Politica

I sap greu! , by Quim Pedret

I sap greu!

El dijous passat al matí, vaig entrar de convidat a Ràdio Vila-sacra 107 FM, amb ‘amic Victor Bassons
I jo que sóc una mena de ‘poca pena’ i ‘pelacanyes’ (això pensen alguns polítics, periodistes i ‘opinadors saberuts’ de molt desnivell), vaig ‘apuntar’ durant uns vint minuts per la ràdio, el que ja està passant en relació al ‘prucés’.

Sóc conscient que avui faré molt més ‘amics’, però sempre he dit que escric per mi i si els amics els agrada perfecte i si no, fulles. Remei català.

«La visceralitat del polític, està molt lluny del cerebral sentiment del ciutadà de peu».
El que pensa i estima el seu país sense embuts, no pas amb el sou que guanya o deixarà de guanyar el polític de torn.

Ara que enyoro altres temps, temps d’esperança i que no vull fer llenya de l’arbre que estar a punt de caure, em venen al cap diverses coses.

Una és quan fa tres anys, la meva filla gran em va preguntar: ‘Que creus que passarà amb la independència? La meva resposta va ser molt curta: ‘D’entrada molts d’ERC haurien de sortir al carrer i de genolls haurien de demanar-te perdo a tu i a part del poble, perquè són el que us han aixecat l’honor i la camisa. Són els que menys han volgut, ni volen la independència.
Són republicans, no pas independentistes (vaig estalviar-me dir que em semblaven de dretes) Són del més sectari que he conegut, que no sé molt bé si això és bo o dolent del tot.
El temps malauradament m’està donant la raó. Clase poca, Mireu en Rufián!

En relació a alguns membres posts-convergents, vaig preguntar a un alcalde de PDeCAT molt independentista de boca i de foto: I tu vols la independència? La resposta:
‘Mira Quim, si arriba bé i si no també’
Amb aquestes actituds no es pot anar pel món.

Cal tornar al camí de la serenitat i en Puigdemont que va ser un eixelebrat a l’Ajuntament de Girona, ara és un ximplet esvalotat, amb assessors impresentables o de molt poc nivell politic i de seny.
Mas, es va equivocar en posar-lo sense conèixer-l. L’escollit per ser president, no havia de ser ell, sinó una senyora de confiança del President Mas, que li va dir:
‘No fotis, jo no ho vull, ni puc, Artur!
No sé qui li va vendre els gripaus i ‘la motu’, però el primer dia la famosa parella, tan sols pujar l’escala de la Generalitat, la cara de Mas va ser un poema…després han vingut altres estirabots i ja anys enrere la famosa ‘ballaruca-canterina-estiuenca’ de l’Alt Empordà, per passar vergonya. Quina creu!….i a més ha de fer bona cara. Potser ell ho pensa, jo ho penso i ho dic.

Crec que Puigdemont, com ja he comentat en altres privats, pot quedar en el més absolut oblit i tocarà esperar el que farà el poder de dretes-clero-judicial de Madrid amb el judici, que tot plegat està col-liderat pel vicepresident Oriol Junqueras, prest a recolzar, o no, des de la presó, al Sánchez, que no sap si fotre la monarquia a fer mil parell de punyetes o casar-se amb allò de ‘Hemos de hablar, Pedro’

Sempre he dit que Junqueras és l’home que manega els fils des de la presó, amb el vistiplau del clero, de la dreta de la Soraya,de l’Ana Pastor

(Com a fotògraf, crec que sempre s’ha de pensar amb qui ets fas les fotos)

 

(ex Presidenta del Parlamento, amb la Sexta de Roures i el Grup Godó i algun despenjat més (tot plegat un poder molt estrany) tipus Bilderberg, que ens ha pres a tots plegats per xais i retrasats.

El centredreta català ha d’anar a buscar el seu lloc amb ‘Junts per Catalunya’, amb un Secretari General nou, jove, prudent i preparat, tot esperant que el President del partit estigui llest de la seva inhabilitació judicial i es pugui presentar a ser escollit President de la Generalitat.

