Puigdemont rep a la Comunitat Musulmana, by Radio Ona Pedret TV

 

Carles Puigdemont rep al Palau de la Generalitat els representants de la comunitat musulmana després de la manifestació per la Rambla de Barcelona.
Els manifestants han demanat autocrítica i han dipositat flors al mosaic de Joan Miró

 

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va rebre el dilluns 21 d’agost al vespre al Palau de la Generalitat diversos representants de la comunitat musulmana després que aquesta es manifestés per la Rambla de Barcelona en rebuig dels atemptats de la setmana passada. A la trobada també hi ha assistit el conseller d’Exteriors, Raül Romeva i la de Governació, Meritxell Borràs, així com el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell.

‘Islam és pau’, ‘Som musulmans, no criminals’ i ‘Tots som Barcelona’. Són els clams que més s’han sentit a la manifestació. El manifest, a plaça de Catalunya en català, castellà i àrab, ha reclamat autocrítica a les institucions i a tota la societat i ha demanat treballar perquè els joves se sentin inclosos, arrelats i amb futur, per rebutjar així discursos radicals. La concentració ha arrencat al voltant de les 7 de la tarda i ha arribat a dos quarts de 9 del vespre al mosaic de Miró de les Rambles. Entre aplaudiments i molts rostres emocionats, representants de la comunicats musulmana, que han assegurat haver superat les expectatives de convocatòria, hi han dipositat flors en homenatge a les víctimes de l’atemptat terrorista. La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en unes 2.500 persones.

 

 

La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en unes 2.500 persones.

Pujat a la xarxa 
Quim Pedret i Rovira

Entre ‘tra-pillos’ anda el juego, by Quim Pedret

Coses de la ‘TIA’

“Quimicullunades”

“Es veritat que Mortadelo és a Tripero
como FIlemón és a Pushimon?

Això m’ho ha pregunta la meva T.I.A. Cisqueta Maluc Pi de Garriguella! 

 

El sil·logisme és un raonament que està format per dues premisses i una conclusió que és el resultat lògic que es dedueix de les dues premisses.

“Buenu vale, de ‘acuerdu’
pos molt bé
pos eso
pos adios”

 

Quim Pedret i Rovira
No so de aqui, ni soy de alla!!

‘Suquets Portabella’ amb un xic de silenci, by Quim Pedret

“Ja em puc ‘morir’, ja ho he vist quasi tot”

De veritat, jo respecto molt els minuts de silenci, (un minut sempre ho he trobat molt ‘pobre’) Milor cinc oi? 
Però el que em faltava per veure a la vida, era fer el Suquet (la ‘festorra’ d’en Portabella) amb un minut de silenci. Trist. Lamentable

 

Francament. ho trobo de molt mal gust, no el suquet, sinó el poc tacte. 
Només calia convidar un mossèn, per ‘amanir’ el suquet amb aigua beneïda
No fora millor aquest estiu fora les guitarres, els sucs i els suquets?… i més coses ben fetes i amanits amb molt d’amor.
Em fotu vell o sóc un monyes?

Suquets Portabella… listos para comer!!! …. Ara i el diari ARA ho publica tot…igual la Pilar ‘Rajola’ és accionista

Quim Pedret i Rovira

L’article d’Antoni Bassas és impagable

ANTONI BASSAS

Mai un suquet de Pere Portabella havia començat com el de dilluns a la nit: amb un minut de silenci. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carles Mundó, Gerardo Pisarello, Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Xavier Domènech, Josep Maria Terricabras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, entre d’altres, van compartir-lo al començament d’una nit que tancava un altre llarguíssim dia.

De fet, els primers convidats al sopar van arribar al Mas Ventós de Palau-Sator (Baix Empordà) escoltant a la ràdio la roda de premsa del president Puigdemont i del català de l’any, Josep Lluís Trapero, en què van anunciar oficialment la localització i mort de Younes Abouyaaqoub. Tot va anar tard.

