I sap greu! , by Quim Pedret

I sap greu!

El dijous passat al matí, vaig entrar de convidat a Ràdio Vila-sacra 107 FM, amb ‘amic Victor Bassons
I jo que sóc una mena de ‘poca pena’ i ‘pelacanyes’ (això pensen alguns polítics, periodistes i ‘opinadors saberuts’ de molt desnivell), vaig ‘apuntar’ durant uns vint minuts per la ràdio, el que ja està passant en relació al ‘prucés’.

Sóc conscient que avui faré molt més ‘amics’, però sempre he dit que escric per mi i si els amics els agrada perfecte i si no, fulles. Remei català.

“La visceralitat del polític, està molt lluny del cerebral sentiment del ciutadà de peu”.
El que pensa i estima el seu país sense embuts, no pas amb el sou que guanya o deixarà de guanyar el polític de torn.

Ara que enyoro altres temps, temps d’esperança i que no vull fer llenya de l’arbre que estar a punt de caure, em venen al cap diverses coses.

Una és quan fa tres anys, la meva filla gran em va preguntar: ‘Que creus que passarà amb la independència? La meva resposta va ser molt curta: ‘D’entrada molts d’ERC haurien de sortir al carrer i de genolls haurien de demanar-te perdo a tu i a part del poble, perquè són el que us han aixecat l’honor i la camisa. Són els que menys han volgut, ni volen la independència.
Són republicans, no pas independentistes (vaig estalviar-me dir que em semblaven de dretes) Són del més sectari que he conegut, que no sé molt bé si això és bo o dolent del tot.
El temps malauradament m’està donant la raó. Clase poca, Mireu en Rufián!

En relació a alguns membres posts-convergents, vaig preguntar a un alcalde de PDeCAT molt independentista de boca i de foto: I tu vols la independència? La resposta:
‘Mira Quim, si arriba bé i si no també’
Amb aquestes actituds no es pot anar pel món.

Cal tornar al camí de la serenitat i en Puigdemont que va ser un eixelebrat a l’Ajuntament de Girona, ara és un ximplet esvalotat, amb assessors impresentables o de molt poc nivell politic i de seny.
Mas, es va equivocar en posar-lo sense conèixer-l. L’escollit per ser president, no havia de ser ell, sinó una senyora de confiança del President Mas, que li va dir:
‘No fotis, jo no ho vull, ni puc, Artur!
No sé qui li va vendre els gripaus i ‘la motu’, però el primer dia la famosa parella, tan sols pujar l’escala de la Generalitat, la cara de Mas va ser un poema…després han vingut altres estirabots i ja anys enrere la famosa ‘ballaruca-canterina-estiuenca’ de l’Alt Empordà, per passar vergonya. Quina creu!….i a més ha de fer bona cara. Potser ell ho pensa, jo ho penso i ho dic.

Crec que Puigdemont, com ja he comentat en altres privats, pot quedar en el més absolut oblit i tocarà esperar el que farà el poder de dretes-clero-judicial de Madrid amb el judici, que tot plegat està col-liderat pel vicepresident Oriol Junqueras, prest a recolzar, o no, des de la presó, al Sánchez, que no sap si fotre la monarquia a fer mil parell de punyetes o casar-se amb allò de ‘Hemos de hablar, Pedro’

Sempre he dit que Junqueras és l’home que manega els fils des de la presó, amb el vistiplau del clero, de la dreta de la Soraya,de l’Ana Pastor

(Com a fotògraf, crec que sempre s’ha de pensar amb qui ets fas les fotos)

 

(ex Presidenta del Parlamento, amb la Sexta de Roures i el Grup Godó i algun despenjat més (tot plegat un poder molt estrany) tipus Bilderberg, que ens ha pres a tots plegats per xais i retrasats.

El centredreta català ha d’anar a buscar el seu lloc amb ‘Junts per Catalunya’, amb un Secretari General nou, jove, prudent i preparat, tot esperant que el President del partit estigui llest de la seva inhabilitació judicial i es pugui presentar a ser escollit President de la Generalitat.

Tant de bo, pel poble de Catalunya, pel seu ‘savoir fer’, seny, imatge, i per una economia com cal i compromès socialment, ho sigui, sense entrebancs ni gripaus, un estadista de la talla d’en Josep Tarradellas o sigui l’encara President Artur Mas i Gavarró.

Quim Pedret i Rovira