Boniques Rambles, boniques flors, by Quim Pedret Ona Radio TV

Avui fa una setmana…penso

Avui fa una setmana de moltes coses…
Deia el matemàtic francès Blaise Pascal que ‘el mal de l’home és no saber tancar.se tot sol en una habitació durant un dia i pensar’.

Després d’una llarga i trista setmana i per a mi valenta i també vergonyosa en bastants àmbits de la societat, reflectida en les xarxes socials, espero a ulls clucs els dies que encara ens esperen, els que semblen molts més feixucs i angoixants, tot deixant enrere els que fins avui hem sofert tots plegats. I penso.
Però alhora estic molt fart, atabalat i també decebut.
Tip de veure tanta hipocresia i odis, carregat de veure tanta ‘bondat’ que vol surar i no pot.
Però ara, per més vergonya de tots plegats, sembla que alguns juguen a veure si són els més bons, els millors i que són els més dolents, qui en sabia més i qui en sabia menys i perdoneu-me l’expressió, també a veure qui la ‘té més llarga’ o ‘se l’agafa amb paper de fumar’. Les dues i més coses, són igual de tristes.

Com deia el poeta, fa una setmana… molts havíem perdut deien, altres havien guanyat, deien; com l’any quaranta i com l’any dels anys.
Demà serà una altra guerra………………………………………….o la mateixa.

Ara en mig d’un embolic, estic ple de nits sense dolces nits. Estic ple d’enganys, ple de dubtes i masses sospites. I per això ja callo. Vull callar, he de callar perquè he de seguir pensant i escrivint.

I en el meu silenci d’una habitació, escriure quelcom més acurat, més ple de “seny’s”, potser sense dolors ni vergonyes alienes, ple d’esperança i d’ànims nous, i mentre pensi en el que deia en Pascal, segurament creure que Leon Tolstoi tenia molta raó en dir:

“Sembla que tots pensen a canviar en mon, però ningú pensa realment a canviar ell mateix”

Així anem

Molt bona nit, amics.
Quim Pedret i Rovira

“Amb Puigdemont al cel”, by Quim Pedret

“Amb Puigdemont al cel”
Trapero, el nou heroi de Catalunya?
El nou català de l’any?
 
La ‘política’ dels Mossos d’Esquadra seguia avançant i el comissari en cap del cos, Josep Lluís Trapero, malgrat les crítiques que arrossega entre els seus agents per decisions operatives i per la seva propera relació amb càrrecs polítics, entre ells el president de la Generalitat, Carles Puigdemont va ser ascendit al càrrec de Major, el màxim rang estructural del cos i del que no pot ser destituït encara que perdi la confiança d’una futura nova cúpula política.
 
La Direcció general de Policia va informar que Trapero va ser l’únic aspirant al càrrec de Major que es decideix “per lliure elecció”.
 
Es tracta d’un títol que, encara que creat en 1994 sota la primera Llei de Policia de Catalunya, estava vacant des de 2008. Va ser l’anterior director general dels Mossos, Albert Batlle, qui va decidir a inicis de l’any passat recuperar el càrrec per premiar a un policia que compta amb tota la confiança del Govern.
 
L’anunci va generar malestar dins del cos per la protecció que es garanteix a Trapero. Aquest home a arribat fins al més alt de Mossos després d’ascendir per tota l’estructura i únicament abandonarà el seu rang quan decideixi jubilar-se.
En els Mossos no existeix la degradació de rang i ningú podrà disputar-li el lloc. Sí que podria arribar a compartir-ho.
 
Trapero arrossega polèmiques que en la seva elecció no hi hagués un clima de pau social entre policies. L’última d’elles, a més, segueix candent després de ser-li atribuïda la posada en llibertat d’un home que va deixar en coma a un policia al qual va envestir després de ser confós amb un sospitós a Rubí (Barcelona). Des de llavors agents i sindicats han exigit la seva destitució en diverses concentracions.
 