La gravetat d’aquestes dies va actuar de convidada invisible en el to de les converses, canviant-li l’aire a una trobada que normalment es desenvolupa entre la despreocupació estiuenca i la contenció empordanesa. Aquesta vegada, però, el president, el vicepresident, el conseller de Justícia i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona van arribar curts de son i cansats però parcialment alliberats de tensió després de la captura de Subirats. Puigdemont venia de pronunciar la frase que resumeix el traspàs de poders d’aquests dies: “N’he informat el president Mariano Rajoy”. Mundó no havia parat de reunir-se amb ambaixadors i cònsols dels països que han hagut de repatriar cadàvers de les víctimes escrupolosament identificades a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. Pisarello venia d’assistir a una reunió de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría amb els representants diplomàtics a Barcelona, precisament, i constatava la dificultat de la número dos de Rajoy –extensible a tot l’executiu espanyol– per trobar el seu paper en una crisi gestionada amb traç des de Barcelona. Mundó havia assistit en primera fila al moment “bueno, pues molt bé, pues adiós”, el moment d’un periodista abandonant una roda de premsa perquè s’hi parlava en català, el moment que per primera vegada havia fet avergonyir fins i tot el batalló de tebis del respecte al català. Trista realitat del món en què la política és més important que la cultura: quan una llengua és la que parla un cos uniformat i armat, que dispara i lidera amb encert una operació antiterrorista, la llengua rep el respecte del poder. Però aquesta és una altra qüestió.

Pedro Sánchez es va passar la nit escoltant més que parlant, interessat, àvid fins i tot d’interlocució catalana, intercanviant algun telèfon, demanant “sisplau, diga’m de veritat què en penses”, de la seva idea de plurinacionalitat de l’Estat via reforma constitucional. Sánchez comentava amb Junqueras, ajuntats per Terricabras, la necessitat de crear al Congrés dels Diputats, aquest setembre, algun tipus d’espai de debat de la qüestió catalana que superi el bloqueig imposat pel PP i que esdevingués un senyal a la societat catalana que el Procés tindrà una resposta política i no només judicial.

En totes les rotllanes, una pregunta: com influiran els atemptats i la manifestació de dissabte en les cinc setmanes que falten fins al referèndum, amb l’11 de Setembre entremig? Un parell de respostes: aquests dies la gent ha vist funcionar la Generalitat com el govern d’un Estat, i ha vist els intents desesperats d’alguns mitjans espanyols de tornar a alguna cosa semblant a l’aprofitament de l’11-M. Però també ha vist unitat al voltant del dolor i senyals de cooperació entre administracions. ¿Com es torna al debat polític després de l’onada d’afecte? Que l’èxit policial no li pugi al cap a la Generalitat, administrar els temps i no cometre errors van ser algunes respostes.
Fresquejava, a la una tocada de la matinada, quan els convidats de Portabella van començar a retirar-se. A aquella hora, el president, sense corbata però amb americana, explicava que després del 2-0 matiner del Girona a l’Atletico de Madrid va pensar allò de “ja sé com acaba quest partit”.
L’altre partit, ningú no sap com acabarà.

 

Xicots d’Esquadra i d’altres oficis, by Quim Pedret RTV

“Quimicullunades”

Després d’uns dies tristos i de dol i perquè no dir.ho, de molts embolics i desmentis, sembla que ha arribat un xic de calma i ahir dimarts vaig felicitar molt sincerament als Xicots d’Esquadra (que ni fa mesos eren tan dolents, ni ara són tan bons) i que tant aquests dies, i com sempre, la seva feina està molt ben feta (menys quant em foten una ‘multa’)  , perquè és la seva obligació i per això cobrant (cosa molt normal).

També vaig felicitar als metges, infermeres i escombriaires (tots ells, peces fonamentals per la salut dels humans)
Ens estimen molt i cobren molt poc.

No oblido un reconeixement ‘als enterramorts’ com va dir en Joan Caprí, ja que sense ells els cementiris no hi hauria ni ordre, ni concert i ningú es posaria solet a la capseta i vinga!! Cap al prestatge!! Ai uix!, toquem fusta!

Paradoxes de la vida, a vegades els Mossos es veuen amb l’obligació de matar i aquests darrers, de ‘recollir.los’ i els metges es veuen sempre en l’obligació de curar i alhora els escombriaires de treure’ns la porqueria de la porta de casa nostra i dels nostres carrers. Això sempre tinguen present que els enterramorts ja han fet la seva feina, si no seria un caos caminar per les voreres.

Per cert, mai he vist ni una entrevista, ni un Nobel, ni un Oscar, ni un ‘Dracma platejat’ per cap ‘eixuga-merdetes’.
Potser ja seria hora un reconeixement, per una feina tan digna   Oi?

De passada, vull felicitar també als lampistes, pintors, toca-collons, jardiners, llibreters, mecànics, fusters, advocats, fotògrafs, etc., i com no, felicitar molt efusivament a la majoria dels polítics, per fer una feina tan feixuga, com és la d’actors del Gran Teatre de l’Enganyifa.

