Un millón para el mejor, by Radio TV Pedret

TENIM LA SOLUCIÓ PER ANAR A VOTAR I TREURE COM A MÍNIM 100 MILIONS o més

Veureu:

Ja fa dies que em balla una cosa pel cap.

A veure, sembla que en general hi ha moltes ganes de votar, Sí?
Veig que hi ha una manca d’entesa en qui compra les urnes i a on es compren, Si ajuntem les ganes de votar (posem que el teu cas o el meu o de qui sigui), jo suggeriria que la votació sigui o a l’ajuntament, al bar de la cantonada o inclòs a la plaça major (esperem que faci un dia ‘estupendu’)… però hauria de ser una votació nominal, és a dir, tots els vots, fossin amb ‘un si’, amb ‘un no’, amb un ‘m’ho pensaré’ o amb un ‘la dona no em deixa’, portarien el nom del ‘timat’ (perdó, del votant) i aquest fen gal·la, quasi obligatòria, del seu patriotisme i de les ganes de ser lliure, tots dient GLORIA!, poses a dins del sobre de votar un bitllet de cent euros (100) per la causa independentista i per les despeses de les urnes, clauers, bolígrafs i els pins de la diada.
Així el nou govern aconseguiria que tot estès ben controlat, és a dir, fen un símil amb el judici a Artur Mas, on la gran majoria es va fer ‘culpable’, dient: ‘TOTS SOM MAS’ i ‘jo també vaig votar’, ja tindrien la llista feta.

Per tant en el suposat cas que es repetís un altre 9N (molt probablement)  , podrien ser tots els votants del ‘SI VULL’ inculpats, juntament amb en Carles Puigdemont, i no caldria dir davant dels jutjats: ‘TOTS SOM EN CARLES’.
Els ‘estimats’ jutges ho tindrien més fàcil. i aniríem potser de pet a unes eleccions atòmiques o a la tan desitjada República Catalana o Principat de Catalunya o en el cas d’aqui dalt, una mena de Comtat de l’Empordà 

En el cas que algun despitat hagi votat que ‘NO VULL’, el tindríem d”obligar’ a què poses un bitllet de cinquanta euros i anar de genolls de Monistrol a Montserrat, per ser tan ‘gilipitxes’, ja que si el ‘menda’ pensava que NO VOLIA ni tan sols el referèndum, valia més que s’hagués quedat a casa i no tocar la pera a ‘tutti cristu’. Amen

No crec que sigui una mala idea. La meva Tieta Cisqueta’, de 85 anys, m’ha dit que li sembla perfecte i ella anirà a votar al seu amic Tarradellas (no li feu ni cas, ja ‘xoxeja’ per tot arreu)

I és que som l’òstia els catalans! SI VOLEM, doncs PODEM i junts fins i tot som imbatibles!…
Que es noti que estimem la pela, inclòs per deixar de ser esclaus d’un estat i ser esclaus d’una Europa decrèpita, que també ens martiritza cada dia i de bon matí…i que a mi em fot més, tenint en compte que m’agrada ser matiner, però a les dotze del migdia 

Vics-a Catalunya, on ens donen gats per llebres, quasi sempre.
.
.. Fàcil oi?, cent euros per un milió de votants com a mínim, tenim 100 milions per les urnes, pipes, quicos i ‘xuxes’ 

Demà més
Salut i bon dia.

M’agrada

Anem un salvi’s qui pugui?, Radio TV Pedret

És cert que Puigdemont va tenir una forta brega amb Junqueras i va plantejar convocar eleccions ja?

 

 

El fet que la CUP recolzi a l’executiu català sembla que provoca pànic en les files del PDeCAT.
Diuen que a molts consellers els tremolen les cames.
El mal glop de l’1-O se’ls comença a tornar en contra ja que aquest laberint és de traca i mocador
La possibilitat que Puigdemont tregui les urnes al carrer i disfressi la consulta amb unes eleccions autonòmiques cobra força entre els partits constitucionalistes.
Mentre els sobiranistes mantenen el seu desafiament sota una autèntica caça de bruixes.

El president de La Generalitat ha expressat aquests dies en converses informals la seva intenció de consumar el xoc de trens amb Madrid fins al final. Ni tan sols al seu antecessor en el càrrec, Artur Mas, li ha donat pistes sobre el seu plans. Les relacions entre tots dos segueixen sent molt fredes.

A prop d’un possible naufragi, és un salvi’s qui pugui?

Quim Pedret i Rovira

“Puigdemont està jugant en foc… by Radio TV Pedret

“Puigdemont està jugant en foc, i el temps s’acaba”

President, si no respectes a una persona, t’estàs faltant el respecte a tu mateix i al teu cap.

‘El President per accident’, es vol carregar els homes forts d’Artur Mas, dins i fora del govern.