Tant de bo, pel poble de Catalunya, pel seu ‘savoir fer’, seny, imatge, i per una economia com cal i compromès socialment, ho sigui, sense entrebancs ni gripaus, un estadista de la talla d’en Josep Tarradellas o sigui l’encara President Artur Mas i Gavarró.

Quim Pedret i Rovira

 

Maiol Roger: ‘Puigdemont ha fet el ridícul’

 

 

Maiol Roger de FAQ’ S, és molt dur el que diu dels periodistes, d’ell mateix i dels ‘palmerus’
Que fort i quantes veritats.

«La Revolució dels clavells només hi va haver.ni una»
Així no amics. No anem alhora»
Artur Mas, torna de pressa, que Catalunya s’ensorrarà aviat

Quim Pedret i Rovira

‘Pactar en Silenci’

‘PACTAR EN SILENCI’

‘Qui parla abans d’aprendre en silenci, corre el risc d’ensenyar coses equivocades’

Si s’ha de pactar per a arribar a una alcaldia, sempre hem de valorar i no buscar enfrontar. Ahir vaig sentir discursos que eren contradictoris i a vegada malèvols. Pena.
Si legalitat de tals pactes (mal anomenats antinaturals o de perdedors) no ens agrada i la mala dita ‘no és moral’ no s’entén molt bé, crec que ‘els escollits’ són persones civilitzades i havien que tindríem de buscar un consens més o menys just per tal de no arribar a l’agressivitat gairebé física, sempre molt perillosa, com la que es va arribar ahir dissabte en molts municipis de catalans.

«»El fet que el silenci és or explica per què és tan difícil de trobar»»»

Des del meu modest racó en Facebook i amb el meu sa i intel·ligent criteri, vull felicitar els amics i veïns del meu poble adoptat, on tinc fills i amics, Roses, que varen saber fer un pacte compartit, sense cap mena d’acritud. Entre la Montse Mindá, en Joan Plana i el Fèlix Llorenç, tenen la força suficient per a afrontar els pròxims quatre anys i seguir fent el millor per a tota la població.
Els desitjo molta sort, que també té de ser la sort dels meus fills. Moltes Felicitats.

Amb pena, no puc dir el mateix d’altres poblacions catalanes, molts polítics i alguns d’elevat ‘nivell’ que no varen saber callar i em van fer sentir molta vergonya.
Per l’any 1650, deia el matemàtic, físic i filòsof francès, Blaise Pascal: ‘El mal dels homes és no saber quedar-se tancat durant uns dies en una habitació i en SILENCI’

Tingueu sempre present: ‘Hi ha qui calla per no saber parlar, i hi ha qui calla perquè reconeix quan és temps de parlar’…. sobretot ara que els ànims estan escalfats

Molt bon diumenge a tots i recordeu no hi ha ‘perdedors’, sí que a vegades TOT un poble, amb algunes actituds, ho pot PERDRE TOT …com l’any 40, que deia el poeta.

Quim Pedret i Rovira
Lliure pensador

‘Estimar’ y su desembarco en Madrid, by Radio Pedret

Restaurante ‘Estimar’ desembarcará en Madrid de Marco Peri

Siempre me hizo gracia aquella sentencia de que el mejor pescado y el mejor marisco estaba en Madrid, rompeolas de provincias y egos —no en la lonja de Dénia, ni en A Coruña, ni en Huelva, ni en Roses.

No, no: “aquí, en Madrid”; cómo sois, eh. Si es que en el fondo siempre tuvo razón el escritor y periodista César González Ruano:
“Las pescaderías de Madrid en verano son la nostalgia de Castilla por el mar”.

A ver si ahora va a ser verdad la sentencia porque Restaurant ‘Estimar‘, ese santuario marinero en pleno Born de Barcelona y a tres pasos de la basílica de Santa María del Mar, tiene previsto un abordaje en toda regla: finales de junio y a dos pasos del Congreso de los Diputados (calle Marqués de Cubas) y los leones de hierro fundido de Ponzano y Gascón, cómo no va a estar temblando Madrid!

