Luis, i en un dies fas anys, by Radio Ona Pedret TV

Joan Isaac a la presentació del seu nou treball ‘Manual d’amor’, li canta al seu amic Luis Eduardo Aute
“Tenir un amic”
Sala Luz de Gas 11 de març 2017

Grácies Joan Vilaplana (Joan Isaac)
Gràcies Josep Maria Carafí   (Ifarac)

Muchas Felicidades Luis Eduardo

 

Pujar pel Quim Pedret

Totes les llengües són Cultura, by Quim Pedret

Podem fer broma, però burles NO

No estic d’acord amb els riures i les burles contra la Consellera d’Ensenyament Clara Ponsatí.
Ponsatí es va doctorar el 1988 a la Universitat de Minnesota, als Estats Units, on ha passat gran part de la seva vida professional, a les Universitats de Georgetown, San Diego i Toronto, en aquest cas al Canadà.
Se la pot disculpar d’un lapsus idiomàtic producte dels nervis o un altre motiu, però crec que haguera d’esforçar-se a expressar-se molt millor, sempre que parli en castellà.

 

Quim Pedret i Rovira

‘Las Españas’ de Pedro Sánchez, by Quim Pedret

 

Tots tornem una mica despistats el primer dia després de les vacances, però Pedro Sánchez s’ha passat quatre nacions i tres pobles.

Españolito que vienes al mundo te guarde Dios. U
na de les ….. Españas ha de helarte el corazón

 

Totes les nacions són España menys España que és una nació de nacions.
En quin ‘fregat’ t’has ficat tu solet, ‘tiu‘.

 

 

Quim Pedret i Rovira

‘El Garbanzo del Alcalde’, by Quim Pedret Ona Radio TV

 

Crec que ara, més que mai, és bo i hem de lligar la política amb l’humor, entenent aquest com un estat d’ànim que emergeix com la forma de comunicació més apropiada per integrar les incongruències i no caure esperpènticament davant elles….ni fer el ridícul. 
Quim Pedret

De ‘la Niña de Rajoy’ a la ‘Juana de Sánchez’, by Radio TV Quim Pedret

Grans fites del ridícul polític:

De ‘la Niña de Rajoy a la ‘Juana de Pedro Sánchez

I Rajoy llançava més llenya al foc quan, en un reportatge d’Antena 3 per homenatjar als Simpson, afirmant que “Lisa podia ser la seva nena” -Lisa, és el membre més progre de l’eterna família groga televisiva.

Rajoy: “Jo vull que la nena que neix a España tingui una família i un habitatge i uns pares amb treball…i etc ” 

No deixem de costat l’emoció circense-pallassa-política… Sánchez, també és un actor molt dolent i per estar a l’altura del Mariano, els mateixos creadors de la Niña de Rajoy, varen fer arribar ‘La Juana, chica o criada para todo’

Pedro Sánchez, repetia en els seus mítings la història d’una tal Juana: cordovesa, alacantina o canària, que igual era netejadora en un hotel o treballava en un col·legi, o feia de criada, etc.

Pot ser que els dos van tenir un nen i li va van posar de nom Pablo Pablito Pableta, dejate coleta 

“Aquesta vinyeta pertany al llibre ‘Los Forrenta Años’ de Forges, i he canviat dues paraules, de dos globus de diàleg”

Quim Pedret i Rovira

“Quimicullunades Xinas”, by Radio TV Quim Pedret

“Quimicullunades de la Xina”

 

Un ‘chinu’ a l’altre: Me he ‘complado’ un coche, es un ALFA!
– LOMEO?
– Si lo meas, te mato imbécil
(Acudit)

Els ‘chinus’ son natural de Xina o realment són de la Bahia de Cochinus (Cuba)?

Per als addictes al mòbil, el Govern xinès va pensar una solució una mica surrealista. Ha fet una espècie de carril bici, perquè els que van amb el cap ajupit i mirant el mòbil, no xoquin amb els altres vianants que no en porten 

 

“És cert que els xinesos diuen: ‘Esto son naranjas de Valencia?

