Politica

“Les portes per passar a la història estan obertes”, by Quim Pedret

“Les portes per passar a la història estan obertes”, by Quim Pedret

QuimPedret-llibertat

“Les portes per passar a la història estan obertes”

Si així ho volem, ho tenim a l’abast, ara falta creure’ns-ho de debò i sumar esforços entre tots. Podem i hem de canviar el color del nostre poble i el nostre destí com a país sobirà, o serem sempre esclaus dels nostres errors i covardies
No acceptem que ningú ens vulgui definir la vostra vida, ni el nostre camí
Siguem sempre nosaltres. Només així serem lliures”
La mare sempre em deia: “Fill, si una cosa la desitges ‘molt fort’, segur que es farà realitat”

I no us heu adonat que Les mares sempre tenen raó?
Quim Pedret i Rovira

 

Artur Mas, és l’únic cas al món? by Quim Pedret

Artur Mas, és l’únic cas al món? by Quim Pedret

Quadre-ArturMas-quimpedret-Kudryashova
Retrat del President Artur Mas,  Elena Kudryashova
A hores d’ara és l’únic cas al món, que no és el poble que segueix a llur President, sinó el President que segueix la veu i al seu Poble.
Gran President Artur Mas, un veritable líder.
Visca Catalunya Independent
“Junts escriurem amb lletres lluminoses la història de la nostra llibertat”
El vespre del 3 d’agost començava oficialment la cursa de les eleccions de les nostres vides i guanyar-les és l’exigència que prové de milers i milers de tombes de vençuts, que no derrotats, que ens precediren en la tossuda i persistent voluntat de ser una nació d’homes lliures. Coratge, fe I bon humor.
I no ens en podem estar d’escriure sobre un vespre i sobre un agost pels que serem demandats pels nostres néts: On eres, avi, quan Catalunya es va fer lliure?
Potser és més imperativa l’exigència d’un present angoixant per com de cul de sac és l’statu quo i per tant per la necessitat de deixar un país lliure del jou espanyol als que vindran.
Caldrà una fe com la de Sant Pere saltant de la barca que ens recorda l’Evangeli. Caldrà coratge. Caldrà molta fe per fer els primers passos. No tenir por és la condició necessària.
Les condicions suficients han de ser heroiques amb unitat, disciplina, disposició, bon humor i paciència, i alhora una bona ració d’amnèsia temporal, ja que el 27 de setembre ‘enfornem el pa’ del que generacions futures podran parlar amb orgull.
Som-hi!, que ja ho tenim a tocar; que aquest cop sí: ‘Junts escriurem amb lletres lluminoses la història de la nostra llibertat!
Quim Pedret i Rovira
www.elmati.cat

Dos minuts per arribar a la ‘Gloria’, by Quim Pedret

L’hora de l’alcalde de Vilajuïga… Com?

Perdó, volia dir exalcalde Pere Trias… Ah!

Diguem.ne, és dir:

La gravació es talla al minut 57 segons, ja que a la presentadora de Empordà TV  li va agafar un ‘patatufi

 

quimpedretHora de l'alcadePatillas

 

El teu atractiu físic, mesurat en l’escala d’1 a 10, pot anar de 9 a -25 si una dona et veu usant les patilles a l’estil Elvis. La veritat és que encara que les teves amigues diguin que no et queda malament, per dins estan pensant que has d’agafar una màquina d’afaitar. Ella pensa a retallar-te-les, perquè portar les patilles curtes és un estil universalment atractiu per a elles.

Quim Pedret

L’ànima humana d’Artur Mas, by Quim Pedret

L’ànima humana d’Artur Mas, by Quim Pedret

  Xavier Bertral

L’ànima humana: retrats sense més

QuimPedret-ArturMas. President de la Generalitat
Artur Mas President de la Generalitat    Fotografia: Xavier Bertral
 
 “M’encanta aquesta fotografia”
    Quim Pedret, fotógraf
Lluís Llach: ‘Si l’odi cap a Artur Mas és el seu programa, ja s’ho miraran’, by Quim Pedret

Lluís Llach: ‘Si l’odi cap a Artur Mas és el seu programa, ja s’ho miraran’, by Quim Pedret

Lluís Llach a Catalunya Radio

 

Tots amb el President Artur Mas, by Elena Kudryashova

Tots amb el President Artur Mas, by Elena Kudryashova

“JUNT PEL SÍ”

 

Elena KudryashovaJUntspelSI

TOTS amb el President Artur Mas, no podria ser d’un altra manera. ANEM JUNTS !

