El meu país és tan petit?, by Radio TV Pedret

….O som nosaltres els petits?

Mentre uns salten, ballen i canten tot cridant GLORIA i UNITAT, recordo el que em deia la meva amiga, d’una certa edat i que en pau descansi.
Hem agafat aquest un camí que tots, davant els nostres fills i néts en serem responsables.
Un camí d’enfrontaments, ressentiments, rancúnies i odis que recorden altres èpoques.
Ara un l’insult és una bona i ràpida arma.
Ara com altres temps, es fa ‘neteja’ del que fa nosa.
Ara es renta el cap per no pensar gens, com deia en en Miquel Martí i Pol


La meva amiga Carme fa uns anys em deia: ‘Quim tot plegat em recorda massa i amb preocupació el que vàrem passar i patir el 36’
Jo no afegeixo res més. Ella ja no ho veu res. Millor per ella. PENSO.
Catalunya és el meu PAÍS, i voldria que fos la NACIÓ dels meus fills i néta, però ARA i AVUI no m’emociona, ni em sento orgullós de qui governa i tristor de molt catalans que han perdut el nord i la memòria.
Ara sento més vergonya que ‘por’.
Però tot plegat, amb broma inclosa a vegades, em preocupa molt, perquè estimo la meva Catalunya!… Però me l’han canviada.
Crec que entre tots, ho estem fotent tot enlaire, per fer, i per deixar que facin.
Que trist que ho recordi ara, oi?

Quim Pedret i Rovira