Politica

L’optimisme de l’esperança, by Quim Pedret i Rovira

“Doneu-me tres minuts per a ser positiu, i si encara hi ha dubtes, m’apuntaré a l’optimisme de l’esperança.”

Quim Pedret i Rovira

El President de la Generalitat Artur Mas a Roses, by Ona Radio Pedret

Visita del President de la Generalitat Artur Mas i Gavarró a Roses, per donar suport a Montse Mindan i Cortada, com a candidata de ‘Junts per Roses’ a l’alcaldia de Roses pel 2019. Vídeo gentilesa d’Empordà TV
Gravat per Juama Abuin Salido
Dimarts 11 desembre 2018

Artur Mas, a RAC 1 Quim Pedret

8 decembre 2018

 

 

Artur Mas: “Jo no hauria encoratjat als CDR”

“Els dotze apòstols”, by Radio Ona Pedret

“Els dotze apòstols”

Fa mesos i mesos que aquí al mateix Facebook i a la meva web vaig comentar: “Alerta Pepitus! Hi gent a una amagada TV privada, que és molt més perillosa que Soraya, Mariano, o en Rivera”
Ho escrivia per tots vosaltres i a un amic en concret (no diré el nom) que em deia que tenia amics semblants, eren i son uns desconeguts personatges periodistes i polítics: 
Horcajo, Garcia-Serrano, Ramon Cendoya, Esparza, Cuesta i els no tan desconeguts, Hermann Tertsch, Miguel Duran, Alejo Vidal-Quadras, Mario Conde, el mateix President del Grupo Intereconomía TV, Julio Ariza i Santiago Abascal.

Molts varen creure que de feixistes no en sé res i no em varen fer ni ‘putu’ cas 

Avui dilluns, 400 mil votants andalusos en particular, els mils i mils que s’han quedat a casa dormint la ‘moma’ i tots en general, ja tenen al seu parlament “els dotze apòstols de la ultra dreta de VOX” a dins del seu llit. 
Qui avisa no és necessàriament traïdor, és senzillament un avisador, servidor

Ja sabeu tots, ‘quan veieu les barbes del veí pelar, poseu les vostres a remullar
Amén i Sant Sopar.

Quim Pedret i Rovira (fent les maletes)

“L’espectacle més gran del món”, by Sergi Pedret Kudryashova

” L’espectacle més gran del món, és ser pare! ”

De tot i més, by Quim Pedret

“Tenim tot el que necessita i el que no tenim és que no ho necessita”

Quim Pedret i Rovira

El nou tanatori de Roses…., by Quim Pedret

“El nou tanatori de Roses tindrà tres sales de vetlla i accés directe al cementiri”

 

Fotografia elpunt.cat

 

Que bé! i com diu en Joan Capri jo hi posaria un Snack Bar.
Dels cementiris no se’n fa prou publicitat. No els visitem prou. Bé, sí que els visitem, però perquè et faci efecte si ha d’anar en vida…

 


Aquest monoleg és genial. Potser el millor del MESTRE, Joan Camprubí

GIBRALTAR, m’importa dos ous, by Quim Pedret

Simon Manley: ‘Gibraltar siempre será británico’.
Val, My Sweet Lord i com serà la meva Catalunya? … i és que Gibraltar i Gran Bretanya m’en refot dos ous! Oi que m’entens? …i a més et regalo els micos i el seu cul pelat!

Dia Internacional del Professor, by Quim Pedret

DIA INTERNACIONAL DEL PROFESSOR
Els mestres d’avui, els mestres dels meus anys

Avui he escrit:
Mestres mestres !!!! 
Però que bonic és sentir parlar i parlar dels mestres i dels MEUS mestres i alhora pensava ‘quant respecte, quanta autoritat no han perdut els nostres mestres’.. i això no es culpa dels polítics barruts o del poder corrupte, això també es culpa nostre, dels que tenim fills i els que els portem a escola i que a vegades els permetem a vegades determinades actituds i comportaments……. En fi….

En record de meva primera professora, Srta. Adela Cardona, ara fa 58 anys, a Cervelló, el poble on vaig créixer, jugar, estudiar i fer.me un homenet.

