Feb 2 2019
Martar a pessigades, by Radio Pedret
‘El seu sadisme i la nostra rabia’
Fa anys em deia un amic:
‘Si t’han de matar, que ho facin de cop, no pas a pessigades’
Potser ell no ho recorda, però tenia raó.
No sé si figuradament demano gran cosa per elles i ells i per les seves famílies que després de més d’un any de circ, empresonats i marejats, farts de mofes i risses gravades, degradacions, humiliacions, després d’haver fet una condemna a la carta, sense haver estat jutjats, després de posar la seva premsa i part de la població contra seva i després de tant putejar-los, continuï tot fet amb el cul i amb aquesta malícia, tinguessin una ‘mort’ digna.
El ‘millor’ que els hi podria passar, és que abans que els torturin encara més, ja podrien passar a un digne afusellament, a l’alba.
Si no ho fan, de ganes se’n moren.
S’han emportat els presos polítics, sense ser jutjats, ni condemnats, com si fossin assassins, lladres o violadors perillosos.
Fàstic de justícia, de cossos de seguretat i de tots els càrrecs polítics que no ho denuncien, que callen o aplaudeixen les arbitrarietats judicials i repressió política que és indigna d’una democràcia madura.
Ara, molts que amagueu el cap sota l’ala i us feu l’orni ja podeu seguir escrivint i dir:
‘Sóc català o/i catalanista lliure, però no sóc independentista,
Si voleu, seguiu jugant a la ‘puta i la Ramoneta’, que després, tard o aviat els següents serem tots nosaltres… i també vosaltres.
El poble català destorba. Sempre ha fet nosa. Repasseu la història.
Quim Pedret i Rovira