Arte

La Mirada de Lluís Roura, a Espai Armengol de Vilajuïga

Recull de fotografies del pintor empordanès Lluís Roura i Juanola
Muntatge de Vicenç Asensio
Visual 13 i Espai Armengol

 

«El último espectáculo que hará Dalí», by Ernest Alós

Ernets Alós / Figueres

«El último espectáculo que hará Dalí». Marga, una vecina de Llançà, uno de los cientos de curiosos que se agolpaban anoche ante el Teatre-Museu Salvador Dalí de Figueres, resumía bien la escena que se desarrollaba delante de sus ojos. Aunque seguro que, de haber oído su comentario, no les hubiese hecho mucha gracia a la directora de los museos Dalí, Montse Aguer, y a la alcaldesa de Figueres, Marta Felip, que contemplaban con mirada compungida cómo desfilaba por la puerta del museo la comitiva judicial, seguida de los forenses con sus maletines y de los empleados de una funeraria, con un ataúd y una camilla. Aunque esta vez, salvo que se demuestre lo contrario en caso de que la prueba de ADN sea positiva, el responsable no es el pintor surrealista sino una vecina de Figueres, Pilar Abel, que reclama ser hija de Dali.

 

Abel no estaba ayer en Figueres, aunque sí su abogado Enrique Blánquez. A lo largo de la mañana, Abel había participado en otro espectáculo diferente, en los platós televisivos de Madrid, tras renunciar a estar presente en Figueres, a pesar de sentir «alivio» por haber conseguido su objetivo, porque en su día las imágenes del funeral del pintor le hicieron «mucho daño». El juicio sobre la paternidad de Dalí se desarrollará en Madrid el 18 de septiembre, fecha en que ya han de estar disponibles los resultados de la prueba genética, que Blánquez espera que tenga resultados en 15 días.
Solo si resulta positiva Abel emprendería un segundo proceso para reclamar la legítima de la herencia del pintor, que alcanzaría el 25% del patrimonio legado al Estado español y gestionado por la Fundació Gala-Dalí.

Los operarios emplazaron una carpa dentro del museo para lograr que ni un dron pudiese tomar imágenes

La alcaldesa de Figueres lamentaba ayer que el juzgado que ordenó ejecutar la exhumación a la juez de Figueres no se haya planteado agotar otras posibilidades menos costosas, como realizar una prueba de ADN con los restos del padre legal de Pilar Abel, que de resultar positiva habría evitado el costoso operativo que ha incluido un dispositivo policial, la intervención de una empresa que ha debido levantar la losa de una tonelada y la instalación de una carpa para ocultar los trabajos incluso de la vista de un potencial dron que sobrevolase la cúpula geodésica de cristal que cubre el escenario del Teatre-Museu bajo el cual yacía hasta hoy el cuerpo de Dalí. Dentro de lo desagradable de la situación, apuntaba ayer Felip, la expectación generada “ha permitido reforzar la posición de Figueres como ciudad de Dalí”.

La operación empezó a las 8.15 horas para permitir que el museo mantuviese su actividad normal. Este viernes deberá reabrir a las 9 de la mañana, cuando los trabajos deberían haber acabado y Dalí debería volver a reposar en su tumba, a no ser que el proceso de análisis de sus restos obligue a trasladar el cuerpo al depósito para volverlo a inhumar en otro momento.

El hecho de que el cuerpo de Salvador Dalí fuese embalsamado hace que la extracción de tejidos que puedan aportar ADN en buen estado sea particularmente laboriosa. Los trabajos estarán a cargo de dos forenses y un técnico del Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. Según su directora, en casos similares, en que el cuerpo ha sido sometido a un proceso de embalsamamiento y tratado intensamente con formol, suele ser necesario extraer dientes y muestras de uñas y de médula ósea procedente de huesos largos.

LA DEMANDA

Pilar Abel ha ido incorporando detalles al relato de su presunta concepción en una relación clandestina entre Salvador Dalí y su madre, entonces empleada doméstica de una familia vecina en Cadaqués del pintor. Según explicó en rueda de prensa el miércoles en Madrid,  varios testimonios han certificado que Dalí pagaba a un trabajador de un colmado para que le mantuviese al corriente del estado de su hija, y que cuando se cruzaba por la calle con su madre, llevándola a ella en cochecito, le preguntaba «¿Es mi hija Pilar?». Una relación, antes y después del nacimiento de la demandante, que no encaja demasiado con el concepto de paternidad del artista ni con su sexualidad, más inclinada a la contemplación y la autoestimulación que al contacto físico directo. Y tampoco con la relación que mantenía con Gala en 1956, la fecha en que nació Pilar Abel.

