Politica

A por ellos!, by Quim Pedret

El Judici del segle

Acaben d’identificar als individus que varen donar els ordres de carregar i també els de ‘A por Ellos‘ durant els fets de setembre i octubre 2017.

 

 

 

 

 

 

 

L’home menteix sempre.
La realitat importa molt poc
L’1-0 no pot ser l’excepció

Gos policia sancionat, by Quim Pedret

Han identificat al gos que va donar l’ordre d’aturar les garrotades a la població civil. Està detingut per gandul

Joan Cardosa vist per Toni Martínez, by Quim Pedret

Millo pidió ‘disculpas’ y Zoido se vanaglorió, by Radio Pedret

 

També deixem el so per si censuren el You Tube o el Facebbok

El Meu diccionari

“Primavera Culinària”

Calçots no és el masculi de calçasses

Sementario
Lugar, casi siempre santo, donde reposan eternamente los restos de una buena paja

Semental
Semen de tal o cual

Cámara de fotos
Camarón de la Isla

‘Nada más Señoria’, by Radio Ona Pedret

‘Tribunal Supremo’ Judici al Procès
Febrero 2019 Testigo, Don Mariano Rajoy Brey (ex Presidente del Gobierno de España)

… Mariano Rajoy ….Perdóneme es que le no entendido la primera parte.. .
Juez: Mire al micrófono  por favor, es que sino no queda grabada su respuesta
Rajoy: Eh? Juez: Al micrófono
Juez: No mire hacia ella sino no queda grabada la respuesta Juez: Al micrófono por favor
Rajoy: Ah! Vale, Vale
 

Defensa: Si a usted le consta que el Gobierno España tiene treinta y cuatro sentencias firmes del Tribunal Constitucional y del Tribunal Supremo, que no las ha cumplido respecto de Catalunya, de temas muy diversos, becas universitarias, subvenciones, medio ambiente , cultura, etc….?   

.. Mariano Rajoyque… que el gobierno de España no ha cumplido la sentencia del Tribunal Constitucional…? ‘Pues no me consta’. El tribunal… ‘el’, el gobierno de España siempre ‘es’, es, ‘partidario’ y procura actuar en consecuencia de que se cumplan las sentencias del Tribunal Constitucional.
Nunca ‘e’ hubiéramos seguido, por ejemplo adelante con un referéndum como el que hemos visto, en contra del ‘criterio’ del Tribunal Constitucional


Defensa: De acuerdo Gracias….

 

Mariano Rajoy al ‘Tribunal Supremo’ Febrer 2019

S’ha pujat solament al so per si hi hagués censura al YouTube, tal com sí que hi és al Facebook.

Pensar. by Quim Pedret

Els polítics que ens estimen i ens ‘acaronen’, pensen:
‘El poble si no pensa, serà més feliç i ignorant’

Els ignorants pensen:
‘Pensar fa mal’

Els ganduls pensen:
‘Pensar és bo, però millor no pensar gaire

Els pensadors pensen:
‘Penso massa?

Els tolerants diuent:
Pensis el que pensis, m’agrada que pensis

El Descartes… va dir:
‘Penso i existeixo’

René, doncs mira que et vares lluir amb la frase!
No vares pensar en la quantitat de gent que existeix i encara no s’han adonat’?

Ostia!, estic pensant amb la migdiada

Adeu!

 

Epp Quim… i el judici?

No sóc jurista. Però tinc més seny, que no pas ells, coneixement de dret
Quim Pedret

“Quan l’Oriol afina, en Carles piula… massa”

“Quan l’Oriol afina, en Carles piula… massa”

Carles, ara no s’hi val pujar al carro de l’aplaudiment fàcil i no sé si és el sincer. Des de Girona ja vares deixar de costat a molts, i després de ‘polimentar’ els Palau va ser el torn de l’Oriol.
Ara, com també al Joaquim, és el moment d’aplaudir-lo.
Has pensat si l’Oriol accepta el teu aplaudiment? 
Potser en Jordi diria: ‘Ara no toca’.
Ara és la seva hora i la dels altres polítics que van donar la cara i es van fer responsables dels seus actes.