L’estiu passat, Pilar Rahola, li va jugar una mala passada. El va convidar a la casa de Cadaqués a una ‘festassa’ en la qual van estar presents Carles Puigdemont i la seva esposa i un grup de populars independentistes com l’expresident del Barça, Laporta, el periodista Vehíls, la seva esposa, la periodista Helena García Melero i d’altres.
 
El Major Trapero es va encarregar de l’arròs, les samarretes i de posar la música. Va entonar a la guitarra “Paraules d’amor” de Serrat. No li va fer gens de gràcia que aquesta festa  privada circulés per la xarxa i el varen anomenar alguns: “El guitarrero del poder”
 
La USPAC li va dir al ‘gran’ Mosso, pel seu guateque a Cadaqués:
‘Toca la guitarra amb els ‘manteros’, a veure si també et fan cas’
 
Ara, després pel seu conegut: ‘Bueno vale, molt bé adéu’, semba ser que és un ‘superheroi’, però no pas per fer el mateix que els seus subordinats…….els Mossos que amb la seva profesionalitat a peu peu de carrer o al bosc ES VAREN JUGAR LA PELL, en aquesta maleïda setmana d’agost.
 
Ara alguns (com l’Antoni Bassas) anomenen en Trapero, amb certa ironia, el català de l’any. Temps !
 
P.D. A nivell de carrer gairebé ningú el coneixia en Trapero
Fa uns mesos era el Comissari en Cap del cos amb plenes responsabilitats i atribucions però sense els galons a l’uniforme.
Jordi Jané, el conseller ‘purgat’ fa unes setmanes, per la seva tebiesa davant el ‘procés’, el va triar pel càrrec, a proposta del director de la Policia, l’Albert Batlle, també ‘fulminat’ per idèntic motiu…Però això ja és un altre història…

Quim Pedret

Puigdemont rep a la Comunitat Musulmana, by Radio Ona Pedret TV

 

Carles Puigdemont rep al Palau de la Generalitat els representants de la comunitat musulmana després de la manifestació per la Rambla de Barcelona.
Els manifestants han demanat autocrítica i han dipositat flors al mosaic de Joan Miró

 

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va rebre el dilluns 21 d’agost al vespre al Palau de la Generalitat diversos representants de la comunitat musulmana després que aquesta es manifestés per la Rambla de Barcelona en rebuig dels atemptats de la setmana passada. A la trobada també hi ha assistit el conseller d’Exteriors, Raül Romeva i la de Governació, Meritxell Borràs, així com el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell.

‘Islam és pau’, ‘Som musulmans, no criminals’ i ‘Tots som Barcelona’. Són els clams que més s’han sentit a la manifestació. El manifest, a plaça de Catalunya en català, castellà i àrab, ha reclamat autocrítica a les institucions i a tota la societat i ha demanat treballar perquè els joves se sentin inclosos, arrelats i amb futur, per rebutjar així discursos radicals. La concentració ha arrencat al voltant de les 7 de la tarda i ha arribat a dos quarts de 9 del vespre al mosaic de Miró de les Rambles. Entre aplaudiments i molts rostres emocionats, representants de la comunicats musulmana, que han assegurat haver superat les expectatives de convocatòria, hi han dipositat flors en homenatge a les víctimes de l’atemptat terrorista. La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en unes 2.500 persones.

 

 

La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en unes 2.500 persones.

Pujat a la xarxa 
Quim Pedret i Rovira

Entre ‘tra-pillos’ anda el juego, by Quim Pedret

Coses de la ‘TIA’

“Quimicullunades”

“Es veritat que Mortadelo és a Tripero
como FIlemón és a Pushimon?

Això m’ho ha pregunta la meva T.I.A. Cisqueta Maluc Pi de Garriguella! 

 

El sil·logisme és un raonament que està format per dues premisses i una conclusió que és el resultat lògic que es dedueix de les dues premisses.

“Buenu vale, de ‘acuerdu’
pos molt bé
pos eso
pos adios”

 

Quim Pedret i Rovira
No so de aqui, ni soy de alla!!

