Politica

Edgar Tarrés “Nits de lluna plena”, by Radio TV Pedret

 

Edgar Tarrés Falcò, parla de Sessió terapèutica, de Classes de meditació, de Tallers especialitzats de veu,, de creativitat, de Retirs i de viatges.
Parla de l’Oci Saludable en al programa de Ràdio TV Pedret “COM A CASA” gravat el mes de Juliol del 2017 als estudis de Vilajuïga a l’Alt Empordà.
Moltes gràcies al treball i la paciència de l’Elena Kudryashova, la meva esposa i també al nostre fill, en Sergi Pedret i Kudryashova per fer d”entrevistats’ i de ‘operadors de càmeres’, si ha calgut.
Gràcies a la bona música original i sempre generosa, del mestre i bon amic, en Jordi Padreny ©
Gràcies als amics que han estat i esteu al costat, per la seva paciencia, ja que la manca de temps i de vista, anaven junts i molt justets.
Aquesta entrevista ha sigut filmada amb tres càmeres Toshiba i amb tres Sony d’alta definició.
Aquesta és la continuació de l’episodi pilot’ de “Com a Casa”, del tres que emetrem sobre les activitats de l’Edgar Tarrés

 

Quim Pedret i Rovira

‘Perruqueria ambulant’ a Santa Margarida, by Quim Pedret

 

 

Santa Margarida a Roses!

Que he de fer? Callar?
Pots dir-m’ho tu, Montse?

És un n escrit fet amb el cor i que em dol tant fer.lo, com veure la brutícia del passeig marítim i la merda amuntegada al costat dels containers de molts carrers de Figueres.

Avui he passat pel meu poble, Roses (que és lloc molt maco i amb una de les baies de boniques del món) i he volgut veure de primera mà el problema del Top-Manta al passeig marítim, on hauria de ser un barri de platja i canals navegables de Roses, fet pels turistes, anomenat de SANTA MARGARIDA.

 

 Santa Margarida Roses ‘Perruqueria ambulant’  Agost 2017  (Fotograma de camera amagada)

 

Els que vist (tot i que ja ho sabia) m’ha fet mal els ulls i al cor i he sentit molta pena. Paraula.
Fins i tot la càmera de vídeo em tremolava.
La tenia a la mà amagada, per allò de ‘si no fos cas’ que me la trenquessin pel cap. Ni un sol policia, fent un cafè!

He vist una “PERRUQUERIA AMBULANT”!!!!, on els turistes es poden fer ‘trenes o raspes’ a un mòdic preu de diumenge. Us deixo la fotograma de la pel.licula.

Si la Policia Local no pot fer res, malament.
Si els Mossos, ni la Guardia Civil, ni la Policia Nacional tampoc hi pot fer res per falta de competències, pitjor.

…però amics, per les coses bones i per les dolentes, els culpables sempre són els que NO volen, o NO poden, o NO saben o NO varen saber NEGOCIAR, amb el govern de Catalunya (Mossos d’Esquadra), ni amb el Ministerio del Interior (Civils i Nacionals), perquè els deixessin efectius per lluitar contra unes pobres persones (segurament explotades per una colla de ‘vius’) que potser hi fan negoci o/i tenen comissió.

Que fem? Hauriem de cridar a l’exercit per fer ‘neteja’ amb mitja dotzena de ‘retros, aplanadores i excavadores’?.. i llestos! Trist

Sincerament, la façana al mar de Santa Margarida fot molta pena!!

Ja sabeu que heu de fer els homes i dones del govern de Roses… Dimissió.
Seria un bon regal a la gent de Santa Margarida, que paga com tot ‘cristu’ els sus impostos i així donar pas a gent que potser (he dit potser) ho farien pitjor, però almenys ho intentarien fer millor… que no és tan difícil, collons!
No cal que recordi que vol dir la paraula Dimissió, ja ho recorda cada dia la vostra consciència. Ho crec i ho suposo.

Per cert a les 8 del vespre, hi havien moltes més de 100 paradetes de Top-Manta. Per cert, que vol dir Top-Manta?