‘Els xinesos es mengen qualsevol cosa amb potes, excepte les potes de les taules’

“Oi que sabeu això de deixar anar gossos policia perquè rastregin a un convicte?
Doncs el cos policial de la província xinesa de Xinjiang prefereix usar oques”,

O tot plegat són ‘Cuentos chinos’

Molt bona nit, bon cap de setmana, i com diu un bon amic: “estimats amics inutils, que us pentini la iaia i ‘una patadeta’ al gos!” 

Salut

 

Quim Pedret i Rovira

Fart de mentides, by Quim Pedret

Estic molt fart.
Fart de tantes manipulacions, mentides i veritats a mitges. Estic fart que em prenguin per imbècil, potser ho sóc i no m’he adonat.
Sento fàstic per la classe ‘periodística’

Tampoc sé què dir dels polítics, tant d’un costat com d’un altre.

Em sento com si hagués anat a cinema a veure un thriller ple de misteris i assassinats i després de dubtar de tots els protagonistes i inclòs el director he mirat malament i amb por, quasi convençut que l’assassí era el pobre home que estava assegut al meu costat, a dins la sala.

Com diu un periodista:
“Però algú hauria de recordar que el gihadista de la Rambla no pensava atropellar ningú en aquest passeig, sinó posar tres furgonetes bomba per la ciutat.

“L’explosió del xalet d’Alcanar el va fer canviar de plans i això no ho tenia previst ni la CIA”

Ens podrien deixar de tanta TIA (per cert vaig ser el primer en tot Catalunya en fer un broma simpàtica sobre el Mortadelo i Filemón Pi) i està en la meva web, fa més d’una setmana http://www.radiopedret.com/?p=4938

I també ens podríem deixar de tantes òsties i ‘bens negres amb potes roses’ i recordar que TOTS som persones i algunes que passejaven per les Rambles el maleït dijous 17 d’agost estan mortes?

Collons!!!!!!! Ja ni ha prou !!

Quim Pedret i Rovira

‘Hotel’ Figueres, by Radio Quim Pedret TV

“Quimicullunades”

 

“Un cap de setmana surrealista… i porc”

Habitacions ‘Acústiques’ i a la Fresca a Figueres!!
Disposa de llit dur, banyera blava, traguet de ‘guisqui’, papereres, pàrquing privat i tauletes amb llum.
El wifi el posaran la setmana que ve. Mira que bé!!
Pel preu de menjar heu de consultar a la mestressa Felip i si no arreplegueu de containers, que alguna cosa trobareu.
Això rai! Estan plens!

Com es deu dir una tauleta de nit durant el dia?

Fotografia de Joan Oliva 

 

 

Quim Pedret i Rovira des de Vilajuïga

Sergi Pedret, set anys, by Quim Pedret i Elena Kudryashova

Estimat fill, avui ja és avui. Ja ha arribat el dia i semblava ahir quan vares arribar.

Fa set anys ens vares regalar tant o segurament tot. Han passat aquests anys i t’has anat convertint en el més meravellós espectacle del món. Ets un petit príncep que ens enamora i ens amanyaga cada dia.
Avui nosaltres et podem regalar un Lego o qualsevol altra joguina, oi? Estaràs content, però farem prou? Et seguirem regalant més ‘coses’ dia a dia.

Que més ens pots regalar tu a nosaltres fill… si sempre ens ho dónes tot?
A partir d’avui (ja t’has fet un homenet) has de començar a regalar.te moltes coses per a tu mateix, per poder seguir regalant, de més gran, els que un dia seran ‘els teus’, aquelles coses que no es toquen, aquestes les petites grans coses que portem al cor i l’anima, les que se senten i potser no es veuen, com l’estima, el respecte, la saviesa, seny i moral, l’honradesa i molt d’amor, tot barrejat amb tots els valors que t’ensenyem i el que hauràs anar afegint dia a dia. Estarem al teu costat perquè ho assoleixis

Estimat fill Sergi, els teus pares et desitgem que passis un dia d’aniversari molt fantàstic i que alhora sigui el millor de totes ‘les teves vides’.


