Boniques Rambles, boniques flors, by Quim Pedret Ona Radio TV

Avui fa una setmana…penso

Avui fa una setmana de moltes coses…
Deia el matemàtic francès Blaise Pascal que ‘el mal de l’home és no saber tancar.se tot sol en una habitació durant un dia i pensar’.

Després d’una llarga i trista setmana i per a mi valenta i també vergonyosa en bastants àmbits de la societat, reflectida en les xarxes socials, espero a ulls clucs els dies que encara ens esperen, els que semblen molts més feixucs i angoixants, tot deixant enrere els que fins avui hem sofert tots plegats. I penso.
Però alhora estic molt fart, atabalat i també decebut.
Tip de veure tanta hipocresia i odis, carregat de veure tanta ‘bondat’ que vol surar i no pot.
Però ara, per més vergonya de tots plegats, sembla que alguns juguen a veure si són els més bons, els millors i que són els més dolents, qui en sabia més i qui en sabia menys i perdoneu-me l’expressió, també a veure qui la ‘té més llarga’ o ‘se l’agafa amb paper de fumar’. Les dues i més coses, són igual de tristes.

Com deia el poeta, fa una setmana… molts havíem perdut deien, altres havien guanyat, deien; com l’any quaranta i com l’any dels anys.
Demà serà una altra guerra………………………………………….o la mateixa.

Ara en mig d’un embolic, estic ple de nits sense dolces nits. Estic ple d’enganys, ple de dubtes i masses sospites. I per això ja callo. Vull callar, he de callar perquè he de seguir pensant i escrivint.

I en el meu silenci d’una habitació, escriure quelcom més acurat, més ple de «seny’s», potser sense dolors ni vergonyes alienes, ple d’esperança i d’ànims nous, i mentre pensi en el que deia en Pascal, segurament creure que Leon Tolstoi tenia molta raó en dir:

«Sembla que tots pensen a canviar en mon, però ningú pensa realment a canviar ell mateix»

Així anem

Molt bona nit, amics.
Quim Pedret i Rovira