Pujat pel Quim Pedret  25 Agost 2015

Sempre Junts, i pel Si també, by Sergi i Quim Pedret

Sempre Junts, i pel Si també, by Sergi i Quim Pedret

quimpedretJuntspelSiSergiPedret

 

“El meu poble té de poder expressar en llibertat el camí que vol, i així a la fi tots els que som el vostre futur puguem viure amb llibertat i dignitat, per seguir alhora fent el mateix per vosaltres el mateix que esteu fent i lluitant per nosaltres”

Sergi Pedret, un català més (cinc anys)
Moltes Gràcies

Mohamed Jordi “España ‘pispa’ a Catalunya”, by Radio Ona Quim Pedret

Mohamed Jordi és un dels personatges més populars de ‘La Competència’, el programa dirigit per Òscar Andreu i Òscar Dalmau emés a RAC 1 

quimpedretMohamedJordi

 

Mohamed Jordi és propietari de “Queviures Mohamed Jordi 24h”
És d’origen magrebí i és el paradigma de la integració: parla català, és aficionat del Barça, de Guardiola, la Moreneta i per això segueix la majoria de costums de la seva terra d’acolliment amb gran devoció. Aquest fet, no obstant això, li provoca un gran nombre de contradiccions (en això, també és molt català).

Cal tenir en compte que Mohamed Jordi és musulmà. Així, tradicions tan arrelades a Catalunya com la Diada de Sant Jordi o la gastronomia, moltes vegades, derivada del porc (la catalana, el bull blanc, escudella, peus de *porc, llardons o cansalada) li provoquen alguns mals de cap.
Mohamed Jordi somia amb una Catalunya Independent.

Una de les expressions que utilitza amb més freqüència per contestar al que ell considera agressions del país veí (España) és: “Se’ns pixen a la boca!”. Quan en alguna disputa se sent acorralat no dubta a utilitzar el “Tu ets racista!” com la seva millor arma

Gràcies  a RAC 1

Quim Pedret

Racistes i estúpids, by Quim Pedret

Racistes i estúpids, by Quim Pedret

Fa uns mesos… escribia! Dissabte, 1 de febrer de 2014

“Normalment un xenòfob estúpid és igual a un racista de merda
Em preocupa…
..que Llavaneres (Barcelona) se sumi a Vic (Barcelona) i faci servir el padró municipal, per denunciar als sense papers. Això em recorda una època que en un temps no gaire llunyà, es denunciava al veí, per ser jueu o gitano.Se li ha oblidat a l’espanyol, al català, quan els nostres eren els immigrants a França (verema), a Alemanya o a Argentina, perquè aquí no podien tenir una vida digna?

…que a Arizona hagin convertit els sense papers que passen gana i busquen treball, en vulgars delinqüents. No són els Estats Units de Amèrica el país de les oportunitats?

…que membres de partits polítics anomenats ‘democràtics i solidaris’ editin i reparteixin fullets racistes en una ciutat Capital de la Cultura Catalana 2010, com és la ciutat cosmopolita de Badalona.
Però el seu alcalde diu que sent ‘vergonya’ (un dia sabrem perquè els periòdics escriuen vergonya entre “cometes”

quimpedretracisme

Detesto a la gent que diu: Jo no sóc racista… però…
Llavors es segur que acabo de trobar a un altre racista a l’armari i damunt hipòcrita


“La meva solidaritat amb qualsevol ésser humà que el discriminin per raó de sexe, raça, origen o creença”
Quim Pedret
Fotògraf Escriptor
La seva por, és la nostra força, by Quim Pedret

La seva por, és la nostra força, by Quim Pedret

La seva por, és la nostra força
 
Si es volgués entendre el nacionalisme des del cap i la racionalitat, no s’ha arribaria en enlloc.
El nacionalisme se sent i es viu…. i per llegir o escoltar els que estan en contra del català i de la seva gent el cor se’t posa a mil…

Fora de Catalunya poques coses o res, s’han explicat sobre nacionalisme i el respecte al poble català.
Ara per ells som una amenaça a tocar.
 