Cordialment i amb pena

Quim Pedret i Rovira

LEER MAS…

‘El poder és fràgil, com un peix de vidre’, by Quim Pedret

 Reflexions de matinada

‘El poder és fràgil, com un peix de vidre’

Quan pregunto al poder, ja sé que no hi haurà contesta. No hi ha mai contestes. No espero contestes, però a vegades el seu silenci que ho diu tot i res, es transforma en una mena d’observacions displicents i un menyspreu perceptible, concret, real i fals vers nosaltres.
Per ells, sempre hi ha un perquè, que per nosaltres no és tangible.
Ells poden justificar els seus mals actes, tot miraran a un altre costat, al costat que per inconsciència, deixadesa o mala llet, quasi sempre hi tenen una butxaca. Sí, és una mena de butxaca i on hi ha els diners, aquests que els donen més poder, per no saber què fer amb ell.
I així fins a l’infinit.
És el poder del peix que és mossega la cua; no per començar de nou, sinó per ‘olorar’ la mar, aquesta mar com més en té, més en vol.
Quim Pedret i Rovira, escriptor

Edgar Tarrés Falcò, ‘Quan el Silenci Crida’, by Radio TV Pedret

Edgar Tarrés Falcò, parla del seu llibre ‘Quan el silenci crida’ © 2016, al programa ‘pilot’ de Ràdio TV Pedret “COM A CASA” gravat el mes de Juliol del 2017 als estudis de Vilajuïga de l’Alt Empordà.

Moltes gràcies al treball i la paciència de la meva esposa Elena Kudryashova, també al nostre fill, en Sergi Pedret i Kudryashova (un peto del papa), per fer d”entrevistats’ i càmeres, si ha calgut.

Gràcies a la música original i sempre generosa, del mestre i bon amic en Jordi Padreny ©

Gràcies als amics que han estat i esteu al costat, que sé que em perdonaran en els meus moments de nervis, ja que el temps i la vista, anaven junts i molt justets.
Aquesta entrevista ha sigut filmada amb tres càmeres Toshiba i amb tres Sony d’alta definició i ha sigut editada només amb dues càmeres, per motius d’espai i temps. Aquest ‘episodi pilot’ de “Com a Casa”, és el primer del tres que emetrem de l’Edgar Tarrés.

Una cordial salutació a tots.

 

Quim Pedret i Rovira

Tom Jones a ‘Sons del Món’, by Quim Pedret

SONS DEL MÓN

En canvi, el Sir sexy-bombó-carrosa, en el seu concert a Roses va dir:
“Visca Roses, Visca l’Empordà i Amunt el Girona FC, que sempre sigui a primera”  

Tom Jones despide un concierto en Catalunya con un “Viva España
Yoko Ono protagonizó una polémica por su defensa del proceso de independencia catalán

“La darrera del ‘Pushi”, by Quim Pedret TV Radio

A veure company, sincerament no et desitjo res de mal Carles, al contrari, però el problema no és que tu tinguis més o menys por o no d’anar a la presó.
El fet és que SÍ que hi han molts que t’hi volen veure tancat.
NO donis idees, home! M’entens? Oi?

Per cert, no em pengis la llufa de la consciència i la plorera, que si anessis a la presó o no, seria perquè cal anar a votar TOTS PLEGATS
Això al meu poble se’n diu ‘xantatge’ emocional

 

Personalment sempre seré un Georges Brassens, que ja ho va dir molt clar:

…Le jour du Quatorze Juillet
Je reste dans mon lit douillet.
La musique qui marche au pas,
Cela ne me regarde pas…

 

 

 

A vegades cal mesurar les paraules o callar
Molt bona nit tinguis, president Cordialment.

 

Quim Pedret i Rovira

Rajoy no prent Lexatín, by Radio TV Pedret

La salut d’alguns polítics comença a ser preocupant!

Per cert, Lexatin és un calmant, és un laxant o un aturador de diarrees?

 

Quim Pedret i Rovira

Los medios del Movimiento Nacional, by Gregorio Morán

El artículo semanal que publica en ‘La Vanguardia’ el periodista y escritor Gregorio Morán (Oviedo, 1947) bajo el epígrafe ‘Sabatinas Intempestivas’ no ha sido publicado este sábado. Pese a no haber visto la luz en el rotativo barcelonés, el texto retirado, titulado ‘Los medios del Movimiento Nacional’, ha circulado por las redes sociales.

