Politica

‘Tres reflexions i una súplica’, Joan Isaac

 

“Si us penseu
que escoltant tot s’acaba
heu entès malament les cançons:
tres minuts no han mogut mai muntanyes
però mil veus fan oir al més sord.

Jo no tinc
vocació de polític,
si en tingués no estaria cantant:
però em remoc del cervell a l’estómac
si ens trepitgen el dret a opinar.

No pretenc
donar lleis ni consignes,
no ho sé fer perquè mai no n’he acceptat,
i si algú em creu proselitista,
res més lluny de la meva intenció.

Perquè crec que el palau del respecte
és sagrat com els déus de l’Olimp:
cadascú ja en té prou amb la vida
perquè jo li assenyali el camí.

Però si algú
diu: “Jo sóc apolític”,
“apostòlic” o “tant se me’n fot”,
em faria un favor increïble
oblidant-se de les meves cançons.

Octubre Novembre 2017 Joan Isaac

NOVEMBRE 2017 de Joan Isaac

“Possiblement deu haver-hi alguna raó psicològica que desconec per explicar el gran bloqueig creatiu que m’envaeix aquests darrers temps.

L’artista està sempre amatent a qualsevol senyal extern o intern que el motivi a crear un objecte artístic, ja sigui un quadre, un poema, un llibre, una cançó, una fotografia o una pel·lícula.

L’aliment de l’artista es basa fonamentalment en això: recollir i captar idees i metabolitzar-les per construir el que anomenem “obra”.

Aquests darrers mesos han estat intensos des de molts punts de vista. Emocionalment intensíssims i turbulents per al meu país. També per a mi. Sentiments de ràbia, il·lusió, emoció i el somni més pur s’han apoderat de mi dia i nit, i han envaït el meu univers més íntim i quotidià.

Però, curiosament, aquesta immensa font d’inspiració m’ha conduït a un interminable desert creatiu que em desespera i m’inquieta profundament, i em sento vorejant una certa depressió que desitjo temporal.

La meva vida és escriure i cantar, parlar i captar alguna imatge, no sé fer altra cosa.

He vist, passejant pels carrers, molts ulls il·luminats pel somni i l’esperança, moltes llàgrimes d’alegria i també molta por i incertesa.

L’orgull de la pertinença a un territori, a una llengua, a una estètica, a una manera de viure, és potser la lliçó magistral més gran que m’ha donat la vida últimament.

Sentir-se part de quelcom, més enllà de banderes i himnes, aquesta comunió compartida al carrer amb persones desconegudes i anònimes, ha estat el triomf més gran. Potser aquest somni es dissoldrà com es dissolen les neus primerenques que, silenciosament i discretament, espongen la terra i la fan més fèrtil.
Però ‘ELLS’, els intolerants, els que es creuen posseïdors de la veritat absoluta, els que creuen que la força és l’única arma que ens pot destruir, no entendran mai que les arrels d’aquest somni cada dia són més profundes en aquesta terra que heretaran els nostres fills i néts. Tard o d’hora tornaré a escriure, a cantar, parlar i retratar. De fet, ja ho estic fent, encara que sigui en legítima defensa.

Demano a tots els creadors que continuïn treballant per la cultura, que treguin forces del no-res, com ara ho faig jo ara en la negror de la nit barcelonina, des de la convicció de sentir-me útil a mi mateix i a la meva gent. Sentir-se útil, aquesta és la clau”

Escrit d’en Joan Vilaplana i Comin

Acompanyo l’escrit amb una de les primeres cançons ‘de lluita’ que li vaig escoltar al Joan, ara fa quaranta anys al Teatre Poliorama de Barcelona.

Octubre Novembre 2017 Joan Isaac

 

Assassins de Raons

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries, memòries, memòries!!

 

I el poble es recull
quan el lament s’acosta,
ja són masses penes
que hem de dur a la memòria.