I mentre oensaba amb la meva mestra, avui llegia una profesora que escrivia:
‘Si entrem a parlar de l’educació en valors, sabem que, a la pràctica, és una gran paradoxa.
Nosaltres ensenyem uns valors a l’escola i després a l’hora de la veritat no sempre guanyen els que fan les coses ben fetes, perquè vivim en una societat en què semble que cal CONSTRUIR per DESTRUIR i, per tant, no cal fer les coses bé’ 
Però no hem d’entrar en això. A les escoles s’ha d’ensenyar a fer les coses ben fetes”.
Bona diada, estimats Mestres

Quim Pedret i Rovira, sempre alumne

La societat està remoguda. Vivim en una situació de crisi i de valors, les noves tecnologies acaparen la nostra atenció i els moviments populars estan emergint com a noves forces socials
Els mestres han de tenir noves capacitats o, en el fons, les necessitats dels alumnes sont les mateixes?
Segurament
Els canvis en la nostra societat demanen nous àmbits de formació en els nostres mestres?
Posiblement
La nostra societat sempre ha estat canviant. Tendim a pensar que el moment històric que estem vivint és el de més canvis, i no és del tot així.
Considero que la formació inicial dels mestres hauria de ser molt millor, ara i abans.
Els mestres tenen encara moltes ‘mancances’. Els mestres sovint tenen dificultats per expressar-se oralment, per argumentar, per comunicar. Són unes mancances que no són específiques d’ells, la resta de la societat també les té
I que haguera sigut de nosaltres sense una bona mestre?
Per la meva mestre, ara fa 58 anys
Quim a Cervelló

 

Temps, fa temps hi havia, vostè, mestra,
i el seu món de tinter i banc,
pissarra i davantal blanc.
Bon dia, de matí, ens deia dempeus,
entre dues ‘fotos’ i una creu,
una oració i una cançó
i a la galta un petó.

Bon dia mestra…

Però vostè no ha sabut mai, mestra,
que quan volíeu que cantés
que tres per una feien tres
els meus ullets grataven francament
els genolls que púdicament
vostè apretava i apretava
però un número no val

el que una pell rosada…

Malgrat ens feia anar a església
i em prenia la regalèssia
aquell
era un món petit i meravellós,
un món de guixos de colors
que pintàveu vós
i esborràveu vós…
Sols vostè voltada de capellans
donàveu raó per a dir-se “infants”
a un món de quatre pams.

I si mai penseu en mi, mestra,
que dels vostres ullets blaus
hi neixi sempre aquella pau
que feia un xic més dolça l’escola
i no s’us faci un nus la gola
dient: “què han fet…” “on han dut
el meu grapat de menuts…”

perquè vós no sabíeu, mestra,

que el món és el mateix…
que l’home és el mateix…
i no és el mateix,
l’olor de vostè,
ai! Mestra,
que l’aire del carrer.

 ‘Cançó per la meva mestra’  Joan Manuel Serrat

El Català, by Radio Pedret

EL CATALÀ
Als que hem viscut durant molts anys un ambient opressor amb tot el que tenia a veure amb la nostra parla i que cada matí ens feien cantar el “Cara al Sol” a l’entrada de l’escola i que de tant en tant ens etzibaven un: “Que hables en cristiano, coño”, reconec que aquests records ens van traumatitzar una mica

La llengua castellana, anglesa o la xinesa, té moltes més possibilitats comercials que el que es publica en català, però crec que no tot ha de ser es diners. Un sentit de pertinència a la nostra terra i de defensa del català estaria bé que el fessim cada dia. Jo m’incloc.
Per això seria bo que provéssim de ser menys ‘amables’ o ‘considerats’ i comencéssim a parlar en català a la veïna o a la caixera. De ben segur que ens emportaríem una sorpresa en sentir alguna resposta en un català, potser macarrònic, però ple de bona voluntat.
Ah!
I per a aquells que diuen que els nostres col·legis discriminen el castellà, us faré un raonament molt simple: el meu fill que va per nou anys, entén, parla i escriu castellà.
L’entenen perquè els l’ensenyen al col·legi i també el sent a casa o a la TV o a internet.
A casa nostra se senten moltes paraules de la preciosa llengua de Cervantes, la d’Espriu i també la de Puskin o Tolstoi.