Y es que no se me ocurre una mejor definición de su cocina: una fiesta pirata. Una bacanal hedonista basada en el producto pluscuamperfecto, el placer como bandera y un amor infinito (estimar, claro) por el mar.

 

         Rafa Zafra

 

Ellos son Rafa Zafra y Anna Gotanegra, imposible un ADN más bucanero:
“Entre el 75% y el 80% del producto nos lo suministrará la empresa de la familia de Anna (los Gotanegra) que llevan cinco generaciones dedicados a esto, pero sin olvidarnos de productos que llegan de otras zonas como la almeja, el percebe o las cigalas, que serán nuestros invitados de honor”, explica Rafa Zafra

El malagueño se muestra entusiasmado ante lo que viene:
“La filosofía estará por supuesto centrada en el mar —poca elaboración y muy directa; en Barcelona la carta es más Mediterránea, más catalana; y el local en Madrid será Mediterráneo pero a su vez más ligado a Andalucía».

 

 

«Traeré un poco más mis genes a Marqués de Cubas (tortillita de camarones, adobos, salpicones…), ya que tanto en Andalucía como en Madrid tenemos una mirada muy parecida en torno a la gastronomía, nos gusta vivir más la calle”

‘Estimar’ acaba de soplar tres velas en Barcelona y ya es, pleno derecho, uno de los destinos mundiales de referencia para quienes amamos el salitre y el sabor inconfundible de un percebe, un rodaballo o un erizo: no puede ser accidental que Estimar lidere el ranking (sí, soy un de los 6.000 votantes a los que les llega el sondeo) de los 100 mejores restaurantes de cocina gourmet casual del mundo de OAD.
El tercero es ‘Al Kostat’ de Jordi Vilà, madre de Dios cómo está Barcelona.

‘Estimar’ también es el relato de una historia personal:
“El proyecto nació sin ningún tipo de aspiraciones: sencillamente la historia de amor de Anna y mía, nos conocíamos desde hace diez años en la época de El Bulli y queríamos traer un trocito de la Costa Brava a Barcelona que era donde queríamos vivir”.

¿El balance de estos tres años?
“Pues la verdad que no pueden ser más felices. Lo único que teníamos claro desde el comiendo es que queríamos dar de comer muy muy bien y modernizar la cultura de comer pescado y marisco (tan asociado a formatos más serios), construir un restaurante ‘disfrutón’ en un ambiente muy casual donde el cliente se sienta siempre como la persona más especial del mundo: de ahí la idea de que se sentara a comer en medio de la cocina”.

 

 

Cuando voy a ‘Estimar’ voy a morir de amor y exactamente eso es lo que haré en su delegación madrileña:
Una propuesta centrada en el Mediterráneo’ (y no en el Atlántico, como las tradicionales casas de pescado en El Foro), donde brillan la gamba a la brasa con caviar (que fue uno de nuestros platos dela ño), el carpaccio de cigalitas y cebolla caramelizada ‘Homenaje al Bulli, 1995’, navajas en escabeche y probablemente la mejor tarta de queso que he probado¡
Es que está claro: la vida pirata es la vida mejor.

 

 Marco Peri

 

‘Chipirones Gotanegra’ por Rafa Zafra de ‘Estimar’, by Radio Pedret

Receta del Chef

 

‘Chipirones Gotanegra’ de Rafa Zafra

Los Chipirones Gotanegra o Chipirones a la andaluza y mahonesa de su tinta de Rafa Zafra, chef del Restaurante Estimar (Barcelona), son uno de los platos más apreciados. Puede parecer una receta y elaboración sencilla, pero que el resultado sea magistral depende de un buen producto y una perfecta ejecución de la fritura. Podéis leer la elaboración paso a paso del chef para tomar nota de sus consejos.

En el barrio barcelonés del Borne se encuentra el Restaurante ‘Estimar’ de Anna Gotanegra y Rafa Zafra, el chef que nos presenta estos Chipirones Gotanegra, unos pequeños calamarcitos que compra en el Puerto de Roses (Girona), siguiendo una tradición familiar de cinco generaciones, la de la familia Gotanegra, de ahí el nombre del plato y de su presentación, y que presentado de otro modo se puede decir que son unos Chipirones a la andaluza y mahonesa de su tinta. Hay que tener también en cuenta que Rafa Zafra es andaluz, y el arte de la fritura está en sus manos.