 

 

 

Lluís llach ‘Campanades a Morts’ 1977

Assassins de raons

Miseria

Venjança i humiliació
Misèria i miserables

 

Cervelló celebra els 40 anys de la tornada de Tarradellas, by Radio TV Pedret

Cervelló, es vesteix de gala per celebrar els 40 anys de la tornada de Tarradellas

Josep Tarradellas i Joan, fill de Cervelló (Baix Llobregat) al balcó de la Generalitat de Catalunya

 

El primer president de la Generalitat de Catalunya en el període democràtic va néixer a Cervelló el 1899 i va viure allà la seva infantesa | La vila celebra una setmana plena d’activitats vinculada a Tarradellas i un gran acte de cloenda on participaran l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat

 

El 2017 fa 40 anys del retorn de Josep Tarradellas a Catalunya. Nascut a Cervelló el 19 de gener de 1899, on va passar els seus primers 15 anys, la vila baixllobregatina celebrarà, entre el 16 i el 23 d’octubre, tota una setmana d’activitats per commemorar la figura de Tarradellas.
Una exposició de portades de diaris del retorn del cervellonenc més il·lustre; la inauguració de la Sala Tarradellas al Centre Cívic Ateneu; la presentació del llibre Cervelló-Saint Martin le Beau, municipi agermanat amb Cervelló i on va residir en el exili; taules rodones o col·loquis; així com una ruta cultural per conèixer ‘Els passos d’en Tarradellas per Cervelló’, entre d’altres.

La setmana acabarà amb un gran acte de cloenda, el pròxim 23 d’octubre, i que servirà del preàmbul del 2018, que serà el 40è aniversari del retorn de Tarradellas a Cervelló. La vila ja prepara, de fet, un ampli programa cultural i educatiu entorn a la figura de l’ex president de la Generalitat. Parlem, en aquest marc, amb l’actual alcalde de Cervelló, Juan Ignacio Aparicio.

-Què representa Tarradellas pel municipi?
-Tarradellas és per a nosaltres, sobretot, un veí de Cervelló. És per a nosaltres un orgull i un privilegi haver tingut un personatge d’aquesta magnitud entre els fills del nostre poble. Per a Catalunya està clar que significa la resistència, el manteniment de la institució de la Generalitat en uns moments molt difícils i complicats.

-Cervelló està agermanat, de fet, amb Saint-Martin-Le-Beau. Com són les relacions entre les dues ciutats?
-Les relacions entre els dos pobles són extraordinàries. La figura de Tarradellas va ser el punt d’unió per iniciar aquest agermanament. Però han estat les persones i les entitats de cada poble les que han aconseguit que la relació no s’hagi perdut en el temps com ha passat amb altres agermanaments. Veritablement ens sentim a casa quan anem allà i els rebem com germans quan venen aquí. Els estimem, gaudim, aprenem junts… I aquesta meravellosa relació és tan forta entre les famílies com entre les institucions.

-Fa 40 anys de la restauració de la Generalitat. Què creu que pensaria Tarradellas de l’actual context polític?
-Penso que seria el més assenyat. Tarradellas va ser una persona de gestos i molt hàbil per esquivar els problemes. Ell no hauria forçat cap xoc de trens, perquè hauria aconseguit dialogar. I és justament el que faria. Dialogar. Dialogar. Dialogar.

-Quines activitats del programa destacaria?
-Totes són magnífiques i estan molt treballades per tocar totes les vessants del nostre president: exposicions, taules rodones, cinema, rutes culturals, concerts… És una bona ocasió per conèixer la figura del president i, sobretot, per gaudir d’aquest preciós poble situat en un marc natural incomparable al costat de Barcelona.

-Hi ha una ruta cultural que recorre la ciutat. Què es trobaran els seus participants?
-Trobaran el poble on va néixer Tarradellas. Passejarem pels seus carrers i podrem veure on va estudiar, on va viure, on passava els estius, etc. És una magnífica oportunitat per aprendre la nostra història més recent, la més propera i alhora és una porta oberta per gaudir d’aquest municipi tan ric en patrimoni històric-artístic, i amb tant de patrimoni natural. La ruta, a més, mostrarà la vitalitat cultural que tenim al municipi, ja que la farem amb personatges ambientats segons el lloc que visitem i accions teatralitzades.