Escultures de Sergi Pedret i Kudryashova
 
La nostra voluntat, la llengua, els costums, la història d’un país i tots nosaltres amb la nostra identitat, explica que ara tinguem una voluntat ferma d’independència
Per això, avui dijous (com quasi cada dia) davant de les amenaces de Madrid, reitero les meves paraules de fa uns dies a la meva web:
“Com més rabiosos estiguin, com més lladrin per la seva por i per les seves misèries, més forcés ens estan donant, dia a dia, per guanyar la nostra llibertat”
Quim Pedret
I tot per per culpa de la cagarel.la, by Radio Ona Quim Pedret

I tot per per culpa de la cagarel.la, by Radio Ona Quim Pedret

Si marxes per unes cagarrines, què pensaves fer amb els cops de pal i els trets?

Andreu Pujol

 

Fa unes poques setmanes va ser notícia el fet que Teresa Forcades va abandonar l’autoanomenada “Flotilla dela Llibertat”. És el tercer cop que uns vaixells, tripulats per tot tipus d’activistes es dirigeixen a Gaza per intentar trencar el bloqueig que Israel hi aplica arran del conflicte de 2006.

La representant catalana, la monja Forcades, va abandonar el vaixell abans d’hora per “una indisposició”. És a dir, per unes torrencials cagarrines que no tenien aturador.  Si vas a fer-te l’heroi i el màrtir, el que no pots fer és deixar el vaixell per tenir els esfínters descontrolats. No em sé imaginar-me un oficial dient-li a un soldat a la platja d’Omaha que no cal que entri en combat si se li ha posat malament el dinar.

 

quimpedretforcades

 

Cal recordar que a la primera flotilla hi van haver cops de pal, trets, ganivetades, gasos lacrimògens i morts. Si marxes per unes cagarrines, què pensaves fer amb els cops de pal i els trets?

Segurament sense voler-ho, Forcades es va convertir en una excel·lent representant nacional catalana dins dels grupuscles antisrealians d’arreu del planeta. És molt nostre això d’anar a fer-se el milhomes i fer marxa enrere per un atac de cagarrines, i el millor és que et surt completament gratuït de cara al martiri: “No si, pobra, ja ho volia fer, però per culpa de la cagarel·la…”.

Andreu Pujol 
www.elmati.cat

Quin tros de merda, l’agost, by Quim Pedret

Quin tros de merda, l’agost, by Quim Pedret

Pessimisme d’agost

Quin tros de merda, l’agost, de l’Andreu Pujol

www.elmati.cat

Algun s’haurà d’escriure sobre com ens hem deixat endur per la facilitat pensant que així arribariem a la felicitat. De com hi ha un fi cordill, filat al llarg del segle XX, que lliga coses aparentment tan dispars com l’arquitectura racionalista i els vomitius barris que en són hereus;  l’abandonament del barret i de la corbata per arribar al xandall, les calces curtes i les xancletes, només per posar alguns exemples;  la desaparició del factor tècnic en l’art, posant en mans de qualsevol indocumentat la categoria d’artista sempre i quan ens expliqui una bona història; la generalització del divorci amb la més mínima i absurda excusa, sovint esperonada pel somiar truites; la substitució d’unes religions que t’exigeixen per unes supersticions que t’ofereixen. Algun  dia se n’haurà d’escriure, de tot això, a risc de semblar uns tarats, uns amish, uns carlins o, fins i tot, uns troglodites.  I si no en parlem, que no ens estranyi que sempre ens donin pel sac els mateixos, si saben que no estem disposats a aguantar el més mínim esforç. Que no ens sorprengui que ens cardin.

Quin tros de merda, l’agost. Especialment aquest agost. Durant el dia tot tancat, no volta ningú. La millor excusa per posposar-ho tot i aquesta temperatura enganxifosa. Tothom és fora per trobar-se amb la gent de la qual fugen. Durant la nit, les festes majors i aquest frenesí ditiràmbic. ‘Putiferi’ generalitzat. Prefereixo un passeig per Londres el mes de novembre o, millor encara, passar el que em queda de vida gronxant-me en un balancí dins una vella borda pirinenca.

Quinze dies d’agost

Quina gran veritat!