‘Suquets Portabella’ amb un xic de silenci, by Quim Pedret

“Ja em puc ‘morir’, ja ho he vist quasi tot”

De veritat, jo respecto molt els minuts de silenci, (un minut sempre ho he trobat molt ‘pobre’) Milor cinc oi? 
Però el que em faltava per veure a la vida, era fer el Suquet (la ‘festorra’ d’en Portabella) amb un minut de silenci. Trist. Lamentable

 

Francament. ho trobo de molt mal gust, no el suquet, sinó el poc tacte. 
Només calia convidar un mossèn, per ‘amanir’ el suquet amb aigua beneïda
No fora millor aquest estiu fora les guitarres, els sucs i els suquets?… i més coses ben fetes i amanits amb molt d’amor.
Em fotu vell o sóc un monyes?

Suquets Portabella… listos para comer!!! …. Ara i el diari ARA ho publica tot…igual la Pilar ‘Rajola’ és accionista

Quim Pedret i Rovira

L’article d’Antoni Bassas és impagable

ANTONI BASSAS

Mai un suquet de Pere Portabella havia començat com el de dilluns a la nit: amb un minut de silenci. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carles Mundó, Gerardo Pisarello, Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Xavier Domènech, Josep Maria Terricabras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, entre d’altres, van compartir-lo al començament d’una nit que tancava un altre llarguíssim dia.

De fet, els primers convidats al sopar van arribar al Mas Ventós de Palau-Sator (Baix Empordà) escoltant a la ràdio la roda de premsa del president Puigdemont i del català de l’any, Josep Lluís Trapero, en què van anunciar oficialment la localització i mort de Younes Abouyaaqoub. Tot va anar tard.

La gravetat d’aquestes dies va actuar de convidada invisible en el to de les converses, canviant-li l’aire a una trobada que normalment es desenvolupa entre la despreocupació estiuenca i la contenció empordanesa. Aquesta vegada, però, el president, el vicepresident, el conseller de Justícia i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona van arribar curts de son i cansats però parcialment alliberats de tensió després de la captura de Subirats. Puigdemont venia de pronunciar la frase que resumeix el traspàs de poders d’aquests dies: “N’he informat el president Mariano Rajoy”. Mundó no havia parat de reunir-se amb ambaixadors i cònsols dels països que han hagut de repatriar cadàvers de les víctimes escrupolosament identificades a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. Pisarello venia d’assistir a una reunió de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría amb els representants diplomàtics a Barcelona, precisament, i constatava la dificultat de la número dos de Rajoy –extensible a tot l’executiu espanyol– per trobar el seu paper en una crisi gestionada amb traç des de Barcelona. Mundó havia assistit en primera fila al moment “bueno, pues molt bé, pues adiós”, el moment d’un periodista abandonant una roda de premsa perquè s’hi parlava en català, el moment que per primera vegada havia fet avergonyir fins i tot el batalló de tebis del respecte al català. Trista realitat del món en què la política és més important que la cultura: quan una llengua és la que parla un cos uniformat i armat, que dispara i lidera amb encert una operació antiterrorista, la llengua rep el respecte del poder. Però aquesta és una altra qüestió.

Pedro Sánchez es va passar la nit escoltant més que parlant, interessat, àvid fins i tot d’interlocució catalana, intercanviant algun telèfon, demanant “sisplau, diga’m de veritat què en penses”, de la seva idea de plurinacionalitat de l’Estat via reforma constitucional. Sánchez comentava amb Junqueras, ajuntats per Terricabras, la necessitat de crear al Congrés dels Diputats, aquest setembre, algun tipus d’espai de debat de la qüestió catalana que superi el bloqueig imposat pel PP i que esdevingués un senyal a la societat catalana que el Procés tindrà una resposta política i no només judicial.