Barcelona 15 09 2009   Fotografia Cesc Giralt

Este es el artículo íntegro:

Los medios del Movimiento Nacional

No estaba entre mis intenciones escribir sobre la situación en Cataluña. Imaginaba que un lector habitual estaría ya saturado y poco se podía añadir a lo ya dicho. Cambié de opinión a partir de varios artículos que me han conmovido y que parecen exigir cierto grado de compromiso. Basta citar los de Màrius Carol, de Xavier Vidal-Folch y el sensible y rotundo de Isabel Coixet. No podemos callar aunque estemos en pleno agobio veraniego y tengamos la sensación de que vivimos entre camellos pero sin ninguna experiencia de beduinos. Los artículos son un llamamiento a la responsabilidad y dejan una agridulce sensación de que estamos en un callejón de difícil salida a la que nos han llevado los talibanes que nos gobiernan y sus jaleadores, ¡que no supimos desenmascarar a tiempo!…. LEER MAS…

Los Huevos de Blesa, by Quim Pedret

Veient la Sexta Noche el debat “Blesa, l’Escopeta Nacional III ” he recordat l’acudit

“Era una vegada un Convent de Monges”

Un home portava dues dotzenes d’ous cada dia al convent, perquè elles fessin les seves Magdalenes Ortíz :P
Com cada dia l’home els hi va portar, però al trucar la porta, varen caure a terra i ni un de sencer.
Estava molt disgustat i va marxar demanant perdó, mentre la monja li deia: ‘No es preocupi bon home, demà en porta dues dotzenes, que no passa res’
L’endemà va arribar un altre senyor a la porta del convent que portava dues dotzenes per compensar els trencats pel seu col·lega.
La monja portera va obrir la porta.
Hola! Bon dia. Li porto dues dotzenes d’ous.
La monja li va preguntar: Perquè no ha vingut l’home que ens porta els ous cada dia?
Ho sento germana, a partir d’avui vindré jo. El no vindrà més, ja que s’ha penjat !!
La Monja amb sorpresa, li va preguntar: S’ha penjat pels ous?

No germana, pels ous no, s’ha penjat pel coll, com tot déu :-) “

Lliures, by Quim Pedret

“Hi ha tantes maneres en les quals l’ésser humà és esclau, que avui dia, el concepte de llibertat es converteix en dubtós.
Fa anys em vaig voler regalar la llibertat i potser encara no sóc lliure i segueixo sent esclau de la llibertat.
Ingènuament vaig escollir l”esclavitud’ i quan tries el que el farà ‘esclau’, és una altra forma de ser en el temps-espai, que de ben segur cada dia em fa ser més LLIURE”

Quim Pedret i Rovira

Dalí en-gordó, by Radio TV Pedret

“Coincidències curioses” 
Els forenses inicien l’exhumació del cadàver de Salvador Dalí en el Teatre-Museu de Figueres.
La Guàrdia Civil inicia l’exhumació dels papers de ‘cadàver’ de Germà Gordó en el Parlament i en Palau de la Generailtat de Catalunya. 
                                  
Guardia Civil en el transcurs de una visita al Parlament de Catalunya
Quim Pedret i Rovira (sense comentaris)

Urnes plenes de vots, by Quim Pedret

 

 

Mira que arribes a ser divertit l’Oriol!.
Cada dia la fots més grossa. Em recordes a un polític espanyol. Un dia em presentes el teu assessor i cap de premsa, que riurem plegats! Cony!!

Si no estiguessin plenes de VOTS, seria el mateix que si la meva àvia portés pedals, ja no seria la meva iaia, seria una bicicleta…. de cartó

Però em reafirmo en el que vaig escriure aquí mateix dies enrere, que per demostrar del que heu presumit, sense creure gaire, durant tants anys; a cada sobre dels votants d’ERC, en lloc de posar un SI o NO…. Resssss de vots!

LEER MAS…

Un millón para el mejor, by Radio TV Pedret

TENIM LA SOLUCIÓ PER ANAR A VOTAR I TREURE COM A MÍNIM 100 MILIONS o més

Veureu:

Ja fa dies que em balla una cosa pel cap.

A veure, sembla que en general hi ha moltes ganes de votar, Sí?
Veig que hi ha una manca d’entesa en qui compra les urnes i a on es compren, Si ajuntem les ganes de votar (posem que el teu cas o el meu o de qui sigui), jo suggeriria que la votació sigui o a l’ajuntament, al bar de la cantonada o inclòs a la plaça major (esperem que faci un dia ‘estupendu’)… però hauria de ser una votació nominal, és a dir, tots els vots, fossin amb ‘un si’, amb ‘un no’, amb un ‘m’ho pensaré’ o amb un ‘la dona no em deixa’, portarien el nom del ‘timat’ (perdó, del votant) i aquest fen gal·la, quasi obligatòria, del seu patriotisme i de les ganes de ser lliure, tots dient GLORIA!, poses a dins del sobre de votar un bitllet de cent euros (100) per la causa independentista i per les despeses de les urnes, clauers, bolígrafs i els pins de la diada.
Així el nou govern aconseguiria que tot estès ben controlat, és a dir, fen un símil amb el judici a Artur Mas, on la gran majoria es va fer ‘culpable’, dient: ‘TOTS SOM MAS’ i ‘jo també vaig votar’, ja tindrien la llista feta.

