El meu barret i jo, by Ona Radio TV Pedret

 Part primera

Ahir vaig canviar la meva foto de perfil al facebook i he vist pels vostres comentaris i ‘ok’ que agradat (cosa que agraeixo) Gràcies amics!
Però alhora cap polític en actiu, ja sigui en un govern o a l’l’oposició, NO els agradat gens el meu barret gris. 

La propera fotografia la penjaré amb un barret de palla ‘cacahueteru-friki-platja o amb un barret a lo mafiós tipus Al Capone. per anar ben ells i jo ben conjuntats  i així tindre milions de LIKE’S i tant amigos com el cantant Roberto Carlos 

P.D. Una amiga regidora i dos polítics a la reserva, sembla que si li ha agradat el meu ‘foulard’

Que macos que en són alguns 


Part segona i explicació

A veure amics, l’escrit del barret en le meu mur ,és una manera de dir que els polítics que alguns conec d’aquí els volta’ns i personalment de fa anys, fa molts dies que no em posen res perquè encara que segurament llegeixen el que escric, a alguns els he demanat que dimiteixin, fan cooperativisme i envien els seus talps per preguntar o vigilar de què va la ‘cosa’ o si ‘em mullo el cul’ o recolzo a algú que els pot fer ombra. Alguns fan vacances, val? ‘Ojo al dato’!

Fa un dies en varen sortis dos talps teledirigits, fent.se els despistats. Que macus!
Aleshores per jo ser un ‘gamberret’ ells m’han ‘castigat’ amb el seu ‘menyspreu’ i silenci (cosa normal en un poble petit o comarca), on no saben distingir l’amistat, el saludat i el conegut amb la política i la critica…. que sempre faig amb molt de respecte.

O sigui que algunes alcaldesses, alcaldes i/o regidors m’han deixat de riure les gràcies o mirar si el barret em queda millor o pitjor.
Si poso que tots és ‘macu’, tot serà fantàstic o serà l’òstia.
El barret només em correspon a mi si me’l poso o me’l trec., i no deixa de ser una conya. Colons de barret, em compraré una barretina 

Ningú ha entès perquè he posat aquest post, que és una crítica a la intolerància?

Clar que no pretenc tampoc que el polític de carrec i bandera de la MEVA LLISTA, posi un ‘m’agrada’ quan en un escrit meu, li dic que dimiteixi.

Nois, no he caigut de la figuera, ni ells són tan ‘masoques’. Maquiavelics SI
Però que no veuen que ja el tinc ‘calats’ a tots, de fa més de 25 anys?
O sigui i resumint, si no llepo culs o no petonejo mans, no hi amistat que valgui, però jo amb alegria i il·lusió, vaig expressament els seus murs i els continuo posant ‘me gusta’, si m’agrada, perquè sé separar les coses.

Recordo fa anys, que un dia a un polític de nivell nacional li vaig demanar la seva posible dimissió en un escrit a la meva web i el mateix divendres a la trada em va trucar a casa per fer-ne conya, ja que per correu ja li vaig enviar el mateix escrit.

Alguns polítics de poble, són tan papistes i divertits… això sí sempre dins de la seva ignorància i ancorats en el passat més ranci!!
Així van els pobles i el pais

Quim Pedret i Rovira

Les Meves Frases, by Quim Pedret

Les meves frases

 

“Ser amic, és una cosa molt seriosa, ser un “saludat-conegut” és qüestió d’educació, que ja és molt, però que malauradament n’hi ha molt poca”

“El dia que els polítics deixin d’enganyar.se entre ells, potser deixaran d’enganyar.nos a nosaltres Però tot depén de nosaltres i de grau de masoquisme que tinguem”

 

“Els amics no es guanyen amb un barret, es guanyen amb el cap”
Un barret serveix per tapar-se del fred, de la calor i tindre les bones idees en calen i que no s’escapin i inclòs amb un barret pots demanar vots i també almoines si no pot pagar impostos, ni sous dels corruptes que et roben i es roben entre ells, descaradament i impunement.

 

Jo era petit i recordo que la meva àvia li deia a la meva mare:
“Aquest noi és més trapasser que en calces”  *El trapasser és un nen entremaliat que fa dolenteries pròpies d’una criatura
De gran només m’he quedat en ‘gamberret’, i molt més pels que veuen que no penso com ells i no els hi ric les gracietes
(sobretot els polítics)

 

 

“Aquest noi és un ‘trapella'”

 

“Jo no vull que em diguin la veritat, nomes em conformo en no m’enganyin més!
És molt demanar?”