Diari  http://www.elllobregat.com

Pujat pel Quim Pedret i Rovira

40 anys de l’arribada de Josep Tarradellas, by Radio TV Pedret

‘Taula Rodona sobre Josep Tarradellas i Joan’

Sota el títol “El gran negociador”, el Centre Cívic l’Ateneu de Cervelló (el meu poble) reunirà avui dimecres 18 d’octubre en una taula rodona a diverses personalitats de l’àmbit polític i històric per analitzar la figura del President Josep Tarradellas, amb motiu de la celebració del 40 aniversari del seu retorn al municipi.
El consultor polític José Luis Sanchis, el periodista i polític Manel Milian Mestre, l’advocat i periodista Josep Miquel Servià, el professor Joan Esculies, i la comissaria dels actes de l’Any Tarradellas, Montserrat Catalán, debatran sobre el paper històric que va jugar el President i com es van gestar les negociacions per fer possible el seu retorn de l’exili a França per tornar com a President de la Generalitat de Catalunya l’any 1977.

 

A la fotografia, en Josep Tarradellas i Joan al balcó de l’ajuntament del sus poble, Cervelló.

 

L’acte s’emmarca dins de la setmana que Cervelló ret homenatge al seu fill més il·lustre amb un seguit d’actes que es van iniciar dilluns amb la inauguració de l’exposició “Tarradellas la legitimitat d’una doble presidència (1977-1980)” i el bateig d’una de les sales del Centre Cívic l’Ateneu amb el nom del President.
Ahir dimarts es va presentar el llibre Cervelló – Saint-Martin-le-Beau sobre l’agermanament entre les dues localitats.

 

 

Pujat pel Quim Pedret i Rovira (gàacies Francesc Pascual)

Llibertat Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

“Espanya no és un estat democràtic”

“Amb l’empresonament de Sánchez i de Cuixart, ha quedat demostrat, si no ho estava, la podridura del govern espanyol del PP i dels seus polítics de tots signes que li segueixen el joc.
Ha quedat demostrat que el poder judicial és la vergonya més gran de l’Europa del segle XXI.
Avui dilluns, 16 d’octubre de 2017, és el primer dia del gran pas de Catalunya cap a la independència i alhora un pas més cap al desmembrament de l’Estat espanyol i de la seva monarquia”

Quim Pedret

 

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

 

 

La libertad es una niña hermosa y pura

que nos violan al cabo de los años.

Cuando crece por encima de los árboles

sabemos que no va a sobrevivir.

 

No puede ser más grande que nosotros mismos,

no puede ser más bella que como la concebimos.

Es un feo retrato destruido

por la fuerza del tiempo en su interior.

Es un lindo fracaso sostenido

de una buena mirada con amor.

 

La libertad se va poniendo vieja,

la libertad ya no puede parir,

la libertad como todo en la vida

nació para morir.

 

Pablo Milanés

Lluís Roura, ‘Els projectes, viatges i fins a la propera’ “Com a Casa” 4ª Part

Lluís Roura, ‘Els projectes, viatges i fins a la propera’ 4ª Part

No tinc paraules per descriure com varem ‘xalar’ a Vilajuïga amb el pintor-artista de l’Escala però ‘nascut a pagès’ a ‘La Casota‘ de Sant Miquel de Campmajor… parlo d’en en Lluís Roura i Juanola.

Tindre en Lluís Roura al costat i escoltar-lo, és com tindre una enciclopèdia plena de records, anècdotes i bons moments arreu del món i dels seus ‘mons’.

Així és en Lluís, un enamorat de l’Empordà, de Catalunya i de la ‘seva’ Terra Santa. Jo crec que anava per capellà i es va quedar en un gran pensador-místic i alhora un revolucionari, ‘petit trapella’.

No presumeix gaire de la Creu de Sant Jordi, que li han donat aquest any per la seva carrera artística i per això ho escric aquí i el felicito sincerament.

El que volia ser una entrevista (de tant de riure, ja que va em va trencar tots els esquemes, sort que sempre treballo sense guió, per molts papers que sembli que miri i remeni), va quedar amb una molt bona xarrada. Sincerament en Lluís m’ho va posar ‘difícil’ d’editar,  però molt fàcil d’escoltar i viure i a vegades deixar.me bocabadat.
Asseguro als meus amics, que l’amic Lluís Roura xerrava més que jo i molt bé.