“Entonces no se hubiese atrevido con Gala. Gala era mucha Gala”, dice Lluís Duran, propietario del hotel que frecuentaba el pintor

Hablamos de ello tranquilamente con Lluís Duran, propietario del Hotel Duran, una de los espacios dalinianos de Figueres, donde comía a menudo y despachaba sus asuntos (como la propia creación del museo) el pintor, al que Duran conocía desde los 8 años. “¡Allí estaba Gala, que era una sargento! Lo llevaba de la mano arriba y abajo y le decía todo lo que tenía que hacer. Y en esos años aún estaban muy enamorados y él era muy dependiente de ella”, apunta. Y aún le cuadra menos a Duran una relación de ese tipo en Cadaqués, “donde aún había en esas fechas personas de la familia, en un pueblo pequeño donde todo se sabe y se ven muchas cosas. Al final, cuando él ya estaba harto de ella y estaba disgustado por todos aquellos hippies que adoptaba gala, no le digo yo que no… Pero entonces no se hubiese atrevido con Gala. Gala era mucha Gala”.

Ernets Alós  El Periódico de Catalunya

‘En Narcis Bardalet farà horas extres’
Pujat per Quim Pedret i Rovira

El record de Carles Capdevila, by Antoni Bassas

‘El darrer viatje d’en Carles Capdevila’

Kudryashova al ‘Vila de Roses’, by Radio Pedret

Kudryashova al ‘Vila de Roses’, by Radio Pedret

Gracies Roses, Gràcies Montse Mindan Cortada , Gràcies Francesc Giner Ballesta. Gràcies a tots !

L’artista Elena Kudryashova, l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan i el regidor de Cultura, Francesc Giner, amb el quadre ‘Peixos de mar’
Quadre elaborat per Kudryashova  en homenatge a un dels principals motors econòmics de la Vila, la pesca.
VILADEROSES.CAT

Elena Kudryashova i Roses, by Radio Pedret

Elena Kudryashova fa donació de la seva obra ‘Peixos de mar’, al poble de Roses | Guia de Roses
 Aquest matí ha tingut lloc la signatura del document de donació de l’obra Peixos de mar, a favor del poble de Roses.

La seva autora, l’artista Elena Kudryashova, mostra així la seva estimació a la població, amb l’aportació d’una pintura inspirada en els pescadors de Roses, que serà exposada al públic properament.

Montse Mindan, alcaldessa de Roses, i Elena Kudryashova, autora del quadre, han signat aquest matí el document de donació d’aquesta obra a favor del poble de Roses. Es tracte d’un oli sobre tela de 60×73 cm, pintat, tal i com ha manifestat l’artista, pensant en els pescadors de Roses i en l’activitat pesquera com a font econòmica de la població. L’alcaldessa ha agraït aquesta aportació al poble de Roses, que properament s’instal·larà en alguna de les sales o equipaments municipals de Roses per a la seva exposició al públic.

L’artista russa Elena Kudryashova, coneguda com a Elena Kudry, va començar a pintar les llegendes, els símbols i les tradicions de Catalunya, on viu des de fa setze anys. Nascuda a Nizhnekamsk (Rússia), Kudryashova va cursar Belles Arts al seu país natal, des d’on es traslladà al Japó, experiència que li va permetre conèixer una altra civilització i una manera diferent de veure l’art. L’any 2000 va arribar a Catalunya, on va rebre la influència del Modernisme de Barcelona o de l’obra d’artistes com Joan Miró, Pablo Picasso o Juan Gris.

Establerta més tard a l’Alt Empordà (Vilajuïga), no ha deixat d’experimentar amb tota mena de materials, ja sigui ceràmica, fusta i or, i amb tota mena de treballs, com ara pintura sobre tela o vidre, escultures, cadires amb núvols, cadires amb cremallera o maletes pintades lligades amb corda.

El descobriment de la cultura catalana ha portat l’artista a pintar una sèrie de quadres relacionats amb les tradicions, llegendes i símbols de Catalunya, que fa poc temps es van poder ver a la sala d’exposicions de la Ciutadella de Roses. Amb el seu art, Elena Kudry treballa amb diferents temes i estils, però amb l’home com a element principal, amb la vida de l’ésser humà ocupant un lloc principal en les seves creacions.

El ressò de l’obra de Kudry s’ha estès per tot Catalunya i ha transcendit fronteres. Les seves creacions han estat emprades en diverses ocasions per promocionar i il·lustrar activitats culturals i per difondre les festes catalanes, o per il·lustrar portades de llibres (EUA, Itàlia). Recentment, la primera cadena pública russa TV1, va emetre un documental sobre les tradicions de Catalunya i va donar rellevància a la imatge del quadre “El Sant Jordi” de Kudryashova.