Estigues quiet i fes vacances. Sí

Ara la teva sort, és la teva, com sempre i no pas al revés i si fa dies era allò que diuen: ‘Que cada palo aguante su vela’, aquesta premisa continua sent vàlida per tots.
Aguanta la teva espelma com el padrí que va de bateig.
Mesos, fins i tot un any abans, era el moment de donar-los suport, i no de donar-los l’esquena. Ara igual és tard. No sé! Dic jo!
Sí, sé que t’és difícil veure que et quedes en segon pla, però t’obstines treure profit i rèdit polític a un judici que res té a veure amb tu.
Sembles nerviós i hiperactiu. Calma. Si, no tens protagonisme durant el judici, crec que és moment de controlar passions i egos que ja vindran altres temps.

Ara millor callat. No creus? Ah! I com tu d’altres!

Jo no em mossego mai la llengua. Dic i escric de broma o seriosament, el que bastants polítics pensen, però no poden o no han de dir…. davant teu. Però si el rei va nu, algú li havia de dir! Oi?
Tu sabràs per què. Bona Matinada

Quim Pedret i Rovira

 

“Si la qüestió catalana impregna la política espanyola fins al punt de posar i treure governs, espero que els advocats i presos polítics catalans jubilin a l’inepte poder judicial espanyol, que en el segon dia de la farsa vergonyosa, ja està amb el cul a l’aire”

Made in CutreSpain

‘A vegades fins i tot és fàcil canviar la llei, el difícil és canviar la mentalitat dels legisladors’
Quim

El Quim

Charly’s Pushi i Oriolet Junki’s

Aquest text d’unes ratlles més avall, està fet després de donar aquesta matinada la meva opinió en aquest mur i la meva web, sobre el ‘tuit’ d’en Charly Pushi en relació la feina (molt ben feta, per cert) de l’Oriolet Junki’s a dins del judici-farsa-burla que es fa a Madrid.

…………….
“Amics ús agraeixo el fet que llegiu les meves ‘parrafades’,sermons o les meves ‘Quimicullunades’ o les meves frases més o menys ocurrents, o no.
El fet que escrigui per mi i no pas par un diari, que sempre té una línia editorial, em dóna llibertat.

Una opció política i les seves autodisciplines, un sistema de govern, una religió o ser fanàtic d’un club de futbol, no dóna molt de marge per opinar lliurement o cap marge’

És allò de no tinc al clatell allò de ‘qui paga mana’ o ‘si tens el cull llogat, no seu quan vol’ escric el que em bé de gust. I crec que mai ha sigut, ni és ofensiu.

Per això sempre veieu que els que estan ‘llogats’ es posen la frase ‘políticament correcte’. Jo no ho soc i m’agrada no ser.ho.

Ja vaig dir fa dos dies que segurament molesto al poder i al polític i ser així em dóna menys guanys materials, però tinc més pau interior. També aguantar les ‘cullunades’ de molts polítics et dóna el cel. Aguantar-me a mi, ja és una altra cosa 

Jo amb respecte opino sobre qualsevol cosa de l’àmbit d’aquesta societat i quan “m’estimo molt” opino sobre mi (i ni deu em duu la contaria)
No tinc cap opció política declarada, si tinc amics a la política i fora d’ella i simpaties. Amb això no descobreixo res i potser poc importa Oi?
L’edat fa ser crític amb tot, inclòs amb mi mateix. També dona llibertat sense cap mena de por.
L’edat no et permet llepar el cul.o ensabonar a ningú. Mai ho he fet.