En totes les rotllanes, una pregunta: com influiran els atemptats i la manifestació de dissabte en les cinc setmanes que falten fins al referèndum, amb l’11 de Setembre entremig? Un parell de respostes: aquests dies la gent ha vist funcionar la Generalitat com el govern d’un Estat, i ha vist els intents desesperats d’alguns mitjans espanyols de tornar a alguna cosa semblant a l’aprofitament de l’11-M. Però també ha vist unitat al voltant del dolor i senyals de cooperació entre administracions. ¿Com es torna al debat polític després de l’onada d’afecte? Que l’èxit policial no li pugi al cap a la Generalitat, administrar els temps i no cometre errors van ser algunes respostes.
Fresquejava, a la una tocada de la matinada, quan els convidats de Portabella van començar a retirar-se. A aquella hora, el president, sense corbata però amb americana, explicava que després del 2-0 matiner del Girona a l’Atletico de Madrid va pensar allò de “ja sé com acaba quest partit”.
L’altre partit, ningú no sap com acabarà.

 

Xicots d’Esquadra i d’altres oficis, by Quim Pedret RTV

“Quimicullunades”

Després d’uns dies tristos i de dol i perquè no dir.ho, de molts embolics i desmentis, sembla que ha arribat un xic de calma i ahir dimarts vaig felicitar molt sincerament als Xicots d’Esquadra (que ni fa mesos eren tan dolents, ni ara són tan bons) i que tant aquests dies, i com sempre, la seva feina està molt ben feta (menys quant em foten una ‘multa’)  , perquè és la seva obligació i per això cobrant (cosa molt normal).

També vaig felicitar als metges, infermeres i escombriaires (tots ells, peces fonamentals per la salut dels humans)
Ens estimen molt i cobren molt poc.

No oblido un reconeixement ‘als enterramorts’ com va dir en Joan Caprí, ja que sense ells els cementiris no hi hauria ni ordre, ni concert i ningú es posaria solet a la capseta i vinga!! Cap al prestatge!! Ai uix!, toquem fusta!

Paradoxes de la vida, a vegades els Mossos es veuen amb l’obligació de matar i aquests darrers, de ‘recollir.los’ i els metges es veuen sempre en l’obligació de curar i alhora els escombriaires de treure’ns la porqueria de la porta de casa nostra i dels nostres carrers. Això sempre tinguen present que els enterramorts ja han fet la seva feina, si no seria un caos caminar per les voreres.

Per cert, mai he vist ni una entrevista, ni un Nobel, ni un Oscar, ni un ‘Dracma platejat’ per cap ‘eixuga-merdetes’.
Potser ja seria hora un reconeixement, per una feina tan digna   Oi?

De passada, vull felicitar també als lampistes, pintors, toca-collons, jardiners, llibreters, mecànics, fusters, advocats, fotògrafs, etc., i com no, felicitar molt efusivament a la majoria dels polítics, per fer una feina tan feixuga, com és la d’actors del Gran Teatre de l’Enganyifa.

Avui, igual faig riure a un polític, ja que ‘el seu humor és l’únic humor, que mai està de broma’
Ai vés, quines coses dius aquests ‘poca-solta’ del Quim, servidor!
Per cert la frase de l’humor polític és meva, però els hi regalo!.. En tinc moltes més

Quim Pedret i Rovira 
Ciutadà d’aquí i d’allà i molts més llocs

Sueños de Poeta, by Quim Pedret

Hoy he tenido un sueño. He soñado que soñaba

No sé lo que he soñado
en la noche pasada.
Triste, muy triste debió ser el sueño, pues despierto la angustia me duraba.

He soñado que la verdad era amarga y la querido echar de la boca, pero me la han cerrado.
He soñado con políticos que dejaban de mentir, mientras yo con la conocida argucia del tener ‘la meadita floja’, me escapaba de sus garras.

 

LEER MAS…

‘Moru’, Àrab, Islam, Musulmà, Persones, by Quim Pedret

Avui aprendrem la diferència entre aquestes quatre paraules: marroquí, àrab, Musulmà, i terrorista.

 

 

Som-hi:

Un marroquí és una persona que ha nascut al Marroc.

Un àrab és una persona que ha nascut en algun dels països àrabs, com per exemple Aràbia Saudita.

Un musulmà és una persona que practica l’islam.