Per és per tot això que tenim la sort de que els nostres joves siguin bilingües o trilingües i alguns joves d’altres territoris més propers, no ho són.

Que ens hem entès?

Bona matinada

Quim Pedret

Jordi Masquef i Creus, by Radio Pedret

                                           Jordi Masquef, Alcalde de Figueres…..

“És clar que una part de l’oposició està còmoda en el seu rol, perquè pensaven que si nosaltres governàvem amb cinc, ens rostiríem tots sols”…

… Quanta raó tens Jordi! I ara d’un costat i de l’altre volen que et cremis sol.
Alcalde, pensa que a hores d’ara, el teu camí ja estarà ple de pedres, són pedres del camí del costat, que llencen els ‘enemics i també els que creus que són els teus ‘amics’.
El futur de Figueres depèn d’un bon equip, però sobretot depèn de tu i que amb un projecte seriós treballat amb empenta, amb audàcia, amb coratge i gosadia si cal, portar.lo a terme. Era i és la teva il·lusió, però ara és la teva obligació i si de fer.ho bé en volen dir ‘Masquef Style’, molt millor.

Figueres i la comarca es mereixen molt més, molt més del que ha tingut fins ara, o potser millor dir.ho: ‘del que no hem tingut fins ara’
Tingueu sempre present! Endavant Jordi!

Quim Pedret

Emporda Info

Jordi Masquef: «Vull aplicar el meu projecte a Figueres, sobretot amb un estil propi»

L’alcalde vol iniciar una ronda de negociacions amb l’oposició per ampliar el seu govern

Mairena Rivas 19.11.2018 | 19:26

L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef (Figueres, 1980), és el candidat a l’alcaldia pel PDeCAT a les eleccions municipals del 2019 i, sent segon tinent d’alcalde, li ha sorgit l’oportunitat d’avançar-se i encapçalar el govern de Figueres el temps que queda de mandat. Afirma que, tot i que l’alcaldia és una experiència nova per a ell, ja ve «curtit» de fa temps.

És un repte afrontar aquest final de cicle electoral tan intens?

No és una situació fàcil, però ho faig amb tota la il·lusió del món, amb responsabilitat i amb la meva estima per Figueres. Et posaré un símil. El 2007, la Unió Esportiva Figueres es va haver de refundar, començant de zero. Ens van venir a buscar a alguns jugadors que havíem estat en categories inferiors. Jo vivia a Barcelona i venia cada dijous a entrenar, tornava a Barcelona i venia el cap de setmana per jugar. No cobràvem res, i la gent em deia: «Per què ho fas?». «Per il·lusió», els deia jo. És amb aquesta mateixa il·lusió que he assumit l’alcaldia.

Amb el traspàs de poder, es dona continuïtat a una roda que no s’atura?

Sí i no. Algú m’ha dit que soc més del mateix. No m’espolsaré les responsabilitats. Sé que he estat un partícip lleial de la gestió de Marta Felip, perquè no ho puc entendre d’una altra manera. Però també és cert que, dins del mandat, hi ha hagut acords i desacords, però entenent les discrepàncies com a quelcom enriquidor. En part hi ha una continuïtat i en part no, perquè vull aplicar el meu propi projecte, sobretot amb el meu propi estil.

Com defineix, doncs, el «Masquef style»?

Més desenfadat, més dialogant. A mi, mentre a la ciutat li vagi bé, tot em semblarà perfecte. Crec que l’oposició s’ha queixat, a vegades amb raó i moltes altres sense, que Marta Felip era poc dialogant. Jo no ho veig així, però ara sí que no podran dir que no soc dialogant. Estem en política municipal i l’interès de la ciutat ha d’estar per sobre dels partidismes.

Com espera que sigui la seva relació amb l’oposició?

Qualsevol idea, de qualsevol banda que vingui, sempre serà benvinguda. I, qui sigui, si es vol fer la foto en primer terme per treure’n rèdit, endavant, jo no tinc cap mena de problema si en surt guanyant la ciutat.

Aquesta percepció que la ciutat es troba en estat de deixadesa quin sentiment li genera?