WWW.GUIADEROSES.NET

Elena Kudryashova dóna un quadre al poble de Roses, by Radio Pedret

La pintora Elena Kudryashova dóna el quadre “Peixos de mar” al poble de Roses

Els tomàquets de Picasso, by Radio Pedret

Els tomàquets de Picasso, by Radio Pedret

“Planta de Tomate” (1944), obra de Pablo Picasso creada dies abans de l’alliberament de París per forces aliades en la II Guerra Mundial, serà subhastada l’1 de març per Sotheby’s, i s’estima que el seu preu aconsegueixi els 12,4 a 18,6 milions de dòlars

Planta-de-Tomate-de-Picasso Radio Quim Pedret

PLANTA DE TOMATE -PICASSO-RAdio Quim Pedret

Picasso-planta-de-tomates-1944 Radio Quim Pedret

 

 

picasso plant-de-tomates RadioQuim Pedret
Una sèrie de cinc teles i és considerada un símbol de resistència i victòria a Europa, fa poc estava en mans d’un col·leccionista privat durant quatre dècades des que es va vendre a la casa Sotheby’s a Nova York el 1976.
Aquesta obra excepcional de Picasso es va pintar en un moment de particular tensió durant la guerra: L’alliberament de París.
Ara aquest treball es vendrà en una licitació dedicada a l’Art Impressionista i Modern a la capital britànica.

L’obra està carregada d’un sentiment d’energia renovada i esperança que ho distingeix d’altres naturaleses mortes del període de guerres, que estaven impregnats d’uns sentiments més foscos”.
L’obra de Picasso mostra que hi havia llum al final del túnel.

A l’estiu de 1944, el pintor es veia amb la seva amant, la modelo Marie-Thérèse Walter, en el Boulevard Henri IV, setmanes abans de l’Alliberament de París dels nazis per les forces aliades.

Picasso va començar a observar l’evolució d’una planta de tomàquet que creixia al petit replà de les finestres de l’apartament, en una època que no hi havia menjar disponible per Europa.

Picasso, veient la resistència de la planta com un signe d’esperança, va pintar cinc teles de la mateixa tomatera sobre una finestra, entre el 3 i el 12 d’agost de 1944, amb variacions en el seu nivell d’abstracció.

 

Quim Pedret i Rovira

Primeres proves de Ona Radio Pedret TV

Seguim treballant… ‘Un moment de 29 segons’

 

Ona Radio Pedret TV Quim Pedret Rovira

 

‘La Nena i el Pinzell’ de Kudryashova, by Radio Pedret

Fa un any vaig possar això:
Facebook censura a Caravaggio.
La xarxa social prohibeix una obra del mestre del tenebrisme, «L’amor victoriós», per mostrar de front els genitals masculins
“La pornografia provoca, però la Historia de l’Art educa”

El més greu és el que ens va passar a la meva esposa i a mi en una població de Lleida quan la pintora Elena Kudryashova va exposar entre d’altres, el quadres el de la noia pintant, anomenat ‘La nena i el pinzell’, de la seva primera època a l’Alt Empordà.

Un treballador d’un l’ajuntament ens va dir: ‘Dels quadres que teniu exposats, m’agradaria comprar el quadre de la nena DESPULLADA…. per uns 50 euros’

Nena i pinzell Kudryashova Radio Quim Pedret
Oli de Elena Kudryashova 2003

….Com dius? Despullada? Qui està despullat? Li vàrem preguntar
Increïble!
Malalt del ‘terrat’ per pensar amb un nu de noia, però en relació a comprar barat, era molt espavilat.
50 euros valia el seu mal pensament

L’atreviment de l’estultícia, que no coneix límits!

Quim Pedret i Rovira

Ignasi Blanch: “Pintar al Mur de Berlín” by Radio Pedret

Ignasi Blanch: “Pintar al Mur de Berlín m’ha permès arribar on sóc ara”

Diari ARA

Afortunat Ignasi Blanch (Roquetes, 1964) és il·lustrador, un dels pocs catalans que van viure la caiguda del Mur de Berlín i l’únic que hi ha pintat. Milions de turistes contemplen cada any la seva obra ‘Parlo d’amor’, patrimoni històric de la capital alemanya

De petit guixava estovalles, parets i totes les llibretes que trobava a Roquetes. Cinquanta anys després és un dels il·lustradors més reconeguts del país. El setembre del 1988, després d’estudiar belles arts, Ignasi Blanch va anar a Berlín a ampliar els seus estudis. Va viure els últims mesos de les dues Alemanyes i també la caiguda del Mur, el 9 de novembre del 1989. Un any després es va convertir en l’únic artista de l’estat espanyol que havia pintat en un dels pocs trams del Mur que queda dret, l’actual East Side Gallery. Va tornar a Catalunya el 1993 i ara coordina l’àrea d’il·lustració de l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona.