 

“Si vols poder, potser tindràs còmplices i si vols llibertat, potser tindràs alguns amics”

 

 

 

Quim Pedret i Rovira

 

Josep Maria Martorell i Quermançò, by Gemma Tramullas

El viento bate el patio de armas del Castillo de Quermançó, una pequeña fortaleza medieval situada en Vilajuïga (Alt Empordà) con unas vistas impresionantes desde la bahía de Roses hasta el Canigó. Fuente de leyendas populares –entre ellas la que inspiró un cuadro de Dalí sobre la cabra de oro que habría enterrada bajo sus cimientos–, el castillo es propiedad del empresario Josep Maria Martorell (Vilabertran, 1948), que se ha impuesto como misión abrirlo al público www.castelldequermanco.cat

 

 

– ¿Quien tiene un castillo se siente rey? ¡Qué pregunta! Soy una persona de origen humilde y nunca me he sentido por encima de nadie, pero tampoco por debajo. El destino puso este castillo en mis manos.
– ¿Cómo acabó en sus manos? El 27 de noviembre de 1997 estaba comiendo en el restaurante Stop (hoy El Cau) de Vilajuïga y vi una foto del castillo colgada en la pared. Le comenté al dueño, medio en broma, que sería un buen lugar para abrir un restaurante. Él me dijo que estaba en venta y al día siguiente fui a ver a la propietaria…. LEER MAS…

David Espunya, un gran home amb collons, by Radio TV Pedret

Avui ens visita a ‘La Casa del Gat‘ el locutor i actor de doblatge, en David Espunya
Moltes gràcies per la teva simpatia. Bé que ho saps David, que ets un home ‘cullunut’
i una grandissima persona
Un forta abraçada

 

David Espunya a Vilajuïga

 

 El video ‘Collons’ del David Espunya

David, jo vull col·laborar amb la teva idea de fer un vídeo de molt més llarg sobre l’expressió collons amb una altra expressió:
“Qui està de ‘pega’, amb els collons ensopega”

Quan el boticari fa de polític, by Quim Ràdio TV Pedret

…..del mur d’una amiga

Avui ho parlàvem amb una bona amiga…i porto mitja nit pensant-hi. I no acabo d’entendre en què coi pensem!
Mai acceptaríem que un fuster ens receptés l’antibiòtics per les angines, ni que el flequer fos el responsable d’ensenyar anglès als nostres fills a l’escola, ni que el conductor de l’autobús no tingués ni carnet de conduir… 
I en canvi ens sentim tan còmodes, tan segurs, tan tranquils quan la sanitat, l’educació, l’urbanisme, etc . estan regulats per polítics que s’autoanomenen professionals. Ja cansa!

Les regidories (tant en pobles, com en ciutats) controlades per professionals! Si us plau….comencem a fer les coses bé. Si els contractem i els paguem un sou entre tots, exigim-los almenys que siguin del ram. Com a mínim ens garantirem que saben de què parlen… és al·lucinant el grau de laxitud política que tolerem dia a dia.

Verònica

 

Estimada amiga Verònica:

Els polítics, TOTS, haurien de tindre un carnet d’escolaritat, un carnet de seny i un carnet de bona conducta a casa seva i en acabar el seu mandat haurien de donar explicacions civils, penals i morals de tot el que han fet malament i el que no han fet. Ja no diguem si es demostra que han robat al poble, cosa que malauradament és molt normal i senzill, per ells. Salut veïna

 

Quim Pedret i Rovira

Edgar Tarrés “Nits de lluna plena”, by Radio TV Pedret

 

Edgar Tarrés Falcò, parla de Sessió terapèutica, de Classes de meditació, de Tallers especialitzats de veu,, de creativitat, de Retirs i de viatges.
Parla de l’Oci Saludable en al programa de Ràdio TV Pedret “COM A CASA” gravat el mes de Juliol del 2017 als estudis de Vilajuïga a l’Alt Empordà.
Moltes gràcies al treball i la paciència de l’Elena Kudryashova, la meva esposa i també al nostre fill, en Sergi Pedret i Kudryashova per fer d”entrevistats’ i de ‘operadors de càmeres’, si ha calgut.
Gràcies a la bona música original i sempre generosa, del mestre i bon amic, en Jordi Padreny ©
Gràcies als amics que han estat i esteu al costat, per la seva paciencia, ja que la manca de temps i de vista, anaven junts i molt justets.
Aquesta entrevista ha sigut filmada amb tres càmeres Toshiba i amb tres Sony d’alta definició.
Aquesta és la continuació de l’episodi pilot’ de “Com a Casa”, del tres que emetrem sobre les activitats de l’Edgar Tarrés

 

Quim Pedret i Rovira

‘Perruqueria ambulant’ a Santa Margarida, by Quim Pedret

 

 

Santa Margarida a Roses!

Que he de fer? Callar?
Pots dir-m’ho tu, Montse?

