb Junqueras, ajuntats per Terricabras, la necessitat de crear al Congrés dels Diputats, aquest setembre, algun tipus d’espai de debat de la qüestió catalana que superi el bloqueig imposat pel PP i que esdevingués un senyal a la societat catalana que el Procés tindrà una resposta política i no només judicial.

En totes les rotllanes, una pregunta: com influiran els atemptats i la manifestació de dissabte en les cinc setmanes que falten fins al referèndum, amb l’11 de Setembre entremig? Un parell de respostes: aquests dies la gent ha vist funcionar la Generalitat com el govern d’un Estat, i ha vist els intents desesperats d’alguns mitjans espanyols de tornar a alguna cosa semblant a l’aprofitament de l’11-M. Però també ha vist unitat al voltant del dolor i senyals de cooperació entre administracions. ¿Com es torna al debat polític després de l’onada d’afecte? Que l’èxit policial no li pugi al cap a la Generalitat, administrar els temps i no cometre errors van ser algunes respostes.
Fresquejava, a la una tocada de la matinada, quan els convidats de Portabella van començar a retirar-se. A aquella hora, el president, sense corbata però amb americana, explicava que després del 2-0 matiner del Girona a l’Atletico de Madrid va pensar allò de “ja sé com acaba quest partit”.
L’altre partit, ningú no sap com acabarà.

 

Xicots d’Esquadra i d’altres oficis, by Quim Pedret RTV

“Quimicullunades”

Després d’uns dies tristos i de dol i perquè no dir.ho, de molts embolics i desmentis, sembla que ha arribat un xic de calma i ahir dimarts vaig felicitar molt sincerament als Xicots d’Esquadra (que ni fa mesos eren tan dolents, ni ara són tan bons) i que tant aquests dies, i com sempre, la seva feina està molt ben feta (menys quant em foten una ‘multa’)  , perquè és la seva obligació i per això cobrant (cosa molt normal).

També vaig felicitar als metges, infermeres i escombriaires (tots ells, peces fonamentals per la salut dels humans)
Ens estimen molt i cobren molt poc.

No oblido un reconeixement ‘als enterramorts’ com va dir en Joan Caprí, ja que sense ells els cementiris no hi hauria ni ordre, ni concert i ningú es posaria solet a la capseta i vinga!! Cap al prestatge!! Ai uix!, toquem fusta!

Paradoxes de la vida, a vegades els Mossos es veuen amb l’obligació de matar i aquests darrers, de ‘recollir.los’ i els metges es veuen sempre en l’obligació de curar i alhora els escombriaires de treure’ns la porqueria de la porta de casa nostra i dels nostres carrers. Això sempre tinguen present que els enterramorts ja han fet la seva feina, si no seria un caos caminar per les voreres.

Per cert, mai he vist ni una entrevista, ni un Nobel, ni un Oscar, ni un ‘Dracma platejat’ per cap ‘eixuga-merdetes’.
Potser ja seria hora un reconeixement, per una feina tan digna   Oi?

De passada, vull felicitar també als lampistes, pintors, toca-collons, jardiners, llibreters, mecànics, fusters, advocats, fotògrafs, etc., i com no, felicitar molt efusivament a la majoria dels polítics, per fer una feina tan feixuga, com és la d’actors del Gran Teatre de l’Enganyifa.

Avui, igual faig riure a un polític, ja que ‘el seu humor és l’únic humor, que mai està de broma’
Ai vés, quines coses dius aquests ‘poca-solta’ del Quim, servidor!
Per cert la frase de l’humor polític és meva, però els hi regalo!.. En tinc moltes més

Quim Pedret i Rovira 
Ciutadà d’aquí i d’allà i molts més llocs

Sueños de Poeta, by Quim Pedret

Hoy he tenido un sueño. He soñado que soñaba

No sé lo que he soñado
en la noche pasada.
Triste, muy triste debió ser el sueño, pues despierto la angustia me duraba.

He soñado que la verdad era amarga y la querido echar de la boca, pero me la han cerrado.
He soñado con políticos que dejaban de mentir, mientras yo con la conocida argucia del tener ‘la meadita floja’, me escapaba de sus garras.

 

LEER MAS…

‘Moru’, Àrab, Islam, Musulmà, Persones, by Quim Pedret

Avui aprendrem la diferència entre aquestes quatre paraules: marroquí, àrab, Musulmà, i terrorista.

 

 

Som-hi:

Un marroquí és una persona que ha nascut al Marroc.

Un àrab és una persona que ha nascut en algun dels països àrabs, com per exemple Aràbia Saudita.

Un musulmà és una persona que practica l’islam.

Un terrorista és un senyor que comet actes terroristes.

Fins aquí tot clar, oi? És fàcil.

Doncs ara ve la part més important. Preneu nota i que no s’us oblidi:

No té perquè haver-hi relació entre aquestes quatre coses. Per exemple, és pot ser Marroquí i ser musulmà o no ser-ho. O es pot ser Musulmà sense ser terrorista.

Guardeu bé aquesta lliço, i tingueu-ho en compte la propera vegada que caigueu en la temptació de ficar a tothom en el mateix sac.

I ara, si ja ho heu après, compartiu la publicació per què més gent ho pugui aprendre

‘The Eddy Duchin Story’, by Radio TV Pedret

‘The Eddy Duchin Story’

Excel·lent melodrama de l’any 1956 i quasi tristament oblidat
De petit la vaig veure perquè la mare em va ‘obligar’ a escoltar en Chopin i pel semblant que segons ella tenia en Power amb el meu pare, tant en aquesta pel·lícula com ‘The Razor’s Edge’ Al Filo de la Navaja, també de visió ‘obligada’.

Amb els anys l’he tornada a veure diverses vegades i no cansa, al contrari i molt més si tens fills petits.
Té unes escenes elegantíssimes i algunes fotografies d’exteriors són realment magnífiques.
Uns grans silencis i un fort dramatisme, que diu molt sobre el que transcorre en quasi totes les escenes.
Aquesta manera de rodar tan elegant, era molt pròpia del bon cinema de temps enrere, difícil de trobar al cinema actual.

Excel·lent la interpretació de Tyrone Power (encara que no tocava ell), el va doblar el gran pianista Carmen Cavallaro.
La banda sonora és senzillament meravellosa. George Sidney va ser un bon director
És una pel·lícula a reivindicar en la història del cinema.
És un final inoblidable amb una el·lipsi preciosa.

Crec que no he assaborit un final més emotiu que aquest, potser nomes en la pell.licula de Tornatore, Cinema Paradisso amb Jacques Perrin i Philipe Noiret

“Ets un gran pianista, fill. És difícil saber on acabo jo i on comences tu” (Duchin al seu fill Peter)

Quim Pedret i Rovira