L’edat et diu que demanar favors no serveix per res. L’edat no ens dóna anys (igual si, però no gaires)

L’edat m’ha donat la maduresa d’adonar-me que tot és efímer i relatiu i que ‘aquí’ estem de passada.
Crític no vol dir ‘criticar i esgarrapar, sinó solament opinar SEMPRE que vulguis o puguis i sense ofendre a ningú
L’edat té un gran avantatge, ja que si no tens al cap idees fixes, ni enemics, mai tindràs l’obligació has de saludar o no per força o d’escriure bé o amb qui ha de ser més tou o més vehement.
Si demà em trobo al Carles, on sigui, el saludaré correctament, de la mateixa manera que ho faré amb l’Oriol, igual com ho faig amb tots vosaltres, ja que ells (alcaldes i altres ‘bestioles’) no són més que vosaltres.
Recordo que anys enrere també vaig fer una crítica molt dura al que llavors era President i després de comentar-li a ell en persona, em va dir: ‘Quim, estàs en el teu dret i deure com a ciutadà de dir públicament el que creguis que faig malament en l’àmbit polític’ El que es diu en privat, és privat.
No tots entenen això, Per això va sortir allò tan suat i negatiu: ‘O estàs amb mi o estàs contra mi’ i insisteixo, la majoria de polítics no accepten una crítica, alguns ni crítica negativa, ni crítica positiva 

Ells (els polítics) estan per servir al poble, no a inrevés, si no és així que marxin a casa i que passi el següent.
Amics que tinguem un bon cap de setmana, esperem que a la fi els beneficiats de TOT puguem ser TOTS. O sigui, els d’aqui, els que han vingut del nord o del sud, vulguin el millor per Catalunya, el nostre i el seu país.
Ens veiem!

Ja teniu paciència !!! (jo amb vosaltres també)

Pensaments del Quim

Siguem seriosos i objectius, tota la política és plena de clubs decadents, d’èlits, d’amiguets, egocèntrics, corruptes, imbècils i també feixistes, extremistes i intolerants, sigui quin sigui el color polític o ideològic i el seu àmbit territorial o espacial

No entenc per què haurien d’intervenir Rússia en el conflicte espanyol-català.
A més, per dir-ho amablement, les “males accions” espanyoles fan pessigolles respecte a les russes i d’altres països que están al punt de mira per la falta de democracia, falta de drets i llibertats, vulneració greu de drets i llibertats civils, humans i fonamentals.

És cert que Rússia és una super potència econòmica, social, cultural, MILITAR…

Diuen veritats?, by Quim Pedret

“Diuen”

Diuen tantes coses, que ja no saben que dir
Diuen no sé què és veritat, ni on hi ha una sola veritat,
Diuen que la veritat fa mal, 
però tampoc sé no com pot ser el dolor.
Diuen que la veritat quasi sempre és amarga,
però no sé de la seva amargor.
Igual és cert que la veritat, el que no té, és remei…
…diuen que ho diuen. Això m’han dit

Quim Pedret

“Veritat”
No sé què és veritat, ni on hi ha una veritat, 
Diuen que la veritat fa mal, 
però tampoc sé no com pot ser el dolor. 
Diuen que la veritat quasi sempre és amarga, 
però no sé de la seva amargor. 
Igual és cert que la veritat, el que no té, és remei…
…diuen que ho diuen.

Quim Pedret

Tipus de dretes, by Quim Pedret

Tipos de Derechas según la ministra de justicia Dolores Delgado
Derecha Tri-fálica
Derecha Tri-céfala
Derecha Trí-fásica
Derecha Tri-fachita
Així anem

El mal de la incultura, by Quim Pedret

D’ençà fa uns anys, tots ens hem convertit en experts de tot, sense estudiar RES. Respecte al dret, ja som experts en dret, dret hipotecari, dret constitucional, dret penal, dret mercantil, dret laboral, dret civil, dret administratiu, drets civils i humans, etc. Que aixequi la mà qui s’hagi llegit desenes de manuals, codis legals, lleis, de milers de pàgines indesxifrables…

El 90% de la gent no ha estudiat i/o no tenen ni idea, encara que hagin estudiat. Passa com amb l’esport, el futbol, el bàsquet, etc., tothom sap més que els propis professionals, entrenadors, jugadors, etc. Agradi o no, no ens podem enganyar, autoenganyar o autocomplaure, l’opinió i el no coneixement sempre seran menys importants que el coneixement, òbviament.

