Politica

Tipus de dretes, by Quim Pedret

Tipos de Derechas según la ministra de justicia Dolores Delgado
Derecha Tri-fálica
Derecha Tri-céfala
Derecha Trí-fásica
Derecha Tri-fachita
Així anem

El mal de la incultura, by Quim Pedret

D’ençà fa uns anys, tots ens hem convertit en experts de tot, sense estudiar RES. Respecte al dret, ja som experts en dret, dret hipotecari, dret constitucional, dret penal, dret mercantil, dret laboral, dret civil, dret administratiu, drets civils i humans, etc. Que aixequi la mà qui s’hagi llegit desenes de manuals, codis legals, lleis, de milers de pàgines indesxifrables…

El 90% de la gent no ha estudiat i/o no tenen ni idea, encara que hagin estudiat. Passa com amb l’esport, el futbol, el bàsquet, etc., tothom sap més que els propis professionals, entrenadors, jugadors, etc. Agradi o no, no ens podem enganyar, autoenganyar o autocomplaure, l’opinió i el no coneixement sempre seran menys importants que el coneixement, òbviament.

Els personajillos, els listillos, els comentaristes, els tertulians i éssers afins, han fet molt mal al SABER

‘Crear també és destruir’? , by Quim Pedret

‘CREAR ÉS DESTRUIR’

Cal destruir un llibre?
Cal escopir inclòs les seves pàgines o trepitjar-lo? Sí.

No m’he tornat ximple, encara que sóc conscient que del seny a la folia ens separa un fil molt prim.
Però m’explicaré i segurament els ben benpensants ho entendreu

….Recordo la primera vegada que em van regalar un llibre. Els anteriors eren propietat del col·legi, eren llibres d’estudi o llibres de lectura obligada. El primer va ser ‘La vida sale al encuentro’ del capellà jesuïta, en Martín Vigil. Sempre vaig tenir la delicadesa o almenys ho vaig intentar, de cuidar el llibre i així els següents….’Los curas comunistas’ i ‘La sexta galeria’
… Vaig seguir llegint al gran Manuel de Pedrolo, com ja havia començat d’adolescent (consells de la meva mare), fins que un dia (tenia 23 anys) em van regalar un llibre especial, molt diferent, era ‘El llibre del no-res’.
No hi havia RES escrit en cap pàgina del llibre. I era un llibre!

La meva reacció va ser de sorpresa i somriure. Estava en blanc. Si no hagués sigut per les fines tapes impreses que es podien treure, hagués cregut que era un error d’impremta, de l’editorial o una petita broma.
Li vaig donar les gràcies a la meva ‘novieta’ i vaig somriure, però vaig pensar que no deixava de ser un llibre i caldria cuidar-lo i/o escriure alguna cosa en ell.

Vaig fer-me més preguntes. És realment un llibre? Seria una manera d’expressar la contracultura com jo mateix defineixo l’obra de Georges Brassens, ? Sí. El llibre del no-res!
Era un llibre per a un àcrata com jo? Crec que també.
I em vaig dir: ‘Un llibre és un llibre, encara que no hi hagi res escrit a dins”
I així ho deixi durant dos, si ni tan sols escriure el meu diari, cosa que hagués estat una cosa bastant normal
Passat un temps ‘vaig escriure’ el meu primer llibre en el. Vaig fer uns textos en folis amb una Olivetti i els vaig pegar en el per a cuidar-ho
Alhora per a il·lustrar-ho, vaig fer el meu primer llibre-exposició de fotografies, dins del mateix i que avui en dia encara conservo.

 

 

 

 


Han passat més de 35 anys, que a les mans del meu fill Sergi i regal de la seva mare, li ha caigut un llibre semblant, però no igual. Un llibre en blanc, però no.

És un llibre de creació destructiva. És un llibre dedicat als perfeccionistes de tot el món, perquè puguin continuar barallant-se, treballant i creant en la destrucció-creativa-artística pàgina a pàgina, des del llom a la portada d’un llibre.
Cal embrutar-lo, trepitjar-lo i mossegar-lo!

Potser després de ‘crear’, ‘rascar’, ‘trencar’ i esborrar el que t’indica en cada pàgina, caldrà fer un al·legat a la novel·la Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i després lògicament cremar el llibre, ni que sigui a mitges o del tot i llençar les cendres sempre a favor de tramuntana.