Avui, igual faig riure a un polític, ja que ‘el seu humor és l’únic humor, que mai està de broma’
Ai vés, quines coses dius aquests ‘poca-solta’ del Quim, servidor!
Per cert la frase de l’humor polític és meva, però els hi regalo!.. En tinc moltes més

Quim Pedret i Rovira 
Ciutadà d’aquí i d’allà i molts més llocs

Sueños de Poeta, by Quim Pedret

Hoy he tenido un sueño. He soñado que soñaba

No sé lo que he soñado
en la noche pasada.
Triste, muy triste debió ser el sueño, pues despierto la angustia me duraba.

He soñado que la verdad era amarga y la querido echar de la boca, pero me la han cerrado.
He soñado con políticos que dejaban de mentir, mientras yo con la conocida argucia del tener ‘la meadita floja’, me escapaba de sus garras.

 

LEER MAS…

‘Moru’, Àrab, Islam, Musulmà, Persones, by Quim Pedret

Avui aprendrem la diferència entre aquestes quatre paraules: marroquí, àrab, Musulmà, i terrorista.

 

 

Som-hi:

Un marroquí és una persona que ha nascut al Marroc.

Un àrab és una persona que ha nascut en algun dels països àrabs, com per exemple Aràbia Saudita.

Un musulmà és una persona que practica l’islam.

Un terrorista és un senyor que comet actes terroristes.

Fins aquí tot clar, oi? És fàcil.

Doncs ara ve la part més important. Preneu nota i que no s’us oblidi:

No té perquè haver-hi relació entre aquestes quatre coses. Per exemple, és pot ser Marroquí i ser musulmà o no ser-ho. O es pot ser Musulmà sense ser terrorista.

Guardeu bé aquesta lliço, i tingueu-ho en compte la propera vegada que caigueu en la temptació de ficar a tothom en el mateix sac.

I ara, si ja ho heu après, compartiu la publicació per què més gent ho pugui aprendre

‘The Eddy Duchin Story’, by Radio TV Pedret

‘The Eddy Duchin Story’

Excel·lent melodrama de l’any 1956 i quasi tristament oblidat
De petit la vaig veure perquè la mare em va ‘obligar’ a escoltar en Chopin i pel semblant que segons ella tenia en Power amb el meu pare, tant en aquesta pel·lícula com ‘The Razor’s Edge’ Al Filo de la Navaja, també de visió ‘obligada’.

Amb els anys l’he tornada a veure diverses vegades i no cansa, al contrari i molt més si tens fills petits.
Té unes escenes elegantíssimes i algunes fotografies d’exteriors són realment magnífiques.
Uns grans silencis i un fort dramatisme, que diu molt sobre el que transcorre en quasi totes les escenes.
Aquesta manera de rodar tan elegant, era molt pròpia del bon cinema de temps enrere, difícil de trobar al cinema actual.

Excel·lent la interpretació de Tyrone Power (encara que no tocava ell), el va doblar el gran pianista Carmen Cavallaro.
La banda sonora és senzillament meravellosa. George Sidney va ser un bon director
És una pel·lícula a reivindicar en la història del cinema.
És un final inoblidable amb una el·lipsi preciosa.

Crec que no he assaborit un final més emotiu que aquest, potser nomes en la pell.licula de Tornatore, Cinema Paradisso amb Jacques Perrin i Philipe Noiret

“Ets un gran pianista, fill. És difícil saber on acabo jo i on comences tu” (Duchin al seu fill Peter)

Quim Pedret i Rovira

‘Els meus dubtes i jo’, by Quim Pedret TV

‘Els meus dubtes i jo’

Avui divendres a la matinada escrivia això:

El gobierno de Madrid des de l’any 2015 dóna informació en comptagotes en matèria de terrorisme europeu als Mossos d’Esquadra.

On estava ahir la Guàrdia Civil, que també està a l’Aeroport de Prat des de fa dies, per ordres de Rajoy?

Que hi feia en Rajoy prenent ‘possessió’ i fen.te fotos a la ‘Delegación de Gobierno’ amb comandaments de la Policia Nacional i de la Guardia Civil?’

Si volien seguretat, perquè no hi havia cap comandament militar?

Per què serveix l’exèrcit espanyol,,, si segons ells ‘Cataluña es España? Aunque en ella habiten ‘polacos’

Quan es vàren volar les Torres de Manhattan (USA), l’exèrcit francès estava als carrers de París al mateix dia i durant unes setmanes després. Jo hi era.

Perquè els atemptats ‘jihadistes’ es produeixen justament ARA a Catalunya?

Perquè els atemptats de l’11 M a Atocha, igual de ‘potiner i fastigós’ que ahir a Barcelona, però amb moltes més víctimes mortals, es varen produir tres dies abans de les Eleccions Generals (14 de març 2004)?