Así que quien quiera que se le pegue algo, porque hacer una fritura exquisita no es tan fácil, respetar un producto tan delicado para preservar todo su sabor y que ofrezca la mejor de sus texturas tampoco, que tome nota de la elaboración paso a paso de estos chipirones a la andaluza, la mahonesa de tinta de calamar es más sencilla de hacer, además, se invita a prepararla con las proporciones de ingredientes que cada uno considere, que sea de su agrado. Tened en cuenta también que las cantidades de los ingredientes de algunas preparaciones son para una cocina profesional, así que cada cual la adapte a sus necesidades, a su cocina y a los comensales para los que se realiza.

Ingredientes

Para los chipirones

Para la mahonesa de su tinta

  • 250 gramos de mahonesa
  • tinta de calamar
  • vinagre de vino blanco

Para la harina de fritura

  • 1 kilo de harina
  • 400 gramos de harina floja
  • 400 gramos de Trisol.

 

Elaboración

Para los chipirones

Limpiar los chipirones minuciosamente bajo el agua a hilo fino para evitar quitar el sabor del producto, retirar la pluma transparente, y no secar los chipirones con papel para no retirar la fina piel.

Para la mahonesa de su tinta

Hacer una emulsión estable con la mahonesa y el resto de ingredientes. La tinta de calamar debe estar pasteurizada previamente, ya que cruda es tóxica.

Para la harina de fritura

Mezclar los tres ingredientes y reservar.

Para la fritura de los chipirones

Pasar los chipirones uno a uno por la preparación de harina para fritura, pasarlos a un cedazo para que desprendan el posible exceso de rebozado. Mantener la freidora a una temperatura de 180º C y freír los chipirones durante un minuto para evitar que queden secos y que estén lo más tiernos y jugosos posible, pero crujientes por fuera. Retirar de la freidora y escurrir en papel absorbente para quitar el exceso de aceite.

Acabado y presentación

Disponer en el plato los chipirones a la andaluza y repartir gotas de mahonesa de su tinta

Restaurant ‘Estimar’ Premi Nacional 2019, by Radio Pedret

Premi Nacional de Gastronomia al Restaurant del 2019.
La feina ben feta a vegades està reconeguda.
Gràcies als clients i amics, sense ells no seria possible.
Moltes gràcies Rafa Zafra .Anna Gotanegra Pujol i a Pescadors de Roses!

 

Foto Familiar amb Cati Pujol, Anna Gotanegra, Pere Gotanegra i Rafa Zafra

Restaurant ‘Estimar’ del 2016 al 2019

La cuina rosinca del Restaurant ‘Estimar’ triomfa a Barcelona

El xef Rafa Zafra i la seva parella, Anna Gotanegra, han recollit el Macarfi Rookie al restaurant revelació del 2016

Mairena Rivas  26.07.2016  de www.emporda.info

El xef Rafa Zafra (Alcalá de Guadaira, Sevilla, 1981) cuina des dels 16 anys. Ferran Adrià li va obrir la porta d’elBulli per ocupar el càrrec de xef al restaurant de l’Hacienda Benazuza, elBulli Hotel, amb dues estrelles Michelin. La seva parella, Anna Gotanegra (Figueres, 1983), ha crescut entre la matèria primera, a l’empresa familiar Pescadors de Roses.

Els dos van obrir al març el Restaurant ‘Estimar’ i fa uns dies han rebut el primer reconeixement: el premi Macarfi Rookie. Estimar se situa, així, en el número 1 dels restaurants de nova obertura del 2016 a Barcelona.

Anna Gotanegra ens acompanya a l’entrevista, però cedeix tot el protagonisme al seu company, Rafa Zafra, l’artífex de la cuina d’Estimar. Tot just fa unes hores que acaben de saber que l’opinió d’uns 1.000 paladars desconeguts ha premiat el seu restaurant com el número 1 de tots els que han obert aquest 2016 a la Capital Comtal.