Els personajillos, els listillos, els comentaristes, els tertulians i éssers afins, han fet molt mal al SABER

‘Crear també és destruir’? , by Quim Pedret

‘CREAR ÉS DESTRUIR’

Cal destruir un llibre?
Cal escopir inclòs les seves pàgines o trepitjar-lo? Sí.

No m’he tornat ximple, encara que sóc conscient que del seny a la folia ens separa un fil molt prim.
Però m’explicaré i segurament els ben benpensants ho entendreu

….Recordo la primera vegada que em van regalar un llibre. Els anteriors eren propietat del col·legi, eren llibres d’estudi o llibres de lectura obligada. El primer va ser ‘La vida sale al encuentro’ del capellà jesuïta, en Martín Vigil. Sempre vaig tenir la delicadesa o almenys ho vaig intentar, de cuidar el llibre i així els següents….’Los curas comunistas’ i ‘La sexta galeria’
… Vaig seguir llegint al gran Manuel de Pedrolo, com ja havia començat d’adolescent (consells de la meva mare), fins que un dia (tenia 23 anys) em van regalar un llibre especial, molt diferent, era ‘El llibre del no-res’.
No hi havia RES escrit en cap pàgina del llibre. I era un llibre!

La meva reacció va ser de sorpresa i somriure. Estava en blanc. Si no hagués sigut per les fines tapes impreses que es podien treure, hagués cregut que era un error d’impremta, de l’editorial o una petita broma.
Li vaig donar les gràcies a la meva ‘novieta’ i vaig somriure, però vaig pensar que no deixava de ser un llibre i caldria cuidar-lo i/o escriure alguna cosa en ell.

Vaig fer-me més preguntes. És realment un llibre? Seria una manera d’expressar la contracultura com jo mateix defineixo l’obra de Georges Brassens, ? Sí. El llibre del no-res!
Era un llibre per a un àcrata com jo? Crec que també.
I em vaig dir: ‘Un llibre és un llibre, encara que no hi hagi res escrit a dins”
I així ho deixi durant dos, si ni tan sols escriure el meu diari, cosa que hagués estat una cosa bastant normal
Passat un temps ‘vaig escriure’ el meu primer llibre en el. Vaig fer uns textos en folis amb una Olivetti i els vaig pegar en el per a cuidar-ho
Alhora per a il·lustrar-ho, vaig fer el meu primer llibre-exposició de fotografies, dins del mateix i que avui en dia encara conservo.

 

 

 

 


Han passat més de 35 anys, que a les mans del meu fill Sergi i regal de la seva mare, li ha caigut un llibre semblant, però no igual. Un llibre en blanc, però no.

És un llibre de creació destructiva. És un llibre dedicat als perfeccionistes de tot el món, perquè puguin continuar barallant-se, treballant i creant en la destrucció-creativa-artística pàgina a pàgina, des del llom a la portada d’un llibre.
Cal embrutar-lo, trepitjar-lo i mossegar-lo!

Potser després de ‘crear’, ‘rascar’, ‘trencar’ i esborrar el que t’indica en cada pàgina, caldrà fer un al·legat a la novel·la Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i després lògicament cremar el llibre, ni que sigui a mitges o del tot i llençar les cendres sempre a favor de tramuntana.