Es va convertir del que volia ser ‘un tu a vostè’, en una xerrada, a vegades un pèl ‘irreverent’, amb el bon sentit de la paraula i també en una bona estona amb moments, fora i a dins de càmera, molt divertits i que lògicament hem tallat. Ens faria vergonya sana a tots dos. O potser no!
Jo espero que un dia em faci Sant Quim de Vilajuïga, tal com ell mateix em va dir, si en sortíem ‘vius’ d’aquesta entrevista.

Pot semblar un tòpic molt utilitzat el fet de parlar d’un gran artista-pintor-escultor i millor persona.
És cert, en Lluís és més que una bona persona, és una persona bona i molt propera.
En Lluís Roura, és un molt bon pintor paisatgista (així es defineix ll mateix), fotògraf, escriptor i un gran visionari, en el sentit de captar imatges i alhora és un home perseverant i constant en tot, senzill, molt presumit, divertit, perfeccionista, amb una vitalitat increïble i tossut, que vaig tindre el plaer de conèixer molt més a fons.
És per això, que vull compartir amb tots vosaltres uns cinquanta minuts, de les més de dues hores que vàrem xarrar… tots dos!

La xarrada està dividida en quatre parts
Moltíssimes Gràcies Lluís

Lluís Roura: ‘Si busques el moment de la teva vida que t’agrada més i el repeteixes sempre, no treballaràs mai’

 

 

Quim Pedret i Rovira

Lluís Roura, ‘De les Escultures als Llibres’ “Com a Casa” 3ª Part TV Pedret

Lluís Roura, ‘De les Escultures als Llibres’ 3ª Part

No tinc paraules per descriure com varem ‘xalar’ a Vilajuïga amb el pintor-artista de l’Escala però ‘nascut a pagès’ a ‘La Casota‘ de Sant Miquel de Campmajor… parlo d’en en Lluís Roura i Juanola.

Tindre en Lluís Roura al costat i escoltar-lo, és com tindre una enciclopèdia plena de records, anècdotes i bons moments arreu del món i dels seus ‘mons’.

Així és en Lluís, un enamorat de l’Empordà, de Catalunya i de la ‘seva’ Terra Santa. Jo crec que anava per capellà i es va quedar en un gran pensador-místic i alhora un revolucionari, ‘petit trapella’.

No presumeix gaire de la Creu de Sant Jordi, que li han donat aquest any per la seva carrera artística i per això ho escric aquí i el felicito sincerament.

El que volia ser una entrevista (de tant de riure, ja que va em va trencar tots els esquemes, sort que sempre treballo sense guió, per molts papers que sembli que miri i remeni), va quedar amb una molt bona xarrada. Sincerament en Lluís m’ho va posar ‘difícil’ d’editar,  però molt fàcil d’escoltar i viure i a vegades deixar.me bocabadat.
Asseguro als meus amics, que l’amic Lluís Roura xerrava més que jo i molt bé.

Es va convertir del que volia ser ‘un tu a vostè’, en una xerrada, a vegades un pèl ‘irreverent’, amb el bon sentit de la paraula i també en una bona estona amb moments, fora i a dins de càmera, molt divertits i que lògicament hem tallat. Ens faria vergonya sana a tots dos. O potser no!
Jo espero que un dia em faci Sant Quim de Vilajuïga, tal com ell mateix em va dir, si en sortíem ‘vius’ d’aquesta entrevista.

Pot semblar un tòpic molt utilitzat el fet de parlar d’un gran artista-pintor-escultor i millor persona.
És cert, en Lluís és més que una bona persona, és una persona bona i molt propera.
En Lluís Roura, és un molt bon pintor paisatgista (així es defineix ll mateix), fotògraf, escriptor i un gran visionari, en el sentit de captar imatges i alhora és un home perseverant i constant en tot, senzill, molt presumit, divertit, perfeccionista, amb una vitalitat increïble i tossut, que vaig tindre el plaer de conèixer molt més a fons.
És per això, que vull compartir amb tots vosaltres uns cinquanta minuts, de les més de dues hores que vàrem xarrar… tots dos!