Per tant en el suposat cas que es repetís un altre 9N (molt probablement)  , podrien ser tots els votants del ‘SI VULL’ inculpats, juntament amb en Carles Puigdemont, i no caldria dir davant dels jutjats: ‘TOTS SOM EN CARLES’.
Els ‘estimats’ jutges ho tindrien més fàcil. i aniríem potser de pet a unes eleccions atòmiques o a la tan desitjada República Catalana o Principat de Catalunya o en el cas d’aqui dalt, una mena de Comtat de l’Empordà 

En el cas que algun despitat hagi votat que ‘NO VULL’, el tindríem d”obligar’ a què poses un bitllet de cinquanta euros i anar de genolls de Monistrol a Montserrat, per ser tan ‘gilipitxes’, ja que si el ‘menda’ pensava que NO VOLIA ni tan sols el referèndum, valia més que s’hagués quedat a casa i no tocar la pera a ‘tutti cristu’. Amen

No crec que sigui una mala idea. La meva Tieta Cisqueta’, de 85 anys, m’ha dit que li sembla perfecte i ella anirà a votar al seu amic Tarradellas (no li feu ni cas, ja ‘xoxeja’ per tot arreu)

I és que som l’òstia els catalans! SI VOLEM, doncs PODEM i junts fins i tot som imbatibles!…
Que es noti que estimem la pela, inclòs per deixar de ser esclaus d’un estat i ser esclaus d’una Europa decrèpita, que també ens martiritza cada dia i de bon matí…i que a mi em fot més, tenint en compte que m’agrada ser matiner, però a les dotze del migdia 

Vics-a Catalunya, on ens donen gats per llebres, quasi sempre.
.
.. Fàcil oi?, cent euros per un milió de votants com a mínim, tenim 100 milions per les urnes, pipes, quicos i ‘xuxes’ 

Demà més
Salut i bon dia.

M’agrada

Anem un salvi’s qui pugui?, Radio TV Pedret

És cert que Puigdemont va tenir una forta brega amb Junqueras i va plantejar convocar eleccions ja?

 

 

El fet que la CUP recolzi a l’executiu català sembla que provoca pànic en les files del PDeCAT.
Diuen que a molts consellers els tremolen les cames.
El mal glop de l’1-O se’ls comença a tornar en contra ja que aquest laberint és de traca i mocador
La possibilitat que Puigdemont tregui les urnes al carrer i disfressi la consulta amb unes eleccions autonòmiques cobra força entre els partits constitucionalistes.
Mentre els sobiranistes mantenen el seu desafiament sota una autèntica caça de bruixes.

El president de La Generalitat ha expressat aquests dies en converses informals la seva intenció de consumar el xoc de trens amb Madrid fins al final. Ni tan sols al seu antecessor en el càrrec, Artur Mas, li ha donat pistes sobre el seu plans. Les relacions entre tots dos segueixen sent molt fredes.

A prop d’un possible naufragi, és un salvi’s qui pugui?

Quim Pedret i Rovira

“Puigdemont està jugant en foc… by Radio TV Pedret

“Puigdemont està jugant en foc, i el temps s’acaba”

President, si no respectes a una persona, t’estàs faltant el respecte a tu mateix i al teu cap.

‘El President per accident’, es vol carregar els homes forts d’Artur Mas, dins i fora del govern.

Després del cas Gordó, va vindre el cas Baiget, i ara tot sembla que li toca el torn a la Neus Munté, a en Jordi Jané i en Joan Vidal de Ciurana i el mateix Puigdemont està estrenyent ‘el coll’ a la Marta Pascal.

Puigdemont s’està obligant a ell mateix a unes eleccions catalanes per octubre o novembre, en lloc d’un referèndum ‘encartonat’ el 1r d’octubre i que algun home fort el pot ‘convidar’ a convocar.les. Ell també està exposat a una petita coça. El poder mana més que el creu que té el ‘poder’.

LEER MAS…