Llavors, les enquestes donaven guanyador al PP per majoria absoluta.
Miguel Acebes (ex ministro del Interior) i el govern del PP, va mentir sobre l’autoria dels fets i el vot va passar en 24 hores, a una majoria absoluta de Zapatero.

Els explosius que portaven els terroristes a Cambrils eren falsos i varen sortir del vehicle amb ganivets, matxets i punyals, com si fossin indis. Calia matar-los? (la seqüència del vídeo on aturen i disparen a cotxe blanc, difereix molt amb allò que fins ara s’escrit).

Perquè es va publicar tan lleugerament la foto de suposat autor de l’atemptat contra les Rambles i ara resulta que encara busquen el seu germà i tres més?

Qui va matar el passatger del darrera del cotxe que es va fugir a la Diagonal?  Qui eren i qui són tots plegats?

A les 19 de la tarda d’avui divendres sento:

El govern espanyol decidirà demà si eleva de 4 a 5 l’alerta antiterrorista. El 5 implica soldats als carrers.

Que cada un, si vol, es pregunti que carai està pasant, però jo el meus i jo volem ser LLIURES, però viure en PAU

Quim Pedret i Rovira

LEER MAS…

‘Vull ser Lliure’, by Xesco Boix

Per totes les dones i homes de bona voluntat i que volem el millor pel món i per Catalunya.
Volem ser lliures.

 

“Vull ser Lliure”

Vull ser lliure, vull ser lliure,
vull ser lliure, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més guerres, no més guerres,
no més guerres, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Vull justícia, vull justícia,
vull justícia, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Pau a tot el món, pau a tot el món,
pau a tot el món, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més porres, no més porres,
no més porres, a sobre meu, a sobre meu.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Xesco Boix

 

Pujat per Quim Pedret i Rovira

Minuts de silenci i grans silencis, by Quim Pedret

Avui 24 hores de la barbàrie ocorreguda ahir a Les Rambles de Barcelona, s’han fet minuts de silenci, arreu del País.

 

 

 

 

 

 

 

Molt lamentable que tan sovint hàgim de sortir al carrer per fer una condemna a una barbàrie o assassinat.
Crec que tots som culpables, per fer o per deixar fer algunes o moltes coses que en general s’estan fent o s’han fet malament. Parlo de societat, no parlo de país, ni del govern de Roses, ni del meu poble, Roses.

“Descansin en pau tots els morts innocents en la nostra memòria”, però cal posar les eines perquè això no es repeteixi mai més.

 

Quim Pedret i Rovira

Barcelona i Jo, by Joan Manuel Serrat

Dijous 17 d’agost 2017

Un petit homenatge a la nostra Barcelona, que també va ser durant anys la meva ciutat.
Descansin en pau els que passejant per les Rambles, avui han deixat la seva vida.
Va per ells, segur que al seu cel, l’escoltaran

“Barcelona i jo”… i tots nosaltres

A mida que arriben homes
es va fent gran la ciutat…..

…L’estimo nua i sencera
relliscant entre els dos rius,
amb les seves fantasies
i les seves cicatrius.
Me l’estimo amb la fal·lera
d’un caloio enamorat
perquè és viva i perquè es queixa
la meva ciutat.

Sentiment barreja de pena, tristor i impotència.
Ja fa temps que TOTS estem de dol

No podem rendir-nos, no podem donar l’esquena als malvats assassins. Hem de seguir. Hem de viure dia a dia.

Quim Pedret i Rovira

Aire condicionat…. per la buxaca, by Quim Pedret

“BRICOLATGE”

Aire condicionat amb glaçons molt barat…

No deixeu aquest ‘aire condicionat’ molt temps funcionant perquè si no les parets de la casa començaran a formar-se capes de gel. El meu veí no em va fer cas, i el gel fos va anar al ventilador i el va electrocutar, mentre que el seu gat moria de hipotermia.
No ens deixen ni ser pobres!

Quim Pedret i Rovira

Els ‘pobres’ no opinem, by Quim Pedret

Els ‘pobres’ no opinem i de ben segur que no robem….

Potser no opina, de fet no crec que al poder l’interessi, ni la seva l’opinió ni la nostra, però segurament l’indigent, té les idees més clares que ells i nosaltres i pot ser molt més feliç i ‘ric’, sense robar a ningú.