 

 

Quim Pedret i Rovira

Hommage à un defénseur de Catalogne, by Quim Pedret

Hommage à un defénseur de Catalogne, by Quim Pedret

 “Lluís Companys va ser el 123è president de la Generalitat de Catalunya i l’únic president democràticament elegit afusellat durant la Segona Guerra Mundial
Artur Mas

 

qUIMPEDRETliberation-311x113

Arxiu fotogràfic Lluís Companys 1882-1940, by Radio Quim Pedret

Arxiu fotogràfic Lluís Companys 1882-1940, by Radio Quim Pedret

Lluís Companys i Jover 1882-1940



Lluís Companys i Jover
 

És un important arxiu personal del president català Lluís Companys i Jover, un dels principals defensors de l’autonomia de Catalunya, figura major d’Esquerra Republicana de Catalunya. Va ocupar successivament les funcions de Diputat, Governador Civil de Barcelona, President del Parlament Català i President de la Generalitat de Catalunya. L’any 1939, en acabar la guerra civil espanyola amb la derrota militar de la República, Lluís Companys va exiliar-se a França. 



                                                                Lluís Companys i Jover


Després de passar per Paris es va instal·lar a ‘La Baule Les Pins’, un balneari de la costa atlàntica. 

“El 13 d’agost de 1940 va ser arrestat per la Gestapo i empresonat a París, a la presó de la Santé. Després va ser extradit cap a Espanya on va ser afusellat el 15 d’octubre del 1940, al Castell de Montjuïc de Barcelona.



                                                            Lluís Companys i Jover

Aquest arxiu està constituït, principalment, per més 500 fotografies originals sobre paper, la majora de format 18 x 24 cm., que reflecteixen la seva activitat política durant els últims 5 anys 1934-1935-1936-1937-1938 a Barcelona i a Catalunya. Representent les reunions populars, el seu empresonament, les visites, els banquets i inauguracions, els discursos públics, les al·locucions radiofòniques, les seves activitats durant la guerra civil, etc. Moltes d’aquestes fotografies portent una inscripció al dors: “Manifestació antifeixista”, “El President de la Generalitat revistant les forces de la nova policia de Catalunya autonoma”, “Dinar a L’Ast amb diversos polítics”, “Arribada a Gandesa”, “Enterrament de Macià”, “Commemoració Revolució Russa”, “Amb Illa Ehrenburg escriptor rus, “Inauguració monument Soldat del Poble”, “Enterrament de Durrutii“, “Delegació Euskadi”, “Grup intel·lectuals estrangers”, etc. 



                                                                    Lluís Companys i Jover


Algunes inscripcions semblen ser de la mateixa mà de Companys: “Mon Govern de la Generalitat després de la crisi produïda per la sortida de Lluch i de Comorera”




Lluís Companys i Jover

D’altres fotografies tenen relació amb la seva vida personal o familiar: la casa natal a Tarròs, retrats seus i de la seva esposa Carme, etc. Una fotografia titulada “A bord de l’Uruguai “oferta per ell a la seva esposa, porta el text autògraf següent:

“A la Carme, l’amor únic i definitiu de la meva vida.
 
Lluís Companys
Desembre 1934
Alguns altres documents es troben també en aquest arxiu:

~ 9 Pàgines dactilografia-des sobre la biblioteca de Lluís Companys: “Relació de Llibres comprats a Mr. Morera”, “Llibres que hi ha a la biblioteca del meu despatx … “.

~ 13 Pàgines dactilografia-des de discursos i al·locucions entre els quals text de l’última al·locució radiofònica, al final de la guerra civil, demanant la cessació dels combats de carrer a Catalunya i que porta el títol de “Alto el Foc”.

~ Una carpeta amb el títol manuscrit de “Secretaria”, plena d’articles de Lluís Companys publicats en la premsa, retallats i classificats.

~ Targetes a nom de M. &Mme. Lluís Companys, i del “President de la Generalitat”. Paper de cartes amb capçalera de la Generalitat: “El President de la Generalitat de Catalunya saluda … “. Participacions d’una missa celebrada a Paris a la seva memòria als voltants de l’any 1948.

Aquest arxiu, contingut en una maleta de pell de l’època bastant usada, havia acompanyat a Lluís Companys al seu exili a França l’any 1939. De llavors ençà no s’havia mogut de la ciutat on va ser arrestat.