Després del cas Gordó, va vindre el cas Baiget, i ara tot sembla que li toca el torn a la Neus Munté, a en Jordi Jané i en Joan Vidal de Ciurana i el mateix Puigdemont està estrenyent ‘el coll’ a la Marta Pascal.

Puigdemont s’està obligant a ell mateix a unes eleccions catalanes per octubre o novembre, en lloc d’un referèndum ‘encartonat’ el 1r d’octubre i que algun home fort el pot ‘convidar’ a convocar.les. Ell també està exposat a una petita coça. El poder mana més que el creu que té el ‘poder’.

LEER MAS…

“Ja la ballem”, by Quim Pedret

Vis el panorama i que quasi tot i tots, estan, crispats, emprenyats, vetats, manipulats, detinguts, corromputs, podrits, retallats, investigats, traïts, espiats, olorats, gravats, avariats, denunciats, decebuts, anul·lats, blanquejats i/o empresonats…… vull dir als meus, familiars, amics, coneguts i saludats, que estiguin tranquils, que JO no penso fer més comentaris (mama caca) en coses tan serioses, com és la llibertat 

No vull anar, ni de ‘visita guiada nocturna’, a la presó de Figueres.

Amic tots, jo vaig fent la ‘siestorra’ i ‘clapant’ al meu sofà de casa i prenent una mica el solet a la terrassa a Vilajuïga ….tot mirant la benvolguda Badia de Roses 
D’aquí uns dies farem conya al Face i d’aquí a 76 dies, ja veurem com anem o si ‘la ballem’
Bona nit

Les Urnes de la ‘Pebroteres’ by Radio Quim Pedret TV

Junqueras i Romeva reactiven la compra d’urnes!! (ARA)

I si no es posessin d’acord en comprar-les a Amazon o lloc similar, passaran el platet de l’almoina com a missa, però anant de casa en casa, i toca’n les ‘Caramelles’, amb el cistellet florejat per arribar als pisos més alts. Tot té solució!
Ja veuran si votarem, com em dic Andreu!.. i sóc músic
Cistells en lloc d’Urnes, ho trobo més elegant i fa país!

Reactiven la compra d’urnes!!

I si no es posessin d’acord en comprar-les a Amazon o lloc similar, passaran el platet de l’almoina com a missa, però anant de casa en casa, i toca’n les ‘Caramelles’, amb el cistellet florejat per arribar als pisos més alts. Tot té solució!
Ja veuran si votarem, com em dic Andreu!.. i sóc músic

Cistells en lloc d’Urnes, ho trobo més elegant i fa país!

Quim Pedret i Rovira

En Quico fins als ‘OUS’… i en Santi Vila esperant, by Radio TV Pedret

Mentre el Quico Homs estava fins als ‘OUS’ …

…en Sant Vila, el filòsof, malabarista contorsionista i cuiner polític, assegurava que la destitució de Baiget va tenir “un punt injust’

1 er Aniversari del PDeCAT

 

Santi Vila, ¿El Juez de la Horca?…………. En català seria Jutge de Pau?

Ahir el mati davant el Facebook i en directe em vaig trobar la Marta Pascal, la 2a mestressa del PDeCAT a peu dret i amb faristol.
Ella, volia quedar bé amb tots els seus companys, però si dubte massa en seure en una cadira o altra, seurà a terra.

LEER MAS…

Quintín Cabrera – Ferran, by Radio TV Pedret

Quintín Cabrera – Aqui una nit, by Radio TV Pedret

Un home lliure i ‘La Por a la Llibertat’, by Radio TV Pedret

Un home lliure i ‘La Por a la Llibertat’

Al meu parer la llibertat és tenir bàsicament la capacitat de triar, no és fer el que a un li dóna la gana” i com ningú pot fer el que tot un vol, llavors el món diu que la llibertat no existeix i que és una ficció o un mite.
Estem en una distorsió malintencionada de la lingüística, perquè en realitat fer el que un vol, no és llibertat ja que això seria omnipotència* que és una altra cosa i la omnipotencia, no existeix.

La llibertat sempre és la capacitat de triar en la mesura del possible.

El gran Octavio Paz, va dir: ‘que la llibertat és solament la capacitat per triar entre dues grans paraules, SI i NO’ i mentre jo pugui dir sí o no sóc lliure i haig d’assumir aquesta responsabilitat, encara que li tingui por, com deia Erich Fromm en el seu llibre ‘La Por a la Llibertat’.

LEER MAS…

“Els déus del nostre temps”, by Radio TV Quim Pedret

Crec que els déus del nostre temps són demiürgs* una espècie de dimonis, migs llestos, migs poderosos, que són sempre mig alguna cosa, però que no són tot del tot. El déu fonamental que venera el poder és el vedell d’or, més encara, penso que és l’or del vedell, que és el més imbècil que es pot aspirar en aquest món.