‘Si no tinguéssim res, seríem molt pobres’ (Quim Pedret)

Quim Pedret i Rovira

El meu barret i jo, by Ona Radio TV Pedret

 Part primera

Ahir vaig canviar la meva foto de perfil al facebook i he vist pels vostres comentaris i ‘ok’ que agradat (cosa que agraeixo) Gràcies amics!
Però alhora cap polític en actiu, ja sigui en un govern o a l’l’oposició, NO els agradat gens el meu barret gris. 

La propera fotografia la penjaré amb un barret de palla ‘cacahueteru-friki-platja o amb un barret a lo mafiós tipus Al Capone. per anar ben ells i jo ben conjuntats  i així tindre milions de LIKE’S i tant amigos com el cantant Roberto Carlos 

P.D. Una amiga regidora i dos polítics a la reserva, sembla que si li ha agradat el meu ‘foulard’

Que macos que en són alguns 


Part segona i explicació

A veure amics, l’escrit del barret en le meu mur ,és una manera de dir que els polítics que alguns conec d’aquí els volta’ns i personalment de fa anys, fa molts dies que no em posen res perquè encara que segurament llegeixen el que escric, a alguns els he demanat que dimiteixin, fan cooperativisme i envien els seus talps per preguntar o vigilar de què va la ‘cosa’ o si ‘em mullo el cul’ o recolzo a algú que els pot fer ombra. Alguns fan vacances, val? ‘Ojo al dato’!

Fa un dies en varen sortis dos talps teledirigits, fent.se els despistats. Que macus!
Aleshores per jo ser un ‘gamberret’ ells m’han ‘castigat’ amb el seu ‘menyspreu’ i silenci (cosa normal en un poble petit o comarca), on no saben distingir l’amistat, el saludat i el conegut amb la política i la critica…. que sempre faig amb molt de respecte.

O sigui que algunes alcaldesses, alcaldes i/o regidors m’han deixat de riure les gràcies o mirar si el barret em queda millor o pitjor.
Si poso que tots és ‘macu’, tot serà fantàstic o serà l’òstia.
El barret només em correspon a mi si me’l poso o me’l trec., i no deixa de ser una conya. Colons de barret, em compraré una barretina 

Ningú ha entès perquè he posat aquest post, que és una crítica a la intolerància?

Clar que no pretenc tampoc que el polític de carrec i bandera de la MEVA LLISTA, posi un ‘m’agrada’ quan en un escrit meu, li dic que dimiteixi.

Nois, no he caigut de la figuera, ni ells són tan ‘masoques’. Maquiavelics SI
Però que no veuen que ja el tinc ‘calats’ a tots, de fa més de 25 anys?
O sigui i resumint, si no llepo culs o no petonejo mans, no hi amistat que valgui, però jo amb alegria i il·lusió, vaig expressament els seus murs i els continuo posant ‘me gusta’, si m’agrada, perquè sé separar les coses.

Recordo fa anys, que un dia a un polític de nivell nacional li vaig demanar la seva posible dimissió en un escrit a la meva web i el mateix divendres a la trada em va trucar a casa per fer-ne conya, ja que per correu ja li vaig enviar el mateix escrit.

Alguns polítics de poble, són tan papistes i divertits… això sí sempre dins de la seva ignorància i ancorats en el passat més ranci!!
Així van els pobles i el pais

Quim Pedret i Rovira

Les Meves Frases, by Quim Pedret

Les meves frases

 

“Ser amic, és una cosa molt seriosa, ser un “saludat-conegut” és qüestió d’educació, que ja és molt, però que malauradament n’hi ha molt poca”

“El dia que els polítics deixin d’enganyar.se entre ells, potser deixaran d’enganyar.nos a nosaltres Però tot depén de nosaltres i de grau de masoquisme que tinguem”

 

“Els amics no es guanyen amb un barret, es guanyen amb el cap”
Un barret serveix per tapar-se del fred, de la calor i tindre les bones idees en calen i que no s’escapin i inclòs amb un barret pots demanar vots i també almoines si no pot pagar impostos, ni sous dels corruptes que et roben i es roben entre ells, descaradament i impunement.

 

Jo era petit i recordo que la meva àvia li deia a la meva mare:
“Aquest noi és més trapasser que en calces”  *El trapasser és un nen entremaliat que fa dolenteries pròpies d’una criatura
De gran només m’he quedat en ‘gamberret’, i molt més pels que veuen que no penso com ells i no els hi ric les gracietes
(sobretot els polítics)

 

 

“Aquest noi és un ‘trapella'”

 

“Jo no vull que em diguin la veritat, nomes em conformo en no m’enganyin més!
És molt demanar?”

 

“Si vols poder, potser tindràs còmplices i si vols llibertat, potser tindràs alguns amics”

 

 

 

Quim Pedret i Rovira