Lluís Companys i Jover
Lluís Companys i Jover
Lluís Companys i Jover
Lluís Companys i Jover

Acompanyant aquest conjunt, tan interessant pel seu caràcter històric com per l’acció política del seu protagonista, s’afegeix un llibre religiós titulat “La Vie des Saints”amb un escrit que diu el següent:

“Al moment en què va ser agafat i pres pels Alemanys, el meu estimat i mai més oblidat espòs, tenia aquest llibre a les seves mans …”

Artur Mas al diari ‘Libération’, by Quim Pedret

Artur Mas al diari ‘Libération’, by Quim Pedret

Artur Mas recorda i homenatja Lluís Companys en un article al diari francès ‘Libération’


Pour une Catalogne libre et européenne


 ARTUR MAS PRÈSIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALOGNE 

Le Tribunal constitutionnel espagnol a déclaré, fin février, anticonstitutionnelle la loi permettant d’organiser des référendums au niveau local, loi pourtant validée par le Parlement de Catalogne. Ce texte avait obtenu une majorité de 106 voix contre 28, ce qui montre bien le large consensus politique et citoyen qui existe en Catalogne pour la tenue d’une consultation citoyenne d’intérêt général et non contraignante. Cette loi devait constituer, a posteriori, la base juridique pour l’organisation du référendum sur le statut politique de la Catalogne, qui eut lieu le 9 novembre.

La contestation et l’annulation de cette loi par le gouvernement espagnol nous ont obligés à chercher un autre mécanisme (transformer les législatives de septembre en «référendum» sur l’indépendance). On peut considérer tout de même que le 9 novembre 2014, plus de 2,3 millions de citoyens se sont exprimés librement dans les urnes sur le futur politique de la Catalogne.

De la même manière qu’il est impossible d’élever des barrières en pleine mer, il est tout aussi impossible de bloquer la démocratie, et le 9 novembre en est la preuve : le vote s’est déroulé dans une ambiance citoyenne exemplaire.

Ignorant la réalité d’il y a quatre mois, le Tribunal constitutionnel espagnol déclare qu’il n’est toujours pas pertinent de consulter les citoyens sur des questions d’intérêt général, même de façon non contraignante. Ce fait donne raison à ceux qui pensent que la démocratie espagnole est perfectible. La faible tradition démocratique de l’Espagne au cours des deux derniers siècles contribue, sans nul doute, à la configuration d’un imaginaire où la séparation des pouvoirs reste fragile.

Dans ce sens-là, la sentence du Tribunal ne nous a pas surpris ni nous, gouvernement de la Catalogne, ni une grande partie de la population catalane. Cela fait des années que le Tribunal constitutionnel a perdu son rôle traditionnel d’arbitre et qu’il est devenu un organisme plus politique que judiciaire. Il est important de rappeler que l’actuel président de ce tribunal était membre du Parti populaire de Mariano Rajoy ; d’où d’importantes incertitudes sur son impartialité au moment de statuer sur des questions à caractère politique.

Mais ni ce jugement, ni aucune autre décision en provenance de la sphère exécutive de l’Etat ne vont arrêter la volonté du peuple catalan à vouloir décider librement et démocratiquement de son futur politique.

Le 27 septembre, les Catalans voteront pour le nouveau Parlement de Catalogne. Pour la première fois depuis 1980, ces élections auront un caractère plébiscitaire, puisque le gouvernement et les tribunaux espagnols empêchent la tenue d’un référendum accordé entre les deux parties, comme ceux qui se sont tenus au Québec et en Ecosse dans un calme et un respect absolu.

Nous, Catalans, n’avons aucune autre voie que celle d’organiser des élections parlementaires. Les principaux partis afficheront, explicitement, leur position sur la création d’un Etat catalan dans leur programme électoral. Si le résultat est clairement favorable à l’indépendance, le nouveau gouvernement aura un mandat démocratique à réaliser. Nous pallierons les structures d’Etat pour garantir une transition normale, et nous espérons négocier avec l’Etat espagnol, ainsi qu’avec l’Union européenne, le calendrier, et les termes de la Constitution de ce nouvel Etat, si tel est le désir, dépourvu d’ambiguïté, du peuple de Catalogne.

Ce futur Etat catalan veut continuer à faire partie de l’Union européenne ; il sera un partenaire fiable et loyal envers les institutions et les gouvernements européens. Les Catalans ont été, historiquement, des défenseurs enthousiastes de la construction européenne. C’est pour cela qu’il est ridicule de dire que nous avons la volonté de créer de frontières ; bien au contraire, nous voulons faire partie d’une Europe plus forte et plus unie, mais nous voulons en faire partie dans les mêmes conditions et le même respect que tous les autres Etats européens. D’ailleurs, certains de ces Etats ont une population, une superficie ou un produit intérieur brut similaire ou inférieur à celui de la Catalogne.

Artur MAS Président de la Generalitat de Catalogne

 

Quim Pedret