Molt interessant. Ho recomano per als vostres fills.
Aquest ‘llibre’ ha estat el detonant per a escriure per mi i per als meus el que realment vull, penso i sento, que és fer d’una punyetera vegada el ‘llibre de la meva vida’, que tantes vegades m’havien demanat a casa, també amics periodistes i algun escriptor, com en ‘Peptitu’ Benet i Jornet i deixar de costat el llibre pendent en la impremta des de fa uns vint anys, el POEMARI de 1980, anomenat ‘Estimades Dones’

Des d’avui deixo de costat, per motius visuals i de dignitat, les entrevistes de mig pèl fetes amb molta il·lusió i tractades per alguns de ‘pacotilla’ i els vídeos de gent més o menys anònima, rancia, senzilles, tendres o rellevants, que he intentat fer durant anys en la meva petita ‘emissora’ Radio TV Pedret i crec que no interessaven (així ho he sentit) a ningú (ni a ells mateixos)
i per allò que diu la meva esposa i també el refrany: ‘
‘El menjar no persegueix l’estómac’ ….. Qui vulgui alguna cosa meva, que em persegueixi a mi i pagui. Com tot cristo¡

Aquest portal o xarxa ‘anti social’, només servirà per a posar una ‘Quimicullonada’, potser cada dia, que sempre serà ‘entre un hola i un petit adéu’.
Ara, mentre espero un vint de març que ens portarà a la primavera, em quedo amb l’estómac ple i les il·lusions en els seus estats més plens d’efervescència, curiositat i desig d’agradar.
El meu propi dietari, veritable i sincer amb misèries i grandeses, l’he escrit dia a dia des de l’any 1975, com ‘El llibre del no-res’ o el ‘Destrossa aquest Diari’ m’ajudarà a escriure amb detalls conèixer i que conegueu (com deia el poeta), ‘la veritat de tot plegat’.
I com no, la veritat d’alguns no tan anònims, que ja coneixereu en el llibre.

Gràcies al meu fill Sergi, per la seva saviesa, per la seva contra cultura artística, per les seves paraules, consells, afectes, el seu bon gust i gran estimació mútua.
Gràcies la meva esposa i mare de Sergi, Elena, per aquesta bona i genial idea educatiu artística i per tenir raó, Sempre.

Gràcies a ells dos, perquè ells sempre estan aquí i saben que em tenen. Us estimo

No vull que les històries es repeteixin en el que crec que és o ha estat dolent per a mi durant la vida i és per això que escric.
Els que em segueixin en el camí, espero que tinguin un món millor i si el meu llibre hi pot contribuir, aquí va la meva herència.

“Nos dejan sus heréncias, nos marcan un sendero, nos dicen lo que es malo y loque es bueno, pero……..VIVIR, solo vale la pena VIVIR para VIVIR”….J.M.Serrat

Família, no passeu anhel, em restaran encara forces per ‘destrossar’ més llibres, i si cal el llibre ‘DESTROSSA AQUEST DIARI’ de Keri Smith.
Per mi la història va començar molts anys abans
i també comença AQUÍ…….. i seguirà sent per a totes aquelles persones que sempre han volgut començar, mantenir i acabar un diari… ni que sigui un pèl peculiar!

Moltes gràcies a tots. Abraçades

Quim Pedret i Rovira

El Procès de Palinuro, by Ramón Cotarelo

PALINURO

…El proceso está sirviendo para dar a conocer al mundo el estado de la cuestión del conflicto España-Catalunya en lo político y lo jurídico. No lo querían y lo han conseguido. Han conseguido hundir el buque. Porque una absolución implicaría un reconocimiento de la legitimidad del ‘procés’ y su legalidad, y abriría el camino a la independencia. 
Pero una condena (la que sea) no será admitida y provocará una declaración unilateral de independencia. Más represión. Más gente a la cárcel. Más resistencia pacífica. Más cárcel. Estado de excepción permanente en Catalunya (lo llaman 155 para disimular).
España se hace ingobernable y la mediación internacional, inevitable.
Ramón Cotarelo