 

                                                     Anna Gotanegra i Rafa Zafra

 

‘Estimar’ s’ha convertit en el restaurant revelació de Barcelona.

El cert és que, quan vam iniciar aquest projecte, no anàvem buscant reconeixements, tot i que s’agraeix molt el premi perquè, al final, l’equip que treballa amb nosaltres se’n sent partícip.

 

Quina era la seva idea a l’hora de muntar el restaurant?

Volíem muntar una cosa molt senzilla, sense grans pretensions, en què nosaltres tinguéssim molt a veure, amb la il·lusió d’unir el peix de la família de l’Anna, de Pescadors de Roses, i això meu, que és la cuina. Volíem defugir de la sofisticació, buscant la simplicitat, la puresa, molt al contrari de la cuina creativa i d’avantguarda que podíem haver fet a elBulli o a l’Hacienda Benazuza.

 

Cal tornar als orígens?

No sé cap a on ha d’anar la cuina, ara, però crec que el que cal buscar és la puresa i la senzillesa, buscar la informació del producte, el respecte. És com tornar vint anys enrere, però amb tota la informació i el coneixement que tenim ara sobre el producte.

 

Pot definir puresa?

La puresa és neta, amb sabors al màxim. No hi ha coccions llargues, tot es fa de forma senzilla, sense salses, amb matèria primera de primera qualitat, fresca, que ens la seleccionen a Pescadors de Roses, peça a peça. Cada tarda, ens busquen la gamba de 70 grams, l’escamarlà de 250 grams, l’escórpora de 600 grams. Aquest és un treball molt important que ens fa el pare de l’Anna, Pere Gotanegra, a Roses. Ell elegeix el producte personalment per a Estimar.

 

Aquestes mesures tan precises, els 70 grams de la gamba o els 600 de l’escórpora, són una exigència del cuiner?

Sí, perquè al final ens marquem una línia d’exigència i de nivell. Ja que no hi ha una cuina molt creativa, no hi ha unes guarnicions ni unes salses, sí que volem donar culte i un respecte al producte. Si una gamba no pesa 70 grams, no creiem que valgui la pena que estigui a Estimar.

 

D’on li ve l’interès per aquesta professió?

Em vaig formar a l’Escola d’Hostaleria d’Heliópolis, a Sevilla. Des de ben jove tenia molt clar el que volia ser. La meva mare em va transmetre la passió per la cuina. De fet, hi ha dues persones que han marcat la meva vida professional. Una és la meva mare, que, sense adonar-se’n, em va ensenyar a sentir i a estimar la cuina, i l’altra és Ferran Adrià, i, amb ell, tot l’equip d’elBulli, que em va ensenyar a entendre-la i a viure-la d’una altra manera, convertint-la en un estil de vida.

 

Qui va descobrir qui, vostè elBulli o elBulli a vostè?

Quan vaig estudiar cuina, allò que m’atreia més era la línia creativa que tenia elBulli. Aquell era el somni de qualsevol persona. Però, és clar, jo vivia a Sevilla, no sabia com arribar a elBulli, vaig començar a rodar i vaig passar per Juan Mari Arzak, Tristán, Aldebarán, Atrio, restaurants tots ells amb estrelles Michelin. Però mai veia la possibilitat ni la manera d’arribar a elBulli. Ni tan sols em plantejava on era.

 

I com ho va aconseguir?

Curiosament, quan ja feia deu anys que voltava, em va venir de gust tornar a casa, a Sevilla, i va coincidir que Ferran Adrià es va fer càrrec de l’Hacienda Benazuza, que era elBulli Hotel, i vaig pensar que aquesta podia ser la millor manera d’entrar. Va ser així que vaig tenir l’oportunitat de formar part d’elBulli, a casa meva, de la mà de Rafa Morales, que en aquella època n’era el xef.

 

Com va viure l’experiència?

