Martar a pessigades, by Radio Pedret

‘El seu sadisme i la nostra rabia’

Fa anys em deia un amic: 
‘Si t’han de matar, que ho facin de cop, no pas a pessigades’
Potser ell no ho recorda, però tenia raó.

No sé si figuradament demano gran cosa per elles i ells i per les seves famílies que després de més d’un any de circ, empresonats i marejats, farts de mofes i risses gravades, degradacions, humiliacions, després d’haver fet una condemna a la carta, sense haver estat jutjats, després de posar la seva premsa i part de la població contra seva i després de tant putejar-los, continuï tot fet amb el cul i amb aquesta malícia, tinguessin una ‘mort’ digna.
El ‘millor’ que els hi podria passar, és que abans que els torturin encara més, ja podrien passar a un digne afusellament, a l’alba.
Si no ho fan, de ganes se’n moren.

S’han emportat els presos polítics, sense ser jutjats, ni condemnats, com si fossin assassins, lladres o violadors perillosos.
Fàstic de justícia, de cossos de seguretat i de tots els càrrecs polítics que no ho denuncien, que callen o aplaudeixen les arbitrarietats judicials i repressió política que és indigna d’una democràcia madura.

Ara, molts que amagueu el cap sota l’ala i us feu l’orni ja podeu seguir escrivint i dir: 
‘Sóc català o/i catalanista lliure, però no sóc independentista,

Si voleu, seguiu jugant a la ‘puta i la Ramoneta’, que després, tard o aviat els següents serem tots nosaltres… i també vosaltres. 
El poble català destorba. Sempre ha fet nosa. Repasseu la història.

 

Quim Pedret i Rovira