Maria del Mar Bonet obre ’50 anys d’escenaris’ a El Vendrell, by Radio Pedret

Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals – El Vendrell
Dissabte 4 de Febrer 2017

Maria del Mar Bonet, veu i guitarra 
Borja Penalba, guitarres i veu

 

Mar Bonet Quim Pedret Radio

 

Maria del Mar Bonet fa 50 anys que estàs als escenaris. Una veu. La veu. Una dona. Una gran dona… i un gran caràcter 
Sempre vaig dir que llavores hi havia per mi, tres veus molt importants… en Garfunkel, la Barbra i la teva.
Vares omplir escenaris i places on jo m’he emocionat tant com tu. He gaudit de la teva veu en viu, que per mi tenia més força que la d’un enregistrament. No era del tot imparcial? Potser! 
Fa uns 35 anys que formes part de la meva particular banda sonora, que segurament està present en les nostres lluites personals, polítiques i sentimentals, que il.lustra instants quotidians amb la teva veu angelical.

Qui no s’ha emocionat amb Mercè o L’àguila negra?

Qui no ha sentit mai ràbia amb la cançó ‘Què volen aquesta gent’?
Que no ha plorat amb ‘Viure sense tu’?
Que no hagi viatjat mai, ni que fos en somnis, per la mediterrània amb ‘Alenar’, ‘El Pi de Formentor’, ‘La Balanguera’ o qualsevol de les teves col•.laboracions amb cantants, músics i artistes de totes arrels, races i cultures?

Reconèixer la teva feina, després de tants anys, és quasi un deure i també un plaer

Fas una gran feina que t’enamora i enamora, més enllà de ser la reconeguda Maria del Mar o la ‘Mimo´ com et deia el teu germà gran a casa i com t’ha dit sempre l’amic Joan Manuel Serrat.
Defugint d’actituds nostàlgiques, pensant en el present i, sobretot, en el futur, ens convé aprofitar intel·ligentment les oportunitats que ens lliura la vida.

I aquesta ha sigut sens dubte, una d’aquestes oportunitats que han tingut els veïns de El Vendrell i rodalia. Escoltar.te.
I que jo, malauradament, per qüestions familiars i de distància física m’he perdut el recital dels teus ’50 anys’

Sempre em quedarà el record de la Plaça de Pi i les bones xarrades a la Barcelona dels anys 80, amb tu i els nostres amics comuns.
Escolta ‘Mimo’, el meu pare sempre en deia que estava enamorat de tu….i era llavors que corrent amb la càmera fotogràfica al coll, venia a dir.te al camaró:  “hola noia, ens veurem amb la colla després” , però mai li vaig dir al pare la veritat del meu ‘amor’ per tu i les aventures de tots plegats, per el barri gòtic.

Moltes Felicitats. Abraçades

 Quim Pedret i Rovira

Maria del Mar Bonet i Paco Cepero Dos genis!