Primer, vaig començar a entendre la filosofia que transmet la cuina d’elBulli. Quan fèiem el tancament de temporada, jo anava a elBulli i, quan ells tancaven, jo tornava cap a l’Hacienda Bena zuza. Vam mantenir les dues estrelles Michelin fins al 2011 i em van passar coses meravelloses. Vam ser guardonats pel millor esmorzar d’hotel del món 2007-2008, per la millor cuina d’hotel d’Europa el 2006. Vam rebre molts de premis i molts reconeixements, però de la meva etapa a elBulli hi ha un fet especialment important, que vaig conèixer l’Anna.

 

Vol explicar-ho?

Sí. Era el 2009. La seva família era la proveïdora del peix a elBulli. Va ser així que vam començar a conèixer-nos, crec que perquè la meva veu per telèfon la va captivar (somriu mirant l’Anna).
Estimar és un verb amb connotacions molt sentimentals, d’unió, de relació, d’afecte.

 

Té a veure amb la seva relació de parella?

Precisament, quan vam decidir muntar Estimar, amb el suport de Pere Gotanegra i Ferran Adrià, a nosaltres ens interessava explicar una història, rere la qual hi ha el restaurant, i que no és altra que la manera que tenim d’entendre i estimar el mar, el producte, Roses, el cap de Creus, i la relació humana: l’Anna forma part de la família que proveïa el producte a elBulli, jo era un treballador d’elBulli, Ferran Adrià va aprendre molt dels pares de l’Anna a l’hora d’aconseguir un peix molt específic, com l’aranya, les cuetes de rap, els negritos, un producte que avui dia també tenim nosaltres.

 

Com presenten aquest missatge?

Hem dividit el restaurant en tres parts, com si fos un peix: el cap, el tronc i la cua. I així és com hem estructurat el restaurant. La cua és la part de l’entrada, la part on hi ha taules i tamborets alts i on pots menjar d’una forma més informal; després, hi ha el tronc, que és el centre neuràlgic i és on passen totes les coses, hi ha totes les taules i la cuina, i és on es veu tot. Finalment, hi ha aquesta altra part, on estem parlant, que és com una zona de reflexió, on es pot estar tranquil i, a més, és on sabem tot el que passa al món aquàtic. Aquí és on neix tot, al cap.

 

El món aquàtic també té el seu propi discurs?

Com veus [mostrant un mural], hem fet un sapiens d’allò que passa en el món aquàtic, i expliquem les diferents famílies que hi ha de peixos, fins i tot la seva sexologia, per saber, per exemple, si una gamba o una ostra és mascle o femella… Aquest és un treball que hem fet amb la Bullipèdia i la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Roses. També expliquem de quines maneres es pot menjar el peix.

 

Com l’hem de menjar?

De fet, es pot menjar de mil maneres, però partim de dues: a talls o sencer. I, a partir d’aquí, hi ha les temperatures, pot ser fred, tebi, calent, i pot ser amb espines o sense.

 

Què és el més important a l’hora de cuinar el peix?

La senzillesa, amb el valor afegit del coneixement que tenim ara a l’hora de preparar-lo. Ara se li dóna més importància a les coccions, a la frescor, a la presentació, a l’estacionalitat. I, sabent tot això, intentem treure el màxim de gust al producte. Podem fer unes gambes en tres coccions: al vapor, bullides o a la brasa. Molta gent ha tastat les gambes de les tres maneres, però no juntes. D’aquesta manera pots jugar, comparar i decidir quina és la que més t’agrada. Una de les línies del nostre restaurant és utilitzar només productes mediterranis i sense condiments, amb l’excepció dels mol·luscs, les navalles, les ostres… que són de Galícia, perquè al Mediterrani no en trobem.

 

Com defineix el producte del cap de Creus?

Jo estic enamorat del cap de Creus. Deu haver-hi molt pocs llocs tan petits i amb tanta diversitat, i no només parlo del mar, sinó de moltes coses. Però pel que fa al mar, és impressionant, per la diversitat, però també per la qualitat, les aigües, la tradició i la cultura de la pesca. El Mediterrani, en estat pur, és una fortuna per a nosaltres. És un plaer poder tractar i poder cuinar el producte.

 

Tant que li agrada cuinar el peix, és home de mar?

