“Els déus del nostre temps”, by Radio TV Quim Pedret

Crec que els déus del nostre temps són demiürgs* una espècie de dimonis, migs llestos, migs poderosos, que són sempre mig alguna cosa, però que no són tot del tot. El déu fonamental que venera el poder és el vedell d’or, més encara, penso que és l’or del vedell, que és el més imbècil que es pot aspirar en aquest món.

Els diners i tot el que els diners signifiquen, han arribat a ser la plutocràcia*…. el ‘mamón’, ha arribat a ser veritablement el déu, el deu més alt. amb aquests petits deus que condueixen a ell per una escala petita, que cal pujar-la de genolls, per arribar a ser un ‘desmanegat-maldestre i déu-cec’, convencional i fals, i solament perquè els seus adoradors-deus s’han posat una mica d’acord en divinitzar-ho, ell segueix sostingut en peu, aquí i entre nosaltres.
Sobre aquests ‘deus’ sí que cal tirar pedres, el que no té cap nom, perquè el que té és un nom comprat.