Molt interessant. Ho recomano per als vostres fills.
Aquest ‘llibre’ ha estat el detonant per a escriure per mi i per als meus el que realment vull, penso i sento, que és fer d’una punyetera vegada el ‘llibre de la meva vida’, que tantes vegades m’havien demanat a casa, també amics periodistes i algun escriptor, com en ‘Peptitu’ Benet i Jornet i deixar de costat el llibre pendent en la impremta des de fa uns vint anys, el POEMARI de 1980, anomenat ‘Estimades Dones’

Des d’avui deixo de costat, per motius visuals i de dignitat, les entrevistes de mig pèl fetes amb molta il·lusió i tractades per alguns de ‘pacotilla’ i els vídeos de gent més o menys anònima, rancia, senzilles, tendres o rellevants, que he intentat fer durant anys en la meva petita ‘emissora’ Radio TV Pedret i crec que no interessaven (així ho he sentit) a ningú (ni a ells mateixos)
i per allò que diu la meva esposa i també el refrany: ‘
‘El menjar no persegueix l’estómac’ ….. Qui vulgui alguna cosa meva, que em persegueixi a mi i pagui. Com tot cristo¡

Aquest portal o xarxa ‘anti social’, només servirà per a posar una ‘Quimicullonada’, potser cada dia, que sempre serà ‘entre un hola i un petit adéu’.
Ara, mentre espero un vint de març que ens portarà a la primavera, em quedo amb l’estómac ple i les il·lusions en els seus estats més plens d’efervescència, curiositat i desig d’agradar.
El meu propi dietari, veritable i sincer amb misèries i grandeses, l’he escrit dia a dia des de l’any 1975, com ‘El llibre del no-res’ o el ‘Destrossa aquest Diari’ m’ajudarà a escriure amb detalls conèixer i que conegueu (com deia el poeta), ‘la veritat de tot plegat’.
I com no, la veritat d’alguns no tan anònims, que ja coneixereu en el llibre.

Gràcies al meu fill Sergi, per la seva saviesa, per la seva contra cultura artística, per les seves paraules, consells, afectes, el seu bon gust i gran estimació mútua.
Gràcies la meva esposa i mare de Sergi, Elena, per aquesta bona i genial idea educatiu artística i per tenir raó, Sempre.

Gràcies a ells dos, perquè ells sempre estan aquí i saben que em tenen. Us estimo

No vull que les històries es repeteixin en el que crec que és o ha estat dolent per a mi durant la vida i és per això que escric.
Els que em segueixin en el camí, espero que tinguin un món millor i si el meu llibre hi pot contribuir, aquí va la meva herència.

“Nos dejan sus heréncias, nos marcan un sendero, nos dicen lo que es malo y loque es bueno, pero……..VIVIR, solo vale la pena VIVIR para VIVIR”….J.M.Serrat

Família, no passeu anhel, em restaran encara forces per ‘destrossar’ més llibres, i si cal el llibre ‘DESTROSSA AQUEST DIARI’ de Keri Smith.
Per mi la història va començar molts anys abans
i també comença AQUÍ…….. i seguirà sent per a totes aquelles persones que sempre han volgut començar, mantenir i acabar un diari… ni que sigui un pèl peculiar!

Moltes gràcies a tots. Abraçades

Quim Pedret i Rovira

El Procès de Palinuro, by Ramón Cotarelo

PALINURO

…El proceso está sirviendo para dar a conocer al mundo el estado de la cuestión del conflicto España-Catalunya en lo político y lo jurídico. No lo querían y lo han conseguido. Han conseguido hundir el buque. Porque una absolución implicaría un reconocimiento de la legitimidad del ‘procés’ y su legalidad, y abriría el camino a la independencia. 
Pero una condena (la que sea) no será admitida y provocará una declaración unilateral de independencia. Más represión. Más gente a la cárcel. Más resistencia pacífica. Más cárcel. Estado de excepción permanente en Catalunya (lo llaman 155 para disimular).
España se hace ingobernable y la mediación internacional, inevitable.
Ramón Cotarelo

Una vergonya de pena, by Quim Pedret

Un vergonya que fa pena

Podria entrar en detalls, anècdotes i curiositats però segurament no cal fer.ho, ni tan sols en forma de gran i llarg article o ‘broma’ jurídica. Per això ja tenim un munt de ‘grans experts’ dins i fora de la xarxa i de les TV (tenim unes grans ‘marujonas o verduleres’ que galdoses suquegen i cada dia surten per totes les TV), que sempre cobren una pasta gansa, ja que pels algunes i algunes el judici-farsa de ‘El Pruces’ és negoci, mentre duri la ‘maroma’.
Com diu el refrany: ‘Dales pan y llámalos tontos’