Em falta temps per sortir a pescar, tot i que m’encantaria. Els meus pares tenen una barqueta a Cadis i la família de l’Anna es dedica a això. Has de tenir en compte que treballem de setze a disset hores diàries i sort en tenim que descansem un dia.

 

Quin dia de la setmana tanca, el restaurant?

Aquesta temporada descansem diumenge i dilluns al migdia. I és perquè, ja que venem frescor, si obríssim el diumenge, el peix seria del divendres, que no passaria res, però Estimar vol oferir el producte el màxim de fresc. Ens agrada obrir el dilluns al vespre, després del descans del diumenge i del mateix dilluns al migdia, perquè el peix que arriba al port a les 5 de la tarda, pescat en les barques de Roses, el tenim aquí a les vuit o quarts de nou per poder-lo vendre fresquíssim, perquè ve directament de la llotja. Som molt afortunats en aquest sentit, som un dels pocs restaurants d’Espanya que ens podem permetre aquest luxe. A més, el dilluns ens agrada perquè vénen a menjar companys cuiners i l’ambient és molt maco.

 

Vostè és d’aquells cuiners per als quals cuinar no és una feina?

Als cuiners, el que ens passa, és que no ens agrada res més. A part de la cuina, no tenim altres hobbies. Ens agrada la família i el mar, però no ens agrada anar de compres, ni els cotxes, ni els luxes. Confesso que m’agrada el futbol, el Betis, però, si no el veig, tampoc no passa res. La cuina forma part de la nostra vida.

 

Què fan quan no treballen?

Els nostres dies de descans sortim a menjar, a conèixer mercats i, si programem un viatge, ha de ser a ciutats que ens puguin aportar gastronomia. És una sort tenir una parella que t’entén, a la qual li agrada el mateix que a tu i, en aquest aspecte, tot plegat és Estimar. També he de dir que ella té altres hobbies, de sortir, d’anar de compres, com és lògic.

 

Quina és la firma Zafra a Estimar?

M’agrada ser amfitrió, rebre’t a casa, preparar-te el menjar i portar-te’l. M’agrada donar la benvinguda, és molt bonic el que hem aconseguit aquí. Em considero una persona carinyosa i hospitalària, m’agrada que vingui la gent, que mengi, que disfruti. Estem fidelitzant molt, amb la nostra oferta sincera. Alhora, fem un homenatge als cuiners de restaurants de Roses on acostumava a anar a menjar, a La Sirena, a Can Rafa, a Cal Campaner… a l’Alhucema de Sevilla. Vull que aquí es mengi com li agrada menjar a un cuiner.

 

A Barcelona.

Així és. El local és de propietat familiar. Estava llogat a uns altres restauradors. Nosaltres estàvem fora, a Mèxic, i quan vam tornar es va donar la circumstància que els restauradors que hi havia el volien deixar. Vam aprofitar el moment per agafar-lo nosaltres. Em van oferir Heart, a Eivissa, on segueixo, però teníem ganes de tenir alguna cosa per a nosaltres.

 

On es veuen d’aquí a tres anys?

Pas a pas. Ens veiem a Barcelona. L’ambició és bona, però no podem separar els peus de terra. No busquem èxits, sinó la felicitat. Hem creat un projecte que ens fa feliços, a mi, a l’Anna, i a la seva família, i crec que els èxits vindran si som feliços.

 

Carta de presentació d’ESTIMAR’ (el text apareix a la carta del restaurant):

«La passió de la família Gotanegra pel mar es remunta al 1895, quan Dionisia Marco (l’àvia Nísia) va començar comprant peix a la plaça Sant Pere de Roses per anar a vendre’l caminant a Figueres. Han passat més de 120 anys i cinc generacions Gotanegra segueixen compant peix al Port de Roses.

Rafa Zafra, xef andalús, gran coneixedor dels productes del mar i una extensa experiència de cuiner amb els germans Adrià i actualment xef executiu de Heart Ibiza, dirigeix Estimar junament amb aquesta cinquena generació que és Anna Gotanegra.