La xarrada està dividida en quatre parts
Moltíssimes Gràcies Lluís

Lluís Roura: ‘Si busques el moment de la teva vida que t’agrada més i el repeteixes sempre, no treballaràs mai’

 

 

Quim Pedret i Rovira

Lluís Roura ‘De les fotografies a les Croades’ “Com a Casa” 2ª Part TV Pedret

‘De les fotografies a les Croades’ 2ª Part

No tinc paraules per descriure com varem ‘xalar’ a Vilajuïga amb el pintor-artista de l’Escala però ‘nascut a pagès’ a ‘La Casota‘ de Sant Miquel de Campmajor… parlo d’en en Lluís Roura i Juanola.

Tindre en Lluís Roura al costat i escoltar-lo, és com tindre una enciclopèdia plena de records, anècdotes i bons moments arreu del món i dels seus ‘mons’.

Així és en Lluís, un enamorat de l’Empordà, de Catalunya i de la ‘seva’ Terra Santa. Jo crec que anava per capellà i es va quedar en un gran pensador-místic i alhora un revolucionari, ‘petit trapella’.

No presumeix gaire de la Creu de Sant Jordi, que li han donat aquest any per la seva carrera artística i per això ho escric aquí i el felicito sincerament.

El que volia ser una entrevista (de tant de riure, ja que va em va trencar tots els esquemes, sort que sempre treballo sense guió, per molts papers que sembli que miri i remeni), va quedar amb una molt bona xarrada. Sincerament en Lluís m’ho va posar ‘difícil’ d’editar,  però molt fàcil d’escoltar i viure i a vegades deixar.me bocabadat.
Asseguro als meus amics, que l’amic Lluís Roura xerrava més que jo i molt bé.

Es va convertir del que volia ser ‘un tu a vostè’, en una xerrada, a vegades un pèl ‘irreverent’, amb el bon sentit de la paraula i també en una bona estona amb moments, fora i a dins de càmera, molt divertits i que lògicament hem tallat. Ens faria vergonya sana a tots dos. O potser no!
Jo espero que un dia em faci Sant Quim de Vilajuïga, tal com ell mateix em va dir, si en sortíem ‘vius’ d’aquesta entrevista.

Pot semblar un tòpic molt utilitzat el fet de parlar d’un gran artista-pintor-escultor i millor persona.
És cert, en Lluís és més que una bona persona, és una persona bona i molt propera.
En Lluís Roura, és un molt bon pintor paisatgista (així es defineix ll mateix), fotògraf, escriptor i un gran visionari, en el sentit de captar imatges i alhora és un home perseverant i constant en tot, senzill, molt presumit, divertit, perfeccionista, amb una vitalitat increïble i tossut, que vaig tindre el plaer de conèixer molt més a fons.
És per això, que vull compartir amb tots vosaltres uns cinquanta minuts, de les més de dues hores que vàrem xarrar… tots dos!

La xarrada està dividida en quatre parts
Moltíssimes Gràcies Lluís

Lluís Roura: ‘Si busques el moment de la teva vida que t’agrada més i el repeteixes sempre, no treballaràs mai’

 

Quim Pedret i Rovira

Un Perich independent? , by Ona Radio TV Pedret

Doncs neix i es fa, però si seguim com fins ara: ‘Desfem i pleguem veles!
…i potser direm: ‘Que poc dura l’alegria a la casa del pobre’

‘EduKbits’ a l’Espai Armengol, by Quim Pedret Radio TV

Fent un robot 

‘EduKbits’ a l’Espai Armengol (Visual 13) de Vilajuïga
Gràcies Vicenç Asensio i Marta Puigsegur !!

Labordeta, libertad, by Radio Ona TV Quim Pedret

LLIBERTAT

…és la facultat humana de decidir entre una o diverses opcions a l’hora d’actuar.

No renegueu mai de la vostra identitat, segur que en el camí ens trobarem per bé i aconseguirem que es digui amb dignitat la paraula LLIBERTAT.

“Tots els homes i dones són per naturalesa igualment lliures i independents, i tenen drets inherents, dels quals mai podran ser privats ni postergats…..!
Mai?

S’han dit i escrit moltes coses sobre les llibertats, les esclavituds, les dependències i les independències.
Crec que la llibertat pot ser independent-lliure i esclava, o ser dependent-esclava i lliure, però tot plegat SEMPRE es redueix al fet de decidir entre un SI i un NO.

No puc dir res més. No em feu debatre res. Tampoc crec que demani gran cosa.!

Quim Pedret i Rovira