Només tres ratlles
“És bo que dins del desgavell jurídic per desinterès, inutilitat o desídia (dins d’aquesta estranya societat) ens divertim i riem una mica. Riure per sota el nas com ho fa en Rull i d’altres, és un bon motiu per no plorar de pena que veient aquesta farsa com una mena de ‘condemna’ afegida cada dia.
També per mi i molts de vosaltres, és una vergonya aliena que delira i deriva al surrealisme, que segurament mai, ni havíem vist, ni sentit”

Quim Pedret

Más gente a la cárcel? by Ramon Cotarelo ‘Palinuro’

…Una absolución implicaría un reconocimiento de la legitimidad del ‘procés’ y su legalidad, y abriría el camino a la independencia. 
Pero una condena no será admitida y provocará una declaración unilateral de independencia. Más represión. Más gente a la cárcel. Más resistencia pacífica. Más cárcel. Estado de excepción permanente en Catalunya.
España se hace ingobernable y la mediación internacional, inevitable.

Ramon Cotarelo

El Borbó Felip

‘No es admisible apelar a una supuesta democracia por encima del derecho, porque sin el respecto a las leyes no hay ni convivencia ni democracia’

¿Porque no TE CALLAS?

‘El poder legislatiu, l’executiu i el judicial s’ensorren…i el rei ho sap’  

El Quim

Poesia Judicial, by Quim Pedret

POESIA SENSE MÈTRICA

Només ells ho saben?

El pànic escènic. I tant 
El rei va despullat i ningú li ha dit. I bé prou que ho sap!
España és un mal invent! Sempre ho he dit !
Estem dins d’un país amb tuf de naftalina i ingovernable. Fa temps que ho hem sentit

El poder legislatiu, l’executiu i el judicial s’ensorren… ‘els poderosos’ ho saben i el rei també, per això treu el nas.
Quan el vaixell s’ensorra, tots intenten salvar el cul… i el cap.
Els que avui riuen les gràcies al rei, demà li ‘tallarien’ el cap i ell ho sap.

Fa molt temps que vaig dir que les maletes les té fetes i facturades. Bé prou que ho sap.

Quim Pedret

Diari d’un inútil, by Quim Pedret

Diari d’un home i politic vençut

“El referèndum va mutar en una gran mobilització política que, personalment, ja no vaig reconèixer més com un referèndum”

“Alguns estàvem convençuts que era una gran mobilització però que també hi havia dos milions de catalans que s’havien quedat a casa”

“Som aprenents de mag davant de la pressió de les xarxes”

“La llei de transitorietat no l’hauria assumit ni un alumne de primer de dret”

“Jo com a Conseller d’Empresa i Coneixement no vaig autoritzar l’ús de cap espai públic”

“Hauríem d’haver fet les coses d’una manera molt diferent”

“Havíem d’atendre el sentiment democràtic del conjunt de la ciutadania”

“Hi havia molt més moderat i centrista en els dos governs del que sovint es relata”

“Señoria los demas niños de ‘clase’ no me hablan, me miran mal y me han enganchado un chicle en el pupitre”

Santi V i Vicente

Bales de goma, by Quim Pedret

Pregunto

Ningú els hi ha dit a aquesta colla de tòtiles de Madrid, que si la Guardia Civil es va deixar cargadors amb munició a dins dels dos dels Patrol’s, aquests ‘agents de l’ordre vital’ haurien d’estar davant d’un Consell de Guerra?

Pudor de naftalina, by Quim Pedret

“Entre un Correu i un Watsap”
….Pudor de naftalina

“La respuesta de Sánchez fue un estallido de luz:
“No quiero ser impertinente, pero hay Whatsapp que se han enviado que han comprometido la dignidad y el buen nombre del Presidente de esta Sala y es evidente que no hay que reprochar”.
Con ello, puso fin al interrogatorio.
En realidad, puso fin al juicio. (Cotarelo)

És molt fort!
Molt dur per la ‘justícia’ el que va dir Jordi Sánchez
El president de la Sala va callar I no dic el perquè, perquè vull passar el cap de setmana a casa. Si de cas ja aniré el dilluns a la ‘presó’