Els diners i tot el que els diners signifiquen, han arribat a ser la plutocràcia*…. el ‘mamón’, ha arribat a ser veritablement el déu, el deu més alt. amb aquests petits deus que condueixen a ell per una escala petita, que cal pujar-la de genolls, per arribar a ser un ‘desmanegat-maldestre i déu-cec’, convencional i fals, i solament perquè els seus adoradors-deus s’han posat una mica d’acord en divinitzar-ho, ell segueix sostingut en peu, aquí i entre nosaltres.
Sobre aquests ‘deus’ sí que cal tirar pedres, el que no té cap nom, perquè el que té és un nom comprat.

El poder, els deus, el gat i la llebre, by Radio TV Pedret

‘EL PODER DEÏFICAT, ENS DONA GAT PER LLEBRE’

A l’ignorant se li enganya fàcilment i se li dóna gat per llebre?
Pot ser, però no som ignorants, som poble, i gent bona

El poder sempre intenta donar ‘gat per llebre’ i això és així perquè el poder ni compta amb els que l’hi han donat el poder.
Tan sols rebre-ho, el poder s’instal·la i es separa de nosaltres.

Els nostres ‘apoderats’, en tot cas, aniran amb cotxe oficial, no pujaran amb metro, no utilitzaran els mitjans de transport municipals, no llegiran el que nosaltres llegim, no coneixeran de debò les nostres aspiracions, s’encastellen i es deïfiquen, en el més estricte sentit de la paraula, i llavors ja no coneixen als que estem a ‘baix’, ni saben el que de debò pensem, ni al que de veritat aspirem.

No coneixen els últims canvis, no coneixen el preu de les coses i llavors el poder té necessàriament que donar-nos ‘gat per llebre’.
De tant en tant suposo que donarà una llebre, però generalment, serà alguna ‘llebre per gat’.

Quim Pedret i Rovira

Arriben les figures.. “Units per avançar…lliures”, Radio TV Quim Pedret

NUEVO MOVIMIENTO SÍSMICO

Excargos de Unió fundan una plataforma “catalanista y europeísta”
Units per avançar apuesta por el “diálogo” y el “pacto” ante una Catalunya actualmente “dividida” y defienden que “cualquier decisión” sobre Catalunya esté “amparada en la legalidad”

La plataforma Units per Avançar, cuya declaración fundacional ha visto la luz este lunes, nace como un “movimiento catalanista y europeísta”. Fundada por excargos de Unió del entorno del que fue el líder del partido democristiano, Josep Antoni Duran Lleida, parte de la premisa de que Catalunya “está dividida” y apuesta por el diálogo con “el resto de la sociedad española”

LEER MAS…

“Ya llegarán las figuras”… quants més serem, Radio TV Pedret

Fidel Masreal 25 junio 2017

Desde hace unos meses afloran en el mapa político nuevas formaciones o plataformas a la caza indisimulada del llamado votante tradicional de la antigua CiU. Entre los nuevos partidos està Lliures, que pilota el ‘exconseller’ y exdiputado convergente, Antoni Fernández Teixidó. Un todoterreno de la política que saca pecho respecto a sus 400 militantes -que han firmado o estan dispuestos a hacerlo- y al congreso inicial ya celebrado hace una semana. Teixidó define a Lliures como catalanista, no indpedentista y defensor del liberalismo. “Si no hubiera caladeros políticos, ¿por qué nacería entonces Lliures?” subraya.

“Abriremos los brazos a todo el mundo, como el elector que ha creido en el independentismo y se da cuenta de las limitaciones, que sabe que esto puede acabar mal y no quiere que sus hijos lo sufran”. Respecto a eventuales desembarcos de personas potentes del espacio convergente, el presidente de Lliures se limita a afirmar que de momento la tarea de su partido es el de ir sumando uno a uno. “Ya llegarán las figuras”, añade confiado.

CENTRODERECHA Y CENTROIZQUIERDA

Mientras, 27 firmantes, entre ellos 7 exdirigentes de Unió, han presentado este lunes Units per avançar. La cabeza visible de este nuevo partido es Carlos Losada, profesor de Esade. “Creo que hay un conjunto bastante amplio de la sociedad catalana que está huérfano electoralmente, no se siente cómodo con lo que está votando o simplemente no vota, es un ámbito de centroderecha y centroizquierda, de unos dos millones de personas”, indica Losada, quien como Teixidó no esconde la voluntad de pescar en el caladero de la antigua Unió -el propio Duran Lleida es ya militante de base de la organización- y de CDC. “Antiguos votantes de CDC se han quedado también sin un referente”, insiste Losada, que defiende un espacio no independentista, moderado, socialcristiano.

