“Classe de gent i gent amb classe”, by Quim Pedret

“Classe de gent i gent amb classe”

Demà dijous farà tres anys que Muriel Casals ens va deixar.
Era diputada per Junts pel Sí i veu d’Òmnium Cultural, havia sofert l’atropellament d’un ciclista dies avans 
La Muriel independentista era una dona suau i forta en les formes i contundent en el fons quan calia:
‘Cal conquistar primer els “drets nacionals” per a arribar a tenir “drets socials”.
Tenia pocs ‘vicis’, el teatre, lectura, passejos i tertúlies amb els amics.

Era el prototip d’una líder eminentment política, valenta, de pensament lliure, i amb passió fins i tot quan feia falta
Una dona que ens va ensenyar a usar les paraules per a explicar-nos millor”.

Muriel Casals la dona que va poder substituir a Mas

El seu ídol no era un altre que Artur Mas i el mateix va dir d’ella: “Resumeix totes les virtuts i cap de les misèries del sobiranisme català”
En la recta final del ‘pas al costat’ del nostre president Mas, ella va dir:
“És molt important tenir al capdavant a un líder que representi a la classe mitjana i l’Artur representa l’aspiració de les classes populars de convertir-se en aquesta classe mitjana culta, lliure, desperta i feliç”.
Aquesta afirmació podria semblar una broma o un desconeixement, tant del polític com de la persona. Ella ho va dir sense ironia i com ella, també jo penso el mateix.
Casals havia estat de les combatives anti CUP:
“No hauríem d’haver estat tan ingenus amb la CUP“. Igual tenia raó!

Però com em va dir un dia el president i amic Mas: ‘Mai sabrem que hauria passat sense el pas al costat’
Falten més Artur’s i moltes més Muriel’s

Quim Pedret i Rovira