Per molts anys i molts Petons
La mama i el papa.

Estat propi? sense exèrcit, by Radio Pedret TV

“Estat propi, sense exèrcit”
 
Ara fa cinc anys!
11 de novembre de 2012
 
“No”. Així de contundent s’ha mostrat aquest matí el candidat de CiU, Artur Mas, en respondre a la pregunta si entre les 105 estructures d’estat hi compta constituir un exèrcit. Una idea que ja havia deixat entreveure i que ara CiU l’ha posat negre sobre blanc en el seu programa electoral.
 
“No tindria cap sentit cometre els vells errors dels estats, per què un estat petit ha de tenir exèrcit si es preveu un exèrcit europeu”, ha insistit Mas.
Així Mas, si bé considera absolutament prioritari articular un departament d’Exteriors amb rang de Conselleria, imagina un estat català sense forces armades.
 
“Si vols la pau, preparat per la pau, no pas per la guerra’ (Quim Pedret)
Pujat pel Quim Pedret

Ritual de Foc i Colors, by Radio Ona TV Pedret

Amor Brujo ‘Danza Ritual del Fuego’ de Manuel de Falla

Lliure adaptació feta a Vilajuïga el desembre del 2015, sobre el film de Paolo Sorrentino
‘La Grande Belleza Òscar millor pel·lícula de parla no anglesa 2013.

‘Estimar’, de Roses al Born, by Ivan Díez, Adrià Albets, Carles Domènech

El restaurant “Estimar” està situat en un carreró del Born on s’hi ha d’anar expressament. No hi passes per davant per casualitat. Si no ets una persona molt avesada a la lectura de mapes et pot costar trobar-lo.

 

Teníem taula a un quart de deu. Hi vam arribar mitja hora abans i vam preguntar si hi podíem entrar. Anna Gotanegra, gerent i cap de sala, ens va dir molt amablement que sí. Amb la impunitat i la falta de vergonya que ens caracteritza vam aprofitar aquella estoneta del restaurant mig buit i amb l’equip acabant de preparar-ho tot per tafanejar i parlar amb Rafa Zafra, alma mater i responsable d’aquest fantàstic espai gastronòmic. En aquest moment en què la gastronomia s’ha convertit en un espectacle, considerem molt educatives les cuines obertes on pots veure com s’elaboren els plats. És una manera diàfana de copsar el caràcter i tarannà del local. No hi ha filtres. Tot en directe. A més de la cuina, a l’Estimar tens la parada de peix a la vista, com si fossis al mercat.
Pots triar què menjaràs. A l’Ivan i l’Adrià no els va fer falta mirar la carta per saber què volien.

 

Aquesta parella catalano-andalusa es va començar a estimar a El Bulli. Ell com a membre de l’equip que encapçalava Ferran Adrià i ella com a membre de la família Gotanegra, proveïdora de peix i marisc del temple de la cala Montjoi. En aquest punt, i sense haver tastat res, ja intuíem que allò aniria bé. Molt bé. La confluència familiar de l’Anna i del Rafa eleva aquesta casa de menjars a lloc de culte.

Rafa Zafra és un dels grans genis de la cuina actual i un dels millors xefs tractant el producte fresc. El tarannà de l’Anna com a cap de sala fa que conflueixi una sinergia positiva a tots els racons del restaurant.

Quan va arribar l’hora d’entrar en matèria ho vam fer fàcil. Ens vam deixar guiar una mica per l’Anna. Per començar unes ostres especials Guillardeau. Glorioses! Llavors el Carles ens va recordar quan a la seva joventut els seus amics Ferran i Víctor es capbussaven a la cala Cativa del Port de la Selva i pujaven a la barca amb unes quantes ostres per fer l’aperitiu. De la roca a la boca. La mateixa sensació.