Súmese a Units la presencia activa como lobi de Nova Convergència, la plataforma soberanista de centro-derecha del exconseller y exmilitante del PDECAT Germà Gordó -repudiado por el PDECat al ser investigado por el 3%-, que mantienen un pie dentro y otro fuera del partido y que tienen en Gordó a su representante en el Parlament.

TRANQUILIDAD EN EL PDECAT Y DEMÒCRATES

Al respecto de todo esto, en el PDECat y en Demòcrates se vive con mucha tranquilidad esta estrategia de captación de espacio político de CiU. “Yo sí me preocuparía -explica el politólogo Lluís Orriols – en tanto que estamos en momento de excepcional volatilidad, de reconfiguración del sistema de partidos, y aunque hayamos entrado en una fase de repliegue con aterrizaje suave, también podría ser convulso, todo esto se les puede escapar de las manos a los partidos”.

Con todo, Orriols apunta a tres dificultades de la creación de partidos nuevos: “una, las etiquetas de liberales (Lliures) y democristianos (Units per Avançar) unidas al nacionalismo no independentista representan espacios pequeños; dos, los personajes que vienen de viejos partidos están peor equipados para aportar esta frescura de los partidos de la nueva etapa: Y tres, hay una fuerte prima a los partidos que ya están, en cuestion de financiación, visibilidad…No es tan fácil crear un partido y tener éxito”.

Cada dia més a prop, by Radio TV Pedret

Cada dia més a prop, by Radio TV Pedret

“Molt més a prop”

Sempre he dit i no em vaga repetir.ho, que escric per mi. No escric ni parlo per agradar a ningú. Sempre ho he fet. He viscut a la meva manera. Però a vegades he tingut motivacions, son petits detalls, ja no per ego, sinó per comentaris d’amics o desconeguts que en públic o en privat m’han fet un petit comentari i això et motiva:

‘Quim quina sort que tinc, em fas posar de bon humor’ o ‘M’alegra el que escrius i amb el respecte que ho fas’

Això, com deia, motiva i encara que ja no estic per supèrbies (mai he sigut cap pedant en res) sí que et fa pujar un pèl més l’ego, aquest ego que tots portem a dins. És normal Oi?

El mateix em passa a l’hora de parlar en públic; crec que sóc una persona que fa anys que parla i ho faig mitjanament bé (alguns diuen que molt bé) són uns exagerats i amics. Oi?…. i a vegades s’entén el que dic (potser massa) i això molesta bastant a algun poder social i polític, més aviat en els pobles petits que no pas de país.

Però en general la gent va acceptar i accepta i el que jo parlo i parlava, sigui a la ràdio o en videoconferències, que fa molts anys que les faig, sobretot a la matinada (hora de sud-americà), ja que forma part de la meva ‘feina’ ‘didàctica’: ‘Escriure, parlar i retratar la societat, i si és en forma de fotografies i cinema/vídeo, molt millor.

 

Ara fer això, en diuen comunicadors i emprenedors, però normalment aquets venen fum, ja que si “el periodisme no es lliure, és una farsa”.

LEER MAS…

El déjà-vu de Lola García, by Radio TV Pedret

De vegades sembla un déjà-vu, però no és el mateix. El president Carles Puigdemont, acompanyat del líder d’ERC, Oriol Junqueras, va anunciar divendres passat la data i la pregunta d’un nou referèndum que s’hauria de celebrar l’1 d’octubre. Tot i que aquesta consulta no estava prevista en el full de ruta dels partits independentistes, segons la qual, a hores d’ara, ja havien d’haver proclamat la secessió unilateral, aquests van considerar necessari un segon intent. Per argumentar la substitució de la declaració d’independència pel referèndum, es va assegurar que aquest no seria com el del 9 de novembre; és a dir, una experiència sens dubte exitosa quant a la mobilització, però sense validesa pel fet que la participació dels no independentistes va ser minoritària. Es tractava, aquesta vegada, d’organitzar un referèndum amb prou garanties perquè tots els catalans se sentissin concernits per una decisió històrica i concloent de debò .

Però, a quatre mesos de la data crucial, la sensació en privat al Govern és que se celebrarà algun tipus de consulta, però en condicions similars a les del 9- N. L’única manera d’atorgar eficàcia a aquest referèndum és aconseguir que prop de tres milions de catalans vagin a votar. És a dir, una quantitat substancialment superior a la que va participar en el 9- N, que va arribar als 2,3 milions de persones. Tres milions de vots permetrien concloure que existeix una voluntat exigent dels catalans de comptar-se. I aquesta és la meta del Govern i dels partits independentistes, convençuts que una reacció com aquesta forçaria Mariano Rajoy a negociar.

LEER MAS…