Un terrorista és un senyor que comet actes terroristes.

Fins aquí tot clar, oi? És fàcil.

Doncs ara ve la part més important. Preneu nota i que no s’us oblidi:

No té perquè haver-hi relació entre aquestes quatre coses. Per exemple, és pot ser Marroquí i ser musulmà o no ser-ho. O es pot ser Musulmà sense ser terrorista.

Guardeu bé aquesta lliço, i tingueu-ho en compte la propera vegada que caigueu en la temptació de ficar a tothom en el mateix sac.

I ara, si ja ho heu après, compartiu la publicació per què més gent ho pugui aprendre

‘The Eddy Duchin Story’, by Radio TV Pedret

‘The Eddy Duchin Story’

Excel·lent melodrama de l’any 1956 i quasi tristament oblidat
De petit la vaig veure perquè la mare em va ‘obligar’ a escoltar en Chopin i pel semblant que segons ella tenia en Power amb el meu pare, tant en aquesta pel·lícula com ‘The Razor’s Edge’ Al Filo de la Navaja, també de visió ‘obligada’.

Amb els anys l’he tornada a veure diverses vegades i no cansa, al contrari i molt més si tens fills petits.
Té unes escenes elegantíssimes i algunes fotografies d’exteriors són realment magnífiques.
Uns grans silencis i un fort dramatisme, que diu molt sobre el que transcorre en quasi totes les escenes.
Aquesta manera de rodar tan elegant, era molt pròpia del bon cinema de temps enrere, difícil de trobar al cinema actual.

Excel·lent la interpretació de Tyrone Power (encara que no tocava ell), el va doblar el gran pianista Carmen Cavallaro.
La banda sonora és senzillament meravellosa. George Sidney va ser un bon director
És una pel·lícula a reivindicar en la història del cinema.
És un final inoblidable amb una el·lipsi preciosa.

Crec que no he assaborit un final més emotiu que aquest, potser nomes en la pell.licula de Tornatore, Cinema Paradisso amb Jacques Perrin i Philipe Noiret

“Ets un gran pianista, fill. És difícil saber on acabo jo i on comences tu” (Duchin al seu fill Peter)

Quim Pedret i Rovira

‘Els meus dubtes i jo’, by Quim Pedret TV

‘Els meus dubtes i jo’

Avui divendres a la matinada escrivia això:

El gobierno de Madrid des de l’any 2015 dóna informació en comptagotes en matèria de terrorisme europeu als Mossos d’Esquadra.

On estava ahir la Guàrdia Civil, que també està a l’Aeroport de Prat des de fa dies, per ordres de Rajoy?

Que hi feia en Rajoy prenent ‘possessió’ i fen.te fotos a la ‘Delegación de Gobierno’ amb comandaments de la Policia Nacional i de la Guardia Civil?’

Si volien seguretat, perquè no hi havia cap comandament militar?

Per què serveix l’exèrcit espanyol,,, si segons ells ‘Cataluña es España? Aunque en ella habiten ‘polacos’

Quan es vàren volar les Torres de Manhattan (USA), l’exèrcit francès estava als carrers de París al mateix dia i durant unes setmanes després. Jo hi era.

Perquè els atemptats ‘jihadistes’ es produeixen justament ARA a Catalunya?

Perquè els atemptats de l’11 M a Atocha, igual de ‘potiner i fastigós’ que ahir a Barcelona, però amb moltes més víctimes mortals, es varen produir tres dies abans de les Eleccions Generals (14 de març 2004)?

Llavors, les enquestes donaven guanyador al PP per majoria absoluta.
Miguel Acebes (ex ministro del Interior) i el govern del PP, va mentir sobre l’autoria dels fets i el vot va passar en 24 hores, a una majoria absoluta de Zapatero.

Els explosius que portaven els terroristes a Cambrils eren falsos i varen sortir del vehicle amb ganivets, matxets i punyals, com si fossin indis. Calia matar-los? (la seqüència del vídeo on aturen i disparen a cotxe blanc, difereix molt amb allò que fins ara s’escrit).