Com recordes el Berlín del Mur?

El Mur formava part del meu dia a dia. Era increïble saber que a l’altra banda hi havia un Berlín més introspectiu, amb una ideologia política molt diferent i un tipus de gent més trista, apagada, allunyada del món capitalista. Vivia en una illa germanofederal enmig del comunisme.

També vares viure la caiguda del Mur.

Va ser impressionant. El 9 de novembre em vaig despertar amb la notícia a la ràdio i vaig córrer a fer fotografies. Recordo la gent de l’Est amb roba senzilla, amb un gest contingut o reservat, que passaven al Berlín Oest i al·lucinaven amb la llum de les botigues. Molts compraven plàtans, una fruita que desconeixien. Era emotiu veure la gent travessant els controls amb el Trabi, el cotxe de l’època, abraçant-se, plorant. No era del tot conscient del que vivia, però no ho oblidaré mai.

Com arriba un català a pintar un tros del Mur de Berlín?

Christine McLean, una galerista, va aconseguir cedir 1,5 quilòmetres del Mur a artistes de tot el món. La iniciativa es va anunciar al diari. Si residies a la ciutat i havies viscut la caiguda del Mur podies presentar una proposta. Vaig enviar alguns dels meus gravats i en una setmana em van trucar dient que havia estat seleccionat. Era a Barcelona de vacances i vaig haver de tornar.

I vares pintar Parlo d’amor. Per què?

Volia parlar d’amor a la ciutat que m’acollia, i també d’amor a la cultura aliena i a la pròpia. Les tres cares de la pintura són una representació autobiogràfica: la meva arribada a Berlín, el moment de pensar què hi feia en aquella ciutat i quan vaig decidir que m’hi quedava. També volia deixar testimoni del meu treball, i Parlo d’amor era el nom d’una col·lecció dels meus gravats.

Ara pintaries el mateix?

Potser pintaria temes socials, però el que vaig fer s’ajusta al meu treball artístic del moment. Per mi és la memòria d’uns anys molt importants que m’han definit el futur. És la imatge d’aquell Ignasi lluitador que estimava l’art. Gràcies a aquell treball he arribat on sóc ara.

Ha tornat per restaurar-lo tres cops.

Crec que n’hi haurà un quart. Sempre hi trobo pintades. De vegades hi escriuen insults perquè hi vaig escriure la paraula Catalunya. També hi ha parelles que es declaren i escriuen els seus noms a la pintura.

Et molesta?

No m’ofèn perquè havia de ser una obra efímera d’un mes i ja acumula 25 anys. Trobar-hi grafitis i escrits significa que el Mur està viu, però no m’agradaria que quedés tot tapat.

De la teva obra n’han fet souvenirs.

I els col·lecciono. Va ser molt fort el dia que vaig arribar a Berlín i vaig trobar un rellotge amb el meu dibuix a dins i el meu nom gravat al darrere. Sobta que jo hagi de comprar els meus propis souvenirs.

No en treus cap benefici?

El tema de drets sobre el Mur és complicat. Em fan il·lusió aquests souvenirs, però penso que em podrien haver preguntat, almenys, si volia que hi aparegués el meu nom.

L’any 2000 et vàren demanar que reproduís la teva obra a Roquetes.

Va ser un honor i una proposta increïble, sobretot perquè va adquirir un caràcter educatiu per als joves. Quan hi passen per davant pregunten què va significar el Mur de Berlín.

¿Trobes a faltar a Catalunya la cultura artística que hi ha a Berlín?

Aquí som molt ordenats. Costa d’acceptar que es pintin grafitis en cases buides o ocupades. Falta un teixit sòlid que doni suport als artistes.

Una vegada va dir que “tothom hauria de saber dibuixar i cantar, perquè així el món aniria millor”.

Dibuixar o cantar té a veure amb la llibertat d’expressió. Alguns governs volen eliminar la cultura perquè fa que la gent tingui més capacitat de decidir, i això no interessa.

Parlant de decidir, ¿com vius el moment en què es troba el país?

Estem vivint l’autèntica transició. Ho visc amb implicació, amb ganes. Tota la vida m’han dit que no barregi l’art amb la política, i tota la vida he estat prudent, però ara m’importa poc. Al revés, crec que és important mullar-se per crear pensament.