Una cosa és la realitat i una altra és l’estat d’opinió. A vegades, crec que hi ha gent massa dura a l’hora d’avaluar la situació en què es troba la ciutat. Parlant malament, fan que s’instal·li aquest clima de negativitat. D’acord que Figueres està bruta, però també s’ha de tenir en compte que la contracta d’escombraries és de fa divuit anys. Figueres està plena d’obres? Sí, però tothom sap que les obres no es fan d’avui per a demà i que denoten que ara tenim més capacitat econòmica. No estem tan malament.

Quin aprenentatge de l’etapa de regidor aplicarà a l’alcaldia?

Sobretot, el contacte amb la gent, el rigor en la gestió i les ganes de tirar endavant.

Quines sensacions va experimentar en el moment en què es va veure nomenat alcalde?

Un sentiment d’immensa alegria. Una diversitat de sensacions bones, amb emoció, però també conscient de la responsabilitat.

La minoria del seu govern, de cinc regidors, és un handicap.

Això ho hem de solucionar. Algun regidor de l’oposició m’ha retret de forma perniciosa que som cinc, però jo li he dit que ells són setze i que aquest mandat, en lloc de mirar-se els toros des de la bar­rera, ens podrien haver enviat a la banqueta, als del PDeCAT. Així no podem continuar. Hem de fer un exercici de responsabilitat. Amb cinc regidors no es pot tirar endavant una ciutat com Figueres.

Quina és la solució?

Obrir una ronda de negociacions, sense condicions prèvies. És clar que una part de l’oposició està còmoda en el seu rol, perquè pensaven que si nosaltres governàvem amb cinc, ens rostiríem tots sols. Però pensar així és trist. Ara bé, estaré encantat amb qui vulgui sortir al ruedo.

Obre la porta a tothom?

A tothom, no. Hi ha uns partits amb els quals tinc més preferències. El 155 pesa molt. No vull que se m’interpreti malament, sobretot perquè ens trobem en un moment en què la societat està molt polaritzada. Jo proposaré a determinats grups de l’oposició si volen entrar al govern. Començaré amb Esquerra Republicana i continuaré amb els regidors no adscrits. I així, anar fent. De tota manera, hi ha un tema, com els pressupostos, el qual obriré a tothom.

Amb qui creu que no s’entendrà per fer govern?

Prefereixo no dir-ho obertament, però sí que hi ha grups que pensen en un model de ciutat molt diferent al nostre.

Com és el seu model de ciutat?

És liberal, basat en la creació de riquesa, en l’ocupació i en l’activitat econòmica, en els festivals.

La seves prioritats són…

Hi ha tres potes molt importants. La primera és combatre l’incivisme i la sensació d’inseguretat, perquè són molt preocupants. Necessitem més policies i més mitjans. Els talls de llum al Culubret són inacceptables. El nostre segon gran problema és la neteja de Figueres. I el tercer, més enllà de la naturalesa dels carrers, és que la mobilitat és molt millorable.

Tornant al símil del futbol inicial, aquests mesos fins al maig del 2019 són un escalfament?

Surto al camp al minut 80 amb tota la bona voluntat i totes les ganes del món. Potser queden pocs minuts perquè l’àrbitre xiuli el final, però vull aprofitar els minuts que m’han donat. Si s’acosta una pilota i puc marcar a l’últim minut, ho faré. Només demano que sigui un treball d’equip, de 21 regidors.

A MÉS A MÉS: 

Advocat i assessor fiscal, en política des del 2012. Jordi Masquef és advocat i assessor fiscal. Abans d’iniciar-se en política, va treballar en l’empresa privada i també va exercir de professor d’Administració i Direcció d’Empreses a ESADE, a la Universitat Ramon Llull, i com a tutor de CFGM en Gestió Administrativa al Centre Escolar Empordà de Roses.

Va debutar en política el setembre del 2012, com a regidor de Participació Ciutadana i Barri de Sant Joan. Any rere any, les seves competències es van anar ampliant, sumant l’Àrea de Fires i Mercats, el 2013, i de Contractació i Patrimoni, el 2014.

El cartipàs del 2015 li va assignar responsabilitats en Rendes, Tresoreria, Recaptació, Recursos Humans, Acció Cívica, Fires i Mercats i Contenciosos. Aquell mateix any, es convertia en portaveu del grup del PDeCAT. Des del gener del 2017 fins ara, ha estat segon tinent d’alcalde i regidor en totes les àrees que tenia assignades el 2015 més Joventut i Esports.