Perquè es va publicar tan lleugerament la foto de suposat autor de l’atemptat contra les Rambles i ara resulta que encara busquen el seu germà i tres més?

Qui va matar el passatger del darrera del cotxe que es va fugir a la Diagonal?  Qui eren i qui són tots plegats?

A les 19 de la tarda d’avui divendres sento:

El govern espanyol decidirà demà si eleva de 4 a 5 l’alerta antiterrorista. El 5 implica soldats als carrers.

Que cada un, si vol, es pregunti que carai està pasant, però jo el meus i jo volem ser LLIURES, però viure en PAU

Quim Pedret i Rovira

LEER MAS…

‘Vull ser Lliure’, by Xesco Boix

Per totes les dones i homes de bona voluntat i que volem el millor pel món i per Catalunya.
Volem ser lliures.

 

“Vull ser Lliure”

Vull ser lliure, vull ser lliure,
vull ser lliure, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més guerres, no més guerres,
no més guerres, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Vull justícia, vull justícia,
vull justícia, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Pau a tot el món, pau a tot el món,
pau a tot el món, ara mateix, ara mateix.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més porres, no més porres,
no més porres, a sobre meu, a sobre meu.
I abans de ser un esclau
enterreu-me sota el fang
i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Xesco Boix

 

Pujat per Quim Pedret i Rovira

Minuts de silenci i grans silencis, by Quim Pedret

Avui 24 hores de la barbàrie ocorreguda ahir a Les Rambles de Barcelona, s’han fet minuts de silenci, arreu del País.

 

 

 

 

 

 

 

Molt lamentable que tan sovint hàgim de sortir al carrer per fer una condemna a una barbàrie o assassinat.
Crec que tots som culpables, per fer o per deixar fer algunes o moltes coses que en general s’estan fent o s’han fet malament. Parlo de societat, no parlo de país, ni del govern de Roses, ni del meu poble, Roses.

“Descansin en pau tots els morts innocents en la nostra memòria”, però cal posar les eines perquè això no es repeteixi mai més.

 

Quim Pedret i Rovira

Barcelona i Jo, by Joan Manuel Serrat

Dijous 17 d’agost 2017

Un petit homenatge a la nostra Barcelona, que també va ser durant anys la meva ciutat.
Descansin en pau els que passejant per les Rambles, avui han deixat la seva vida.
Va per ells, segur que al seu cel, l’escoltaran

“Barcelona i jo”… i tots nosaltres

A mida que arriben homes
es va fent gran la ciutat…..

…L’estimo nua i sencera
relliscant entre els dos rius,
amb les seves fantasies
i les seves cicatrius.
Me l’estimo amb la fal·lera
d’un caloio enamorat
perquè és viva i perquè es queixa
la meva ciutat.

Sentiment barreja de pena, tristor i impotència.
Ja fa temps que TOTS estem de dol

No podem rendir-nos, no podem donar l’esquena als malvats assassins. Hem de seguir. Hem de viure dia a dia.

Quim Pedret i Rovira

Aire condicionat…. per la buxaca, by Quim Pedret

“BRICOLATGE”

Aire condicionat amb glaçons molt barat…

No deixeu aquest ‘aire condicionat’ molt temps funcionant perquè si no les parets de la casa començaran a formar-se capes de gel. El meu veí no em va fer cas, i el gel fos va anar al ventilador i el va electrocutar, mentre que el seu gat moria de hipotermia.
No ens deixen ni ser pobres!

Quim Pedret i Rovira

Els ‘pobres’ no opinem, by Quim Pedret

Els ‘pobres’ no opinem i de ben segur que no robem….

Potser no opina, de fet no crec que al poder l’interessi, ni la seva l’opinió ni la nostra, però segurament l’indigent, té les idees més clares que ells i nosaltres i pot ser molt més feliç i ‘ric’, sense robar a ningú.

‘Si no tinguéssim res, seríem molt pobres’ (Quim Pedret)

Quim Pedret i Rovira