Demà participes en un acte a Barcelona de commemoració dels 25 anys de la caiguda del Mur.

A l’Espai Fabra i Coats. S’ha aixecat un mur on reproduiré un Parlo d’amor adaptat al moment actual, amb un caràcter social. També hi pintarà Thierry Noir, un dels pintors de l’East Side Gallery que més ha lluitat per la memòria del Mur.

Marc Toro del diari www.ara.cat

Pilarín Bayés i el fill de Vicens Vives inauguren “Expo Kids” a Roses, by Radio Pedret

Elena i Pilarin Bayes Quim Radio PedretLa reconeguda il.lustradora Pilarín Bayés i de Luna amb la pintora Elena Kudryashova a Ca l’Anita de Roses

La dibuixant ha il·lustrat ‘La petita història de Jaume Vicens Vives’ juntament amb el text de David Pujol i les creacions s’exposen a Ca l’Anita.

 

JaumeVicensVivesquim radio pedret

                                          Jaume Vicens Vives

L’inauguració ha tingut lloc el divendres 3 de febrer a les 6 i mitja de la tarda
La il·lustradora Bayés, osonenca de l’any 2012 i Creu de Sant Jordi 1991, ha signat exemplars del conte a la Biblioteca Municipal de la població Alt Empordanesa de Roses.

 

pilarin Bayes David Pujol Roses Radio Quim PedretPilarín Bayes i David Pujol

  Pilarin Bayés Montse Mindan Quim PedretPilarín Bayés, David Pujol i Montse Mindán

 

Montse Mindán Pilarin Bayes Quim PedretL’alcaldessa de Roses Montse Mindán i Pilarín Bayés a la Sala d’exposicions ‘Ca l’Anita’

Pilarin Bayes Radio Quim PedretLa dibuixant i ninotaire ‘Pilarin’ Bayés signant el conte de la vida de Jaume Vicens Vives. (fotografíes de Quim Pedret i Rovira)

Quim Pedret i Rovira

Burrull i Isaac, by Radio Pedret

José Luis Martinez Isaac Burrul Radio Quim PedretEl cantautor Joan Isaac i el mestre músic Francesc Burrull en la presentació del llibre ‘Mediterraneo’
                                                              ‘Serrat en la encrucijada’

 

Guifré el Pilòs a ‘Estat de Gràcia’, by Radio Pedret

 

Gufre el Pilos Arnau Quim Pedret

Guifré el Pilós, personatge emblemàtic, ha obtingut 30 emparellaments i 4 superlikes!
Ens ho expliquen David Arnau i 
Xabier Pou, ministres de “T’acompanyo fins a casa, que em ve de pas”

Senyera Guifré Kudryashova Radio Pedret

 

 

Fernando San Martín ‘Felez’ i Elena Kudryashova, by Radio Pedret

 

Dos pintors. Una emotiva trobada

Fernando San Martin Felez Elena Kudryashova

Elena Kudryashova i Fernando San Martín ‘Felez’ a Roses

Felez SanMartin KudryashovaPedret

Elena Kudryashova, deu anys a l’Alt Empordà, by Radio Pedret

Elena Kudryashova, deu anys a L’Empordà

Elena Kudryashova, la pintora russa establerta a l’Alt Empordà,  ha inaugurat aquest dissabte 30 de juliol i dins de l’Espai d’Art de la Ciutadella de Roses els seus darrers treballs.

Ho ha fe després un petit període de ‘silenci’, donada la seva maternitat, on solament ha fet col.laboracions amb altres escriptors fen il.lustracions, comptes infantils i alguna exposició col.lectiva, tant a Figueres, dins del Castell de Sant Ferran) com a Barcelona a la Casa de Cultura Russa-Catalana)

Amb aquesta exposició de Roses, la pintora ha volgut recordar i agrair al poble de Llança el desè aniversari de quant l’abril del 2006 va exposar a la Casa de Cultura de la població cotanera, ja que va ser la primera ciutat catalana que va exposar, després d’arribar del Japó, on residia feia més de cinc anys, un xic abans d’establir-se i casar.se amb Quim Pedret a Cervelló (Baix Llobregat), on hi va arribar l’any 2000

L’exposició estarà oberta durant un mes. Durará fins al 30 d’agost i es podrà visitar tots els dies de la setmana, a les hores que el Museu i recinte de La Ciutadella de Roses estará obert al públic.
La musica del video està composta i interpretada per Jordy Padreny.

Quim Pedret, fotógraf i escriptor