‘El poder és fràgil, com un peix de vidre’, by Quim Pedret

 Reflexions de matinada

‘El poder és fràgil, com un peix de vidre’

Quan pregunto al poder, ja sé que no hi haurà contesta. No hi ha mai contestes. No espero contestes, però a vegades el seu silenci que ho diu tot i res, es transforma en una mena d’observacions displicents i un menyspreu perceptible, concret, real i fals vers nosaltres.
Per ells, sempre hi ha un perquè, que per nosaltres no és tangible.
Ells poden justificar els seus mals actes, tot miraran a un altre costat, al costat que per inconsciència, deixadesa o mala llet, quasi sempre hi tenen una butxaca. Sí, és una mena de butxaca i on hi ha els diners, aquests que els donen més poder, per no saber què fer amb ell.
I així fins a l’infinit.
És el poder del peix que és mossega la cua; no per començar de nou, sinó per ‘olorar’ la mar, aquesta mar com més en té, més en vol.
Quim Pedret i Rovira, escriptor