És l’hora dels homenatges. Primer a El Bulli 1995, amb un carpaccio d’escamarlans i ceba caramel·litzada i, a continuació, a Miguel Palomo de l’Alhucemas, amb els sipions arrebossats. Aquests tributs són molt generosos i mostren una gran devoció pels homenatjats. Cada plat era millor. Costava molt millorar l’anterior i ells ho aconseguien.

Vam decidir continuar amb la reina de la casa: la gamba. Bullida, al vapor o a la brasa, com et doni la gana. Grosses, gustoses, al punt de tot… Perfectes! Van ser amb diferència les millors gambes que hem menjat en molt de temps.

I per acabar, amb el consentiment de la Mare de Déu del Carme, ens vam regalar un gall de Sant Pere a la brasa. Una nit per recordar. Com la del 20 de maig del 1992. Anar a l’Estimar és tenir la certesa que guanyaràs la Champions.
No hi ha rival.

 

Per Ivan Díez, Adrià Albets i Carles Domènech

Pujat per Quim Pedret

Les Rambles, Lorca i ‘el Marianu’, by Quim Pedret

 

Rajoy anuncia que els demòcrates que tenim d’estar contra el terrorisme. ‘Encara sort, perquè estàvem atabalats sense saber si estar a favor o no”. 

I no m’ho puc creure, en Mariano Rajoy recitant al gran Federico García Lorca
per condemnar el terrorisme

Però aquest home s’atreveix amb tot. És increïble!

 

On son les restes del mestre i poeta, assassinat pels feixistes?
I el ‘Partido Popular’ que fa pel compliment de la Llei de Memòria Històrica?

 

En relació a les Rambles i García Lorca

Era el 22 de desembre de 1935 i l’actriu de Molins de ReiMargarita Xirgú acabava de representar ‘Doña Rosita la Soltera o el Lenguaje de las flores‘.
Federico García Lorca al costat mateix de l’actriu catalana va agafar unes quartilles i va evocar la bellesa de la labor de les floristes exaltant la singular identitat de les Rambles de Barcelona.

Se dicey es verdad, que ningún barcelonés puede dormir tranquilo si no ha paseado por la Rambla por lo menos una vezy a mi me ocurre otro tanto estos días que vivo en vuestra hermosísima ciudad

Quim Pedret i Rovira

Boniques Rambles, boniques flors, by Quim Pedret Ona Radio TV

Avui fa una setmana…penso

Avui fa una setmana de moltes coses…
Deia el matemàtic francès Blaise Pascal que ‘el mal de l’home és no saber tancar.se tot sol en una habitació durant un dia i pensar’.

Després d’una llarga i trista setmana i per a mi valenta i també vergonyosa en bastants àmbits de la societat, reflectida en les xarxes socials, espero a ulls clucs els dies que encara ens esperen, els que semblen molts més feixucs i angoixants, tot deixant enrere els que fins avui hem sofert tots plegats. I penso.
Però alhora estic molt fart, atabalat i també decebut.
Tip de veure tanta hipocresia i odis, carregat de veure tanta ‘bondat’ que vol surar i no pot.
Però ara, per més vergonya de tots plegats, sembla que alguns juguen a veure si són els més bons, els millors i que són els més dolents, qui en sabia més i qui en sabia menys i perdoneu-me l’expressió, també a veure qui la ‘té més llarga’ o ‘se l’agafa amb paper de fumar’. Les dues i més coses, són igual de tristes.

Com deia el poeta, fa una setmana… molts havíem perdut deien, altres havien guanyat, deien; com l’any quaranta i com l’any dels anys.
Demà serà una altra guerra………………………………………….o la mateixa.

Ara en mig d’un embolic, estic ple de nits sense dolces nits. Estic ple d’enganys, ple de dubtes i masses sospites. I per això ja callo. Vull callar, he de callar perquè he de seguir pensant i escrivint.