PD

‘Presó és un lloc on la porta d’entrada és la mateixa que la de sortida i sempre dóna als dos costats.
Ens tanquen o ens treuen físicament, però no ens poden tancar ni treure el cervell’ (Quim)

CAP POLÍTIC HA FET (ni farà) CRITICA DE SANTI VILA

“Si la majoria de polítics estiguessin lliures de ‘pecat’ i li poguessin llençar la primera pedra, tant ells com en Vila estarien coberts de pedres, de roques i també de la merda, merda que alguns els arriba fins a la boca i és per això que molts diuen: “No us mogueu gaire, ni feu onades”

Quim Pedret

Rahola és com Vila però a la inversa, però realment són sinònims

Rahola i Arrimadas criden igual però a diferents edats mentals Fisiques no ho sé

Joaquim Pedret i Rovira

Ratetes a l’inversa, by Quim Pedret

Pilar és un Santi a la inversa, però són sinònims. Ella té ‘Bula’ i l’etern perdó. Ell l’infern etern.

‘Ratolí’ o ‘verdulera’ no vol dir necessàriament traïdor o llepaculs.
Nosaltres podem opinar i podem canviar d’idees. En canvi els pocavergonyes poden canviar de principis, sigui per circumstàncies ideològiques o per salvar el cul.

Rata’ o ‘verdulera’ vol dir una manera d’arrossegar-se. Una forma d’utilitzar al poble i part d’un poder per arribar a un lloc i trepitjar a tot deu, per treure rèdit polític, periodístic, social i sobre tot material.
Per això vaig dir ahir aquí mateix que hi havia dues rates. Avui rectifico. En conec més de tres i de quatre. Vosaltres segurament també en coneixeu. Però molts perdonen o obliden perquè s’han de cuidar molt, perquè són les NOSTRES ‘ratetes’…..

Maiol Roger és curt… de vista, by Quim Pedret

Maiol Roger, de FAQS i del diari ARA
Si un amic que ven ‘cupons’ ha escoltat això de ”Organizaciò Nacional de Curts de Vista” no li faria una puta gràcia. Ni a mi.
Ja fa anys que a TV3 li varen fer treure la mateixa ‘conya’ del programa ‘Filiprim’
Una cosa és fer gracietes i altre és ofendre a discapacitats
Ja que ser més madur…..es que tinc un amic cec que vent cupons. Però això no deu importar massa a molts que veuen en la ONCE una cosa fatxa i massa española. Un societat molt irreverent, ‘futeta’ i molt poc sensible.

 

Quim Pedret

De reis, princeses i reines a un senzill mortal, by Quim Pedret

El Rei creu que és rei,
la Rahola creu que és reina
i la Belén creu que és princesa

 

 

Lamento haver de tancar i llençar la TV
Pilar Rahola, perdona, però mai em donaràs cap lliçó de res. Et conec de fa massa anys quan et vares arrossegar.
Per sort jo sóc anònim i lliure. Tu no.
Dius el mateix que ja vaig dir fa una setmana. Celebro que em llegeixis

Quim Pedret i Rovira

Vila, Nobel de la Pau, by Quim Pedret

Santi Vila ha manifestat que ell mai voldria el Nobel de la Pau, per no cometre la indelicadesa d’haver-lo de rebutjar, per prudencia i per la seva modestia

De Saint Martin-Le-Beau a Casablanca

Saint Martin Le Beau-Madrid-Casablanca

…..En 1977, després de la victòria de l’esquerra catalana en les primeres eleccions, el ministre Osorio va convèncer a Suárez de què Josep Tarradellas podia ser la solució per a una transició ‘ordenada’
El juny de 1977 en Tarradellas va volar a Madrid en l’avió de l’empresari Luis Olarra.

A l’aeroport li esperava el ministre Martín Villa, per a lliurar-li un passaport.
En la Moncloa, les coses es van desenvolupar de la pitjor de les maneres.

President Tarradellas: ‘No està vostè parlant amb Josep Tarradellas, sinó amb el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya’

President Suarez: ‘Vostè només és qui jo vulgui que sigui, vostè no és res, vostè no és ningú ‘
La reunió va acabar sense el més mínim acord.

Llavors Tarradellas va sortir i somrient va declarar a la premsa: ‘Tot ha anat molt bé i estarem d’acord molt ràpidament’

Quan ho va saber, Suárez es va convèncer que aquella ‘vella guineu’ era el seu home.
Crec que va ser llavors el principi d’una bona amistat…..