Un home lliure i ‘La Por a la Llibertat’, by Radio TV Pedret

Un home lliure i ‘La Por a la Llibertat’

Al meu parer la llibertat és tenir bàsicament la capacitat de triar, no és fer el que a un li dóna la gana” i com ningú pot fer el que tot un vol, llavors el món diu que la llibertat no existeix i que és una ficció o un mite.
Estem en una distorsió malintencionada de la lingüística, perquè en realitat fer el que un vol, no és llibertat ja que això seria omnipotència* que és una altra cosa i la omnipotencia, no existeix.

La llibertat sempre és la capacitat de triar en la mesura del possible.

El gran Octavio Paz, va dir: ‘que la llibertat és solament la capacitat per triar entre dues grans paraules, SI i NO’ i mentre jo pugui dir sí o no sóc lliure i haig d’assumir aquesta responsabilitat, encara que li tingui por, com deia Erich Fromm en el seu llibre ‘La Por a la Llibertat’.

La llibertat ens espanta perquè intuïm que la llibertat ens fa responsables,
Ser lliure és triar i triar i ens responsabilitza.
Jo no sóc responsable del que no trio, però sí del que trio i sobretot d’allò que sóc conscient del que estic triant.

Una de les tasques més difícils és donar a l’un altre aquesta capacitat per triar sobre la seva vida.

Recordo el vell aforisme socràtic que diu: ‘Vaig per un camí i em trobo un esclau que somia que és lliure. Que hauria de fer? Hauria de despertar-ho perquè sàpiga que en realitat és un esclau, perquè sàpiga que no és lliure? O hauria de deixar que somiï el seu somni de llibertat?

El món es divideix en dos grans grups; els que volen seguir dormint i per això volen deixar dormir als que creuen que són o seran lliures i els que volem viure desperts i vivim intentant despertar als altres.

PD *Omnipotència és el poder de supremacia absoluta.

El que escric son una mena de vivències que he anat guardant i escrivint i potser no tenen molt de mèrit.
Vaig llegir ‘La Por a la Llibertat de Fromm amb 18 anys, quant jo ja tenia un pocs estudis de psicologia i el llibre el tinc i el llegeixo com puc (la meva vista està molt cansada).
Està a la tauleta de nit (va ser un regal de la meva mare)
Els llibres que la meva mare “m’obligava” a llegir, el que m’explicava de la vida i la mort i les pel·lícules que em posava (Testigo de Cargo o El Filo de la Navaja, etc), n’he fet bandera per ser millor persona, en un món que m’ha sigut molt hostil masses vegades.
No feu massa cas de la vida, tot és producte de la nostra imaginació, ja que la ment és molt sabia que fa treballar la nostra energia vital i poder suportar uns mínims d’infelicitat, però a vegades la ment pot ser molt traïdora i només en qüestió de mil·lèsimes de segon ens pot destruir.
Molt bones.

Quim Pedret i Rovira