I en el meu silenci d’una habitació, escriure quelcom més acurat, més ple de “seny’s”, potser sense dolors ni vergonyes alienes, ple d’esperança i d’ànims nous, i mentre pensi en el que deia en Pascal, segurament creure que Leon Tolstoi tenia molta raó en dir:

“Sembla que tots pensen a canviar en mon, però ningú pensa realment a canviar ell mateix”

Així anem

Molt bona nit, amics.
Quim Pedret i Rovira

“Amb Puigdemont al cel”, by Quim Pedret

“Amb Puigdemont al cel”
Trapero, el nou heroi de Catalunya?
El nou català de l’any?
 
La ‘política’ dels Mossos d’Esquadra seguia avançant i el comissari en cap del cos, Josep Lluís Trapero, malgrat les crítiques que arrossega entre els seus agents per decisions operatives i per la seva propera relació amb càrrecs polítics, entre ells el president de la Generalitat, Carles Puigdemont va ser ascendit al càrrec de Major, el màxim rang estructural del cos i del que no pot ser destituït encara que perdi la confiança d’una futura nova cúpula política.
 
La Direcció general de Policia va informar que Trapero va ser l’únic aspirant al càrrec de Major que es decideix “per lliure elecció”.
 
Es tracta d’un títol que, encara que creat en 1994 sota la primera Llei de Policia de Catalunya, estava vacant des de 2008. Va ser l’anterior director general dels Mossos, Albert Batlle, qui va decidir a inicis de l’any passat recuperar el càrrec per premiar a un policia que compta amb tota la confiança del Govern.
 
L’anunci va generar malestar dins del cos per la protecció que es garanteix a Trapero. Aquest home a arribat fins al més alt de Mossos després d’ascendir per tota l’estructura i únicament abandonarà el seu rang quan decideixi jubilar-se.
En els Mossos no existeix la degradació de rang i ningú podrà disputar-li el lloc. Sí que podria arribar a compartir-ho.
 
Trapero arrossega polèmiques que en la seva elecció no hi hagués un clima de pau social entre policies. L’última d’elles, a més, segueix candent després de ser-li atribuïda la posada en llibertat d’un home que va deixar en coma a un policia al qual va envestir després de ser confós amb un sospitós a Rubí (Barcelona). Des de llavors agents i sindicats han exigit la seva destitució en diverses concentracions.
 
L’estiu passat, Pilar Rahola, li va jugar una mala passada. El va convidar a la casa de Cadaqués a una ‘festassa’ en la qual van estar presents Carles Puigdemont i la seva esposa i un grup de populars independentistes com l’expresident del Barça, Laporta, el periodista Vehíls, la seva esposa, la periodista Helena García Melero i d’altres.
 
El Major Trapero es va encarregar de l’arròs, les samarretes i de posar la música. Va entonar a la guitarra “Paraules d’amor” de Serrat. No li va fer gens de gràcia que aquesta festa  privada circulés per la xarxa i el varen anomenar alguns: “El guitarrero del poder”
 
La USPAC li va dir al ‘gran’ Mosso, pel seu guateque a Cadaqués:
‘Toca la guitarra amb els ‘manteros’, a veure si també et fan cas’
 
Ara, després pel seu conegut: ‘Bueno vale, molt bé adéu’, semba ser que és un ‘superheroi’, però no pas per fer el mateix que els seus subordinats…….els Mossos que amb la seva profesionalitat a peu peu de carrer o al bosc ES VAREN JUGAR LA PELL, en aquesta maleïda setmana d’agost.
 
Ara alguns (com l’Antoni Bassas) anomenen en Trapero, amb certa ironia, el català de l’any. Temps !
 
P.D. A nivell de carrer gairebé ningú el coneixia en Trapero
Fa uns mesos era el Comissari en Cap del cos amb plenes responsabilitats i atribucions però sense els galons a l’uniforme.
Jordi Jané, el conseller ‘purgat’ fa unes setmanes, per la seva tebiesa davant el ‘procés’, el va triar pel càrrec, a proposta del director de la Policia, l’Albert Batlle, també ‘fulminat’ per idèntic motiu…Però això ja és un altre història…

Quim Pedret