Fins fa uns dies, ha estat el president de l’agrupació local del Partit Demòcrata i també ha format part de la junta de la Unió Esportiva Figueres, càrrecs dels quals s’ha apartat per dedicar-se plenament a l’alcaldia. Es pot dir que Jordi Masquef ha seguit les passes del seu avi, Pere Masquef, que va ser regidor a Figueres.

 

Rivera i &

Rivera considera un “error” que Ana Pastor equipare los términos “fascismo” y “golpismo”
Té raó. No és el mateix. Són dos termes complementaris.
Rivera és un feixista que si li donessin uns tancs i uns fusells, fotria un cop d’estat i de passada en passaria a tots per la ‘pedra’.

Societat de Consum, by Quim Pedret

En Joan Capri deia: ‘Mengem massa’ i tenia raó, ara podem dir: Consumim massa i ho païm malament.
Diu l’amic els Black fridays i CyberMondays, etc. ufff i té raó

Avui en parlaven a casa i malauradament no ve d’ara, segurament que d’ençà que el món és món sempre l’ésser humà ha topat amb altres ‘tendes’, i el d’ara ja ha passat de mida i no ho aturarà ningú. El poder ho vol així. Hem de consumir i omplir les seves butxaques.
Cada mes de l’any hi ha un o dues festes significatives o una collonada que ens fa passar per una tenda, Mirem mes per mes… Novembre sigui per Halloween o els panellets, castanyes o moniatos
Sigui per comprar loteria, sort i felicitat (ni que sigui per suportar la infelicitat de quasi tot l’any) el Desembre ja arriba… per ‘comprar’ un bon Nadal, uns torrons, unes neules i una ‘dècima’ (poesia al padrí) i uns bons regals. I la vida seguiria per ajudar-nos en el tràngol d’unes ‘cuestas de Enero’, per unes ‘rebajas de febrero’, pel dia del Pare el mes de març, o per comprar un rosa i un llibre (que quasi ningú el llegeix) per Abril, pel perfum (com a mínim) del dia de la mare per maig, al juny per comprar roba d’estiu pel nen i la família, si el nen ha portat bones notes més regals, per juliol i agost, per passar ‘els punyeterus’ quinze dies de vacances a un apartament a la platja o una escapadeta a un país exòtic (com sempre ho fa ha fet els nostres veïns)

Per setembre perquè el nen ha d’anar a escola, ja que cal comprar.li llibres, llibretes o bolígrafs que ja s’han ‘mort’ d’un mes a l’altre.

Per octubre per pagar les matricules i/o els viatges que els nens fan més o menys cada setmana a un teatre o a un lloc determinat de la comarca perquè faci cultura No m’he oblidat de febrer o març de cada any que ens fan comprar una disfressa de carnaval per seguir fent l’ànec i perquè que no ens adonem (almenys per carnestoltes) que cada dia, de cada mes, de cada any el poder ens aixeca la camisa
Així anem passant i que dia passa, any empeny.

Quim Pedret i Rovira

A rascar! , by Radio Pedret

“Parenostre Quimicullunut”

Pablito, rascat la pintura de casa teva, com nosaltres ens gratem i eixuguem la merda que ens llenceu tots plegats des de fot molts anys i així estarem empatats…. i de passada perdona els nostres deutes i els nostres pecats, com nosaltres us ho perdonarem quasi tot , però no ho oblidarem mai. Amen!
PD (es nota que vaig anar a un col·legi de frares, sóc com una barreja dels capellans Junqueras, l’Hemanu Pallofa’ de la Salle i d’en Torra…. sempre de bon rotllo, MHP Quim 

Sí. Em feia molta il·lusió de petit ser capellà. Ho confesso seriosament. Després vaig conèixer les dones i els petits vicis, ‘la cosa’ va canviar molt substancialment i gustosament. 

Bona matinada remullada a tots

Quim Pedret

Riu Manol diumenge 18 Novembre 2018, Radio Pedret

El Riu Manol es desborda al seu pas per Vilatenim