És un n escrit fet amb el cor i que em dol tant fer.lo, com veure la brutícia del passeig marítim i la merda amuntegada al costat dels containers de molts carrers de Figueres.

Avui he passat pel meu poble, Roses (que és lloc molt maco i amb una de les baies de boniques del món) i he volgut veure de primera mà el problema del Top-Manta al passeig marítim, on hauria de ser un barri de platja i canals navegables de Roses, fet pels turistes, anomenat de SANTA MARGARIDA.

 

 Santa Margarida Roses ‘Perruqueria ambulant’  Agost 2017  (Fotograma de camera amagada)

 

Els que vist (tot i que ja ho sabia) m’ha fet mal els ulls i al cor i he sentit molta pena. Paraula.
Fins i tot la càmera de vídeo em tremolava.
La tenia a la mà amagada, per allò de ‘si no fos cas’ que me la trenquessin pel cap. Ni un sol policia, fent un cafè!

He vist una “PERRUQUERIA AMBULANT”!!!!, on els turistes es poden fer ‘trenes o raspes’ a un mòdic preu de diumenge. Us deixo la fotograma de la pel.licula.

Si la Policia Local no pot fer res, malament.
Si els Mossos, ni la Guardia Civil, ni la Policia Nacional tampoc hi pot fer res per falta de competències, pitjor.

…però amics, per les coses bones i per les dolentes, els culpables sempre són els que NO volen, o NO poden, o NO saben o NO varen saber NEGOCIAR, amb el govern de Catalunya (Mossos d’Esquadra), ni amb el Ministerio del Interior (Civils i Nacionals), perquè els deixessin efectius per lluitar contra unes pobres persones (segurament explotades per una colla de ‘vius’) que potser hi fan negoci o/i tenen comissió.

Que fem? Hauriem de cridar a l’exercit per fer ‘neteja’ amb mitja dotzena de ‘retros, aplanadores i excavadores’?.. i llestos! Trist

Sincerament, la façana al mar de Santa Margarida fot molta pena!!

Ja sabeu que heu de fer els homes i dones del govern de Roses… Dimissió.
Seria un bon regal a la gent de Santa Margarida, que paga com tot ‘cristu’ els sus impostos i així donar pas a gent que potser (he dit potser) ho farien pitjor, però almenys ho intentarien fer millor… que no és tan difícil, collons!
No cal que recordi que vol dir la paraula Dimissió, ja ho recorda cada dia la vostra consciència. Ho crec i ho suposo.

Per cert a les 8 del vespre, hi havien moltes més de 100 paradetes de Top-Manta. Per cert, que vol dir Top-Manta?

Cordialment i amb pena

Quim Pedret i Rovira

LEER MAS…

‘El poder és fràgil, com un peix de vidre’, by Quim Pedret

 Reflexions de matinada

‘El poder és fràgil, com un peix de vidre’

Quan pregunto al poder, ja sé que no hi haurà contesta. No hi ha mai contestes. No espero contestes, però a vegades el seu silenci que ho diu tot i res, es transforma en una mena d’observacions displicents i un menyspreu perceptible, concret, real i fals vers nosaltres.
Per ells, sempre hi ha un perquè, que per nosaltres no és tangible.
Ells poden justificar els seus mals actes, tot miraran a un altre costat, al costat que per inconsciència, deixadesa o mala llet, quasi sempre hi tenen una butxaca. Sí, és una mena de butxaca i on hi ha els diners, aquests que els donen més poder, per no saber què fer amb ell.
I així fins a l’infinit.
És el poder del peix que és mossega la cua; no per començar de nou, sinó per ‘olorar’ la mar, aquesta mar com més en té, més en vol.
Quim Pedret i Rovira, escriptor

‘La lluna de la meva finestra’, by Quim Pedret

Lluna plena a Vilajuïga

Eren les cinc de la matinada del diumenge i la lluna ens va dir adeu
‘Nucturno’ de la ‘Simfonia’ original de músic Jordi Padreny ©
www.radiopedret.com

Edgar Tarrés Falcò, ‘Quan el Silenci Crida’, by Radio TV Pedret

Edgar Tarrés Falcò, parla del seu llibre ‘Quan el silenci crida’ © 2016, al programa ‘pilot’ de Ràdio TV Pedret “COM A CASA” gravat el mes de Juliol del 2017 als estudis de Vilajuïga de l’Alt Empordà.

Moltes gràcies al treball i la paciència de la meva esposa Elena Kudryashova, també al nostre fill, en Sergi Pedret i Kudryashova (un peto del papa), per fer d”entrevistats’ i càmeres, si ha calgut.