Estimar els nostres clients i el nostre cap de Creus, fent-los feliços en aquest raconet del Born és el nostre objectiu, demostrant tota la nostra experiència i passió pels productes del nostre mar.»

 

    El Restaurant ‘Estimar’ es troba al carrer Sant Antoni dels Sombrerers, 3, de Barcelona.

                    Fotografia Familiar  Cati Pujol, Anna Gotanegra, Pere Gotranegra, i Rafa Zafra

Alcalde a ‘Cara o Creu’, by Quim Pedret

Una moneda a l’aire fa batlle de Santa Fe del Penedès el candidat de JxCat

Ja ho va dir fa anys en Lluís Llach:  ‘Viure la vida a Cara o Creu’

No vull fer comentaris…..
El cap de llista de JxCat a Santa Fe del Penedès, Jordi Bosch, serà el nou batlle del municipi, després que la Junta Electoral de Zona de Vilafranca del Penedès hagi desfet per SORTEIG l’empat del resultat electoral del 26-M. Les dues úniques candidatures que es presentaven, JxCat i la formació local Alternativa Independent per Santa Fe, van aconseguir el mateix nombre de vots, 124, i el repartiment dels set regidors que conformen el plenari estava pendent de desfer l’empat.

Després de ‘llençar una moneda a l’aire‘, JxCat ocuparà quatre cadires i els independents en tindran tres. El resultat suposa un canvi de lideratge al municipi, ja que en els comicis de 2015 va ser Alternativa independent qui es va imposar a CiU per 40 vots de diferència.

Catalunya també pot ser diferent! … i aquest home sempre podrà dir que li ha tocat l’alcaldia a una RIFA!

Joan Juanola a Cala Anita Roses 31 maig 2019, by Radio Pedret

La seva darrera conferència, a Cala Anita sobre «Le Roman de la Rose»
Hi érem molts, família i amics i a tots ens va dir paraules amables, ens va fer riure, ens va parlar del seu món, el dels llibres i la literatura, il·lustrar, ens va llegir un paràgraf, preciós, del ‘Cercamón‘ d’en Racionero…i se’n va anar i no va sentir els aplaudiments, que li teníem preparats però segur que sent els nostres plors de la tristesa i el somriure en el record.
A Rhode no saben que han perdut un dels darrers germans que els queden a occident

Escrit de Carles Pàramo i Ponsetí 

 

                         Joan Juanola i Segura             

Joan Juanola i el mar

Vares viure i deixar-nos com ho fan els genis….
A LA TEVA MANERA i quasi sempre incompresos (ni falta que fa que els entenguin o els comprenguin)
‘My Way’

 

Joan Juanola
‘Que tinguis el teu cel tan a prop, com has tingut tant a prop el teu mar’
Descansa en pau

 

 

Un geni, i que de ben segur ell no està plorant. No sabia d’aquest ‘plorar’ Ell contagiava alegria.

Joan Juanola i Segura

 

….Anaves demanant llibertat, que és una necessitat per a poder viure i no et volien sentir.
La llibertat és un dret de la humanitat,
i ara potser et sigui més fàcil trobar roses en el mar.
Anaves buscant un lloc perdut en el teu mar
on poder oblidar la maldat del món.
Per a poder VIURE, buscaves la ‘solitud’
És més fàcil trobar roses en el mar… i a tu dins del teu cel?..
Estic segur
Joan Joanola i Segura Sempre en el record

(Versiò traduïda i lliure d’una part de la cançò de Luis Eduardo Aute) Rosas en el Mar

Concentració Motera Benéfica FADIR de Roses, by Radio Pedret

 

Concentració Motera Benefica FADIR Roses 2 juny 2019

 

Aquí la tenim!
La mini moto customitzada, edició única
Creada Isaac Pedret per a ser subastada a la concentració  de FADIR Roses

Èric Vinaixa i el seu autògraf per Leo Messi a TV3, by Radio Pedret

Cara el Mar – Valentín Mendoza

‘Cara el Mar’
Del nou treball del cantant de Felatnix, en Valentín Mendoza

 

Les Ulleres d’Artur Mas i ‘El Tricicle’ 2004, by Radio Pedret