Gràcies a la música original i sempre generosa, del mestre i bon amic en Jordi Padreny ©

Gràcies als amics que han estat i esteu al costat, que sé que em perdonaran en els meus moments de nervis, ja que el temps i la vista, anaven junts i molt justets.
Aquesta entrevista ha sigut filmada amb tres càmeres Toshiba i amb tres Sony d’alta definició i ha sigut editada només amb dues càmeres, per motius d’espai i temps. Aquest ‘episodi pilot’ de “Com a Casa”, és el primer del tres que emetrem de l’Edgar Tarrés.

Una cordial salutació a tots.

 

Quim Pedret i Rovira

Edgar Tarrés, ‘Quan el silenci crida’, by Sonia Fuentes i Radio TV Pedret

Edgar Tarrés i la seva novel·la ‘Quan el silenci crida’

Sonia Fuentes 2016 Setmanari Empordà

Les paraules que donen vida a ‘Quan el silenci crida’, la primera novel·la d´Edgar Tarrés, recullen tot l´aprenentatge que l´autor ha viscut els darrers temps. Fa un any va decidir escoltar la veu que el cridava dins seu i la seva vida va fer un gir a través de la música i el so. Ara ho comparteix en una història de canvi i superació a través del viatge iniciàtic que emprèn el seu protagonista i de la gent que troba pel camí.

“Tots portem un talent dins nostre que ens fa singulars”, explica Edgar Tarrés, autor del llibre editat per Sonido Alquímico. L’obra narra la història d´un jove antropòleg que viu sense rumb, fins que una aventura màgica transforma la seva existènciaEl filòsof Jordi Pigem presenta la novel·la aquest dimecres 28 a la biblioteca de Roses (20.00 hores).“Serà un acte especial i sonor”, diu Tar­rés. El 5 d´octubre, a Llibres Low Cost de Figueres.

La seva primera novel·la ha tardat 18 anys a veure la llum… Com ha estat el procés d´escriptura?

Al principi tenia unes inquietuds, amb 21 o 22 anys, diferents de les d´ara, que en tinc 41. És una novel·la molt viva que ha canviat a mida que ho he fet jo, i això és interessant. Quan comences a llegir-la pot no semblar-ho, però és una història per aprofundir en el coneixement humà. El títol té molt a veure amb el projecte que fa un any vaig arrancar amb la música i el so com a element de guariment i de creixement personal: sol venir a mi gent que sent alguna cosa dins i no sap què és, que fa coses que no el porten enlloc, i senten aquesta crida, aquesta cosa dins seu, això és el que em va donar la clau per acabar de lligar la història del llibre..

LEER MAS…

Tom Jones a ‘Sons del Món’, by Quim Pedret

SONS DEL MÓN

En canvi, el Sir sexy-bombó-carrosa, en el seu concert a Roses va dir:
“Visca Roses, Visca l’Empordà i Amunt el Girona FC, que sempre sigui a primera”  

Tom Jones despide un concierto en Catalunya con un “Viva España
Yoko Ono protagonizó una polémica por su defensa del proceso de independencia catalán

Amb el meu amic Lluís Català a Roses, by Quim Pedret

Fa un any amb el meu amic Lluís Català a Roses.

Un amic que molts dels meus escrits el treuen de polleguera, però que per això mai deixarem de ser amics, ja que ens esperen més dinars i sopars al Risech de Roses.
Almenys ell, em comenta el que no està d’acord amb mi i no m’ignora com foten la majoria de ‘polítics de rodalia’ de la llista i dels que no deixen de mira.se el melic, el que són més papistes que el mateix Papa i s’estripen els vestits, mentre van navegant entre dues o tres aigües, amb un tarannà maquiavèl·lic i quasi ratllant la hipocresia.

LEER MAS…

No es lo mismo… com deia Alejandro Sanz, by Quim Pedret

No és el mateix ‘Empordà TV de Roses’ que ”Empor-tis una TV de Risses

“La darrera del ‘Pushi”, by Quim Pedret TV Radio

A veure company, sincerament no et desitjo res de mal Carles, al contrari, però el problema no és que tu tinguis més o menys por o no d’anar a la presó.
El fet és que SÍ que hi han molts que t’hi volen veure tancat.
NO donis idees, home! M’entens? Oi?

Per cert, no em pengis la llufa de la consciència i la plorera, que si anessis a la presó o no, seria perquè cal anar a votar TOTS PLEGATS
Això al meu poble se’n diu ‘xantatge’ emocional

 

Personalment sempre seré un Georges Brassens, que ja ho va dir molt clar:

…Le jour du Quatorze Juillet
Je reste dans mon lit douillet.
La musique qui marche au pas,
Cela ne me regarde pas…

 

 

 

A vegades cal mesurar les paraules o callar
Molt bona nit tinguis, president Cordialment.

 

Quim Pedret i Rovira